Català al món

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territoris de llengua catalana.

El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no. Segons un informe de la Plataforma per la Llengua és el 27è idioma del món en pes econòmic.[1]

Actualment existeixen 93 lectorats de català que acullen uns quatre mil alumnes arreu del món.[2] També existeixen comunitats catalanes als cinc continents.[2]

Distribució dels parlants[modifica | modifica el codi]

Gairebé deu milions de persones el parlen, i és entès pel 91% de la població del domini lingüístic.[1] La immensa majoria dels catalanoparlants es troben en el domini lingüístic, repartit entre quatre estats diferents: Andorra, on és la llengua pròpia i únic idioma oficial, Espanya (a Catalunya, on és la llengua pròpia i cooficial juntament amb el castellà i l'occità (variant aranesa), Illes Balears, on és la llengua pròpia i cooficial juntament amb el castellà, en la major part de la Comunitat Valenciana, on és la llengua pròpia i s'anomena genèricament valencià, a la zona oriental d'Aragó (Franja de Ponent) on no és oficial, i a una petita comarca de la Regió de Múrcia, coneguda com el Carxe, on és parlat per unes cinc-centes persones, encara que no és oficial), a França (als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya on no és oficial i ha retrocedit molt davant del francès), i a Itàlia (l'Alguer a l'illa de Sardenya).

L'Institut Ramon Llull promou a les universitats i altres centres d'estudis superiors de fora del domini lingüístic, mitjançant l'impuls i suport a la Xarxa de lectorats, i a la creació de càtedres i altres estudis permanents de llengua i cultura catalanes, l'ensenyament del català, la literatura catalana i la cultura catalanes.

Mapa dels països amb universitats que ensenyen en català al món.[3]

L'emigració i els seus descendents que conserven la llengua, així com estudiants de català formen la resta de parlants de l'idioma. Les diferents comunitats de catalanoparlants fora de l'àmbit propi s'articulen al voltant dels lectorats de català i les comunitats catalanes a l'exterior.

Domini lingüístic perdut[modifica | modifica el codi]

El judeocatalà era el dialecte del català que parlaven els jueus catalans.[4][5] que emigraren a les costes del nord d'Àfrica arran de l'expulsió,[6] però després del 1492 se'n perd el rastre.[4]

A través del tractat d'Alcaraz, la taifa de Múrcia es convertia en un protectorat de Castella. No obstant això diversos nuclis de la taifa no van acatar l'acord pel qual l'infant Alfons (futur Alfons X) va aplicar el dret de conquesta sobre Mula (1244) i Cartagena (1245). La resta de la taifa va romandre sota autonomia musulmana.[7] No obstant això, el 1250 Castella va decidir crear la diòcesi de Cartagena, i el 1258 l'avançament major del Regne de Múrcia. Els successius incompliments dels pactes d'Alcaraz van portar a la revolta dels musulmans murcians el 1264. La rebel·lió va ser definitivament sufocada per les tropes de Jaume I el Conqueridor el 1266, deixant un important contingent de pobladors catalans i aragonesos. El domini lingüístic del català va arribar fins a la ciutat de Llorca i es va mantenir com a llengua parlada a la regió de Múrcia fins al segle XV, ja que va rebre una important repoblació de castellans quan la Corona d'Aragó va cedir el territori a Castella. Actualment encara hi ha un reducte catalanoparlant al Carxe, pedania del municipi murcià de Yecla.

Durant el domini Trastàmara al Regne de Sicília, el català fou llengua oficial i la catalanització fou intensa,[8] i en els regnes de Sicília i Nàpols, fou una de les llengües de la cort, i l'oficial era l'italià.[9]

L'emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina va consistir en la formació d'una colònia de pescadors catalanoparlants a Isla Cristina, a Andalusia. Si bé el català va deixar de ser usat com a llengua vehicular després d'unes poques generacions, actualment la parla dels descendents d'aquests emigrants reflecteixen certs trets adquirits del català, com per exemple paraules com "cheta" per dir "grifo" (aixeta) o "botica" per dir "tienda" (botiga). També conserven els seus cognoms d'origen català.

Vegeu també: Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina

Entre 1735 i 1738, uns vuit-cents exiliats per la derrota a la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats al Banat de Temesvar, on es va crear la colònia coneguda com a Nova Barcelona, que no es va arribar a consolidar.[10]

Durant el segle XIX entre els colons que es van establir a Algèria durant la colonització francesa, hi va haver una important colònia formada per nord-catalans, balears i valencians, establerts bàsicament prop d'Orà, que van editar publicacions periòdiques en català amb ortografia francesa.[8]

Durant el segle XX molts catalans van emigrar o es van exiliar a Mèxic, Cuba, l'Argentina i altres països sud-americans formant moltes colònies catalanes que encara avui mantenen la llengua catalana, també van crear molts casals catalans.

Nombre de parlants al món[modifica | modifica el codi]

Territoris on té estatus oficial[modifica | modifica el codi]

Territori Entén Sap parlar Llengua habitual
Catalunya 5.837.874 4.602.611 2.742.600
País Valencià 3.714.654 1.972.922 1.274.000
Illes Balears 749.100 600.500 404.800
Andorra 62.762 51.587 30.405
Total 10.364.390 7.227.620 4.451.805

Territoris en els quals no té estatus oficial[modifica | modifica el codi]

Territori Entén Sap parlar Llengua habitual
L'Alguer (Sardenya, Itàlia) 20.000 17.625 4.638
Catalunya del Nord (França) 203.121 125.622 11.703
Franja de Ponent 38.853 35.031 30.386
Carxe (Múrcia) Sense dades (<697) Sense dades (<697) Sense dades (<697)
Resta del món Sense dades 350.000 Sense dades
Total 261.974 528.278 46.727

Total[modifica | modifica el codi]

Territori Entén Sap parlar Llengua habitual
Europa 10.636.364 7.405.898 4.498.532
Resta del món Sense dades 350.000 Sense dades
Total 10.636.364 7.755.898 4.498.532

[11]

[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «El català, el 27è idioma del món en pes econòmic». El Punt Avui, 12-02-2017. [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 «Català a l'extranger». intercat. [Consulta: 5 octubre 2013].
  3. «Xarxa d'universitats d'estudis en català a l'exterior». Institut Ramon Llull. [Consulta: 7 juliol 2016].
  4. 4,0 4,1 «judeocatalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096. 
  6. «Algeria». Jewish Encyclopedia.
  7. Miguel Rodríguez Llopis. Historia de la Región de Murcia. Tres Fronteres, 2004, p. 71. ISBN 978-84-612-0451-9.. 
  8. 8,0 8,1 «Els catalans en el món». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 octubre 2013].
  9. Ferrando i Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Editorial UOC, 2011, p. 147. ISBN 8497883802. 
  10. Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], n.108, setembre 2011, pàg. 48-52. ISSN: 1695-2014.
  11. Fonts: Catalunya: Dades estadístiques del cens de l'any 2001, de l'Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat catalana . País Valencià: Dades estadístiques del cens de l'any 2001, de l'Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana «ive.infocentre.gva.es». [Enllaç no actiu]. Illes Balears: Enquesta Sociolingüística realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística, Govern de les Illes Balears «dgpoling.caib.es». [Enllaç no actiu]. Catalunya del Nord: Enquesta de Mitjana Pluriel encarregada per la prefectura de la Regió de Llenguadoc-Rosselló realitzada a l'octubre de 1997 i publicada al gener de 1998 «www.linmiter.net». [Enllaç no actiu]. Andorra: Enquesta d'usos lingüístics realitzada pel Govern d'Andorra, 2004 «www20.gencat.cat». [Enllaç no actiu]. Aragó: Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó realitzada l'any 2004 per la Generalitat de Catalunya . Un estudi realitzat en les mateixes dates per l'Institut Aragonès d'Estadística mostra unes xifres similars «portal.aragob.es». [Enllaç no actiu]. L'Alguer: Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic . El Carxe: la població d'aquesta zona de Múrcia segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya de 2006 era de 697 habitants. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
  12. Fonts (per a llengua habitual): Catalunya, Catalunya del Nord i L'Alguer: Dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a Catalunya del Nord de l'any 2004, de la Generalitat catalana «www6.gencat.net». [Enllaç no actiu] en els quals es pregunta a 400 persones "Quina llengua utilitza habitualment?". Andorra: Enquesta d'usos lingüístics realitzada pel Govern d'Andorra, 2004 «www20.gencat.cat». [Enllaç no actiu]. País Valencià: Enquesta de juny del 2005 del Servei de Recerca i Estudis Sociolingüístics, de la Consellería de Cultura, Generalitat Valenciana «www.cult.gva.es». [Enllaç no actiu], on es pregunta a 6.600 persones "Quina llengua és la que utilitza a casa?". Illes Balears: Enquesta Sociolingüística realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística, Govern de les Illes Balears «dgpoling.caib.es». [Enllaç no actiu]. Aragó: Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó realitzada l'any 2004 per la Generalitat de Catalunya . Un estudi realitzat en les mateixes dates per l'Institut Aragonès d'Estadística mostra unes xifres similars «portal.aragob.es». [Enllaç no actiu]