Fluorita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorita

Cristall de fluorita aïllat de color verd intens, mostrant cares de cub i octàedre, sobre una matriu micàcia, procedent d'Erongo Mountain, Erongo Region, Namíbia (mida total: 50 mm x 27 mm, mida del cristall: 19 mm d'amplada, 30 g)
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química CaF2
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negra
Sistema cristal·lí cúbic
Exfoliació {111} perfecta
Duresa en l'escala de Mohs 4
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Densitat 3,18

La fluorita és un mineral compost per fluorur de calci, CaF2, de la classe III (halogenurs), que cristal·litza en el sistema regular. La forma dels cristalls sol ser cúbica {100}, poques vegades octaèdrica {111}, i no és estrany trobar-la amb la combinació de les cares {100} i {110} (rombododecàedre). L'exfoliació, però, es produeix en tots els casos segons la cara de l'octàedre.

Sol aparèixer en els dipòsits de minerals metàl·lics com a ganga, i en alguns llocs on és molt abundant s'explota com a font de fluorur de calci. Se n'han trobat cristalls de fins a 20 cm a les mines de Dalnegorsk, Rússia. N'hi ha de gairebé tots els colors, si bé els més freqüents són blau, violat i verd. De vegades també apareix en cristalls incolors i rosats, aquests darrers especialment a les esquerdes alpines, en octàedres molt apreciats pels col·leccionistes.

Fluorita (blau) amb pirita (daurat).

Són famosos i de molt bona qualitat els exemplars procedents de La Collada, Berbes i Caravia (Astúries). A Catalunya són força coneguts els exemplars octaèdrics de color verd de la mina i pedrera Berta (terme municipal de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i els cúbics de diversos colors de Sant Marçal del Montseny (Viladrau, Osona).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es descriu com un empaquetament cúbic compacte (FCC) d'àtoms de Ca, en el qual els àtoms de F ocupen tots els buits tetraèdrics. Si es té en compte la relació de radis iònics, aquesta descripció sembla absurda (0,133 nm per a F i 0,099 nm per a Ca2+) ja que els ions F mai no cabrien en els buits de Ca. Això no obstant, aquesta descripció reprodueix fidelment les posicions relatives dels àtoms en la cel·la.

D'acord amb aquesta descripció, tots els buits octaèdrics de l'estructura estarien vacants. La coordinació del F és tetraèdrica (IC = 4), mentre que la del Ca és una galleda (IC = 8).

La fluorita és un mineral molt difós a la natura. Es presenta formant bosses en forma de geodes o druses i ocupant esquerdes i buits. En estat pur és incolora i transparent, encara que en la majoria dels casos presenta diverses coloracions que es poden deure a impureses orgàniques o minerals, les més freqüents van del lila al violeta, però la fluorita també pot ser de color blau, verd, rosa, taronja, groc i de tons menys definits. Moltes varietats mostren fluorescència.

Se sol presentar en forma de cristalls d'hàbit cúbic molt ben formats, sovint amb macles de compenetració de cubs, menys sovint en octàedres. Les altres formes són rares, encara que també se'n poden obtenir octàedres per exfoliació. També massiu, compacte o granular.

Aquest mineral se sol trobar en vetes pures o associat amb menes de plom, plata o zinc. És comú en calcàries i en dolomites i, en algunes ocasions, és un mineral accessori en pegmatites i en altres roques ígnies.

Jaciments[modifica | modifica el codi]

La fluorita se sol trobar a Espanya, Rússia, Anglaterra, Xina, EUA, Mèxic, Namíbia, i Alemanya. La mina més gran del món es troba a Mèxic en l'estat de San Luis Potosi.

Espanya és un important productor de fluorita. Els principals jaciments es troben és Astúries en els termes de Caravia i Ribadesella. Amb menor importància com jaciments o com a ganga de menes metàl·liques es troba fluorita a Pola de Siero, Villabona i Picos de Europa (Astúries, Lleó i Cantàbria) i Irun, Berastegui i Bidasoa (Guipúscoa). A Catalunya són jaciments d'interès els de Valenciano, Montseny, Sant Cugat del Vallès on apareix en octàedres verds molt luminiscents, i Ulldemolins.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les varietats transparents, com el espato de fluor que té un lleu color, es tallen sobre atuells i altres ornaments, la varietat clorofano s'utilitza com a gemma. L'ús principal de la fluorita ha estat la producció d'àcid fluorhídric, material essencial en la fabricació de criolita sintètica i de fluorur d'alumini per a la indústria de l'alumini, i en moltes altres així com que aplicacions de la indústria química. La fluorita és un flux comú en la fosa d'acer. També és usada en la indústria del ciment per incorporar altres materials al clínquer i en la fabricació d'abrasius i articles de soldadura. També és usada, mitjançant complexos processos de tractaments, per a la fabricació d'objectius d'aparells òptics d'alta qualitat, com lents apocromàtic i telescopis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorita Modifica l'enllaç a Wikidata