Xodos
 Xodos | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Xodos (ca) Chodos (es)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | l'Alcalatén | ||||
| Població | |||||
| Total | 112 (2019) | ||||
| • Densitat | 2,53 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xodenc, xodenca | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 44,3 km² | ||||
| Altitud | 1.063 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
| Festa major | Sant Cristòfol A partir del 14 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Manuel Benages Monfort | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12134 | ||||
| Codi de municipi INE | 12055 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12055 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | xodos.es… | ||||
Xodos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.
Geografia[modifica]
Al vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de més de setanta metres.
Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim més alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena.
Història[modifica]
El poble és d'origen àrab. Forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establí el Fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.
Demografia[modifica]
| Evolució demogràfica (des de 1842) Censos de població[1] | ||
|---|---|---|
 | ||
| Font: Institut Nacional d'Estadística | ||
| Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
| Població | 160 | 151 | 150 | 142 | 131 | 136 | 128 | 124 | 122 | 126 | 126 | 125 | 127 | 118 | |||||
Economia[modifica]
L'economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.
Política i Govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 5 regidors: 4 de Partit Popular (PP) i 1 de Coalició Compromís (Compromís).
| Candidatura | Candidats | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
José Luis Artero Escrig César Segura Tena Juan Manuel Benages Monfort Mª Isabel Garcés Allepuz |
59(S) 53(S) 50(S) 43(S) |
64,56% | 4 ( 0)
| |
| Compromís per Xodos | 
|
Maria del Mar Núñez de Arenas Granero | 31(S) | 39,24% | 1 ( +1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Gustavo García Barrachina Antonia Barceló Ferreres Mª Carmen Caballer Llopis |
3(N) 2(N) 1(N) |
2,53% | 0 ( -1)
| |
| Vots en blanc | 
|
1 | 1,27% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 79 | 100 % | 5 | |||
| Vots nuls | 1 | 1,25%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 80 | 72,07%** | ||||
| Abstenció | 31* | 27,93%** | ||||
| Total cens electoral | 111* | 100 %** | ||||
| Alcalde: César Segura Tena (PP) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PP[3]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2011 l'alcalde de Xodos és César Segura Tena de PP.[7][8]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Avelino Guidotti Gabaldón | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Avelino Guidotti Gabaldón | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Juan Gasch Aparici | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Juan Gasch Aparici | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Juan Gasch Aparici | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Juan Gasch Aparici | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Juan Gasch Aparici | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Juan Manuel Benages Monfort | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Juan Manuel Benages Monfort César Segura Tena |
PP PP |
11/06/2011 21/02/2014 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2015 - 2019 | César Segura Tena | PP | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
Monuments[modifica]
- El Castell. Segle XI.
Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la Roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles XI i XII, en el període dels regnes de Taifes, amb un origen mudèjar.
- El Portal i l'Arxiu. Edat mitjana.
El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constitueix l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'aquesta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, el qual rep el nom perquè s'hi ha dedicat a aquest menester.
- Església de Sant Pere. Segle XVI.
De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a St. Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a Sta. Teresa. A l'interior, s'hi troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i St. Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle XX, restaurat cent anys després.
- Ermita Sant Cristòfol. Segle XVIII.
Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.
Festes i celebracions[modifica]
- Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor a Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
- Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
- Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
- Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.
Referències[modifica]
- ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
- ↑ Redacció «Constitució de les noves corporacions municipals als ajuntaments dels nostres pobles». La veu de l'Alcalatén, 14-06-2015.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 19. de la inserció 03700-2015-U [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xodos», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xodos. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Carta de poblament de Xodos, de Cèsar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor. Publicada per la Universitat Oberta de Catalunya: versió en paper.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat: municipis.
