En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d'Osona que, segons la tradició, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al seglexviii, amb la divisió del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com a Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues que no va canviar a Rupit fins al 1955. El 1977 es van fusionar Rupit i Pruit formant un sol municipi.
El 2025 va ser reconegut per l'Organització Mundial del Turisme (OMT) com el poble més bonic del món.[1]
Llista de topònims de Rupit i Pruit (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Si tradicionalment l'agricultura de secà (cereals, llegums, patates, blat de moro i farratges) i la ramaderia (boví i porcí) eren les bases de l'economia, avui el turisme, atret pel tipisme del municipi, és la principal font de riquesa, amb un estol de comerços i restaurants que allotgen els nombrosos visitants estivals i de cap de setmana.
Una carretera local l'uneix a la C-153.
A més a més del vehicle privat, es pot anar a Rupit en autobús sortint de Cantonigròs, l'Esquirol, Roda de Ter, Vic, Manlleu i Barcelona.
L'altra opció és el taxi, sortint de Manlleu, Vic o Roda de Ter, (i altres indrets de Catalunya, però és el transport més car).
L'estació de tren més a prop és la de Manlleu i la següent més a prop, la de Vic.
L'aeroport més a prop és el de Girona-Costa Brava i el següent més a prop és el de Barcelona.
