Català pallarès

Pallarès
Tipus	dialecte del català
Dialecte de	català nord-occidental
Ús
Parlat a	Pallars
Estat	Espanya
	Principals isoglosses del subdialecte pallarès segons Pep Coll (1991).
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües italooccidentals; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; català; català occidental; català nord-occidental
Codis
Glottolog	pall1245

El català pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.

Característiques[modifica]

Característiques principals del pallarès:

Fonètica[modifica]

Vocalisme[modifica]

Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada:
- En paraules que tenien e curta en : herba.
- En possessius: meu, teu, seu
- En mots que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera).
- En paraules que tenien A en llatí: lleit, i formes del verb fer.
- Sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà.
- Palatalització de la -l- en els grups consonàntics BL, CL, PL: bllanc, cllau, pllaça

Consonantisme[modifica]

Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maior (major), goi (goig)...
Evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)...
En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya), canaula (canyaula)...

Morfologia[modifica]

Els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), "aquella" (aquella).
Utilitza l'article lo alternant amb el i les per al plural masculí: les cotxes (els cotxes).
Combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de "n'hi".
Convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4ª), -au (5ª) / -em, -eu.
Els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva o -iva: feva (feia), voleva o voliva (volia), sentiva (sentia).
Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugació i, com és propi del bloc occidental, l'incoatiu és "ix", però amb la particularitat que "ix" es pronuncia despalatalitzat [is] i no pas [iʃ]: "ell repetís" (ell repeteix/repetix).
El verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2ª), é (3ª).
No diferencia per i per a.
Utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).
Conservació de la -n en el plural dels proparoxítons llatins acabats en nasal ("hòmens" en comptes de "homes" com en la resta dels dialectes occidentals).

Lèxic[modifica]

El lèxic pallarès té una forta personalitat i presenta nombrosos mots específics o compartits amb alguna altra variant del català. Entre d'altres, hi trobem:

'antosta' (envà), 'aguest, aguell' (demostratius), 'astí/ací' (aquí), 'baürta' (brossa, plantes de bosc baix), 'carrereta' (cama-sec), 'cascarres' (boletes d'excrement enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals), 'cauba' (balma), 'eixir/ixir' (sortir), 'fato' (beneit), 'fraga' (maduixa o fraula bosquetana), 'goiat' (noi, minyó, xicot), 'potxó' (petó, bes), 'popa' (pit, sina), 'sarnalla' (sargantana), 'sirro' (llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada), 'supo-supo (fer)' (sortir al pas, seguir de prop), 'xolís' (embotit fet amb la millor carn del porc).

Bibliografia[modifica]

Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007.
El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu la categoria Pallarès al Viccionari, amb una llista de mots sobre Català pallarès.