Fageda d'en Jordà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaFageda d'en Jordà
La Fageda d'en Jordà un dia d'estiuet de Sant Martí.JPG
Tipologia bosc
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Regió/prov. Comarca d'Olot
Comarca Garrotxa
Municipi Santa Pau
Localització Can Blanc
Característiques
Altitud Terreny pla amb una elevació d'uns 550

42° 09′ 00″ N, 2° 30′ 50″ E / 42.15°N,2.51389°E / 42.15; 2.51389
Modifica dades a Wikidata
Peu d'un faig
Un dels indrets de la Fageda d'en Jordà
Panoràmica vertical
Vista de la Fageda d'en Jordà des de la Serra de Xenacs
Sotabosc de la fageda

La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i, pel collet de Bassols, se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.

Al mig de la fageda hi ha les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense afany de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 60% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.

Accés[modifica | modifica el codi]

La millor opció per a passejar per la fageda és seguir algun dels itineraris que té assenyalat el parc natural, els quals s'acompanyen de tríptics que permeten conèixer millor l'entorn i gaudir de la passejada. S'hi pot accedir a peu per l'itinerari 2, un recorregut de 30 minuts per la fageda des de l'aparcament de Can Serra, i també des d'Olot per l'itinerari 3 que va fins a la fageda en un recorregut d'uns 4 km (90 minuts). L'itinerari més llarg, el número 1, ofereix una visió més completa dels diferents boscatges i ambients del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.[1]

Itinerari número 1[modifica | modifica el codi]

El recorregut s'inicia en l'aparcament de Can Serra (també pot començar a l'Àrea de Santa Margarida). Des de l'aparcament cal anar al Punt d'Informació del Parc Natural (on es pot recollir fullets dels recorreguts) i des d'allà travessar la carretera d'Olot a Santa Pau per un pas subterrani per a endinsar-nos de ple en la Fageda d'en Jordà. Poc abans de baixar les escales cap a la fageda, hom es troba a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall i Gorina, on es pot llegir el famós poema que li va inspirar aquest indret. Seguint els senyals de l'itinerari 1 se surt de la fageda envoltant el Volcà del Puig de la Costa i entre camps de conreus es passa davant de la masia Els Casals, on funciona La Fageda, la reconeguda fundació i cooperativa que elabora iogurts i postres donant ocupació a unes 270 persones. En arribar a una altra masia, Can Prat de la Plaça, el camí s'enfila per una sendera ombrejada per arribar a Sant Miquel Sacot, una església de planta romànica remodelada al segle XVII. Un curt descens des de l'església ens deixa en una pista cimentada envoltada de camps de conreus, des de la qual cal començar l'ascens al Volcà de Santa Margarida pel vessant sud-oest, recobert d'un dens bosc de castanyers, roures i alzines. En arribar al cim, hom descobreix un volcà amb un con perfecte coronat per un cràter circular dins del qual s'aixeca l'ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter (que és avui un prat), la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l'obaga. Tot seguit, cal baixar pel vessant nord del volcà fins a l'Àrea de Santa Margarida, travessar la carretera i, per una pista ampla, anar fins a l'encreuament de Ca Passavent. Paga la pena desviar-se de la ruta per a apreciar de prop el Croscat, un volcà de tipus estrombolià que amb sol 10.000 anys d'antiguitat és el més jove de la Garrotxa i que durant anys va patir extraccions industrials de material que han provocat una impressionant ferida oberta (grederes) que deixa a la vista les mateixes entranyes de la muntanya. Finalment, cal desfer el camí fins a retrobar-nos amb la pista que, a poc a poc i amb bones panoràmiques allunyades del Croscat, ens portarà novament a l'aparcament de Ca Serra.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Barba, César, 2016. Rutes pels boscos més bells. Sua Edizioak, Bilbao. ISBN 9788482166056. Pàgs. 72-75.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]