Xodos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaXodos
Bandera de Xodos Escut de Xodos
Bandera de Xodos Escut de Xodos
Vista general de Chodos 04.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xodos respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 13′ 57″ N, 0° 17′ 36″ O / 40.2325°N,0.2932°O / 40.2325; -0.2932Coord.: 40° 13′ 57″ N, 0° 17′ 36″ O / 40.2325°N,0.2932°O / 40.2325; -0.2932
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlcalatén Modifica el valor a Wikidata
Població
Total106 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2,39 hab/km²
GentiliciXodenc, xodenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Part deMancomunidad de Penyagolosa-Pobles del Nord (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície44,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.063 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Festa patronalSant Cristòfol
A partir del 14 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Manuel Benages Monfort Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12134 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12055 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12055 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webxodos.es… Modifica el valor a Wikidata

Xodos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.

Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

Geografia[modifica]

Al vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de més de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim més alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena.

Història[modifica]

El poble és d'origen àrab. Forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establí el Fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 160 151 150 142 131 136 128 124 122 126 126 125 127 118

Economia[modifica]

L'economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

Política i govern[modifica]

Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Xodos (Compromís).

Escut de Xodos.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xodos

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Augusto Solsona Porcar
José Luis Artero Escrig
Ana María Gasch Gonell
Verónica Falcó Escrig
51 (Sí )
51 (Sí )
38 (Sí )
31 (Sí )
56,00% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Xodos Compromís (isotip).svg Miguel Ferrer Alberich 34 (Sí ) 45,33% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Amador Porcar
Javier Guinot Bachero
Carlos Edo Pascual
8 (No No)
7 (No No)
5 (No No)
8,00% 0 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Coalición de Centro Democrático CCD-Coalicion Centro Democratico 2019.svg Manuel Campanario Arteaga 2 (No No) 2,67% 0
Vots en blanc Transparent.gif 5 6,67%
Total vots vàlids i regidors 75 100 % 5
Vots nuls 4 5,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 79 72,48%**
Abstenció 30* 27,52%**
Total cens electoral 109* 100 %**
Alcaldessa: Augusto Solsona Porcar (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Xodos és Augusto Solsona Porcar del Partit Popular (PP).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Avelino Guidotti Gabaldón UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Avelino Guidotti Gabaldón AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Gasch Aparici AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Gasch Aparici PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Gasch Aparici PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Gasch Aparici PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Gasch Aparici PP 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Manuel Benages Monfort PP 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Manuel Benages Monfort
César Segura Tena
PP
PP
11/06/2011
21/02/2014
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 César Segura Tena PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Augusto Solsona Porcar PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la Roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles xi i xii, en el període dels regnes de Taifes, amb un origen mudèjar.

  • El Portal i l'Arxiu. Edat mitjana.

El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constitueix l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'aquesta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, el qual rep el nom perquè s'hi ha dedicat a aquest menester.

De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a St. Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a Sta. Teresa. A l'interior, s'hi troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i St. Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle xx, restaurat cent anys després.

Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor de Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
  • Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
  • Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
  • Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.132 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 22. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xodos», 20-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xodos. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]