Faig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Faig
Illustration Fagus sylvatica0 clean.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Fagus
Espècie: F. sylvatica
Nom binomial
Fagus sylvatica
L.
Mapa de distribució del faig. A Anglaterra i Noruega es considera espècie introduïda
Fagus sylvatica

El faig[1][2][3] (Fagus sylvatica), és un arbre gran i corpulent del gènere Fagus i de la família Fagaceae. En català també es coneix segons la contrada com fabarra, fabarrina, fabo, fages, fago, fai, faitg, faix, faja, fatch, fatg, fau, faveta, faya, hay, haya i, en valencià també s'anomena com faig bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre.[4]

Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós. Els fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins al maig.

Àrea de distribució[modifica | modifica el codi]

La fageda és un bosc típic de l'estatge montà. S'estén per Europa, arribant al sud-est de Noruega, al Mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la península Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2000 m.[5] Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. Al País Valencià es troben unes de les fagedes més meridionals d'Europa a la Tinença de Benifassà.

És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'’Aran i el Berguedà, tot i que també n’hi ha a l'’Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports.[6]

Fagedes representatives dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Fageda Municipi Comarca
Fageda del Retaule Fredes Baix Maestrat
Fageda d'en Jordà Santa Pau Garroxa
Fageda de la Grevolosa La Vall d'en bas Garrotxa
Fageda de Castellet Tremp Pallars Jussà
Fageda de Santa Fe Fogars de Montclús Vallès Oriental
Fageda de Gresolet Saldes Berguedà
Fageda Clot d'en Pere Gréixer Berguedà

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'utilitza l'escorça i les fulles. L'escorça té una bona quantitat de tanins (3-4%), mentre que les fulles són riques en flavonoides, sobretot en quercetòsid. La fusta té molta quantitat de fenols com la creosota.

S'ha usat tradicionalment com antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla de faig té, a més, propietats com a diurètic.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Es té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals com vòmit, diarrea, dolors abdominals i paràlisis digestiva degut, segurament, a l'alt contingut en tanins.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per a fer carbó. També es cultiva com ornamental. El fruit és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «faig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. http://www.termcat.cat
  3. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  4. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 90-91. ISBN 84-7306-390-2. 
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 19 febrer 2016].
  6. «L'IFEC, una fotografia de boscos» (en català). Presència, 20 d'abril 2006. [Consulta: 23 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]