Faig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Faig
Illustration Fagus sylvatica0 clean.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Fagus
Espècie: F. sylvatica
Nom binomial
Fagus sylvatica
L.
Mapa de distribució del faig. A Anglaterra i Noruega es considera espècie introduïda

El faig[1][2][3] (Fagus sylvatica), és un arbre gran i corpulent del gènere Fagus i de la família Fagaceae. En català també es coneix segons la contrada com fabarra, fabarrina, fabo, fages, fago, fai, faitg, faix, faja, fatch, fatg, fau, faveta, faya, hay, haya i, en valencià també s'anomena com fach bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Arbre caducifoli, que pot atènyer una alçària de 30 m., amb el tronc recte i cilíndric, d'escorça llisa i d'un gris blanquinós. El sistema radical és potent amb una arrel principal recta, poc profunda i amb arrels secundàries molt fortes. Al deixar de créixer l'arbre en alçada desenvolupa arrels secundàries superficials.
  • Capçada esvelta, frondosa i ampla
  • Escorça grisa, més aviat clara, i a vegades amb unes bandes horitzontals blanquinoses.
  • Borrons ben característics, afuats i força llargs, de color bru.
  • Fulles caduques, ovades o el·líptiques, enteres (algun cop una mica dentades), translúcides, amb pèls fins a tot el contorn del limbe, i sense pèls (o amb molt pocs a la cara inferior).
  • Les flors són unisexuals, actinomorfes, monoclamídies i petites. Les flors masculines són nombroses, llargament pedunculades i disposades en dicasis molt contrets que es disposen en inflorescències en aments globulosos. El perigoni està format per 4-7 tèpals soldats en una estructura lobulada. L'androceu té 8-16 estams. Les flors femenines se situen per parelles, envoltades per una cúpula estipitada, de 4 seccions, que esdevé llenyosa en el fruit. Tenen el perigoni dividit en 4 o 5 lòbuls. El gineceu és ínfer, sincàrpic, tricarpel·lar i trilocular, amb 2 primordis seminals. El pistil es prolonga en 3 estils.* Els fruits són les fages, les quals presenten tres cares, i resten encloses en nombre de 2 o 3 dintre d'un pelló recobert d'espines llargues, febles i toves.
  • Les llavors no presenten endosperma, és per això que l'embrió és greixós i ric en hidrats de carboni.
  • Les fages són buscades pels animals per tal com contenen un oli greixós.
  • Aquest arbre pot viure fins a 250 anys.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'hi estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins al maig.

Àrea de distribució[modifica | modifica el codi]

La fageda és un bosc típic de l'estatge montà. S'estén per Europa, arribant al sud-est de Noruega, al Mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la Península Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2000 m. Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. Al País Valencià es troben unes de les fagedes més meridionals d'Europa a la Tinença de Benifassà.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'utilitza l'escorça i les fulles. L'escorça té una bona quantitat de tanins (3-4%), mentre que les fulles són riques en flavonoides, sobretot en quercetòsid. La fusta té molta quantitat de fenols com la creosota.

S'ha usat tradicionalment com antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla de faig té, a més, propietats com a diurètic.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Es té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals com vòmit, diarrea, dolors abdominals i paràlisis digestiva degut, segurament, a l'alt contingut en tanins.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per a fer carbó. També es cultiva com ornamental. El fruit és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «faig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. www.termcat.cat
  3. Plantilla:Cita masclans

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]