Albanès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albanès
Parlat a: Albània, Kosovo, Macedònia, Itàlia, Sèrbia, Grècia
Regió: Sud-est d'Europa
Parlants:
Classificació genètica: llengües indoeuropees
estatus oficial
Llengua oficial de: Albània i Kosovo
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 sq
ISO 639-2 alb
ISO 639-3 sqi
Distribució dels diferents dialectes de l'albanès
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

L'albanès (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica. És l'idioma oficial d'Albània, està molt estès a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Extensió geogràfica de l'albanès

Es divideix en tres dialectes:

Característiques[modifica | modifica el codi]

La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.

L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:

Evolució de les parles albaneses
  • Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
  • L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals gheg.
  • El nom té tres gèneres i cinc casos.
  • Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
  • El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
  • El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per què a vegades transforma N en R.
  • El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present E en O en la forma passada, com el bàltic: mbledh (trepar, transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (jo vaig trepar)
  • Hi ha casos als noms, com bukë (pa)- buka (el pa) i als adjectius një burrë i madh (un gran home)- dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
  • El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

Taula fonètica de les vocals
Fonemes Escrit Pronunciació com a...
/i/ i Igualada
/ɛ/ e bèstia
/a/ a casa
/ə/ ë en anglès about (schwa)
/ɔ/ o òpera
/y/ y en francès voiture
/u/ u Urgell

Consonants[modifica | modifica el codi]

Taula de consonants segons l'IPA
Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d c ɟ k g
Africada ts dz tʃ dʒ
Fricativa f v θ ð s z ʃ ʒ h
Nasal m n ɲ ŋ
Aproximant l j ɫ
Vibrant ɾ r
Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació)
Fonema (segons l'IPA) Escrit Pronunciació com a...
/p/ p Pallars
/b/ b Bossòst
/t/ t Tarragona
/d/ d Dinamarca
/c/ q semblant a l'anglès hot year o al grec kiri
/ɟ/ gj semblant a l'anglès did you o al grec gia
/k/ k Canet, Jonquera
/g/ g Gósol, Figueres
/ts/ c potsser
/dz/ x dotze
/tʃ/ ç cotxe
/dʒ/ xh metge
/θ/ th en anglès thing, en castellà Zapato, en grec Athina
/ð/ dh en anglès this, en grec Rodhos
/f/ f Figueres
/v/ v en anglès living, en francès voiture
/s/ s Sabadell
/z/ z pinzell
/ʃ/ sh xocolata
/ʒ/ zh Girona, pujada
/h/ h en anglès hat
/m/ m Manresa
/n/ n Noguera
/ɲ/ nj Canyelles
/l/ l lògica
/j/ j hiena
/lˠ/ ll ela velaritzada, com en català núvol, en anglès milk
/r/ rr ferro (el contrast entre rr i r és com en català)
/ɾ/ r cara

Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].

Història[modifica | modifica el codi]

És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanés s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). En l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle XIX se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle XX.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]