Català balear

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El balear conforma una família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears. Els subdialectes que la formen són el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc. La llengua catalana hi va ser duita per habitants provinents del Rosselló i l'Empordà en temps de la conquesta, per la qual cosa es conserven característiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones.

Fonètica i fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocalisme tònic[modifica | modifica el codi]

  • Pronunciació com a vocal neutra [ə] de les e tòniques procedents de la e tancada del llatí vulgar (tal com es feia abans en tota l'extensió del català oriental): tauleta [təwˈlətə], vermell [vərˈməj], creure. Una part de Menorca, una de més petita d'Eivissa i una regió de Mallorca, però, han transformat la vocal neutra [ə] tònica en e oberta [ɛ], com al català oriental continental.
  • En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els pronoms, excepte en eivissenc. Per exemple, comprar-ne es pronuncia [komprər'nə] o [komprən'nə].

Vocalisme àton[modifica | modifica el codi]

  • Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia: glòria [ˈglɔɾi] a la major part de Mallorca.
  • Reducció dels grups gua i qua a go i ko, en posició àtona i en qualsevol posició a Mallorca: aigo, llengo, colque...
  • En el subdialecte mallorquí es distingeixen la o i la u àtones, excepte a Sóller i a Fornalutx. En canvi, en el menorquí i l'eivissenc, la o àtona es neutralitza en u com a la resta del català oriental. A una part de Mallorca, però, hi ha neutralització si a la síl·laba següent hi ha una [i] o una [u] (conill, comú) i a la resta de l'illa, en la mateixa posició, la [u] es canvia per [o] (punyir, humit).

Consonantisme[modifica | modifica el codi]

  • S'hi esdevé la iodització tradicional: cella [ˈsəjə], tallar [təˈja], etc. No hi ha ieisme (excepte en parlants de Palma, segurament per influència del castellà): lluna, Mallorca... es pronuncien com a eles palatals [ʎ]. Per tant no es pronuncia igual el "poll" cria d'ocell que el "poll" insecte paràsit (aquest darrer es pronuncia [ˈpoj]).
  • En alguns casos es produeix una pèrdua de la ll quan es troba entre vocals. Per exemple, collir es pronunciaria coir, o ulleres es diria ueres.
  • Es distingeix la b de la v (tot i existir el betacisme, no generalitzat).
  • La consonant vibrant simple només es pronuncia en pocs mots, com per, pur, sor, amb diferències locals, i en els neologismes, i sempre en la primera persona del present d'indicatiu (llevat de muir).
  • En el mallorquí i el menorquí es donen molts casos d'assimilació consonàntica. Per exemple, cap moix s'hi pronuncia com cam moix.

Morfologia i sintaxi[modifica | modifica el codi]

  • Ús dels articles salats es, sa, ses, s'. Segons el subdialecte, de vegades, la forma es pren la forma so després de la preposició amb. Hi ha paraules i frases fetes, però, en què només s'utilitzen els articles el i la, com la mar, el bisbe, el Barça, la setmana que ve... Tot i això, no sempre es pot donar una norma vàlida que funcioni en qualsevol cas. Per exemple, a Sóller es diu es carrer de sa mar, i en canvi se sol dir la mar. En alguns noms de lloc es pot fer servir l'article salat o no segons es parli d'un lloc geogràfic o un altre: per exemple, l'Horta a Sóller o s'Horta a Felanitx. A Pollença mai no s'utilitza l'article salat. Tot i això, en general, els substantius amb què s'empra l'article literari són considerats especialment importants o transcendents tradicionalment ("la Mare de Déu", "el bon Jesús", "el cel", "l'infern", etc.).
  • Ús dels articles personals clàssics en i na davant noms propis de persona, i de la contracció n' quan comencen en vocal.
  • Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu en comptes del morfema -o característic del català central, fora dels verbs amb lexema acabat en u, on es pronuncia [w] (suu ['suw] de suar).
  • Els verbs de la primera conjugació tenen formes característiques. Les formes plurals de les 1a i 2a persones del present d'indicatiu són: cantam i cantau; l'imperfet de subjuntiu és: cantàs, cantassis o cantasses, etc. Tot i això, s'està estenent l'ús de cantés, cantessis, etc., que ja és l'únic emprat a Menorca.
  • Ordre dels pronoms febles precedint el verb. En la combinació de dos o més pronoms, si un és de complement directe (CD) i és el, la, etc. i un altre és de complement indirecte (CI), i és me, te, etc., apareix primer el pronom de CD. Exemples: la me dóna, el se menja, però me'n dóna i se'n menja. Aquest tret es troba en retrocés entre els joves.

Lèxic i semàntica[modifica | modifica el codi]

Exemples del Lèxic propi:

  • al·lot (noi), assajar (emprovar), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar (buscar), besada (petó), brossat (mató), capell (barret), horabaixa (tarda), botar (saltar), berenar (esmorzar o berenar), boix, nin, fillet (xiquet, nen), renou (soroll), escatar (netejar fregant, i també a Menorca enllestir, deixar acabada una cosa), témer-se (de qualque cosa) (adonar-se, advertir, notar, parar esment, fixar l’atenció en qualque cosa o en qualcú), etc.

Algunes variants semàntiques:

  • escurar (intransitiu, rentar els plats), llinatge (cognom), pardal (estúpid, beneit), etc.

Alguns exemples de variants formals:

  • cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí), etc.

Situació sociolingüística[modifica | modifica el codi]

El català és la llengua pròpia de les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al costat del castellà, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. El cas balear és semblant al de Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat la immigració, en mesura molt més gran que la substitució lingüística.[1]

La situació sociolingüística del català a les Illes Balears és diferent segons l'illa i la zona, a Menorca i a la Part Forana de Mallorca és on més es parla el català i a Palma i a Eivissa és on menys es parla. A més, a les zones turístiques, es parlen l'anglès i l'alemany. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat.

D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de l'any 2001,[2] i les dades sociolingüístiques del IEC de 2002,[3] pel que fa al català la població es distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, l'entén el 93,1%, el sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una enquesta realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística[4] dels 1.113.114 habitants de les Illes Balears l'entenen 749.100 (el 93,1%), el saben parlar 600.500 (el 74,6%), i és la llengua habitual de 404.800 persones (el 45,7%).

Coneixement del català a les Illes Balears
Coneixement Persones Percentatge
L'entén 749.100 93,1%
El sap parlar 600.500 74,6%
El sap llegir 640.700 79,6%
El sap escriure 377.200 46,9%
Població total major de 15 anys 804.800 100%
El català a les Illes Balears
Any 2003
Persones Percentatge
Llengua habitual 404.800 45,7%
Llengua materna 343.200 42,6%

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]