Mantega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boles de mantega en un plat

La mantega és el resultat de batre la nata que conté la llet. És un aliment molt gras, ric en greixos saturats, colesterol i calories, pel que és recomanable per persones que requereixin un important consum energètic.

Història[modifica | modifica el codi]

La mantega era molt preuada pels pobles víkings i cèltics, raó per la qual els romans i els grecs la consideraven un producte bàrbar i no la van incloure en la seva dieta. El poeta grec Anaxandrides es referia als Tracis, per exemple, com a "menjadors de mantega".[1] Això explica la introducció tardana d'aquesta en alguns països europeus com Itàlia, Portugal i els Països Catalans. A la gastronomia catalana tradicional la mantega és gairebé totalment inexistent, excepte en algunes receptes on molt recentment ha substituït el saïm, tot i que la substitució d'aquest, als Països Catalans, s'ha fet majoritàriament per oli d'oliva.[2]

A la Mediterrània, mentre alguns països del Magrib i de l'est l'han incorporada a alguns dolços, tot i que en certes preparacions, com els polvorons, també prefereixen remplaçar el saïm (greix de porc, no halal, directament per oli i no amb mantega), a la part cristiana i a l'oest encara s'utlitza pràcticament només per a preparacions de cuines extrangeres. Per a plats salats, com a herència dels grecs, es continua considerant més prestigiós l'oli d'oliva a tot l'arc mediterrani.

A més, la mantega feta amb llet de vaca no ha estat mai sostenible a la mediterrània, ja que aquest animal requereix pastures verdes que només són a les terres plujoses d'altres climes més nòrdics. Així, aquesta havia de ser gairebé sempre comprada, i la llet bovina, com l'ovina o altres, hom preferia utilitzar-la com a tal, o bé fermentada en forma de iogurt o quallada en forma de brossat, o fins i tot en formatge, abans que com a greix, ja que en canvi l'olivera era molt abundant. En cultures continentals, en canvi, la mantega es considerava un producte car per la feina que se suposava que requereix la seva elaboració, per aquesta raó estava disponible només per a les classes més riques.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Existeixen diversos tipus de mantega, però es poden distingir bàsicament dues:

  • Mantega àcida: abans de l'acidificació de la nata.
  • Mantega dolça: després de l'acidificació de la nata (aquesta és la tradicional)

A més se li pot afegir sal o no, obtenint mantega salada o normal segons el cas. Es pot elaborar a partir de la llet de diversos animals, sent els més corrents en occident la mantega de ovella, vaca o cabra, però no és possible obtenir mantega de la llet de camella.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

No és complicat elaborar mantega casolana. Només cal procedir a batre nata amb una cullera o espàtula de fusta de dalt a baix, fins a muntar-la i després continuar. Encara és més ràpid amb una batedora o robot de cuina. De fet, l'obtenció de mantega quan es volia muntar nata és un error relativament freqüent dels cuiners novells.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dalby p. 65.
  2. El gust d'un poble, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, any 2002, ISBN 978-84-95684-91-2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mantega