Te

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel que fa als altres significats, vegeu Te (desambiguació).
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Te
Esquema estructural de la planta del te.
Esquema estructural de la planta del te.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Theaceae
Gènere: Camellia
Espècie: C. sinensis
Nom binomial
Camellia sinensis
(L.) Kuntze
Sinònims
  • Camellia arborescens Hung T. Chang & F.L. Yu
  • Camellia longlingensis F.C. Zhang, G.B. Chen & M.D. Tang
  • Camellia oleosa (Lour.) Rehder
  • Camellia thea Link
  • Camellia waldeniae S.Y. Hu
  • Thea bohea L.
  • Thea cantoniensis Lour.
  • Thea chinensis Sims
  • Thea cochinchinensis Lour.
  • Thea grandifolia Salisb.[1]

El te (Camellia sinensis) és un arbre robust de la família de les teàcies, de 2 a 10 m, provinent dels boscos de l'Àsia temperada com la Xina (Guangdong, Guangxi, Yunnan), i de l'Asia tropical com l'Índia (Assam), Myanmar, Tailàndia i a Laos i Vietnam, però avui es cultiva a l'Índia, Xina, Sri Lanka, Indonèsia, Kenya, Turquia i l'Argentina. L'epítet específic sinensis prové del llatí i significa "Xinès". Antics noms per a la Camellia sinensis són Thea bohea, Thea sinensis i Thea viridis.

Distribució del conreu del te (en verd)

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La Camellia sinensis és un arbust perenne d'arrel axonomorfa que, quan creix en estat salvatge, pot créixer fins als 10 metres de longitud, i quan és conreat creix fins als 2 metres. Les fulles són alternes, de 4-15 cm de longitud i 2-5 cm d'ample, de color verd fosc i brillants, persistents, de forma ovada o ovada-lanceolada i molt convexes i serrades, encara que són senceres per la base; i amb un pecíol curt, i una forta nervació; les fulles joves són vellutades. Les flors són bisexuals, petites, de color blanc, axil·lars i solitàries o bé s'agrupen en parells o de tres en tres, però generalment no presenten inflorescència. El periant està format per una corol·la de 5 a 9 pètals desiguals i un calze de 5 sèpals.L'androceu té nombrosos estams i en el gineceu l'ovari se súper. El fruit és una càpsula trígona o esferoïdal, llenyosa, dura i aplanada amb unes llavors que tenen uns cotiledons grossos.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Planta originària de la Xina, però actualment creix i es cultiva en tot tipus de zones amb climes tropicals i subtropicals. Tot i així, els cultius comercials es poden estendre des de l'equador fins a Cornualles (Regne unit).[2]

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada de la planta del te són les fulles, que s'utilitzen per preparar la infusió típica, el te.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • La fulla sense fermentar té: un 15-20% de proteïnes; un 5% de glúcids; aminoàcids (3% de teïna), àcid ascòrbic, vitamines del grup B i bases puríniques, principalment: cafeïna (2-4%) i heteròsids de grups hidroxil terpènics, alifàtics i aromàtics, el 20% de compostos fenòlics, segons l'edat i l'època de recol·lecció de la fulla.
    • Àcids fenòlics: clorogènic i cafeic.
    • Alcaloides: cafeïna (1-5%) –és l'alcaloide principal del te, combinada amb àcids orgànics i tanins–, teobromina (0.05%), teofil·lina i àcids gàlic, oxàlic i boheic.
    • Flavonoides: O i C-heteròsids de flavonols, ECG i EGCG, catecol, epicatecol, gal·locatecol; Proantocianidols: procianidols. (En una tassa de te verd hi ha 300-400 mg de polifenols.)
  • Després de la fermentació: el color de la infusió passa del groc pàl·lid al marró vermellós (per l'oxidació de polifenols), es crea una olor clarament aromàtica per la formació de productes volàtils:
    • Derivats cetònics per la degradació de carotens.
    • Hexenal per l'oxidació d'àcids grassos insaturats.
    • Heterocicles per l'oxidació i el reagrupament de monoterpens.
    • Formació de benzotropolones: teaflavina i els seus èsters (1-2%), teaflagalina i epiteaflagalina i derivats de l'oxidació i la polimerització de teaflavines (10-20%).
  • A més el te conté sals minerals de sodi, potassi i níquel. Encara que també en conté de coure i ferro, silici, alumini, magnesi, fòsfor i calci, algunes perden la seva solubilitat amb l'envelliment de les fulles.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Les fulles han estat utilitzades per la medicina tradicional xinesa per a tractar l'asma (funciona com a broncodilatador), angines de pit, malalties vasculars i arterials.
  • És un estimulant suau del sistema nerviós central: augmenta la concentració i l'agilitat mental, perllonga l'estat de vigília i provoca insomni.
  • És astringent i en infusions poc concentrades pot ser útil per a processos d'irritació d'estómac, mal de cap i processos febrils (actua com a refrescant).
  • Té una activitat antioxidant, antimutagènica i anticancerígena. Possiblement tinga ús davant la prevenció de l'arteriosclerosi (en estudi).
  • Usos: Tònic, digestiu i estimulant. S'utilitza com a coadjuvant en règims d'aprimament.
  • En el sistema cardiovascular sembla disminuir els nivells elevats de colesterol, per això resulta útil en els processos de prevenció de l'arteriosclerosi.
  • Els extractes de te semblen tenir una activitat antibacteriana i s'han convertit en un camp d'estudi interessant.

Usos[modifica | modifica el codi]

L'ús principal i més conegut arreu del món d'aquesta planta és la preparació d'infusions amb les fulles, però també de les llavors d'aquesta planta i d'altres del mateix gènere Camellia se'n fa l'oli de te.

Els quatre tipus principals de te es distingeixen segons el seu processament. Les fulles de la Camellia sinensis , si no són assecades de seguida que s'han recol·lectat, comencen a oxidar-se. Per prevenir aquest procés d'oxidació o fermentació, s'escalfen les fulles amb l'objectiu de treure'n la humitat. La fermentació consisteix en una oxidació enzimàtica parcial (polifenol-oxidases), la qual en modifica la composició, sabor, aroma i aspecte però el contingut en cafeïna no varia.

  • Te blanc - fulles joves (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver estat protegits del sol per evitar la formació de la clorofil·la.
  • Te verd - està estabilitzat amb calor seca o vapor, enrotllat, dessecat ràpidament i més o menys torrat.
  • Te Oolong (烏龍茶) - només parcialment fermentat o oxidat.
  • Te negre - marcit durant unes 20 hores, enrotllat, fermentat en una atmosfera humida i posteriorment dessecat amb aire calent.
    • Te vermell o Pu-erh (普洱茶) - Una subclasse del te negre, Pu-erh és un producte inusual donat que sol estacionar-se per un període de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal a la Xina.
    • Chong Cha (虫茶) - literalment "te cuc", es prepara amb el gra en comptes de les fulles. Es fa servir com a producte medicinal a la Xina.

Altres activitats[modifica | modifica el codi]

  • Fabricació de fluor de te, per a prevenir l'aparició de càries a la dentadura.
  • A més de la presentació en bosses per a infusió, el te es pot trobar en preparats comprimits o càpsules.
  • Per a teràpies de naturopatia i bellesa, es preparen mascaretes i banys de te per a combatre pells seques, dermatitis i processos de l'envelliment.

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

  • A dosis altes, estimula en excés els centres respiratoris, vasomotors i el nervi vague i produeix vasodilatació coronària (cronotropa +). A més, és diürètic, hipotensor lleu, relaxa el múscul llis i augmenta el metabolisme basal i la lipòlisi.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

  • La seva toxicitat, quan se'n prenen dosis molt altes, és per excitació del sistema nerviós central: extrasístoles, convulsions, deliri, cefalàlgia, estrenyiment, insuficiència hepàtica i intestinal, insomni i excitació nerviosa.
  • Segons Tyler, hi ha proves que indiquen que els tanins condensats catequina de te estan vinculats amb les altes taxes de cancer de esòfag, sobretot en àmbits on es consum molt de te. També s'indica que aquests efectes poden ser evitats afegint-hi llet, que vincula els tanins i n'impedeix els efectes nocius[3]
  • En els éssers humans, la cafeïna, la 1,3,7-trimetilxantina, és desmetilada en tres metabòlits principals: la teofil·lina, la teobromina, i la paraxantina; cadascuna amb diferents utilitats farmacològiques ja indicades, però amb l'inconvenient que, a 100 mg, la teobromina és fetotòxica,[4] Segons informes, una dosi de 10.000 mg pot ser mortal en les persones, i a partir de 1000 mg, causa mal de cap, nàusees, insomni, inquietud, excitació, deliri lleu, tremolor muscular, taquicàrdia i extrasístoles.

contraindicacions[modifica | modifica el codi]

  • Les persones amb al·lèrgia demostrada a la cafeïna han d'evitar el te verd.
  • Les persones amb alguna malaltia greu del fetge han d'usar la cafeïna amb precaució, ja que els nivells de cafeïna en la sang es poden acumular i perdurar més temps.
  • Les dones embarassades han de tenir precaució pel que fa al consum de te verd, ja que la cafeïna travessa la placenta i s'associa amb l'avortament espontani, retards en el creixement intrauterí i pes baix en el naixement.

Història[modifica | modifica el codi]

El te s'ha utilitzat des de l'antiguitat en l'Extrem Orient, i és una de les 50 plantes més utilitzades en la medicina tradicional xinesa. Aquesta llarga tradició oriental amb aquesta planta, fa que s'hagin desenvolupat moltes cerimònies i rituals propis, com ara la cerimònia del te. El consum de te es va estendre per Europa a partir del segle XVII. Actualment és la beguda més consumida en el món, per davant fins i tot del cafè i depenent del territori, es pot trobar diferents maneres de preparar el te, variant així les seves propietats segons la manera de preparar-lo.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El primer a patentar una bosseta de te fou Thomas Lipton.
  • El consum de te gelat va ser introduït a la Fira Mundial de 1904 en Saint Louis per Richard Blechynden, que no aconseguia vendre el te a causa de la calor i el va barrejar amb gel.
  • Diferents activitats i qüestions polítiques sobre el te com el motí del te a Boston van provocar l'inici de la guerra de la independència dels Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (en anglès)
  2. Telegraph Online, 17 Sept 2005. http://www.telegraph.co.uk/gardening/main.jhtml?xml=/gardening/2005/09/17/gtea17.xml
  3. GRAS (sección 182,20). Tyler (1982)
  4. Collins, la FDA Las línies N º 2, abril 1981

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
  • Adrian, Hans G. Bilderbuch zum Tee: Eine kleine Kulturgeschichte des Teetrinkens mit zwölf chinesischen Aquarellen des 18. Jahrhunderts. Braunschweig: Westermann, 1967
  • Adrian, Hans G. Lieben Sie Tee? Enie kleine Teekunde vom Teesamen bis zur Tassenprobe und zum Teerezept. Braunschweig: Westermann, 1979
  • Adrian, Hans G., Rolf L. Temming, i Arend Vollers. Das Teebuch: Geschichte und Geschichten; Anbau, Herstellung und Rezepte. Wiesbaden: VMA Verlag, 1983
  • Akiyama, Takamasa. A New Global Tea Model: Specification, Estimation, and Simulation. El Banc Mundial, 1987
  • Aléjos. T'uch'uan: Grüne Wunderdroge Tee. Schicksal einer Heilpflanze in fünf Jahrtausenden. Wien: Wilhelm Braumüller Universitäts-Verlag, 1991.
  • Anderson, Jennifer L. An Introduction to Japanese Tea Ritual. Nova York: State University of New York Press, 1991 ISBN 0-7914-0749-7.
  • Anderson, Robert Woodruff. Tea and Sympathy. Random House, 1953
  • Baildon, Samuel. The Tea Industry in India. Londres: Allen, 1882
  • Barker, George. A Tea Planter's Life in Assam. Calcutta: Thacker, Spink, 1884
  • Bayer, Klaus H. Gesund durch grünen Tee. Berlín, Alemanya: Trescher, 1998 ISBN 3-928409-79-4
  • Behal, Rana P. i Prabhu P. Mohapatra. "Tea and Money versus Human Life." Plantations, Proletarians and Peasants in Colonial Asia. Londres: Frank Cass, 1992
  • Blofeld, John. The Chinese Art of Tea. Londres: Allen and Unwin, 1985 ISBN 0-394-73799-7.
  • Blonder, Ellen: Dim Sum: The Art of Chinese Tea Lunch. Nova York, Estats Units: Clarkson Potter, 2002. ISBN 0-609-60887-8.
  • Bramah, Edward. Tea and Coffee: A Modern View of 300 Years of Tradition. Londres: Hutchinson Books, 1972
  • Brand-Lederer, Ruth. Tee. Zuric, Suïssa: Völkerkunde-Museum der Universität Zürich, 1990
  • Brandl, Franz. Drinks ohne Alkohol. Erfrischende Mixereien mit Säften, Eiscreme, Limonade, Muntermacher mit Kaffee und Tee. Munic, Alemanya: Gräfe und Unzer, 1996 ISBN 3-7742-1533-2.
  • Brenneisen, Wolfgang. Tee trinken: Ein fröhliches Wörterbuch für alle Genießer, die mehr als eine gute Tasse Tee zu schätzen wissen. Munic, Alemanya: Tomus, 1994 ISBN 3-8231-1010-1.
  • Carpenter, Francis Roth The Classic of Tea - Lu Yu. Little Brown & Company: Boston, 1974.
  • Chaudhuri, K.N. The Trading World of Asia and the English East India Company, 1660-1760. Cambridge: Cambridge University Press, 1978.
  • Chinesische Tee-Balladen. Aitrang: Windpferd, 1996.
  • Chow, Kit. All the Tea in China. San Francisco: China Books and Periodicals, 1990. ISBN 0-8351-2194-1.
  • Clark, Arthur. The Clipper Ship Era. Nova York, Estats Units: G.P. Putnam's Sons, 1910.
  • Collins, Maurice. Foreign Mud. Nova York: Alfred A. Knopf, 1947.
  • Crole, David. Tea. Londres: Crosby Lockwood, 1897.
  • Dahlem, Pia, i Gabi Freiburg. Das große Buch vom Tee: Teesorten, Anbaugebiete, Mischungen, Herstellung, Heilkräfte. Rastatt: Moewig, o.J.
  • Dannfeld, Marcus, i Andreas Müller. Eine Einladung ... Über die Kunst, Tee zu trinken. Weinheim: Andreas Müller Pressebüro, 1995/1996.
  • Das Buch vom Tee. Aus dem Franz. von Ursula Fabian. Munic, Alemanya: Heyne, 1993.
  • Davy, John. An Account of the Interior of Ceylon and of its Inhabitants with Travels in that Island. Ceylon Historical Journal v. 16. Deliwala, Sri Lanka: Tisara Prakasayao Ltd., 1983.
  • Douglas, Mary, ed. Constructive Drinking: Perspectives on Drink from Anthropology. Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-415-29113-5.
  • Drummond, J.C., i Anne Wilbraham. The Englishman's Food: A History of Five Centuries of English Diet. Londres, Gran Bretanya: Jonathan Cape, 1939.
  • Ehmcke, Franziska. Der japanische Tee-Weg. Bewußtseinsschulung und Gesamtkunstwerk. Colònia (Alemanya)|Colònia, Alemanya: du Mont, 1991. ISBN 3-7701-2290-9.
  • Ehrmann, Jürgen K. Das Buch der Tee-Dosen. Ihre Geschichte seit 1880. Wien: Edition Buchkultur, 1993.
  • Encyclopaedia Britannica (onzena edició). "Tea" vol. 26 Cambridge: University Press, 476-783.
  • Evans, J.C. Tea in China: The History of China's National Drink. Nova York: Greenwood, 1992. ISBN 0-313-28049-5.
  • Fedotov, Alexander i Acharya Snagye Tandar Naga. The Dispute Between Tea and Chang. Library of Tibetan Works and Archives: Nova Delhi, Índia; 1993. ISBN 81-85102-86-4.
  • Feldheim, Walter. Tee und Tee-Erzeugnisse. Blackwell Wissenschafts-Verlag, 1994.
  • Forrest, Denys. Tea for the British: the social and economic history of a famous trade. Londres: Chatto and Windus, 1973. ISBN 0-7011-1921-7.
  • Forrest, Denys. A Hundred Years of Ceylon Tea, 1867-1967. Londres, Gran Bretanya: Chatto and Windus, 1967.
  • Fortune, Robert. A Visit to the Tea Districts of China. Londres: John Murray, 1852.
  • Fortune, Robert. Wanderings in China. Londres: John Murray, 1843.
  • Franklin, Aubrey. Teatime. Nova York: Frederick Fell, 1981.
  • Fries, Yvonne i Thomas Bibin. The Undesireables. Calcutta: Bagchi and Co., 1984.
  • Fronty, Laura. Tees und Drinks aus Blättern, Blüten und Gewürzen. Trans. Sybille Schneider. Munic, Alemanya: Christian Verlag, 1997.
  • Fukukita, Yasunosuke. Taking Pleasure in Cha-No-Yu; Lecture Given at the 1934 Session of the Oriental Culture Summer College: Tòquio, Japó, 1934.
  • Goetz, Adolf. Teegebräuche in China, Japan, England, Rußland und Deutschland. Berlín: Verlag für Wissenschaft und Bildung, 1989.
  • Göök, Roland. Tee. Künzelsau: Sigloch Edition, 1990.
  • Graham, Patricia J. Tea of the sages: the art of sencha. Honolulu: University of Hawaii Press, 1998. ISBN 0-8248-2087-8.
  • Gregory, C.A. Gifts and Commodities. Londres, Gran Bretanya: Academic Press, 1982.
  • Griffiths, Percival Joseph. The History of the Indian Tea Industry. Londres: Weidenfeld & Nicholson, 1967.
  • Griswold, W.S. The Boston Tea Party. Tunbridge Wells: Abacus, 1973.
  • Grösser, Hellmut. Tee für Wissensdurstige: Das Fachbuch vom deutschen Teebüro. Munic, Alemanya: E. Albrecht, 1997.
  • Haddinga, Johann. Das Buch vom ostfriesischen Tee. Leer: Schuster, 1986.
  • Hammitzsch, Horst. Cha-dô, der Tee-Weg. Eine Einführung in den Geist der japanischen Lehre vom Tee. Munic, Alemanya: Barth, 1958.
  • Hammitzsch, Horst. Zen in der Kunst der Teezeremonie. Munic, Alemanya: Scherz, 1988.
  • Handlexikon der Getränke. Bd. 2: Alkoholfreie Getränke, Kaffee, Kakao, Tee, Bier. Linz: Trauner, 1993.
  • Hardy, Serena. The Tea Book. Whittet Books: Surrey, Gran Bretanya, 1979. ISBN 0-905483-12-X.
  • Harler, C.R. The Culture and Marketing of Tea. Londres: Oxford University Press, 1964.
  • Hasselbach, Rejko von. Teeblume. Tee in Japan -- Teezeremonie. Braubach: Hasselbach: Lebeun und Dasein, 1981.
  • Heise, Ulla. Kaffee und Kaffeehaus. Eine Bohne macht Kulturgeschichte. Leipzig: Gustav Kiepenheuer, 1996.
  • Hengartner, Thomas, i Christoph Maria Merki, editors Genußmittel: Ein kulturgeschichtliches Handbuch. Frankfurt del Main, Alemanya: Campus, 1999.
  • Hennemann, Horst Siegfried. Chasho: Geist und Geschichte der Theorien japanischer Teekunst. Habil. Univ. Bochum 1993. Wiesbaden: Harrasowitz, 1994.
  • Herrigel, Eugen. Zen in der Kunst des Bogenschießens. Berna, Suïssa: Otto Wilhelm Barth, 1985.
  • Hsing-fan, Hu, i Carla Steinberg. Das Geheimnis des Tees. Berlín, Alemanya: Theseus, 2002.
  • Hobhouse, Henry. Fünf Pflanzen verändern die WElt: Chinarinde, Zucker, Tee, Baumwolle, Kartoffel. Munic, Alemanya: dtv, 1992.
  • Hobhouse, Henry. Seeds of Change. Londres: Macmillan, 1992.
  • Holt, Geraldene, ed. A Cup of Tea: An Afternoon Anthology of Fine China and Tea Trades. Nova York, Estats Units: Simon and Schuster, 1991.
  • Huxley, Gervas. Talking of Tea. Ivyland: John Wagner & Sons, 1956.
  • Iguchi, Kaisen. Tea Ceremony. Transl. John Clark. Hoikusha, 1975.
  • Jakobsen, Kristian. Japanische Teekeramik. Braunschweig: Klinkhardt & Biermann, 1958.
  • Jonnes, Jill. "The Tale of Tea, a Fragrant Brew Steeped in History." Smithsonian 12 (febrer del 1982): 98-106.
  • Kaltenbach, Marianne. Gebäck zu Kaffee und Tee. Männedorf: Manus, 1989.
  • Kawabata, Yusunari. Thousand Cranes. Nova York: Alfred A. Knopf, 1958.
  • Kemp, Charles. "Politics and Class in Spring Valley, Sri Lanka: An 'Anti-Structuralist' Interpretation." The Journal of Peasant Studies 12 (octubre del 1984): 41-64.
  • Kiefer, Albrecht. Die Theeindustrie Indiens und Ceylons. Viena, Àustria: Lechner, 1902.
  • Kittler, Martine. Tee -- Leicht gemacht. Interessantes über Zubereitung und Sorten, Klassisches zum Tee und Raffiniertes aus Tee -- Rezepte für alle Teefans. Munic, Alemanya: Gräfe und Unzer, 1996.
  • Koch, Martina. Das kleine Buch vom Tee. Munic, Alemanya: Heyne, 1993, 1995.
  • Knop, Daniel. Tee hilft immer. Ratgeber zur Selbstbehandlung mit Fertigtees. Teningen: Sommer, 1991.
  • Kurian, Rachel. "Women Workers in the Sri Lanka Plantation Sector: An Historical and Contemporary Analysis." Women, Work and Development, 5, Ginebra, Suïssa: International Labor Office, 1982.
  • Labaree, B.W. The Boston Tea Party. Londres: Oxford University Press, 1964.
  • Lehmann, Nikolaus. Der Tee der Gesellschaft. Frankfurt del Main, Alemanya: Suhrbier, 1987.
  • Leitch, Mary i Margaret W. "Seven Years in Ceylon: Stories of Missionary Life." Nova York, Estats Units: American Tract Society, 1890.
  • Lillywhite, Bryant. London Coffee Houses. Londres: Allen and Unwin, 1963.
  • Lindemann, Günther. Tee-Rezepte. Munic, Alemanya: Foizick, 1994.
  • Lubbock, Basil. The China Clippers. Boston, Estats Units: Lauriat, 1914.
  • Ludmann, Kersten. Tee. Brevier für Kenner und solche, die es werden wollen. Essen, Alemanya: Thales, 1991.
  • Lu Yü. The Classic of Tea: Origins and Rituals. Transl. and intr. by Francis Ross Carpenter. Hopewell: The Ecco Press, 1974.
  • Macfarlane, Alan, i Iris Macfarlane. The Empire of Tea: The remarkable history of the plant that took over the world. Woodstock: Overlook Press, 2004. ISBN 1-58567-493-1.
  • Maronde, Curt. Das kleine Buch vom Tee. Niedernhausen: Falken, 1997.
  • Maronde, Curt. Rund um den Tee: Eine amüsante, umfassende Tee-ologie mit 80 praktischen Tee-Rezepten. Frankfurt del Main, Alemanya: Fischer Taschenbuch, 1997.
  • McCaleb, Robert. The Encyclopedia of Popular Herbs: Your Complete Guide to the Leading Medicinal Plants. Roseville: Prima Publishing, 2000. ISBN 0-7615-1600-X.
  • Meyer, Eric. "'Enclave' Plantations, 'Hemmed-In' Villages and Dualistic Representations in Colonial Ceylon." Journal of Peasant Studies 19 (Abril/Juliol 1992): 199-228.
  • Mills, Lennox A. Britain and Ceylon. Nova York, Estats Units: Longmans, Green and Co. 1945.
  • Milton, Ed S. Tea: A cultural history from around the world. Astrolog Publishing House Ltd., 2003.
  • Mintz, Sidney W. Sweetness and Power: The Place of Sugar in Modern History. Nova York, Estats Units: Penguin Books, 1985.
  • Mintz, Sidney W. "The Changing Roles of Food in the Study of Consumption." A Consumption and the World of Goods, ed. John Brewer and Roy Porter, 261-273. Nova York, Estats Units: Routledge, 1993.
  • Moxham, Roy. Tea: Addiction, Exploitation, and Empire. Nova York: Carroll and Graf, 2003. ISBN 1-84119-569-3.
  • Neuberer, Günter. Zum Beispiel Tee. Göttingen, Alemanya: Lamuv, 1989. 1993.
  • Nguyen, D.T. i M. Rose. "Demand For Tea in the UK 1874-1938: An Econometric Study." The Journal of Development Studies 24 1987/88 (octubre del 1987): 43-59.
  • Niggemann, Johannes. Es begann bei einem Glas Tee. Missionarische Teestuben- und Kaffehausarbeit. Wesel: Kawohl, 1980.
  • Ody, Penelope. The Complete Medicinal Herbal. Nova York: Dorling Kindersley, Inc., 1993. ISBN 1-56458-187-X.
  • Okarura, Kakuzo. The Book of Tea. Foreword by Elise Grilli. Boston: Charles E. Tuttle Co., 2000. Llibre electrònic al Projecte Gutenberg (en anglès)
  • Opplinger, Peter. Der Grüne Tee: Genuß und Heilkraft aus der Teepflanze. Augsburg, Alemanya: Midena, 1996.
  • Pettigrew, Jane. The Tea Companion: A Connoisseur's Guide. Londres: Apple Press, 1997. ISBN 0-02-861727-4.
  • Pettigrew, Jane. A Social History of Tea. Londres: National Trust, 2001. ISBN 0-7078-0289-X.
  • Perry, Sara. The Tea Book. San Francisco, Estats Units: Chronicle Books, 1993.
  • Perry, Sara. The New Tea Book: A Guide to Black, Green, Herbal, and Chai Tea. San Francisco, Estats Units: Chronicle Books, 2001. ISBN 0-8118-3053-5.
  • Polt-Heinzl, Evelyne, i Christine Schmidjell, editors Tee: Eine kleine kulinarische Anthologie. Stuttgart, Alemanya: Philip Reclam, 1998.
  • Pratt, James Norwood. Tea Lover's Treasury. Santa Rosa: Cole Group, 1989. ISBN 1-56426-565-X.
  • Quimme, Peter. The Signet Book of Coffee and Tea. Nova York: New American Library, 1976.
  • Ramsden, A.R. Assam Planter. Londres: John Gifford, 1945.
  • Rasmussen, Wendy, i Ric Rhinehart. Tea Basics: A Quick and Easy Guide. Nova York: John Wiley & Sons, 1998. ISBN 0-471-18518-3.
  • Reimertz, Stephan. Vom Genuss des Tees: Eine Kulturgeschichte. Leipzig, Alemanya: Gustav Kiepenheuer, 1998.
  • Repplier, Agnes. To Think of Tea! Cambridge: Houghton Mifflin, 1932.
  • Rosen, Diana. Chai: The Spice Tea of India. Pownal: Storey Books, 1999. ISBN 1-58017-166-4.
  • Rosen, Diana. Steeped in Tea: Creative Ideas, Activities and Recipes for Tea Lovers. Pownal: Storey Books, 1999. ISBN 1-58017-093-5.
  • Roth, Rodris. Tea Drinking in Eighteenth Century America: Its Etiquette and Equippage. United States National Museum: Washington DC, Estats Units, 1961.
  • Rottenhöver, J. Der elegante wohlservirte Kaffee- und Theetisch. Rezepte für Kaffee, Tee, Getränke zum Kaffee und Tee, Kuchen, Gebäck, Cremes und Obst für Kaffeetafeln und Teestunden. Bearb. von Alfred Hürdler. Reprint der Auflage von 1864. Berlín, Alemanya: Priese, 1997.
  • Rubin, Ron, i Stuart Avery Gold. Tea Chings: The Tea and Herb Companion: Appreciating the Varietals and Virtues of Fine Tea and Herbs. Nova York: Newmarket Press, 2002. ISBN 1-55704-491-0.
  • Samarasinghe, Vidyamali, Sirima Kiribaumne, i Wijaya Jayatilake. Maternal Nutrition and Health Status of Indian Tamil Female Tea Plantation Workers in Sri Lanka. Sri Lanka: International Centre for Ethnic Studies, 1990.
  • Sarkar, Goutam Kumar. The World of Tea Economy. Oxford University Press, 1972.
  • Sen XV, Soshitsu. Tea Life, Tea Mind. Tòquio, Japó: Weatherhill, 1979.
  • Schaffer, Charles i Violet Schaffer. Teacraft: A Treasury of Romance, Rituals, and Recipes. Buena Press, 1975.
  • Schapira, Joel, et al. The book of coffee & tea: a guide to the appreciation of fine coffees, teas, and herbal beverages. Nova York: St. Martin's Griffin, 1996. ISBN 0-312-14099-1.
  • Scheibenpflug, Lotte. Das kleine Buch vom Tee. Herkunft - Zubereitung - Rezepte. Innsbruck, Àustria: Pinguin, 1992.
  • Schivelbusch, Wolfgang. Tastes of Paradise: A Social History of Spices, Stimulents and Intoxicants. Nova York, Estats Units: Vintage Books, 1993.
  • Schivelbuch, Wolfgang. Das Paradies, der Geschmack und die Vernunft. Eine Geschichte der Genußmittel. Frankfurt del Main, Alemanya: S. Fischer, 1995.
  • Schmidt, Rainer. Tee: Der Guide für Kenner und Genießer. Munic, Alemanya: Heyne, 1997.
  • Schütz, Joseph. Rußlands Samowar und Russischer Tee. Regensburg: Schriftenreihe des Osteuropainstituts Regensburg, 1986.
  • Scott, J. M. The Great Tea Venture. Nova York: St. Martin's Press, 1975.
  • Sheridan, Richard B. Sugar and Slavery: An Economic History of the British West Indies 1623-1775. Baltimore, Estats Units: Johns Hopkins University Press: 1973.
  • Shore, H. Smuggling Days and Smuggling Ways. Londres: Casell, 1892.
  • Singh, Shamsher, et. al. Coffee, Tea and Cocoa: Market Prospects and Development Lending. Johns Hopkins University Press, 1977.
  • Slavin, Sara, i Karl Petzke. Tea: Essence of the Leaf. San Francisco, Estats Units: Chronicle Books, 1998. ISBN 0-8118-1632-X.
  • Smith, Michael. The Afternoon Tea Book. Nova York: Athenaeum, 1966.
  • Smith, Woodruff D. "Complications of the Commonplace: Tea, Sugar, and Imperialism." Journal of Interdisciplinary History 23:2 (tardor de 1992): 259-278.
  • Soshitsu, Sen. The Japanese Way of Tea: From its Origins in China to Sen Rikyu / Sen Soshitsu XV. University of Hawaii Press, 1998. ISBN 0-8248-1990-X.
  • Stürzinger, Martin. Sri Lanka. Tee - Tempel - Turmaline. Karlsruhe, Alemanya: Braun, 1995.
  • Suzuki, Daisez T. Zen and Japanese Culture. Princeton University Press, 1993.
  • Swart, Paula. Refreshment of the Spirit: Oriental Wine and Tea Vessels. Mont-real|Montreal Museum of Fine Arts: Mont-real|Montreal, Canadà, 1990.
  • Tanaka, Senlo. The Tea Ceremony. Foreword by Yasushi Inoue. Kodansha International, 2000.
  • Taylor, Nadine. Green Tea: The Natural Secret for a Healthier Life. Nova York: Kensington Books, 1998.
  • Tee. Texte, Rezepte, Zutaten. Berlín, Alemanya: Delius & Co, 1996.
  • Tee. Zur Kulturgeschichte eines Getränks. Hamburg (estat)|Hamburg, Alemanya: Altonaer Museum, 1977.
  • Temming, Rolf. Vom Geheimnis des Tees: Bilder und Texte. Dortmund, Alemanya: Harenberg, 1983.
  • Teufel, Cornelia. Grüner Tee. Die gesunde Alternative. Niedernhausen: Falken, 1997.
  • Teufel, Cornelia. Tee. Die kleine Schule. Munic, Alemanya: Zabert Sandmann, 1996.
  • Twining, Stephen H. The House of Twining, 1706-1956. Londres: Twining, 1956
  • Ukers, W.H. All About Tea. Nova York: Tea and Coffee Trade Journal, 1935
  • Ukers, W.H. Ukers' International Tea and Coffee Buyers Guide. Whitestone: Tea and Coffee Trade Journal Co., annual editions.
  • Varley, Paul, i Kumakura Isao, editors Tea in Japan: Essays on the History of Chanoyu. Honolulu: University of Hawaii Press, 1989
  • Vollers, Arend. Darjeeling: Land des Tees am Rande der Welt. Verlagsservice Braunschweig, 1981
  • Vollers, Arend. Tee: Alles Wissenswerte über Geschichte, Kultur, Herstellung, Sorten und die Kunst, Tee richtig zu genießen. Munic, Alemanya: Heyne, 1996
  • Vollers, Arend. Die Kunst, Tee richtig zu genießen. Weyarn: Seehamer Verlag, 1998
  • Walsh, William I. The Rise and Decline of the Great Atlantic and Pacific Tea Company. L. Stuart, 1986
  • Weatherstone, John. The Pioneers 1825-1900: The Early British Tea and Coffee Planters and their Way of Life. Londres: Quiller, 1986
  • Weinberg, Bennet Alan, i Bonnie K. Bealer. The World of Caffeine: The Science and Culture of the World's Most Popular Drug. Nova York: Routledge, 2001. ISBN 0-415-92723-4
  • Wickizer, Vernon Dale. Tea Under International Regulation. Stanford, Califòrnia, Estats Units: Food Research Institute, Stanford University Press, 1944
  • Wickizer, Vernon Dale. Coffee, Tea, and Cocoa: An Economic and Political Analysis. Stanford University Press, 1951.
  • Wickizer, Vernon Dale. Tea Under International Regulation. Stanford University Press, 1944
  • Wriggins, W. Howard. Ceylon: Dilemmas of a New Nation. Princeton, Nova Jersey, Estats Units: Princeton University Press, 1960
  • Yukihiko, Hara. Green Tea: Health Benefits and Applications. Marcel Dekker, 2001. ISBN 0-8247-0470-3
  • Zen Worte im Tee-Raume. Erläutert von Akaji Sôtei. Eingeführt und übersetzt von Hermann Bohner. Deutsche Gesellschaft für Natur- und Völkerkunde Ostasiens, Tôkyô. Leipzig: Harrasowitz, 1943
  • Ziegler, Mel, Bill Rosenzweig, i Patricia Ziegler. The Republic of Tea: Letters to a Young Zentrepreneur. Doubleday, 1992. ISBN 0-385-42056-0
  • Zittlau, Jörg. Grüner Tee für Gesundheit und Vitalität. Die Heilkräfte des asiatischen Tees für Körper und Seele nutzen. Die wirksamsten Rezepte zur Behandlung von Krankheiten und zur Schönheitspflege. Munic, Alemanya: Ludwig, 1997

Vegeu també[modifica | modifica el codi]