Vés al contingut

Clíper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El clíper Star of India atracat a San Diego, Califòrnia. Amb aparell de bricbarca.

El clíper era un vaixell de vela, amb tres o més pals, característic de la segona meitat del s.XIX i principis del s.XX. Dissenyats per transportar mercaderies peribles el més ràpid possible, gràcies a una gran vela i un buc esvelt de fusta o d'acer.[1] Van ser creats a la costa est dels Estats Units, estaven al màxim del seu desenvolupament a mitjans del s.XIX a les rutes comercials del te i del cotó de l'Imperi Britànic i a la connexió, via Cap d'Hornos, entre Nova York i San Francisco a l'època de la febre de l'or.[2]

Història

[modifica]
El clíper Northern Light, de 55 m d'eslora i aparellat de fragata (1851).

El nom "clíper" prové del substantiu anglès «clip», paraula informal que significa «índex de velocitat», el que procedeix bé ràpid es diu en anglès que procedeix «at a good clip».[3] Els clípers van ser el cant de cigne de la navegació a vela davant l'assetjament dels vaixells de propulsió mecànica. Canviant per complet els conceptes de disseny naval, en la dècada dels anys 30 del segle xix va aparèixer a Escòcia un intent de produir un vaixell que fos ràpid tot i ser mogut pel vent. El secret estava en un radical redisseny del buc, que passaria d'una forma panxut per acollir la càrrega, a una forma prima fent vaixells més llargs i estrets en comptes de curts i amples. Sovint, la Scottish Maid, una goleta avarada a Aberdeen el 1839, és considerada com la mare dels Clipers, la màxima expressió dels quals foren els grans vaixells construïts en el tercer quart del segle xix per a l'anomenada «Cursa del te».

La seva capacitat de recórrer milers de milles sense haver de fer escales per a recarregar carbó, els va atorgar un cert avantatge competitiu davant del vaixell de vapor que els va fer idonis per a les curses d'especulació pel transport de carregaments de te des de les costes de l'oceà Índic fins als ports de Gran Bretanya en el menor temps possible. Això va permetre que sobrevisquessin pràcticament fins al segle xx.

L'obertura del canal de Suez a 1869, escurçant a menys de la meitat la travessia Londres-Xangai, va suposar la pèrdua de l'avantatge dels clípers respecte als vaixells de vapor, cosa que els abocaria a la seva fi.

Fins fa poc els clípers eren representats pel que potser va ser el seu últim supervivent, el Cutty Sark, construït a 1870, que es va mantenir en servei comercial fins al 1922 i va sobreviure com a museu flotant fins al 20 de maig de 2007, quan va ser severament danyat en un incendi aparentment provocat. Altres famosos vaixells d'aquest tipus van ser el Thermopylae i el The Tweed. Un clíper de tipus americà que encara es manté a la superfície com a museu és la Fragata Presidente Sarmiento, amarrada a Puerto Madero, a Buenos Aires.

Evolució del disseny

[modifica]
Rèplica del "clíper de Baltimore" de 1847 Californian construïda l'any 1984

Els primers vaixells anomenats clípers foren els clípers de Baltimore, també coneguts amb el nom més genèric de clípers de Chesapeake. Es tractava de vaixells lleugers dissenyats per a la velocitat. Amb bucs molt fins i aparellats de goleta o de goleta de velatxos, ja existien abans de la guerra d'independència nord-americana. La Guerra Anglo-Americana de 1812-1815, va permetre la construcció d'alguns clípers notables, noliejats amb patents de cors, que permeteren uns guanys considerables als seus propietaris.

Un vaixell corsari i clíper d'anomenada fou el Prince de Neufchâtel (328 tones, 34 m d'eslora, 13,5 nusos de velocitat).[4]

Inspirats en els clípers corsaris hi ha uns quants vaixells que es disputen l'honor de ser el primer clíper construït per a viatges de llarga durada :

Fragata "Dar Pomorza", quan era vaixell escola de la marina polonesa.

Els clípers Rainbow i Sea Witch foren dissenyats per l'enginyer naval John Willis Griffiths, que preconitzava unes formes del buc completament diferents de les tradicionals. Amb la secció mestra desplaçada cap a popa i l'obra viva a proa de formes còncaves. Aquells dissenys revolucionaris demostraren ser eficaços i foren la inspiració de tots els clípers posteriors. Els seus clípers estaven basats en la teoria i els càlculs, i les seves obres demostren els seus coneixements en la matèria, sense oblidar els aspectes històrics i les normatives legals de molts països.[13]

Per a observar detalls i formes constructives és indispensable mirar i analitzar els plànols adequats.[14]

Formes del buc

[modifica]

La característica fonamental d’un clíper rau en la velocitat de desplaçament. L’aparell pot ser divers (fragata, bricbarca, bergantí, goleta...) sempre que la superfície vèlica sigui important. Pel que fa a la forma del buc, l’expert Howard Chapelle [15][16] parlava de tres tipus diferents: el primer tipus seria característic els bucs dels clípers de Baltimore (fins de secció, amb una obra viva formant un gran angle i extrems molt fins); el segon tipus correspondria a bucs amb una secció mestra més plena i amb el fons més pla ("deadrise" moderat) però amb els extrems afinats. El tercer tipus de buc seria un compromís entre les formes més planes –permetent una gran capacitat de càrrega- i els afinaments i el fons angular.

  • Plànol de seccions del Prince de Neufchatel.[17][18]
    Plànol de seccions del Prince de Neufchatel.[17][18]
  • Angle del fons del buc. "Deadrise" en anglès.[19]
    Angle del fons del buc. "Deadrise" en anglès.[19]

Materials

[modifica]

Buc

[modifica]

Bucs de fusta

[modifica]
« As to the types of wood used in building the American clipper ship, a number of varieties were used. Rock maple, white oak, live oak, hackmatack, chestnut, pine, and locust were the woods most commonly used in fashioning the componenets that needed the most strength, such as the keel, keelson, ribs, and hanging knees (braces) that supported the deck. »
— The American Clipper Ship, 1845-1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships.[20]

Bucs "composite"

[modifica]
Detalls d’un buc «composite».

Alguns dels clípers més famosos tenien bucs compostos (anomenats "composite" en obres especialitzades en anglès): estructura de ferro forjat industrial ("Wrought iron"), folre i coberta de fusta.[21]

Bucs de ferro i acer

[modifica]
Lord of the Isles, primer clíper amb buc de ferro forjat industrial (1853).

El primer clíper amb buc de ferro forjat industrial fou Lord of the Isles.[22]

Arboradura

[modifica]

La major part dels arbres i vergues dels clípers eren de fusta. Bàsicament variants de cedre i pins. Hi ha una obra notable sobre la construcció de pals i aparellat de vaixells de vela.[23]

« The timbers commonly used for masts are fir and pine, and are distinguished by mast-makers by the name of the place from which they are exported-as, the Norway and Riga firs, Canada red, yellow, and white pines, &c. The lower masts are generally made of yellow and the topmasts of red pine. In the selection of trees for making masts, yards, &c. , it is of very great importance, not only on account of waste and expense, but because the safety of a ship in tempestuous weather frequently depends on its quality.
Les fustes emprades habitualment per a fer pals són l’avet i el pi. Els constructors les designen pel seu lloc d’origen: avets de Noruega o Riga, pins de Canadà roigs, grocs o blancs,...etc Els arbres mascles es fan, generalment, de pi groc i els mastelers de pi roig. La selecció dels arbres per a fer pals i vergues és molt important: no tan sols pels costos i la merma sinó perquè la seguretat del vaixell en temps de tempesta depen de la seva qualitat. 		»
— Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships[24]

En l’obra de Kipping hi una munió de referències sobre el tipus i origen de les fustes destinades a l’arboradura.[25]

Velam

[modifica]

Les veles habituals eren teixides de cànem, lli i cotó.[26][27][28][29]

Eixàrcia

[modifica]

En vaixells de fusta els arbres eren de fusta i l'eixàrcia ferma de cànem. Els obencs i estais del clíper Lightning eren del conegut com a cànem de Rússia (de 11,5 polzades de diàmetre).[30] En vaixells de ferro i acer els pals i les vergues podien ser de ferro forjat (de forma tubular). L'eixàrcia ferma esdevingué de cable metàl·lic amb parts de cadena.

L'eixàrcia de treball sovint era de cànem, però també de sisal o abacá (cànem de Manila).[31]

Capitans i tripulacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 9 gener 2024].
  2. ↑ Clipper Ship Information (archive.org), 2010-10-17. (anglès)
  3. ↑ (anglès) ABC Whipple, The Clipper Ships. The Seafarers sèries. Time Life Books. (1980). ISBN 0-8094-2679-X
  4. ↑ «´Detalls de la forma del buc del "Prince de Neufchâtel"(anglès)». Arxivat de l'original el 2010-12-15. [Consulta: 27 octubre 2022].
  5. ↑ (anglès) Janin,Hunt;The India-China opium trade in the nineteenth century
  6. ↑ (anglès) Referències del clíper de l'opi Red Rover
  7. ↑ (anglès) The Stately Clipper and Her Glory
  8. ↑ (anglès) «The Ann McKim». Arxivat de l'original el 2010-08-24. [Consulta: 20 setembre 2010].
  9. ↑ (anglès) Imatge de l'Ann McKinn
  10. ↑ Pittock, M. Scotland: The Global History, 1603 to the Present. Yale University Press, 2022, p. 263. ISBN 978-0-300-25417-4 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  11. ↑ Edwards, M.K.B.. Sailor Talk: Labor, Utterance, and Meaning in the Works of Melville, Conrad, and London. Liverpool University Press, 2021, p. 89. ISBN 978-1-80085-868-8 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  12. ↑ (anglès) Pàgina sobre el "Sea Witch"
  13. ↑ (anglès) Griffiths, John Willis; Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building.
  14. ↑ «Plànols del clíper». Arxivat de l'original el 2010-10-17. [Consulta: 9 gener 2024].
  15. ↑ Caldwell, B. Rivers of Fortune. Down East Books, 2002, p. 112. ISBN 978-1-4617-4545-7 [Consulta: 12 gener 2024]. 
  16. ↑ Popular Science. Bonnier Corporation, p. 143 [Consulta: 12 gener 2024]. 
  17. ↑ United States National Museum. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1960, p. 23 [Consulta: 13 gener 2024]. 
  18. ↑ «sheer draught of Prince de Neufchatel». [Consulta: 13 gener 2024].
  19. ↑ Uyar, T.; Taşova, U. The Dictionary of Maritime. Entropol, 2023, p. 147 [Consulta: 12 gener 2024]. 
  20. ↑ Knoblock, G.A.. The American Clipper Ship, 1845-1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland, Incorporated, Publishers, 2014, p. 40. ISBN 978-0-7864-7112-6 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  21. ↑ Les nouvelles machines marines: 1 (en francès). Dunod, 1876, p. 81 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  22. ↑ Lubbock, B. The China Clippers. Europäischer Hochschulverlag, 2015, p. 126. ISBN 978-3-95427-454-3 [Consulta: 17 gener 2024]. 
  23. ↑ Kipping, R. Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships. John Weale, 1857, p. 5 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  24. ↑ Kipping, R. Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships, Also Tables of Spars, Rigging, Blocks; Chain, Wire and Hemp Ropes, Etc: Relative to Every Class of Vessels Together with an Appendix of Dimensions of Masts and Yards of the Royal Navy of Great Britain and Ireland. Lockwood & Company, 1853, p. 2 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  25. ↑ Fincham, J. A Treatise on Masting Ships and Mast Making: Explaining Their Principles and Practical Operations, the Mode of Forming and Combining Made-masts, Etc. ... Originally Designed for the Use of the Students in the Late Royal Naval College, and School of Naval Architecture. Whittaker, 1843, p. 166 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  26. ↑ Hunt's Yachting Magazine (en neerlandès). Hunt, 1854, p. 358 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  27. ↑ The Saturday Evening Post. Saturday Evening Post Company, 1916, p. 8-PA12 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  28. ↑ Folkard, H.C.. The Sailing Boat: a description of English and Foreign boats, their varieties of rig, and practical directions for sailing, etc, 1854, p. 166 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  29. ↑ Niles, H.; Niles, W.O.. Niles' Weekly Register. H. Niles, 1830, p. 25 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  30. ↑ Stammers, M. The Passage Makers. Teredo Books, 1978. ISBN 978-0-903662-06-2 [Consulta: 15 gener 2024]. 
  31. ↑ Craine, J.H.. Ship Modelling Hints and Tips. Read Books Limited, 2016, p. 33. ISBN 978-1-4733-5328-2 [Consulta: 15 gener 2024]. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clíper
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clíper&oldid=33954241»