Àcid cítric

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÀcid cítric
Zitronensäure - Citric acid.svg
Substància compost químic, regulador d'acidesa i ingredient culinari
Massa molecular 192,027 uma
Descobridor o inventor Carl Wilhelm Scheele
Data de descobriment 1784
Estructura química
Fórmula química C₆H₈O₇
Zitronensäure - Citric acid.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C(=O)O)C(CC(=O)O)(C(=O)O)O
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,665 g/cm3
Acidesa (pKa) 3,14
Punt de fusió 153 °C
Punt de descomposició 175 °C
Perills
NFPA 704.svg
1
2
0
 
Identificadors
CAS 77-92-9
InChIKey KRKNYBCHXYNGOX-UHFFFAOYSA-N
PubChem 311
RTECS GE7350000
AEPQ 201-069-1
ChEBI 30769 i 41523
ONU 1789
KEGG D00037
ChemSpider 305
ChEMBL CHEMBL1261
UNII XF417D3PSL
ZVG 35230
DrugBank 04272
Infocard ECHA 100.000.973
HMDB HMDB00094
DSSTOX DTXSID3020332
RxNorm CUI 221946
NDF-RT N0000148092
UMLS CUI C0725616
IUPHAR 2478
Beilstein 782061
Número E E330
MeSH D019343 i D002951
CosIng 32858
Modifica dades a Wikidata

L'àcid cítric (codi alimentari E-330) és un àcid orgànic dèbil i és un conservant natural, i molt utilitzat, d'aliments. També es fa servir per donar un gust àcid a begudes no alcohòliques (per exemple les gasoses però no la beguda de cola) o aliments. En bioquímica és important com un pas intermedi en el cicle de l'àcid cítric i en el metabolisme de pràcticament tots els éssers vius. També es pot fer servir com agent de neteja que no perjudica el medi ambient.

L'àcid cítric es troba en gran varietat de fruits i verdures, de manera especial té grans concentracions en els cítrics com la llimona i la llima.[1]). La concentració d'àcid cítric en els cítrics va des de 0.005mol/L en la taronja i l'aranja a 0.30;mol/L en llimones i limes. Aquests valors depenen del cultivar i les circumstàncies de creixement.

Propietats[modifica]

Cristall d'àcid cítric sota llum polaritzada, augmentat 200x

A temperatura ambient l'àcid cítric és una pols cristallina blanca. Pot existir en forma anhidra (sense aigua) i cristal·litzant en aigua calenta o monohidratat, cristal·litzant en aigua freda. L'àcid cítric es dissol en alcohol (etanol) absolut (alcohol anhidre), 76 parts d'àcid cítric en cent parts d'etanol a 15 °C.

L'estructura química comparteix les propietats d'altres àcids carboxílics. Quan s'escalfa per sobre dels 175 °C es descompon per la pèrdua de diòxid de carboni i d'aigua deixant un precipitat cristal·lí blanc.

Història[modifica]

Es creu que al segle viii dC l'alquimista persa Jabir Ibn Hayyan (Geber) el descobrí.[2][3][4] Els estudiosos medievals europeus estaven al cas de la naturalesa àcida del sucs de llima i llimona com es recull en l'enciclopèdia del segle xiii Speculum Majus (El gran espill), compilada per Vincent de Beauvais. L'àcid cítric va ser aïllat el 1784 pel químic suec Carl Wilhelm Scheele, qui el cristal·litzà del suc de llimona.[5][6] La producció d'àcid cítric a escala industrial començà el 1890 basada en cítrics d'Itàlia.

El 1893, C. Wehmer descobrí que el fong Penicillium podia fer àcid cítric a partir del sucre. Però la producció microbiana d'aquest àcid no va ser important fins que la Primera Guerra Mundial interrompé les exportacions de cítric italians. El 1917, es descobrí que també el fong Aspergillus niger podia produir eficientment àcid cítric que actualment és el mètode de producció d'àcid cítric més comunament emprat amb fonts de sucre barates.[7]

Cicle de Krebs[modifica]

Article principal: cicle de Krebs

L'àcid cítric està involucrat en l'oxidació fisiològica dels greixos, proteïnes i glúcids a diòxid de carboni i aigua.

El cicle de Krebs, també conegut com el cicle de l'àcid cítric, és una sèrie de reaccions químiques fonamentals en quasi totes les reaccions metabòliques químiques i és la font de les dues terceres parts de l'energia derivada dels aliments en els organismes superiors.

Producció[modifica]

El 2007, la producció mundial d'àcid cítric era d'unes 1.700.000 tones. Més del 50% d'aquest total es feia a la Xina. Més del 50% es fa servir com acidulant en begudes.

Referències[modifica]

  1. Penniston KL, Nakada SY, Holmes RP, Assimos DG «Quantitative Assessment of Citric Acid in Lemon Juice, Lime Juice, and Commercially-Available Fruit Juice Products» (PDF). Journal of Endourology, 22, 3, 2008, pàg. 567. DOI: 10.1089/end.2007.0304+. PMID: 18290732.
  2. «Chemistry». [Consulta: 15 desembre 2017].
  3. http://muslimmedianetwork.com/mmn/?p=1553
  4. Z.S., Derewenda, «On wine, chirality and crystallography» (en en). Acta Crystallographica Section A: Foundations of Crystallography, 64, 1, 01-01-2008. DOI: 10.1107/S0108767307054293. ISSN: 0108-7673.
  5. http://web1.caryacademy.org/chemistry/rushin/StudentProjects/CompoundWebSites/2001/Citric%20Acid/history.htm
  6. Graham, Thomas. Elements of Chemistry,: Including the Applications of the Science in the Arts (en en). Hippolyte Baillière, foreign bookseller to the Royal College of Surgeons, and to the Royal Society, 219, Regent Street., 1842. 
  7. Citric acid production by a novel Aspergillus niger isolate: II. Optimization of process parameters through statistical experimental designs. Bioresource Technology 98(18) 3470-3477.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid cítric Modifica l'enllaç a Wikidata