Valencià castellonenc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Subdialectes del valencià

El valencià castellonenc o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià apitxat i el valencià de transició.

Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén històric excepte Xodos:

Característiques lingüístiques[modifica | modifica el codi]

  • Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
  • Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional o apitxat (en sufixos -ada, -ador)
  • Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
  • Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu.
  • Els pronoms febles són plens en qualsevol posició com al valencià apitxat, valencià de transició, català nord-occidental i a l'alacantí: em, te, se > me, te, se.
  • El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
  • Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
  • Els articles definits són com al valencià general: el, els
  • Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
  • Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixa > [kajsa]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]