Galió

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Rèplica del galió Batavia a Lelystad.

Un galió és un vaixell de vela utilitzat des de mitjan segle XVI. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d'Amèrica.

Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "Doce Apóstoles" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II.

Un galió generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc pals, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotació de 800 tripulants. La relació entre mànega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perquè, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posició.

Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potència de foc.

Història[modifica]

El terme galió serveix per a designar dues menes de vaixell completament diferents. La documentació existent indica, a més, una època de transició.

Galions antics[1][modifica]

Els primers galions documentats eren vaixells relativament petits, semblants a les galeres i galiotes, que podien desplaçar-se amb rems i veles.

Galions de transició[2][modifica]

Així poden anomenar-se els vaixells ja designats amb el nom de galions que només es desplaçaven a vela però encara no havien evolucionat fins al disseny definitiu. L'època aproximada correspon als anys 1492-1528.

Galions pròpiament dits[3][modifica]

Alguns autors indiquen l’inici dels galions amb els dotze galions agalerats que va construir a Cuba Pedro Menéndez de Avilés segons instruccions de Felipe II. Altres autors defensen la idea dels que anomenen proto-galions. Vaixells mercants (naus) que, un cop construïts, eren requisats i modificats per a poder resistir l’atac de corsaris i pirates. Les modificacions incloïen augmentar l’artilleria i reforçar el buc del vaixell.

Cap a 1550 els galions de disseny consolidat eren naus relativament grans, que es desplaçaven exclusivament a vela i que disposaven d’un nombre de canons important.

Documents[modifica]

La lectura directa d'algunes referències hauria de permetre la comprensió del tema i ajudar a definir l'abast de les dues menes de galions exposades.

Sobre galions antics[modifica]

  • 1273. Galió de 55 rems.[1]
  • 1284. "... un galeone catalano dell'armata di Sicilia prese Margam-ibn-Sabir, capo della tribù araba di Gewara, mentr'egli cavalcava alla volta di Tunis e recollo a Messina...".[4]
  • 1284. "...due galeoni di 72 remi..."[5]
  • 1286. "... collecta galee 6 et tres galioni...".[6]
  • 1287. Galió genovès de Francesco Porcelli.[7][8]
  • 1288. “...vbi armaverit cum Galione, seu ligno, & rebus Omnibus quas coepit”.[9][10]
    • L'expressió "galione seu ligno" fa equivalent galió a lleny.
  • 1299. Galió de Barcelona.[11]
  • 1306. Esment d’un “galion”, en francès, relacionat amb els almogàvers d’Atenes.[12][13]
  • abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat...".[14]
  • 1410. " ...burned the great galliot of Scotland...".[15]
  • 1427. Batalla entre dos estols de galions.[16]
  • 1430. Estol venecià de 37 galions i altres vaixells.[17]
  • 1457. Primera referència “oficial” en castellà als “galeones”: “… é tanto duró la pelea, que los veneçianos fueron vençidos é perdieron diez é siete galeones...”. (Tafur, Pero: Andanças e viajes, c 1457)
  • 1492. Agost del any M CCCC LXXXXII (1492). "Dijous, a II. Jueus. Aquest dia entraren e surgiren (sic) en la plaja de Barchinona una gran nau de Rodes de II mil D botes e una galeassa grossa de Ffrança, e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus, qui exien de Aragó, de València e de Cathalunya, e eren-se enbarchats part en Tortosa e part en Terragona, exints de dites terres per manament de la majestat del senyor rey. Restaren-ne en Barchinona circa de XX, qui·s faheren cristians; los altres, ab dites fustes, se’n anaren la via de levant, e entre tots eren passats deu mil juheus entre hòmens, dones e infants ".

Època de transició[modifica]

  • 1494. Referència d'un "galeó" a València.[2]
  • 1505. Acta notarial de la captura d'un galió català per part de corsaris.[18]

Proto-galions ?[modifica]

  • 1523. Segons els registres del port de Barcelona arribaren a la ciutat quatre galions entre un total 43 vaixells mercants. Les capacitats respectives eren de 4.000, 3,500, 2.000 i 2.500 quintars.[19]

Primer galió que va anar a Amèrica[modifica]

  • 1524. El primer vaixell esmentat com a "galeón" que va viatjar a les Índies fou el Santa Elena, de Lluís de Mataró. Tenia una capacitat d'unes 180 bótes.(Referència: Los barcos de la conquista: Anatomía de un proto-galeón de Indias. Reconstitución conjetural del “Exvoto de Utrera”. Francisco Fernández González. Pàg.27/43 ).
  • 1527. "... y aquel galeón o carabelón para todos no bastaba". (Casas, Fray Bartolomé de las: Historia de las Indias, c 1527 - 1561)[20]

Sobre galions evolucionats[modifica]

Galió francès La Couronne (1632). Esmentat en francès com “vaisseau de 72 cannons”.
Galió Adler von Lübeck (1566).
  • 1528. Galió venecià.[21][22]
  • 1566. Adler von Lübeck.[23][24]
  • 1567. Dotze "galeones agalerados" de Pedro Menéndez de Avilés.[3][25]
    • L'expressió "galeones agalerados" s'interpreta com a "galions que portaven i podien desplaçar-se amb rems". Indirectament indica l'existència d'altres galions (els més habituals) que no portaven rems.
    • La "flota de Indias" era un estol de vaixells mercants que navegaven protegits per 12 galions ("Los doce apóstoles"). El conjunt era d'unes 50 veles.[26]
  • 1577. Golden Hind, galió anglès de Francis Drake.[27]
  • 1607. La definició de galió de Bartolomeo Crescenzio el fa igual a una nau més llarga i fina, cercant velocitat. A vegades aparellat amb arbres de mitjana i contramitjana amb veles llatines. L'arbre mestre i el trinquet hissaven veles caires.[29]
  • 1614. Pantero Pantera.[30]
  • 1628. Vasa, gran galió suec.
  • 1632. La Couronne.[32]
  • 1731. Avarat el galió Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza a Cavite.[33]
  • 1743. L’almirall anglès George Anson captura el galió espanyol Nuestra Señora de Covadonga.[34][35][36]
  • 1815. Darrer galió de Manila.[37]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 John France. Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages. BRILL, 28 febrer 2008, p. 135–. ISBN 978-90-474-3261-6. 
  2. 2,0 2,1 Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 41–. ISBN 978-2-85944-125-8. 
  3. 3,0 3,1 Libro ... de provisiones, cedulas, capitulos, de ordenanças, instruciones, y cartas, libradas y despachadas ... por sus Magestades de los señores Reyes Catolicos don Fernando y doña Ysabel y Emperador don Carlos ... y doña Iuana su madre, y Catolico Rey don Felipe ... tocantes al buen gouierno de las Indias y administracion de la justicia en ellas (etc.). Impr. Real, 1596, p. 96–. 
  4. Michele Amari. Storia dei Musulmani di Sicilia. R. Prampolini, 1938. 
  5. La guerra del Vespro Siciliano. Bandry., 1843, p. 274–. 
  6. Georg Heinrich Pertz. Cafari et continuatorum annales Januenses. Hahn, 1862, p. 316–. 
  7. Juan Dameto. Historia general del Reino de Mallorca. Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1841, p. 771–. 
  8. Annali genovesi di Caffaro e dei suoi continuatori: Jacopo d'Oria. Municipio di Genova, 1930. 
  9. Antonio de Capmany y de Montpalau; Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 56–. 
  10. Cataluña. Constitutions y altres drets de Cathalunya .... Collegi d'Advocats de Barcelona, 1704, p. 1–. 
  11. Ángeles Masiá de Ros. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 9–. ISBN 978-84-00-07446-3. 
  12. Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 54–. ISBN 978-84-7283-612-9. 
  13. Charles Du Fresne Du Cange (sieur). Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs. Verdière, 1826, p. 355–. 
  14. Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1894. 
  15. Adam Anderson; William Combe An Historical and Chronological Deduction of the Origin of Commerce: From the Earliest Accounts. Containing an History of the Great Commercial Interests of the British Empire .... J. White, 1801, p. 419–. 
  16. Tommaso Locatelli. L' appendice della Gazzetta di Venezia: Prose scelte, 1837, p. 81–. 
  17. Giovan Pietro Cagnola. Archivio storico italiano ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi riguardanti la storia d'Italia: Cronache milanesi scritte da Giovan Pietro Cagnola, Giovanni Andrea Prato e Giovan Marco Burigozzo ora per la prima volta pubblicate. Gio. Pietro Vieusseux, 1842, p. 40–. 
  18. Nicolas Ghersi. Le pays mentonnais à travers les actes notariés à la fin du Moyen âge. Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2004. 
  19. Antonio Capmany y de Montpalau; Antonio de Capmany Surís y de Montpalau Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 1–. 
  20. Feliciano Ramírez de Arellano Fuensanta del Valle (marqués de la); José León Sancho Rayón Historia de las Indias. M. Ginesta, 1875, p. 175–. 
  21. Richard A. Gould. Archaeology and the Social History of Ships. Cambridge University Press, 29 abril 2011, p. 216–. ISBN 978-1-139-49816-6. 
  22. Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 63–. ISBN 978-0-8018-4514-7. 
  23. Jenny Bennett. Sailing into the Past: Learning from Replica Ships. Seaforth Publishing, 18 juny 2009, p. 92–. ISBN 978-1-84832-013-0. 
  24. Hans August Cremer. 5000 Jahre Segelschiffe: Eine Entwicklungsgeschichte des Segelschiffes. BoD – Books on Demand, 6 febrer 2014, p. 148–. ISBN 978-3-95427-411-6. 
  25. Joseph de Veitia Linage. Norte de la contratacion de las Indias Occidentales. Blas, 1672, p. 2–. 
  26. Pierre Margry. Relations et mémoires inédits pour servir à l'histoire de la France dans les pays d'outre-mer: Tirés des archives du Ministére de la marine et des colonies. Challamel aîné, 1867, p. 217–. 
  27. EPUB 2-3; William W. Lace Sir Francis Drake. Infobase Learning, octubre 2013, p. 36–. ISBN 978-1-4381-4867-0. 
  28. Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. A. de Sancha, 1792, p. 337–. 
  29. Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All' Illustriss... Card. Aldobrandino... Et un Portolano di tutti i porti da stantiar Vascelli.... appresso Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 77–. 
  30. Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 41–. 
  31. Alan Sharpe; Vivien Encel Murder!: 25 True Australian Crimes. Kingsclear Books Pty Ltd, 1997, p. 1–. ISBN 978-0-908272-47-1. 
  32. Auguste Jal. Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Firmin Didot, 1848, p. 399–. 
  33. Jesús García; Jesús García-del-Valle Y Gómez RETRATO DE UN NAVÍO. Bubok, 22 maig 2012, p. 57–. ISBN 978-84-686-0824-2. 
  34. W. H. Dilworth. Lord Anson's voyage round the world; performed in the years 1740, 41, 42, 43, and 44, etc. B. Mecom, 1760, p. 95–. 
  35. El museo mexicano o miscelánea de amenidades curiosas e instructivas. Ignacio Cumplido, 1844, p. 510–. 
  36. Étienne Marchand. Voyage autour du monde, pendant les années 1790, 1791 et 1792: précédé d'une introduction historique : auquel on a joint des recherches sur les Terres Australes de Drake, et un examen critique du voyage de Roggeween ; avec cartes et figures: par C. P. Claret Fleurieu. Imprimerie de la Republique, 1797, p. 4–. 
  37. Keat Gin Ooi. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor. ABC-CLIO, 2004, p. 537–. ISBN 978-1-57607-770-2. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galió Modifica l'enllaç a Wikidata