Nabiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nabiu
Nabiu en flor
Nabiu en flor

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Vaccinium
Espècie: V. myrtillus
Nom binomial
Vaccinium myrtillus
L.
Sinònims

Myrtillus sylvaticus

El nabiu o mirtil és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium. Són plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alçada i a Catalunya en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1.300 m d'altitud. És un bon comestible, i es pot menjar tant cru, com fer-ne melmelades.

Popularment, el fruit rep els noms de mirtil, anajó, anajús, avajó, naió, naiet, nabiu, nadiu, nadius, nabís, nibix, i la planta avajonera, naionera, nabinera, nabiuera, nabissera, nibixera, gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, jerdera silvestre, raïm de pastor. El nom científic d'aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden a les del fenoll o murtra, per això en el s.XVI se li va donar el nom de Myrtillus (mirto petit). Respecte al nom del gènere Vaccinium, no està molt clar si va ser el poeta romà Virgili qui li va anomenar així, per tractar-se d'una espècie que constituïa una font d'aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de "bacca", que en llatí significa baia.

Il·lustració del segle XIX

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es distribueix en la major part d'Europa (els Alps, els Apenins centrals i els Pirineus), l'Àsia, l'Amèrica Central, els EUA i el Canadà, entre els boscos de coníferes i als bruguerars. al Principat de Catalunya és present en zones muntanyoses del nord de Catalunya.

Creix en boscos frescos com rouredes, en matolls. Es desenvolupen preferentment sobre sòls àcids entre 500 i 2200m. Necessita ombra, substrat pedregós i humitat mitja.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Forma vital (de Raunkjaer)[modifica | modifica el codi]

Camèfits

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

Arbust dioic de grandària petita, de 15 a 50 cm d'altura.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

Forma i tipus de la rel: Sota terra desenvolupa una xarxa d'arrels superficials, donant origen a soques rectes, quadrangulars, molt ramificades, la part més vella del qual està recoberta per una fina crosta grisa.

Morfologia, tipus i consistència de la tija: Tija de color verd, amb quatre angles ben marcats.

Morfologia, textura i disposició de les fulles: Presenta unes fulles caduques, alternes, d'àpex acuminat, amb un pecíol curt, ovals i amb les vores del limbe finament dentats.

Flor nabiu

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

Inflorescència: Les flors són axil·lars i solitàries, de 4-7 mm de longitud, amb un curt peduncle i d'un color rosa pàl·lid.

Morfologia i color del periant: El calze està fusionat al ovari i està format per 5 lòbuls. La corol·la és globular i està fusionada, amb forma de gerro. Presenta 5 pètals insignificants.

Androceu: Format per 8-10 estamenis, que són més curts que l'estil. En els filaments apareixen multitud de pèls, mentre que les anteres són com banyes de color groc fosc.

Fruit del nabiu.

Gineceu: Ovari ínfer

Fruit: Baia globular d'uns 5 mm de diàmetre. Passa de color vermell a blau fosc, i fins i tot negre, en la maduració. Té la polpa púrpura. En l'interior apareixen multitud de llavors. Sabor agradable i agridolç

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

Fruit del nabiu

Fulles i fruits

Usos tradicionals:

  • Tractament de problemes associats a insuficiencia venosa, com les hemorroides, varius, flebitis, fragilitat capil·lar i els seus símptomes, com cames cansades, rampes musculars en les cames, picor de les extremitats, o edema maleolar.
  • Retinopatia diabètica: tractament de la retinopatía diabètica, per l'augment de la resistència dels capil·lars per part dels fruits.
  • Afeccions dèrmiques com dermatitis, lesions cutànies, úlcera cutànea.
  • Afeccions oculars com conjuntivitis

Accions farmacològiques/propietats[modifica | modifica el codi]

  • Vasoprotector: Els tanins dels fruits secs de nabiu produeixen un efecte tònic venos, augmentant la resistència dels capil·lars. A més, sembla que tant els tanins com els antocianòsids presenten un efecte antioxidant, impedint la peroxidació lipídica i reduint la deterioració endotelial. Disminueïxen l'adhesió de leucòcits i afavoreixen la del flux sanguini.
  • Antidiarreic: Per l'efecte astringent dels tanins
  • Astringent dermatològic: Els tanins s'uneixen a les proteïnes i les precipiten, exercint un efecte astringent de la pell i formant una capa protectora. Els antocianòcids produeixen un efecte estabilitzador del col·lagen

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s'han descrit interaccions medicamentoses, ni tampoc reaccions adverses a les dosis recomanades. S'ha de considerar el contingut en hidroquinona de les fulles, per aquest motiu s'ha de prescriure en forma de tractaments discontinus.

A altes dosis, en tractaments crònics poden produir-se reaccions adverses:

  • Digestives: dispèpsies, vòmits, gastritis o úlcera péptica, degut a un alt contingut en tanins.
  • Cardiovasculars: hipotensió ortostàtica
  • Neurològiques: cefalees, ansietat, insomni, nerviosisme
  • Al·lèrgies: urticaria, vitiligi.

Producció i consum de nabius en el món[modifica | modifica el codi]

El principal país productor de nabius són Estats Units, que és alhora el major importador i el major consumidor. Canada és el segon país en producció. A diferència dels Estats Units que existeix una gran superfície de camps conreats, la major part de la producció canadenca procedeix de la recollida de fruits silvestres. El Canadà és també el primer país exportador de nabius congelats. Xile és el tercer país productor del món i a ell el segueixen Argentina, Nova Zelanda i Austràlia. França és el principal país productor a Europa, seguit d'Holanda, Alemanya, Polònia i Espanya. A més dels EUA, altres països on es consumeix habitualment aquest fruit són Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Noruega, Suècia, Finlàndia, el Canadà i el Japó.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barceló MC, Benedí C (coord.), Blanché C, Hernández H, Gómez A, Martín J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Suárez M, Vallès J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia . Col·lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.
  • Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]