Xodos

Plantilla:Infotaula geografia políticaXodos
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 13′ 57″ N, 0° 17′ 36″ O / 40.2325°N,0.2932°O / 40.2325; -0.2932
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alcalatén Modifica el valor a Wikidata
CapitalChodos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població117 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,64 hab./km²)
GentiliciXodenc, xodenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície44,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.063 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronalSant Cristòfol
A partir del 14 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Manuel Benages Monfort Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12134 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12055 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12055 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webxodos.es… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Ajuntamentxodos Modifica el valor a Wikidata

Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.

Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

Vistabella del Maestrat Vistabella del Maestrat Atzeneta del Maestrat
Castillo de Villamalefa
Villahermosa del Río
Vistabella del Maestrat
Atzeneta del Maestrat
Llucena
Castillo de Villamalefa
Llucena Llucena

Geografia[modifica]

Penyagolosa, vista del cim secundari.

Es troba al vessant oriental del cim de Penyagolosa i és un dels municipis més elevats del País Valencià, amb una altitud de 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat dalt d'una roca, en un cingle de més de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del país com ara el tossal del Marinet, amb 1.466 metres; i el cim més alt, Penyagolosa, amb 1.815 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Dins del seu terme naix el riu de Llucena.

Orografia[1][modifica]

  • Cabeço Pelat
  • Cabeço Roig
  • Cantera de les Pomeres
  • Cap de l'Esperó
  • Cingla de les Estaques
  • Collet de la Tia Bruna
  • Collet del Mas de la Carrasca
  • Collet del Mig
  • Collet Roig
  • Cova d'En Poma
  • Cova de l'Aigua
  • Cova de l'Hedra
  • Cova de la Foç
  • Cova de la Penya
  • Cova de la Rebollosa
  • Cova de la Roca del Migdia
  • Cova de les Calgades
  • Cova de les Ermites
  • Cova de les Forques
  • Cova de les Solanilles
  • Cova de Pasqual
  • Cova de Valentí
  • Cova del Barranc Fosc
  • Cova del Bou
  • Cova del Cumxaratero
  • Cova del Ferrer
  • Cova del Mas de Lluís
  • Cova del Pla de Valero
  • Cova Negra
  • Cova Plana
  • Cova Roja
  • El Carril
  • El Castell
  • El Cerrito
  • El Comptador
  • El Marinet
  • El Morral
  • El Motllopla
  • El Piló
  • El Tossal
  • El Tossalet
  • Els Planillars
  • Forat del Porc
  • L'Estret
  • La Cinglella
  • La Clapissa
  • La Llosa
  • La Paredassa
  • La Roca
  • Les Coronetes
  • Lloma Bernat
  • Lloma de Dalt
  • Lloma de Morratges
  • Massís de Penyagolosa
  • Moleta de Gargant
  • Molló del Comptador
  • Penyagolosa
  • Pla de la Creu (del barranc del Torreter)
  • Pla de la Creu (del mas de Marinet)
  • Pla de la Lloma
  • Pla de la Vega
  • Roca Blanca
  • Roca de l'Àguila
  • Roca de les Calcades
  • Roca de les Escales
  • Roca del Bou
  • Roca del Falcó
  • Roca del Migdia
  • Roca del Roig
  • Roca del Toll
  • Roca dels Teixos
  • Roca Noguera
  • Roca Trencada
  • Roques de la Rebollosa
  • Roques de Palanca
  • Roques Llises
  • Tossal de Fraga
  • Tossal de l'Albagés
  • Tossal de la Carrascosa
  • Tossal de la Noguereta
  • Tossal de les Calgades
  • Tossal de les Mallades
  • Tossal de Sant Cristofol
  • Tossal del Cabeço
  • Tossal del Mas de Montoliu
  • Tossal dels Pinarejos
  • Tossalet de l'Erassa

Hidrografia [2][modifica]

  • Barranc de l'Estepar
  • Barranc de la Calderassa
  • Barranc de la Font
  • Barranc de la Font de les Ermites
  • Barranc de la Fontassa
  • Barranc de la Nevera
  • Barranc de la Noguereta
  • Barranc de la Rebollosa
  • Barranc de las Peñas
  • Barranc de les Calcades
  • Barranc de les Solanilles
  • Barranc de les Vallegueres
  • Barranc de Palanca
  • Barranc de Sant Miquel
  • Barranc de Valentí
  • Barranc de Xodos
  • Barranc del Cerrito
  • Barranc del Juncar
  • Barranc del Mas de la Lloma
  • Barranc del Mas de Llach
  • Barranc del Mas de Montoliu
  • Barranc del Mas de Vela
  • Barranc del Mas de Vicent
  • Barranc del Moregot
  • Barranc del Torreter
  • Barranc dels Clots del Mas de Paulo
  • Barranc dels Flares
  • Barranc dels Forns
  • Barranc Fondo
  • El Fontanal
  • Font de Gargant
  • Font de l'Armilla
  • Font de l'Arxivello
  • Font de la Cova
  • Font de les Ermites
  • Font de Pere Vicent
  • Font del Baciet
  • Font del Cantal
  • Font del Mas de la Font
  • Font del Mas de les Pomeres
  • Font del Pi
  • Font del Recuenco
  • Font del Tejuelo
  • Font dels Caminets
  • Font Nova
  • Font Roja
  • Font Trobada
  • Fonteta de la Valera
  • Fonteta del Mas d'Ahicart
  • Fonteta Lena
  • L'Aiguatxa
  • La Fontassa (de la casa dels Forestals)
  • La Fontassa (del barranc Fondo)
  • Les Fonts
  • Pou de Baix
  • Pou de la Carrascosa
  • Pou de la Noguereta

Partides i paratges [2][modifica]

  • Carrascal del Mas de la Font
  • El Bovalar
  • El Cabeço
  • El Marinet
  • El Mas del Miravet
  • El Mas de Vela
  • El Portellàs
  • Els Telleros
  • Gargant
  • L'Estepar
  • La Banyadera
  • Pou de la Pissuela
  • Pou de la Rebollosa
  • Pou de la Vega
  • Pou de les Calgades
  • Pou de Morratges
  • Pou del Llop
  • Pou del Mas Cremat
  • Ullal de la Roca Trencada
  • Ullal de Salvany
  • La Canadiella
  • La Lloma
  • La Lloma de Dalt
  • La Solana
  • La Vega
  • La Venta
  • Les Carrasques Altes
  • Les Foietes
  • Les Voltes Roges
  • Ombria d'Otrelles
  • Racó del Mas de Paulo

Nuclis poblacionals [2][modifica]

  • Baix la Roca
  • Caseta de Ombria (de la roca del Toll)
  • Caseta de Ombria (de Penyagolosa)
  • Caseta del Pla de Valero
  • Caseta dels Forestals
  • Caseta Noguera
  • Corral d'Edo
  • Corral de les Ermites
  • El Cabeço
  • El Carrascal
  • El Corralet
  • El Masico (del barranc del Torreter)
  • El Masico (del carrascal del Mas de la Font)
  • El Planas
  • El Pou de l'Assor
  • Els Col·legials
  • Els Posos
  • Ermita de Sant Cristófol
  • Gargant
  • L'Estepar
  • La Cantera
  • La Carbonella
  • La Carrascosa
  • La Crebada
  • La Moleta
  • La Noguereta
  • La Rebollosa
  • La Romera de Baix
  • La Solana
  • La Solaneta
  • La Vega
  • La Venta
  • Les Calcades
  • Les Mallades
  • Les Roques Llises
  • Les Solanilles
  • Malusa
  • Mas d'Ahicart de Dalt
  • Mas d'Arminyá
  • Mas d'Eduardo
  • Mas d'Otrelles
  • Mas de Barranc
  • Mas de Blau
  • Mas de Caixó
  • Mas de Cotna
  • Mas de Griva
  • Mas de Joan de Maciú
  • Mas de Joan del Cabeço
  • Mas de la Carrasca
  • Mas de la Font
  • Mas de la Lloma
  • Mas de les Pomeres
  • Mas de Llamba
  • Mas de Llorenc
  • Mas de Marinet
  • Mas de Miravet
  • Mas de Montoliu
  • Mas de Morratges
  • Mas de Palanca
  • Mas de Paleta
  • Mas de Paulo
  • Mas de Salvany
  • Mas de Sanaija
  • Mas de Sant Cristofol
  • Mas de Sergio
  • Mas de Vela
  • Mas del Curro
  • Mas del Porro
  • Mas del Pou
  • Mas del Roig
  • Mas del Sabino
  • Mas del Tio Celestino
  • Mas del Torreter
  • Mas del Tossal
  • Mas dels Marianos
  • Mas dels Oms
  • Molí de Xodos
  • Xodos

Història[modifica]

El poble és d'origen àrab i forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle xiii pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254, amb delme i primícia, i hi establí el fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.

Demografia[modifica]

A data de 2022, Xodos tenia una població de 120 habitants (INE).[3]

Economia[modifica]

L'economia de Xodos és bàsicament agrícola i incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

Política i govern[modifica]

Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Xodos (Compromís).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xodos

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Popular Augusto Solsona Porcar
José Luis Artero Escrig
Ana María Gasch Gonell
Verónica Falcó Escrig
51 (Sí )
51 (Sí )
38 (Sí )
31 (Sí )
56,00% 4 ()
Compromís per Xodos Miguel Ferrer Alberich 34 (Sí ) 45,33% 1 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Antonio Amador Porcar
Javier Guinot Bachero
Carlos Edo Pascual
8 (No No)
7 (No No)
5 (No No)
8,00% 0 ()
Coalición de Centro Democrático Manuel Campanario Arteaga 2 (No No) 2,67% 0
Vots en blanc 5 6,67%
Total vots vàlids i regidors 75 100 % 5
Vots nuls 4 5,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 79 72,48%**
Abstenció 30* 27,52%**
Total cens electoral 109* 100 %**
Alcaldessa: Augusto Solsona Porcar (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Castelló,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2022 l'alcalde de Xodos és Miguel Ferrer Alberich, de Compromís.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Avelino Guidotti Gabaldón UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Avelino Guidotti Gabaldón AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Gasch Aparici AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Gasch Aparici PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Gasch Aparici PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Gasch Aparici PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Gasch Aparici PP 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Manuel Benages Monfort PP 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Manuel Benages Monfort
César Segura Tena
PP
PP
11/06/2011
21/02/2014
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 César Segura Tena PP 13/06/2015 --
2019-2023 Augusto Solsona Porcar
Miguel Ferrer Alberich
PP
Compromís
15/06/2019 --
Des de 2023 Miguel Ferrer Alberich Compromís 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica]

Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, una excel·lent via de comunicació natural. Actualment només conserva una part de les muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles xi i xii, en el període dels regnes de taifes, amb un origen mudèjar.

El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constituïx l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'esta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, que rep el nom perquè està dedicat a eixe menester.

De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a sant Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a santa Teresa. A l'interior es troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal, que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i sant Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle xx, restaurat cent anys després.

Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor de Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
  • Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
  • Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
  • Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.

Referències[modifica]

  1. Bernat i Agut, Jesús. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Xodos. Toponímia dels pobles valencians. Xodos, L'Alcalatén, 2004 (Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Xodos 44). V-3126-2004. ISBN 84-482-3833-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Bernat i Agut, Jesús, 2004.
  3. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 24 març 2023].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.132 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 22. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xodos», 20-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xodos. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]