Osona
 Osona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Àmbit territorial | Comarques Centrals  | ||||
| Capital | Vic | ||||
| Població | |||||
| Total | 160.821 (2019) | ||||
| • Densitat | 129,15 hab./km² | ||||
| Gentilici | osonenc, osonenca, osonencs, osonenques | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.245,2 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 4.079.200.000 € (2014) | ||||
| PIB per capita | 26.800 € (2014) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi territorial IDESCAT | 24 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | osona.cat | ||||
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Moianès i Bages, a l'est amb la Selva i al sud amb el Vallès Oriental. Els límits territorials de la comarca comprenen la major part de la subcomarca natural del Lluçanès (sotsvegueria històrica), el Voltreganès i Les Guilleries. Comprèn la major part de l'històric Comtat d'Osona. Té 165.229 habitants (2022).
Geografia[modifica]
La comarca d'Osona és la més oriental de les comarques centrals i la de més heterogènia composició. Dins de les seves terres corresponents a les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. El nucli de la comarca és constituït per la plana de Vic, conca d'erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l'acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs -serres de Milanys, Bellmunt i Curull-, que s'enllacen pel nord-est amb l'altiplà de Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal. Per l'est, el curs encaixat del Ter separa aquest altiplà del massís pre-litoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu Congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l'oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca.
Clima[modifica]
El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.[1]
Vegetació[modifica]
La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos de faigs humits fins a les seques pinedes de pi pinyoner.
El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes i ara n'hi ha ben poques, a causa de l'ocupació del terreny com a camps de conreu i per les pinedes que s'hi han plantat. A les zones altes de la plana s'hi troben roures, avellaners, boixos, faigs, etc.
Al Cabrerès en aquesta zona destaca el bosc de fulla caduca i el roure. També hi ha fagedes a les zones obagues, així com un bon nombre de zones de pastura i prats.
A les Guilleries, el clima fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i de fulla caduca a les parts més altes. Hi trobem alzines, roures, avellaners, faigs, castanyers, boixos, verns i zones de pastura.
A l'altiplà del Lluçanès, el seu paisatge natural és de roures martinencs i alzines carrasques, però l'ésser humà ha canviat el paisatge per pinedes, de les quals destaca la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pinyoner i roig.
Subcomarques[modifica]
Les subcomarques d'Osona són el Bisaura, la Vall del Ges, el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès, el Voltreganès i Guilleries-Montseny.
Voltreganès[modifica]
El Voltreganès és una subcomarca formada per un conjunt de pobles d'Osona: Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Vinyoles, Orís i el Conanglell. Limita amb el Lluçanès, Gurb, Manlleu, Borgonyà i Torelló. El dia 3 de Febrer als municipis de Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà se celebren els "Fets de la Gleva", on es commemoren els atacs en la Guerra de Successió l'any 1714. El seguici va des de l'església de Sant Hipòlit fins al Santuari de la Gleva, amb escopetes i canons. A les Masies de Voltregà s'hi situa el Santuari de Nostra Senyora de la Gleva (també anomenat Santuari de la Gleva, La Gleva o Santuari de la Mare de Déu de la Gleva). Aquest el segon més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat.
Municipis[modifica]
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Aiguafreda | 2.552 |
| Alpens | 281 |
| Balenyà | 3.948 |
| Brull, el | 278 |
| Calldetenes | 2.532 |
| Centelles | 7.641 |
| Espinelves | 248 |
| Esquirol, l' | 2.245 |
| Folgueroles | 2.254 |
| Gurb | 2.702 |
| Lluçà | 279 |
| Malla | 272 |
| Manlleu | 20.883 |
| Masies de Roda, les | 733 |
| Masies de Voltregà, les | 3.133 |
| Montesquiu | 1.059 |
| Muntanyola | 700 |
| Olost | 1.206 |
| Orís | 347 |
| Oristà | 573 |
| Perafita | 418 |
| Prats de Lluçanès | 2.627 |
| Roda de Ter | 6.555 |
| Rupit i Pruit | 279 |
| Sant Agustí de Lluçanès | 100 |
| Sant Bartomeu del Grau | 924 |
| Sant Boi de Lluçanès | 575 |
| Sant Hipòlit de Voltregà | 3.644 |
| Sant Julià de Vilatorta | 3.193 |
| Sant Martí d'Albars | 119 |
| Sant Martí de Centelles | 1.232 |
| Sant Pere de Torelló | 2.514 |
| Sant Quirze de Besora | 2.142 |
| Sant Sadurní d'Osormort | 90 |
| Sant Vicenç de Torelló | 2.077 |
| Santa Cecília de Voltregà | 185 |
| Santa Eugènia de Berga | 2.256 |
| Santa Eulàlia de Riuprimer | 1.401 |
| Santa Maria de Besora | 159 |
| Seva | 3.736 |
| Sobremunt | 83 |
| Sora | 219 |
| Taradell | 6.699 |
| Tavèrnoles | 329 |
| Tavertet | 116 |
| Tona | 8.368 |
| Torelló | 14.726 |
| Vic | 47.545 |
| Vidrà | 181 |
| Viladrau | 1.103 |
| Vilanova de Sau | 320 |
La comarca conté 50 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 47 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² d'Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins als 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).
El 15 d'abril de 2015, el municipi de Collsuspina deixà de formar part d'Osona després de fer un referèdum per crear la nova comarca del Moianés. Els resultats van ser d'un 50,26% a favor de la nova comarca i un 44,44% en contra.
El 29 de maig de 2022, el municipi d'Aiguafreda va manifestar la voluntat d'unir-se a Osona després de fer un referèndum on el 60,6% de la població es volia incorporar a Osona. La Generalitat ho té d'aprovar perquè Aiguafreda sigui d'Osona.[2]
La comarca és molt activa i disposa de molts dels serveis de què poden disposar les grans capitals, com ara una universitat; la majoria, ubicats a la seva capital: Vic (amb una superfície de 30,92 km² i 46.214 habitants l'any 2019).
Personatges[modifica]
- Categoria principal: osonencs
És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, o Quimi Portet. Altres personatges rellevants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.
Economia[modifica]
El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina i bovina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Política i govern[modifica]
| Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes en les eleccions municipals 2019. |  |
ERC-AM
PSC-CP
CUP-PA
Independents
|
Referències[modifica]
- ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014]. CC-BY-SA-3.0
- ↑ «L’adscripció comarcal d’Aiguafreda. Resultats - Ajuntament d'Aiguafreda». [Consulta: 29 desembre 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osona |
| Catalunya | Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Moianès · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vallès Occidental · Vallès Oriental |  |
|---|---|---|
| Catalunya del Nord | ||
| Altres | ||
