Català occidental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dialectes del català

El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d'aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el que es contraposa, és la d'absència de neutralització en vocals àtones, és a dir, ni el pas de a i e àtones en [ə], ni el d'o àtona en [u].

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

A banda de la no reducció del sistema vocàlic àton, el major tret que diferencia el català occidental de l'oriental és que les e que provenen de les Ē (‹e› llargues) i Ǐ (‹i› breus) tòniques del llatí es pronuncien [e] "e tancada" (cadena [kaˈðena], alé [aˈle], què [ˈke]) mentre que en el català oriental és [ɛ] "e oberta" o [ə] "vocal neutra", en aquestes paraules. També la vocal àtona /e/ pot reduir-se a [a] davant de consonants nasals i sibilants: enveja [aɱˈvedʒa]/[amˈbeʒɛ], espill [asˈpiʎ], eixugar [ajʃuˈɣa(ɾ)].

També existeixen altres trets fonètics, gramaticals i lèxics diferenciadors com:

  • Manteniment del so [w] als possessius (meua, teua, seua)
  • La x inicial o post-consonàntica en [tʃ]
  • Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.
  • Cert manteniment de la nasal als plurals d'antics proparoxítons acabats en -n (hòmens, jóvens)
  • Certa presència de [j] davant de palatal sorda [ˈkajʃa]/[ˈkaʲʃa] en el dígraf -ix-.
  • Diferenciació del dubitatiu en -a, perduda en el català oriental, per exemple: voler=vullga, tenir=tinga, venir=vinga.
  • Vocabulari específic:
    • Granera per escombra
    • Xiquet per nen
    • Espill per mirall
    • Palometa/paloma per papallona
    • Corder per xai
    • Melic per llombrígol
    • Pigota per verola

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Formen part del bloc occidental els dialectes següents: