Vés al contingut

Pinus mugo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pi negre)
No s'ha de confondre amb Pinassa, Pi negral, o Pinus nigra.
Infotaula d'ésser viuPinus mugo Modifica el valor a Wikidata

Pinus mugo subsp. mugo Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de Pinus mugo i oli d'agulles de pi Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42385 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus mugo Modifica el valor a Wikidata
Turra, 1764
Distribució

     Pinus mugo subsp. uncinata

     Pinus mugo subsp. mugo

Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot als Alps, Carpats i Balcans, i Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre que trobem al Pirineu. Ambdues subespècies tenen les agulles agrupades en parells (com la resta de pins europeus) i pinyes petites gairebé sèssils.

Subespècies

[modifica]
  • Pinus mugo subsp. mugo: serralades de centre, est i sud-est d'Europa (Alps orientals, Carpats, península balcànica). És una planta baixa, arbustiva, sovint de tiges múltiples, de 3 a 6 metres d'alçada amb cons simètrics de textura mat, d'apòfisi no prominents, cosa que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata. Alguns autors el consideren una espècie independent (Pinus mugo).[1]
  • Pinus mugo subsp. uncinata: serralades del centre, oest i sud-oest d'Europa, incloent-hi els Pirineus, un arbre més gran, generalment d'una sola tija, de 20 m d'alçada, amb cons asimètrics de textura brillant, amb les escates més gruixudes en un costat del con que en l'altre. Alguns botànics tracten la subespècie occidental com una espècie separada, Pinus uncinata. Aquesta subespècie als Pirineus marca límit arbori superior del bosc, l'hàbitat on els arbres són capaços de créixer.
  • Pinus mugo subsp. rotundata: subespècie híbrida de les dues subespècies anteriors l'àrea de distribució de les quals se superposa àmpliament a l'est de Suïssa i oest d'Àustria.[2]

El pi negre

[modifica]
Pi solitari a la vall del Riu (Andorra)

Característiques

[modifica]

El pi negre[3] (per a alguns autors Pinus mugo subsp. uncinata[4][5] i per a d'altres Pinus uncinata[6]) és un arbre de capçada entre allargada i cònica, de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al sòl, i el tronc normalment recte i gruixut, però de vegades tortuós, ajagut i amb la capçada deformada. Fulles fortes de 4 a 5 cm de longitud, fosques i punxants, molt acostades. Les pinyes són asimètriques, amiden d'entre 5 i 7 centímetres i compten amb esquames prominents.[4][5] L'epítet "uncinata" fa referència precisament a aquest aspecte "ganxut" de les esquames.

Ecologia

[modifica]

Ecològicament, ocupa la part superior de l'estatge subalpí, per sobre dels boscos d'avet (Abies alba) i faig (Fagus sylvatica) a les zones obagues i de pi roig (Pinus sylvestris) a les solanes. En aquestes zones de contacte podem trobar exemplars híbrids entre els dos pins (Pinus × rhaetica (sin. Pinus × bougeti [nom. inval.])). Més amunt és l'espècie que marca el límit altitudinal del bosc als Pirineus, encara que individus isolats poden arribar a créixer per damunt dels 2.700 m. És una espècie de creixement lent, amb pocs requeriments ambientals i capaç de colonitzar indrets molt desfavorables. Al límit altitudinal de la seva distribució és normal trobar exemplars molt vells amb un aspecte torturat, creixent en esquerdes de roca, veritables conqueridors de l'alta muntanya. Alguns d'aquests exemplars tenen, malgrat el seu aspecte, més de 700 anys.

Distribució

[modifica]
Distribució del pi negre al Pirineu català

Al Pirineu català és molt comú entre els 1.300 i límit arbori (uns 2.400 metres),[5] on forma boscos. També es troba al Pirineu aragonès i navarrès, progressivament més escàs com més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs isolats del Sistema Ibèric.[4] A Catalunya és la sisena espècie arbòria forestal tant pel nombre d'hectàrees com pel nombre de peus. Només es troba al Prepirineu i al Pirineu. És abundant en nou comarques: les sis de l'Alt Pirineu, l’'Aran (48.000 ha i 48 milions de peus), el Ripollès (6,7 milions de peus), el Berguedà (prop de 5 milions) i el Solsonès (1,5 milions de peus). És l'espècie més abundant a la Cerdanya (10.832 ha i 2,5 milions de peus), però la comarca amb més pi negre és el Pallars Sobirà (15.825 ha i 16 milions de peus).[7]

Pi negre dels Balcans

[modifica]

El pi negre dels Balcans (Pinus mugo subsp. mugo)[8] és la subespècie pròpia del centre i est d'Europa. Habita les serralades de centre, est i sud-est d'Europa (Alps orientals, Carpats, península balcànica). És una planta baixa, arbustiva, sovint de tiges múltiples, de 3 a 6 metres d'alçada amb cons simètrics de textura mat, d'apòfisi no prominents, cosa que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata. Alguns autors el consideren una espècie independent (Pinus mugo).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Flora Europaea Search Results». [Consulta: 29 abril 2023].
  2. «The Gymnosperm Database - Pinus uncinata». [Consulta: 12 abril 2023].
  3. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 12 abril 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  5. 5,0 5,1 5,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  6. Dades taxonòmiques del Pinus uncinata segons el criteri de la Flora europaea(anglès)
  7. «L'íIFEC, una fotografia dels boscos». PRESÈNCIA, 20-04-2006. [Consulta: 15 octubre 2015].
  8. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 29 abril 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Christensen, K. I. (1987). Taxonomic revision of the Pinus mugo complex and P. × rhaetica (P. mugo × sylvestris) (Pinaceae). Nordic J. Bot. 7: 383-408.
  • Brummitt, R. K. 2001. Report of the Committee for Spermatophyta: 51. Taxon 50(2): 559–568.
  • Nardi, E. & P. Minghetti. 1999. (1416) Proposal to conserve the name Pinus mugo (Pinaceae) with a conserved type. Taxon 48(3): 571–572.

Enllaços externs

[modifica]