Viladrau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaViladrau
Bandera de Viladrau Escut de Viladrau
Bandera de Viladrau Escut de Viladrau
Sequoia del Noguer, Viladrau (Sequoiadendron giganteum).jpg
Sequoia del Noguer,
(Sequoiadendron giganteum),
Viladrau (Osona)

Localització
Localització de Viladrau respecte d'Osona.svg
41° 50′ 58″ N, 2° 23′ 28″ E / 41.849444444444°N,2.3911111111111°E / 41.849444444444; 2.3911111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 8
Població
Total 1.030 (2016)
• Densitat 20,32 hab/km²
Gentilici Viladrauenc, viladrauenca
Geografia
Superfície 50,7 km²
Altitud 821 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Francesc Xavier Bellvehi Busquets
Indicatius
Codi postal 17406
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17220
Codi IDESCAT 172207
Altres dades
Agermanament Bebron (Llenguadoc)
Modifica dades a Wikidata

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona.

És un antropònim germànic provinent de vila i Adrald o Adrowald.[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2006)
Casiques, les 17
Corts, les 4
Índies, les 3
Masvidal 111
Paitides, les 16
Vernets, els 0
Viladrau 834
Vilarnau 14
Font: Municat

Turons[modifica | modifica el codi]

Mines[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Viladrau trobem la mina de Sant Marçal, considerada com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic.[2] La mina es va començar a explotar a les darreries dels anys 40 per extreure'n fluorita, i va finalitzar l'activitat l'any 1994. Actualment es poden trobar encara tres boques de mina. Juntament amb aquest mineral objecte de l'explotació, també s'hi poden trobar diversos feldspats alcalins, biotita, clorita, quars, ametista, galena, pirita, calcita i barita.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Fets del 1714[modifica | modifica el codi]

El 13 de gener del 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a la vila d'Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l’endemà al matí, sometents de Viladrau i d'altres poblacions de l’entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i uns cinc-cents soldats van ser capturats, mentre que la resta, malferits, van recular fins a Hostalric. Poques setmanes després, els presoners van ser restituïts a l’exèrcit de Felip V.[4]

Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Viladrau. Amb l’objectiu d’atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada..[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 879
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
866 861 856 879 959 999 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Masies[modifica | modifica el codi]

Centres culturals[modifica | modifica el codi]

Viladrau, des del Matagalls
  • Espai Montseny. L’Espai Montseny de Viladrau és un equipament espectacular que permet entendre les llegendes i històries del Montseny. Està dedicat al tema de les bruixes i els bandolers, i està equipat amb tecnologia multimèdia d’última generació. A la planta baixa, el visitant pot conèixer l’Espai Bandolers, un espai que recrea un bosc del Montseny. Amb projeccions de gran format, hologrames i efectes molt suggerents i espectaculars, es coneix la història de bandoler Serrallonga, nascut a Viladrau, i de les dones d’aigua. A la primera planta, hi trobem l’Espai Bruixes. Consta de 5 projeccions de diversos formats, que creen uns efectes molt impactants. En la narració es pot reviure un aquelarre de bruixes i s’explica com Viladrau és el poble on més dones, un total de 14, van ser condemnades i executades per bruixeria.[5]
  • Centre Cultural Europeu de la Natura.[6]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, fou un dels bandolers més famosos de Catalunya.
  • Marcos Redondo, baríton, destacat en el camp de la sarsuela, que passà moltes temporades al poble.
  • Antoni Zanini i Sans, corredor de ral·lis, resident a Viladrau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 187. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  2. Fitxa GEOZONA 322 - MINES DE SANT MARÇAL, Inventari D'espais d'interès Geològic. Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya
  3. Barrera, Joan; Evangelio, Sergio «Nova troballa de fluorita a la mina de Sant Marçal». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, 2012, pàg. 6-11. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 12 març 2014].
  4. 4,0 4,1 Viles Cremades. Ruta 1714
  5. «Espai Montseny. L'ànima de la muntanya.».
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]