Menorquí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
  •  Menorquí occidental
  •  Menorquí oriental

El menorquí és la parla tradicional de Menorca, una de les Illes Balears. Fins al segle XVII, el subdialecte menorquí havia estat una variant molt uniforme del català oriental (i per tant, amb pocs trets diferenciadors balears), i avui encara ho és en certs aspectes, sobretot pel tancament de la o àtona en u, que és una de les principals diferències que la fonètica de Menorca presenta en relació amb la de Mallorca (exceptuant la de Sóller, que d'altra banda té alguns punts de semblança amb la de Ciutadella). No tant resistent s'ha mostrat el sector occidental de l'illa amb la influència arribada des de Catalunya a Maó dels morfemes flexius -és, -essis, -essin. Les primitives formes -às, -assis, -assin van ser substituïdes a Ciutadella.

En el tractament del grup àton ua, el menorquí segueix l'exemple del mallorquí i elimina la darrera vocal, que també canvia per una o però que es neutralitza i es pronuncia u: aigu, llengu, Pascu.

La i dèbil entre vocals es perd, per bé que en el pretèrit imperfet encara hi ha gent que deixa sentir la dita i, pronunciant deia, veia... L'emmudiment de la ll també s'hi produeix: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla). Aquest mateix fenomen es produeix a certes viles de Mallorca, especialment a Sóller, Alcúdia i Capdepera.

Lèxic[modifica]

  • escatar: enllestir, deixar acabada una cosa; netejar fregant (a Mallorca i Eivissa també)
  • lloguer: paga, salari
  • sèu: saïm, greix animal en general, i principalment el del porc