Fagina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuFagina
Martes foina
Steinmarder (cropped).jpg
Brehms Het Leven der Dieren Zoogdieren Orde 4 Steenmarter (Mustela foina).jpg
Il·lustració del 1927
Període
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 29672
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMartes
EspècieMartes foina
(Erxleben, 1777)
Distribució
Beech marten distmap.PNG
Mapa de distribució
Modifica les dades a Wikidata

La fagina (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central. També se l'anomena fatgina, faïna, fuïna, fuina, fusina, fugina, o gorjablanc. A les comarques de Lleida se'n diu fegina, a les de l'Alt Pirineu fitgina o fetgina, gat fagí o faïna a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa. Al País Valencià és corrent dir-ne ubina, uina o fugina.[2]

Morfologia[modifica]

Fagina
Esquelet
Fagina al museu de Gressoney-Saint-Jean

En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua mesura entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 1 i 2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.

  • Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm[3]
  • Pesa fins a 2 kg.
  • El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.

Ecologia[modifica]

Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars. Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[4] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes.[5][6] A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[7] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Etologia[modifica]

Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.

Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[8] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.

Subespècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrada «Martes foina» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Curiositats sobre la Fagina
  3. Institut d'estudis catalans Fagina
  4. Animal Diversity Web (anglès)
  5. Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
  6. Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231–237.
  7. Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
  8. Sierra de Baza. Fagina (castellà)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. 10,0 10,1 Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 www.funet.com (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. Mammal Species of the World (anglès)
  21. Mammal Species of the World (anglès)
  22. «Martes foina». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41
  • Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
  • Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri]] on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
  • Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
  • Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201–208.

Enllaços externs[modifica]