Cingle

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El cingle de la Creu, a la serra de Busa
Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet.
Cingles calcaris als Ports.
Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós.
Cinglera de Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle.

Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

La formació d'un cingle pot ser causada per una falla tectònica de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de dilatació tèrmica de la zona.

Variants[modifica | modifica el codi]

Cinglera[modifica | modifica el codi]

Quan es presenten en renglera estenent-se al llarg d'una llargada més o menys considerable, poden rebre el nom de «cinglera». Un «tallat», a més del sentit de cingle o cinglera, és una porció de terreny espadada, abrupta, bruscament interrompuda o separada de l'altra.

Una «serra acinglerada» és una serra que forma cingleres o que és plena de cingles. Al «cingle», també se'l pot anomenar «balç», i a la cinglera «balcera»

Escarpament[modifica | modifica el codi]

Un escarpament és un vessant de roca que travessa el terreny abruptament. La pendent és major a 45°, encara que només sigui una part del vessant, De vegades, adopta la forma d'una cornisa, que corona un vessant en una extensió més o menys llarga, encara que conservant una altitud sensiblement constant. Diversos escarpaments amb forma de cornisa poden sobreposar paral·lelament separades per la pendent menys abrupta dels dipòsits de rebles.

Un escarpament, de mode general, és un accident geogràfic que interromp la continuïtat d'un paisatge. Això no obstant, el concepte específic fa referència als escarpaments de falla, que corresponen als salts o pendents visibles a les fractures recents de l'escorça terrestre. És una forma de relleu inicial, solament present en les primeres etapes del procés erosiu que segueixen al moviment cortical, perquè desapareix quan l'erosió deixa marca en ell, o es converteix en una nova forma d'escarpament, el de la línia de falla. En aquest tipus d'escarpament es donen les transformacions més interessants des del punt de vista geològic. S'originen quan els materials que formen els llavis de la falla són diversos, i un dels llavis és menys resistent a l'erosió que l'altre. Això dóna lloc a nous tipus d'escarpament, com són les línies de falla

Exemples[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cingle Modifica l'enllaç a Wikidata