Osor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaOsor
Escut d'Osor
Escut d'Osor
Osor.jpg
Vista parcial d'Osor des de prop de Sant Miquel de Solterra

Localització
Localització d'Osor respecte de la Selva.svg
41° 56′ 43″ N, 2° 33′ 23″ E / 41.945395°N,2.556523°E / 41.945395; 2.556523
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Selva
Entitats de població 4
Població
Total 434 (2016)
• Densitat 8,33 hab/km²
Gentilici Osorenc, osorenca
Geografia
Superfície 52,1 km²
Altitud 340 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Isidre Font Corominas
Indicatius
Codi postal 17161
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17116
Codi IDESCAT 171169
Modifica dades a Wikidata
Campanar de l'església de Sant Pere i Torre de Recs

Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, "de la terra dels ausetans", primer, i "del comtat i bisbat d'Ausona", més endavant. La primera datació és del 860, amb la forma Auzor, referida a un lloc de la vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
les Mines d'Osor 16
Osor 380
Sant Miquel de Ter 27
Santa Creu d'Horta 33
Dades: 2011. Font: Idescat

El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Té una orografia abrupta: la Vall d'Osor està voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, i encerclada pels cims més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter al nord-est, que inclou la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter, i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, i les rieres Noguerola i Gironella.

El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al santuari del Coll –asfaltada– i a l'embassament de Susqueda.

Osor disposa de dispensari municipal, centre d'ensenyament públic (Escola La Vall), arxiu municipal i parroquial, sala polivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal, càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.

Les principals entitats del municipi són l'equip de futbol UE Osor, el Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor, l'Associació de Caçadors, l'Associació Amics del Pessebre, la Penya Barcelonista d'Osor, l'AMPA de l'Escola la Vall, la Societat de Pesca, el Club de Joves Rosó i el Consell Parroquial.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
68 72 66 358 1.046 1.374 1.224 1.325 1.243 1.102
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.158 1.275 1.174 1.183 996 960 482 521 494 494
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
509 480 464 457 429 390 361 426 452 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

El Pont Vell d'Osor, pont romànic del segle XV

En rieres i torrents, hi habiten crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i ocells aquàtics com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals hi ha senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans –introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i aus nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.

La vegetació es caracteritza pel fet que la superfície forestal és molt àmplia i conté una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies. Com que es tracta de terrenys fortament accidentats i de diferents altures, hi ha una gran diversitat de microclimes, que, units a l'elevada pluviometria, faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m, la vegetació principal és l'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1.000 m hi ha alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran, al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidòfila. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Hi ha arbres monumentals, com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglésies, els castanyers del Cruset i el Sobirà, i el grèvol i el teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa i pròpia de la zona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osor Modifica l'enllaç a Wikidata