Avet blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAvet blanc
Abies alba Modifica el valor a Wikidata
Abies alba Pyrenees-Orientales.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'avet blanc i fusta d'avet blanc Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima475 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN42270 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènereAbies
EspècieAbies alba Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1768
Nomenclatura
Sinònims
[1]
  • Abies argentea Chambray
  • Abies baldensis (Zuccagni) Nyman
  • Abies chlorocarpa Purk. ex Nyman
  • Abies excelsa Link
  • Abies nobilis A. Dietr.
  • Abies pardei Gaussen
  • Abies pectinata (Lam.) Lam. i DC.
  • Abies picea (L.) Lindl.
  • Abies taxifolia Desf.
  • Abies vulgaris Poir.
  • Peuce abies (Du Roi) Rich.
  • Picea excelsa Wender.
  • Picea pectinata (Lam.) Loudon
  • Pinus abies Du Roi
  • Pinus baldensis Zuccagni
  • Pinus heterophylla K. Koch
  • Pinus lucida Salisb.
  • Pinus pectinata Lam.
  • Pinus picea L.
Distribució
Abies alba range.svg
Verd: rang nadiu. Salmó: introduït Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració
Els estròbils d'Abies alba són erectes.
És una espècie molt important per a la silvicultura.

L'avet blanc o simplement avet (Abies alba) és un arbre perennifoli del gènere Abies (avets) de la família de les pinàcies. Altres noms amb els quals es coneix aquesta planta són: avet comú, pivet i sapí.[2]

Característiques morfològiques[modifica]

És un arbre monoic de capçada cònica i fulla persistent. Pot arribar als 60 metres d'alçària i quasi 2 metres de diàmetre.

La seva escorça és llisa i d’un to gris clar, que a mesura que es va fent vell, es va esquerdant i enfosquin. Les branques són perpendiculars al tronc i creixent de manera verticil·lada. Les fulles, que poden arribar a mesurar fins a 3 cm de longitud, són d’un verd brillant i intens per l’anvers i amb dues ratlles blanquinoses pel revers. Aquestes, són linears, aplanades i emarginades a l'àpex. La seva disposició és dística i estan lleugerament inclinades cap endavant al llarg de la tija.

L'època de floració és al abril i al maig. Les flors masculines neixen a la cara inferior de les branques. Tenen un aspecte ovat i són de color groc. A la primavera alliberen una gran quantitat de pol·len. Per altra banda, les femenines s’ubiquen a la part superior de la copa per tal de tenir la màxima exposició al pol·len que és transportat pel vent.

Les pinyes són erectes i cilíndriques. Aquestes poden arribar a mesurar fins a 20 cm de llargada i 4 de diàmetre. Quan la pinya madura es desfà, deixant caure les escames que la componen, per tal d’alliberar els pinyons.

Distribució i hàbitat[modifica]

Verd intens per l'anvers i dues ralles blanques pel revers
Fulla Abies alba

És una espècie abundant al centre i sud d'Europa que va des dels Carpats fins als pirineus, limitant amb Navarra per occident i amb Calàbria (Itàlia) pel sud. Els massissos muntanyosos on més abunda és a la Selva Negra, als Carpats, als Alps i als Pirineus.


Les avetoses que hi ha actualment d’avet blanc són denses, tot i que no són gaire habituals. És molt més freqüent que formi boscos mixtos amb altres espècies de mitja i alta muntanya com el faig, el pi roig o el pi negre. Sol viure en zones humides i fresques, ja que suporta molt bé les baixes temperatures. Tot i això, és sensible a les gelades llargues. Per altre banda, necessita precipitacions constants durant l’any, sense que hi hagi entollaments i evitant les sequeres a l’estiu. El sòl ha de ser profund, sense roques, ric en nutrients i permeable.

En l’àmbit paisatgístic, és un arbre que té un cert valor, ja que existeixen un gran número de formes ornamentals d’aquest. Les cultivars ‘Pyramidalis’ o el ‘Columnaris’ són dos dels exemples, tot i que el segon ja no es cultiva. L’avet se sol cultivar a jardins de zones humides o amb reg abundant, juntament amb altres espècies d'aquest o amb els seus híbrids.

Requereix, a la península Ibèrica (segons Blanco et al.. 1997), 1.000 litres de pluja dels quals en requereix 300 litres a l'estiu, i una temperatura mitjana anual de 9 a 11 °C. Presenta des de fa uns 20 anys problemes de decadència vegetativa (clorosi fèrrica, mort de branques, etc.) a tota Europa, incloent també el Pirineu, dels quals no se'n sap el motiu.

Usos[modifica]

La seva fusta és clara i poc resinosa. S’utilitza per a la construcció a terrenys humits o infraestructures d’exterior, ja que és molt resistent a la putrefacció. També es fa servir per a l’elaboració d’instruments musicals com orgues, guitarres o violins.

També se li donen usos medicinals i aromàtics.

Antigament, es van talar grans quantitats d’aquest exemplar d’avet per a fer els mastelers dels vaixells

Avui en dia és una espècie que està en regressió per la tala excessiva per tal de construir diverses infraestructures.

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  1. P. Galán Cela, R. Gamarra Gamarra y J.I. García Viñas. Árboles de los Montes Ibéricos. 2002. Ed. Jaguar, Madrid.
  2. D. More y J. White. Árboles de España y de Europa. 2005. Ed. Omega, Barcelona.

Notes i referències[modifica]

  1. Catalogue of Life - 2008 - Annual Checklist (Abies alba)
  2. «Avet blanc». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.