Galiassa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Galiassa tradicional amb aparell llatí. No hi ha bauprès.
Galiassa de Malta amb aparell caire. Amb bauprès.

La galiassa fou un tipus de nau mercant emprada al Mediterrani. Fou adaptada com a nau de guerra a la República de Venècia al segle XV i va durar fins al segle XVII,[1] i fou usada bàsicament al mar Mediterrani. Al llarg del segle XVI altres països mariners imitaren les solucions venecianes.

La galiassa era un terç més gran que la galera, i era més llarga, alta i pesant. Estava proveïda de tres pals (algunes, de quatre), a part del bauprès, amb, si més no, dos d'aquests amb veles quadres, coberta superior, castell de proa, castell de popa i dos ponts. Podia portar entre 32 i 46 bancs de remadors i anar equipada amb 36 canons grossos, a més a més d'altres de mida més petita. Es desenvolupà sobre la base de les grans galeres mercants.

Qui posà més esforços en la construcció de galiasses fou la República de Venècia. Tot i això, en construí poques, però acabaren tenint un rol decisiu en la resolució de la Batalla de Lepant, ja que la potència de foc de les sis galiasses venecianes era molt superior a la de les galeres, resultant determinants per portar la flota cristiana a la victòria.

Les galiasses van acabar desapareixent al segle XVIII.

Història[modifica]

Naus mercants[modifica]

La galeazza di mercancia veneciana podria considerar-se un precedent de la galiassa. La primera d'aquestes naus fou construida per Demetrio Nadal a Venècia el 1294.[2][3][4] Les galeres grosses mercants venecianes anaven armades, igual que les galeres i naus mercants d'altres contrades.

Naus de guerra[modifica]

Les galiasses de guerra venecianes foren la transformació lògica de les galiasses mercants. Les seves dimensions i la construcció reforçada permetien armar-les amb una artilleria més potent i nombrosa. A aquesta capacitat ofensiva, lluny de les naus enemigues, calia afegir una resistència passiva superior: una galiassa podia encaixar millor els projectils de menor calibre disparats per l’enemic. Pel que fa al combat de proximitat, una galiassa era més alta que una galera i, per tant, estava millor disposada par a atacar i defensar-se.

Una altra característica important de les galiasses eren els corredors que anaven disposats a les bandes. Un gran nombre de guerrers podien disparar les seves armes protegits. A la vegada, aquests corredors protegien els remers.[5]

Les galiasses eren naus molt cares de construir, però els venecians les consideraven tan efectives que obligaven als capitans de les seves galiasses a no rebutjar el combat contra un nombre de naus enemigues important (una galiassa contra 25 galeres!!).[6][7][8]

Propulsió[modifica]

Detalls del cap interior d'un rem de galera de l'edat moderna o posterior.

La propulsió de les galiasses era mixta: amb veles i amb rems.[9]

Palamenta i xurma[modifica]

El conjunt de rems, la palamenta, era variable. Amb un mínim de 25 rems per banda. Els rems eren més llargs que els d'una galera i els bancs dels remers estaven més separats. Set o vuit especialistes - forçats, esclaus o assalariats- feien funcionar cada rem.[10][11][12]

Aparell[modifica]

Les galiasses tradicionals anaven amb aparell llatí. Amb tres arbres, tres antenes i tres veles llatines.

Hi ha constància destacada de galiasses amb aparell rodó o caire.[13] Amb tres arbres i bauprès: trinquet, mestre i mitjana. Només l'arbre de mitjana hissava una vela llatina. Mestre i trinquet duien veles quadres.

  • De les quatre galiasses comandades per Hug de Montcada i Gralla, pertanyents a l'estol de Nàpols (Armada Invencible ), no hi ha cap descripció detallada. Segons Luís Cabrera de Córdoba foren construïdes a Nàpols.[14]
    • Segons un compte de reparacions, se sap que la galiassa San Lorenzo portava bauprès i, per tant, equipava aparell rodó.[15]

Documents[modifica]

  • 1294. Demetrio Nadal.[3]
    • Constructor de la que alguns consideren la primera galeazza di mercancia veneciana.
  • 1385.“...in quadam galeassa nominata sancta Maria...” [16][17]
    • Data de la primera referència conservada del terme, en llatí o altra llengua.
  • 1400. La galiassa Sant Antoni, del convers valencià Joan Valleriola, és esmentada.[18]
  • 1413. Viatge a Jerusalem de Niccolò d’Este, en una "galeazza".[19]
  • 1450. "...galeazza catalana...".[20]
« ... Il Secreto di Palermo dichiara alla Dogana di Napoli che Galeazzo Doria, console genovese a Palermo, ha caricato su una galeazza catalana diretta a Napoli le seguenti merci: panni di vilagi di Fiandra pezze 33; panno di Londra pezza una; ... »
— Note per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo.
  • 1454."galeassa d'en Johan Bertran".[21]
    • Una galiassa catalana (o mallorquina) de Joan Bertran, provinent de Nàpols arriba a Barcelona amb passatgers.
  • 1462. Dues galiasses de la Generalitat enviades amb queviures, des de Barcelona cap a Sant Feliu.[22]
  • 1468. Galiassa mercant mallorquina ("galeaça") de Ferrando Valentí.[23]
  • 1472. Llibre de comptes de Caterina Llull, una empresària catalana a Sicília.[24]
  • 1475. Galiasses mercants, anomenades "ferrandines".[25]
  • 1492. "... una galeassa grossa de França...".[26]
  • 1494. "... e la galeassa grossa di Fransa in Porto Pisano per caricare artigliaria per a Roma..."[27]
  • 1537. El terme "galeassas" citat en el Dictionnaire d'ancien occitan auvergnat: Mauriacois et Sanflorain (1340-1540).[28]
  • 1554.[29]
  • 1555.[30]
  • 1561. Galiassa ("galeaza" en castellà) San Salvador a La Española.[31]
  • 1571. Batalla de Lepant .[32]
  • 1614. L'armata navale. Pantero Pantera.[33][34]
  • 1656. Obra que descriu l'ús de les galiasses venecianes en una victòria contra els turcs.[35]
  • 1657. Lorenzo Renieri general de les galiasses venecianes.[36]
  • 2001.[37]

Referències[modifica]

  1. Informació dels panells del Museu Marítim de Barcelona
  2. Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 54–. ISBN 978-0-8018-4514-7. 
  3. 3,0 3,1 Giovanni Casoni. Breve storia dell'Arsenale note e cenni sulle forze militari, marittime e terrestri della Repubblica di Venezia di Giovanni Casoni. G. Antonelli, 1847, p. 131–. 
  4. Carlo Beltrame. Boats, Ships and Shipyards: Proceedings of the Ninth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Venice 2000. Oxbow Books, 3 octubre 2016, p. 49–. ISBN 978-1-78570-462-8. 
  5. Diccionario Maritimo Español que ademas de las voces de navegacion y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en Francés. Inglés é Italiano, y las mas usadas en los buques de vapor ... Por ... J. de L., G. de Murga, y M. Ferreiro, 1865, p. 272–. 
  6. Pierre-Antoine-Noël-Bruno Daru (comte). Histoire de la République de Venise. Didot, 1853, p. 136–. 
  7. Vincenzio A. Formaleoni. Saggio sulla nautica antica de'Veneziani: con una illustrazione d'alcune carte idrografiche antiche della Biblioteca di S. Marco. Selbstverl., 1783, p. 18–. 
  8. Nicolas (rev) Aubin. Dictionnaire de Marine. Pierre Brunel, 1702, p. 447–. 
  9. Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 738–. 
  10. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1259–. 
  11. José de Lorenzo, Gonzalo de Muga, Martín Ferreiro, Diccionari marítim espanyol, 1865
  12. Raúl Romero Medina. Signum Lapidarium. Estudios sobre Gliptografía en Europa, América Y Oriente Próximo.. Editorial Cultiva Libros S.L., 23 febrer 2015, p. 296–. ISBN 978-1-62934-410-2. 
  13. DCVB: Caire.
  14. Luis Cabrera de Córdoba. Filipe Segundo, rey de España ... [Por] Luis Cabrera de Córdoba .... Impr., estereotipica y galvanoplastia de Aribau, 1877, p. 299–. 
  15. Cesáreo Fernández Duro. La Armada invencible. Est. tipográfico "Sucesores de Rivadeneyra,", 1885. 
  16. Auguste Jal. Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Firmin Didot, 1848, p. 737–. 
  17. Jan Fennis. Trésor du langage des galères: Dictionnaire exhaustif, avec une introduction, des dessins originaux de René Burlet et des planches de Jean-Antoine de Barras de la Penne, un relevé onomasiologique et une bibliographie. Walter de Gruyter, 1 gener 1995, p. 987–. ISBN 978-3-11-091422-1. 
  18. Salvador Aldana Fernández. Los judíos de Valencia: un mundo desvanecido. Carena Editors, S.l., 2007, p. 159–. ISBN 978-84-96419-33-9. 
  19. Commissione per i testi di lingua (Bologna, Italy). Collezione di opere inedite o rare. Commissione per i testi di lingua, 1861, p. 129–. 
  20. Carmelo Trasselli; Saverio Di Bella; Giovanna Motta Note per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo. Pellegrini, 1958. 
  21. Ixent.
  22. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1862, p. 385–. 
  23. Maria Barceló Crespí; Gabriel Ensenyat Pujol Ferrando Valentí i la seva família. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 92–. ISBN 978-84-7826-750-7. 
  24. Gemma Teresa Colesanti. Una mujer de negocios catalana en la Sicilia del siglo XV: Caterina LLull i Sabastida. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 448–. ISBN 978-84-00-08642-8. 
  25. Henry Harrisse. Les Colombo de France et d'Italie fameux marins du XVe siècle: 1461-1492.... Librairie Tross, 1874, p. 83–. 
  26. Carlos Mesa. Planeta Insolito. Lulu.com, 20 desembre 2009, p. 129–. ISBN 978-1-4452-2972-0. 
  27. Archivio storico italiano: periodico trimestriale : ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi risguardanti la storia d'Italia. Olschki, 1845, p. 295–. 
  28. Philippe Olivier. Dictionnaire d'ancien occitan auvergnat: Mauriacois et Sanflorain (1340-1540). Walter de Gruyter, 2 juny 2009, p. 614–. ISBN 978-3-484-97132-5. 
  29. Andres Munoz. Viaje de Felipe segundo a Inglaterra (impreso en Zaragoza en 1554), y relaciones varias relativas al mismo suceso. Dalas a luz la sociedad de bibliofilos espanoles. Aribau, 1877, p. 155–. 
  30. Juan Tous Meliá. El Cañón Escorpión. De la Torre de Londres al Castillo de Santa Catalina en la isla de La Palma (1557c-1860): El cañón que defendió la Isla más de 300 años. Juan Tous Meliá, 2007, p. 131–. ISBN 978-84-611-7798-1. 
  31. Herbert Ingram Priestley. The Luna Papers, 1559-1561. University of Alabama Press, 2010, p. 281–. ISBN 978-0-8173-5606-4. 
  32. Marc-Antoine Laugier. Histoire de la république de Venise. chez la Veuve Duchesne, 1767, p. 246–. 
  33. Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 44–. 
  34. Encyclopédie des gens du monde: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts ; avec des notices sur les principales familles historiques et sur les personnages célèbres, morts et vivans. G - Ger. Treuttel et Würtz, 1839, p. 22–. 
  35. Lorenzo MARCELLO. Lettera di ragguaglio della vittoria navale conseguita a'Dardanelli, etc. Per G. C. Malatesta, 1656, p. 7–. 
  36. Giambattista Nani. Histoire de la République de Venise, 1702, p. 50–. 
  37. Lillian Ray Martin. The Art and Archaeology of Venetian Ships and Boats. Texas A&M University Press, 2001, p. 177–. ISBN 978-1-58544-098-6. 

Vegeu també[modifica]