Tokhari
  | |
| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | la conca del Tarim (Àsia central) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet tokhari |
| Codis | |
| Glottolog | tokh1241 |
El tokhari és una antiga branca de l'oest de l'actual Xina de la família indoeuropea.[1] Hi ha poques restes d'aquests idiomes ja extints: són documents administratius escrits amb un sistema sil·làbic propi.
El conjunt de llengües tokhàries és la branca més desconeguda de les llengües indoeuropees. És format per dos idiomes mútuament inintel·ligibles, tokhari A (turfani, arsi o tokhari oriental) i tokhari B (kutxeu o tokhari occidental). Aquestes llengües es parlaren aproximadament entre els segles VI i VIII, abans que s'extingissin en assimilar-se els seus parlants amb les tribus uigurs.
Ambdues llengües es van parlar a la conca del Tarim, a l'Àsia central, on avui hi ha la província xinesa de Xinjiang. El nom prové dels tokharis (en grec: Τόχαροι, "Tókharoi") i el terme Tokharistan normalment fa referència a la Bàctria del primer mil·lenni. Un text turquès es refereix al llenguatge turfani (tokhari A) com a twqry. La seva interpretació és difícil, però F. W. K. Müller l'ha associat amb el nom dels tókharoi de Bàctria.
Comparteix trets amb les llengües romàniques, cèltiques i indoàries, si bé presenta innovacions que l'allunyen de tots els altres idiomes de la família, com la declinació en nou casos.
Referències[modifica]
- ↑ Adams, Douglas Q. (1988), Tocharian historical phonology and morphology, New Haven, CT: American Oriental Society, ISBN 978-0-940490-71-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tokhari |