Català pallarès
El pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.
Característiques[modifica]
Característiques principals del pallarès:
Fonètica[modifica]
Vocalisme[modifica]
- Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada:
- En paraules que tenien e curta en : herba.
- En possessius: meu, teu, seu
- En mots que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera).
- En paraules que tenien A en llatí: lleit, i formes del verb fer.
- Sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà.
- Palatalització de la -l- en els grups consonàntics BL, CL, PL: bllanc, cllau, pllaça
Consonantisme[modifica]
- Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maior (major), goi (goig)...
- Evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)...
- En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya), canaula (canyaula)...
Morfologia[modifica]
- Els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), "aquella" (aquella).
- Utilitza l'article lo alternant amb el i les per al plural masculí: les cotxes (els cotxes).
- Combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de "n'hi".
- Convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4ª), -au (5ª) / -em, -eu.
- Els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva o -iva: feva (feia), voleva o voliva (volia), sentiva (sentia).
- Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugació i, com és propi del bloc occidental, l'incoatiu és "ix", però amb la particularitat que "ix" es pronuncia despalatalitzat [is] i no pas [iʃ]: "ell repetís" (ell repeteix/repetix).
- El verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2ª), é (3ª).
- No diferencia per i per a.
- Utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).
- Conservació de la -n en el plural dels proparoxítons llatins acabats en nasal ("hòmens" en comptes de "homes" com en la resta dels dialectes occidentals).
Lèxic[modifica]
- abidriar (albirar)
- abuixar (aquissar - llançar el gos contra algú -. cf. aüixar: espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça)
- açò (això)
- adés (suara, fa poc)
- antosta (envà)
- aguell, - a (aquell, - a)
- aguest, - a [aguet], aguestos, - es (aquest, - a)
- aïna (qualsevol utensili de cuina per a contenir líquids)
- aixalaus (deixalles de la cuina - Vall d'Aneu)
- aixalda (espurna de foc)
- aixecar (eixugar, assecar)
- apariar (adobar, reparar, arranjar)
- arguila (argila)
- arrullader (dit del sender de difícil accés)
- arrullar, arrullar-se (deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall)
- artic (artiga)
- astí/ací (aquí)
- atarterar (amuntegar)
- aubricoc (albercoc)
- aulesa: dolentia
- auvella (ovella)
- avorar(-se): acostar(-se), atansar(-se), arrambar(-se)
- bagadeu, baladreu, balagueu (gamarús)
- bandole(j)ar (es diu dels nens a qui agrada molt córrer, jugar…)
- barbeiar (afaitar algú)
- barruler (aranyoner)
- baser, basera (lloc encimbellat, intransitable entre precipicis)
- baürta (brossa, plantes de bosc baix)
- batistiri (bateig)
- batolla (bastó curt per batre la llet)
- bedre (devesa en un pendent cobert d'arbres)
- bengala (bastó corbat al cap per on l'agafen els ancians per ajudar-se a caminar)
- berena [brena] (passacamí rossellonès, menjar que nom porta per anar de camí o fora de casa)
- blat de moro (en català nord-occidental milloc, panís)
- bocafoscant (a "): a entrada de fosc, a boca de nit
- boixeguer (camp de boixos)
- borda (masia)
- bordisc
- bornal (precipici)
- borruscall (volva de neu)
- broma (núvol)
- brom adj. (ennuvolat)
- buricec: v. Muricec
- buscalla (soca)
- buscallada (cop de buscall)
- cabrer, cabret? (gamarús)
- cabusseta (tombarella)
- cambuleta (capgirell, capitomba)
- canaula (canyaula, collar de fusta per a estacar el bestiar, especialment vaques i bous)
- cancarulla (vora, límit o marge en el qual se situa algú o quelcom i que perilla o està a punt de caure)
- cardarnella (carxofa salvatge. També a Andorra)
- centre (càntir, cànter)
- carrereta (cama-sec)
- carriscle (espinada, columna vertebral)
- cascarres (boletes d'excrement, de brutícia, enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals)
- catxapó (llorigat, conill xic)
- cauba (balma)
- cavall de serp (espiadimonis)
- clavar (tancar amb clau la porta)
- claviller (turmell, clavillar)
- clop (pollancre)
- cóm (recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, especialment del porc)
- corniol (campaneta, flor primaveral)
- cospí (i cospinera) fruit esfèric d'algunes plantes i que s'enganxa a la roba
- cullereta (capgròs, capbou, capdebou)
- damont (damunt)
- descurt, -a (despullat, -ada)
- desfargat (amb la camisa fora del pantaló)
- destacar (deslligar, deixar anar)
- deu hores (les) (menjar o refrigeri entre l'esmorzar i el dinar)
- devontes (llavors, aleshores)
- eixarravar (rentar superficialment)
- eixir/ixir (sortir)
- eixorrobit (eixerit)
- emburna (albúrnia)
- encamada (gambada, camada, passa llarga)
- engarrapellar-se (enfilar-se)
- enjovar (posar el jou a un parell de vaques, posar el collar i el jou a un parell d'animals)
- enquitiar (molestar)
- entrepussar (encepegar, entrebancar-se caminant)
- esbalç (estimball)
- escampa (escombra)
- escarbonar (escarbotar els troncs i el carbó que hi ha en un foc per revifar-lo)
- escarabat, -ada (que va ranc, que s'ha fet mal a la cama)
- escarramar (eixarrancar)
- escolrit, - ida
- escotofit
- escunçar (coincidir)
- escurar (rentar plats)
- esfarnegar
- esmolet (persona molt eixerida i llesta)
- espassar-se (el temps) (passar, cessar, el temps atmosfèric)
- espatdaller (precipici)
- espenallac (camamilla borda)
- espergi (esquitx)
- esporret
- espurlent (llampant, viu, brillant)
- estacar (lligar, fermar)
- estacader (estacador, cadena per estacar - fermar - les bèsties a la menjadora)
- estoledor (resclosa)
- estropat (endreçat, polit, ben adobat)
- esvinçat (herniat)
- faïna, fagina, fetgina (mostela, marta)
- fargar-se (posar-se la camisa per dins)
- farrat/ferrat (galleda) v. Ferrada
- fato, -ta (beneit, -a)
- fener (petit brollador d'aigua)
- ferrada (galleda)
- fonada (plana)
- fraga (maduixa o fraula bosquetana)
- freixera (freixe)
- fuït (fugit)
- fullat (fer fullats: tallar branques de freixe, que es conserven en bones condicions i són nutritives per a certs animals com vaques, conills... fins i tot alguns mesos després d'haver tallat l'arbre)
- furro (esquerp, salvatge)
- fust
- galapat (galàpet, gripau)
- galeiar (celebrar una festa amb molt de soroll, salves d'escopeteria)
- garganyot (nou del coll)
- garrota (pastanaga)
- gelamiques (fredolic)
- gisca (aire molt fred)
- goiat, -a (noi, minyó, xicot)
- graire (gralla. instrument)
- granussa (neu que cau amb flocs rodons)
- greuler (boix grèvol)
- grill (fil d'aigua que s'esmuny)
- grius, esgrius, grífia, grífios de fred (esgarrifances de fred)
- jaïlla (jeia. Tenir mala jaïlla)
- jonquillo ('jacint' és un gal·licisme que ha reemplaçat aquest castellanisme estès abans a tot Catalunya)
- lego (castellanisme per: aviat; d'hora)
- leleiar (desvariejar)
- llémets, llémens (llémena)
- llera (galleda per a munyir)
- lleu: prompte/aviat; de pressa o en poc temps)
- llosat (teulat de lloses)
- llossa (cullerot, cullera grossa per a servir)
- lluent (llangardaix)
- mai tant (no n'hi ha per tant)
- maití (matí)
- maitinar (matinar)
- manxiula (
- mascara (taca a la roba o la pell, amb carbó o estalzí)
- matafaluga (anís)
- medrar (créixer)
- milloc (blat de moro, blat dindi)
- moixarró (moixernó)
- molla adv. (gens, gota)
- molletes (a ")
- monter (munt)
- moscosa (llenega)
- mosso (braç giratori acabat en anella per anar al foc)
- murga (múrgola)
- muricec (ratpenat, ratapinyada, ratapenera)
- nyaupir (lladrar)
- nyaupit (lladruc)
- nyau-nyau (fer el)
- orc (esquerp; estrany; lleig, dolent, repulsiu; beneitot, orni. "Fer l'orc" fer el beneit, fer coses irracionals)
- ossa (os bru)
- palpanear
- pana-rat (ratpenat, ratapinyada, ratapenera)
- paniquella (mostela)
- pantigana (llagost gros i verd)
- penal (precipici)
- pentipella (mallerenga)
- perna (cuixa del ruc i, per extensió, d'un quadrúpede)
- pernada (natjada o clatellada amb la mà o amb una espardenya)
- pimentó (pebrot)
- pletiu (plana on pastura el bestiar)
- popa (pit, sina)
- popar (mamar)
- posella (relleix, prestatge, i esp. cavitat en una paret per a posar-hi utensilis)
- préssic (préssec)
- pior (pitjor)
- pota de perdiu (cama de perdiu)
- pota de rata (peu de rata)
- potxó (petó, bes)
- pui (puig)
- rapat (grapat)
- recossirar (recercar, procurar insistentment trobar algú o quelcom)
- redó, -ona (rodó, - ona)
- rellasca (corriol de pedres menudes)
- remeiera
- retjo: fort; rígid
- rogle (rotllana)
- roi, -ora (roig, - oja)
- roïgó (tros de pa sec, rosegó)
- ruella (rosella, roella)
- sarnalla (sargantana)
- sarramball (terrabastall, tabustoll)
- saltigó, saltiretxo (saltamartí)
- segall (cabrit d'entre sis i dotze mesos)
- singratalla (sargantana)
- siroll (soroll)
- sirro (llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada)
- supo-supo (fer ") (sortir al pas, seguir de prop)
- talarany (teranyina, tela aranyina)
- taleia (atalaia)
- taleiar-se (adonar-se)
- tamarro (animal imaginari que ix a la nit)
- tarter o tartera (munt, gran nombre d'alguna cosa)
- tintimpeira (mallerenga)
- tremolina (vent arremolinat; esgarrifança?)
- trepussar (encepegar, entrebancar-se caminant)
- tribulossi (daltabaix; tripulació o soroll causats per l'excés de gent, de moviment, etc)
- trincola (campaneta, esquelleta semblant a les que duen els muls i les cabres)
- truitada (truita d'ous)
- videllet
- vola (papallona)
- volandreta (oreneta)
- voliac (ratpenat, ratapinyada, ratapenera)
- voliaina (papallona, esp. petita; aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt)
- voliana (papallona)
- xauar (ximar, xumar. beure molt de vi)
- xolís (embotit fet amb la millor carn del porc)
- xinar (estirar els cabells)
- xiulit (xiulet, el so)
- xurrac (xerrac)
- xurracar (fer servir el xurrac)
Bibliografia[modifica]
![]() |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007.
- El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
Vegeu la categoria Pallarès al Viccionari, amb una llista de mots sobre Català pallarès. |
- Parla pallarès
- Vocabulari pallarès
- Lo pallarès de la Vall Fosca, Estudi dialectològic sobre la parla pallaresa, Laura Martínez i Martín
- El parlar d'Ainet de Besan
- Vocabulari meteorològic Pallarès
- Documentari "Les valls d'Àneu i el pallarès
- El parlar pallarès. Aproximació als trets melòdics bàsics, Agnès Rius-Escudé, Mireia Pérez-Peitx
- La terminologia sobre l'individu en el Flamisell - Notes per a un vocabulari del Pallars Sobirà
- Vocabulari temàtic pallarès i andorrà
- Cambuleta, col·lecció de contes infantils en pallarès
- Contes en pallarès a l'Info K14 del 14/05/2009 Arxivat 2014-08-29 a Wayback Machine.