Pit-roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pit-roig
Pit-roig mascle   Cant del pit-roig
Pit-roig mascle
Cant del pit-roig
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Erithacus
Espècie: E. rubecula
Nom binomial
Erithacus rubecula
Linnaeus (1758)
     Estiu      Resident      Hivern

     Estiu      Resident      Hivern

El pit-roig,[1] barba-roig,[2] rupit,[3]reiet (País Valencià), reientí[4], reientinc[5] o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuïc, a les Heures i a la Ciutadella).[6]

Al nord de la península Ibèrica n'hi ha poblacions sedentàries, a les quals a l'hivern s'hi afegeixen poblacions emigrants procedents del centre i nord d'Europa.[6]

Exemplar immadur.
Niu amb ous.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.

El seu període de nidificació va d'abril a agost, fent una o dues postes l'any amb cinc o sis ous per posta (d'un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant 13 o 14 dies. La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d'arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pit-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «barba-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «rupit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. Enric, Ortega i Gonzàlez; Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega (en ca). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017-06-01, p. 121. ISBN 9788499653624. 
  5. «reientinc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. 6,0 6,1 Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].