Junta Permanent de Català

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióJunta Permanent de Català
Dades
Tipusinstitució Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballcatalà Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 juliol 1981
Data de dissolució o abolició11 agost 2001 Modifica el valor a Wikidata

La Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya[a] es va constituir el 17 de juliol de 1981[1] donant continuïtat a l'anomenat Tribunal Permanent de Català que, presidit per Pompeu Fabra, havia creat l'any 1934 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Junta deixà d'existir l'11 d'agost del 2001 pel Decret 152/2001, de 29 de maig,[2] que en la seva disposició addicional primera derogava el decret del 1981.[b]

Funcions i estructura[modifica]

Va ser l'organisme encarregat d'establir i d'efectuar les proves per a l'obtenció de certificats de coneixements de llengua catalana per part de la població adulta no escolaritzada i tenia una vinculació especial amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[1] La Junta va quedar adscrita a la Direcció General de Política Lingüística[2] que havia estat creada l'any anterior.

Els membres —un president, dos vicepresidents i un nombre de vocals suficient segons el nombre d'inscrits i el lloc on s'hagin d'efectuar les proves— eren designats pel conseller responsable de l'àmbit de Cultura per un termini de dos anys, transcorreguts els quals podien ser designats de nou, sempre que es produís la renovació d'un terç del total dels membres.[1]

Certificats[modifica]

La definició original dels certificats que podia expedir corresponia a la següent enumeració:[1]

a) De català oral.
b) De coneixements elementals de català (orals i escrits).
c) De coneixements mitjans de català (orals i escrits).
d) De coneixements superiors de català (orals i escrits).
e) De capacitació per a l'ensenyament de català a adults (podent especificar si l'ensenyament es referia a catalanoparlants o a no catalonoparlants).

Les successives regulacions van resultar en els certificats:[2]

  • Certificat de coneixements orals bàsics de llengua catalana (certificat A)
  • Certificat de coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana (certificat B)
  • Certificat de coneixements mitjans orals i escrits de català (certificat C)
  • Certificat de coneixements superiors orals i escrits de català (certificat D)
  • Certificat de coneixements suficients de llenguatge administratiu (certificat G)
  • Certificat de coneixements suficients de llenguatge comercial (certificat M)
  • Certificat de coneixements suficients de llenguatge jurídic (certificat J)
  • Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits (certificat K)

Des del gener del 1991 varen coexistir amb el Certificat Internacional de Català,[3] derogat al mateix temps que la Junta.[4]

Notes[modifica]

  1. ↑ Tot i la seva denominació oficial, és molt freqüent trobar-la referenciada com a Junta Permanent del Català.
  2. ↑ El decret del 2001 es va publicar en el DOGC 3406, d'11 de juny, i la disposició addicional segona n'establia l'entrada en vigor al cap de dos mesos.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. «ORDRE de 17 de juliol de 1981, per la qual es crea la Junta Permanent de Català i se'n regulen la composició i el funcionament. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 159, p. 1034, de 18.9.1981).». DOGC 153 p. 910. Generalitat de Catalunya, 26-08-1981. [Consulta: 25 juny 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català» (pdf). DOGC 3406. Generalitat de Catalunya, 11-06-2001 [Consulta: 25 juny 2017].
    «Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català (amb modificacions posteriors)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2023].
  3. ↑ Departament de Cultura. «ORDRE de 24 de gener de 1991, per la qual es creen els certificats internacionals de llengua catalana.». DOGC 1405 p. 660. Generalitat de Catalunya, 11-02-1991. [Consulta: 25 juny 2017].
  4. ↑ Ràfols Ràfols, Lluís «El nou sistema de certificats de llengua catalana». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 23 - Primer quadrimestre 2002, pàg. 56-59.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Junta_Permanent_de_Català&oldid=32031871»