Xodos
 Xodos | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarques | Alcalatén | ||||
| Població | |||||
| Total | 106 (2020) | ||||
| • Densitat | 2,39 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xodenc, xodenca | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Mancomunidad de Penyagolosa-Pobles del Nord (es)  | ||||
| Superfície | 44,3 km² | ||||
| Altitud | 1.063 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
| Festa patronal | Sant Cristòfol A partir del 14 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Manuel Benages Monfort | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12134 | ||||
| Codi de municipi INE | 12055 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12055 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | xodos.es… | ||||
Xodos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.
Geografia[modifica]
Al vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de més de setanta metres.
Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim més alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena.
Història[modifica]
El poble és d'origen àrab. Forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establí el Fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.
Demografia[modifica]
| Evolució demogràfica (des de 1842) Censos de població[1] | ||
|---|---|---|
 | ||
| Font: Institut Nacional d'Estadística | ||
| Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
| Població | 160 | 151 | 150 | 142 | 131 | 136 | 128 | 124 | 122 | 126 | 126 | 125 | 127 | 118 | |||||
Economia[modifica]
L'economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.
Política i govern[modifica]
Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Xodos (Compromís).
| Candidatura | Candidats | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | 
|
Augusto Solsona Porcar José Luis Artero Escrig Ana María Gasch Gonell Verónica Falcó Escrig |
51 ( Sí)51 ( Sí)38 ( Sí)31 ( Sí)
|
56,00% | 4 ( )
| |
| Compromís per Xodos | 
|
Miguel Ferrer Alberich | 34 ( Sí)
|
45,33% | 1 ()
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Antonio Amador Porcar Javier Guinot Bachero Carlos Edo Pascual |
8 ( No)7 ( No)5 ( No)
|
8,00% | 0 ()
| |
| Coalición de Centro Democrático | 
|
Manuel Campanario Arteaga | 2 ( No)
|
2,67% | 0 | |
| Vots en blanc | 
|
5 | 6,67% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 75 | 100 % | 5 | |||
| Vots nuls | 4 | 5,06% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 79 | 72,48%** | ||||
| Abstenció | 30* | 27,52%** | ||||
| Total cens electoral | 109* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Augusto Solsona Porcar (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcalde de Xodos és Augusto Solsona Porcar del Partit Popular (PP).[6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Avelino Guidotti Gabaldón | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Avelino Guidotti Gabaldón | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Gasch Aparici | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Gasch Aparici | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Gasch Aparici | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Gasch Aparici | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Gasch Aparici | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Juan Manuel Benages Monfort | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Juan Manuel Benages Monfort César Segura Tena |
PP PP |
11/06/2011 21/02/2014 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2015–2019 | César Segura Tena | PP | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Augusto Solsona Porcar | PP | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Monuments[modifica]
- El Castell. Segle XI.
Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la Roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles xi i xii, en el període dels regnes de Taifes, amb un origen mudèjar.
- El Portal i l'Arxiu. Edat mitjana.
El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constitueix l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'aquesta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, el qual rep el nom perquè s'hi ha dedicat a aquest menester.
- Església de Sant Pere. Segle XVI.
De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a St. Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a Sta. Teresa. A l'interior, s'hi troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i St. Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle xx, restaurat cent anys després.
- Ermita Sant Cristòfol. Segle XVIII.
Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.
Festes i celebracions[modifica]
- Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor de Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
- Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
- Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
- Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.
Referències[modifica]
- ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.132 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 22. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xodos», 20-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xodos. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].
Enllaços externs[modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Carta de poblament de Xodos, de Cèsar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor. Publicada per la Universitat Oberta de Catalunya: versió en paper.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat: municipis Arxivat 2010-09-30 a Wayback Machine..
