Vés al contingut

Fruita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb fruit.
Parada de fruita al mercat de la Boqueria.
Fruita del bosc

La fruita és el conjunt de fruits comestibles.[1] És una subcategoria dels fruits, mot que en general, indica l'òrgan d'una planta que conté les llavors,[2] de les quals només una part són comestibles. La majoria de les fruites es poden menjar sense cap preparació i tenen un gust dolç. La fruita és una categoria econòmica o alimentària, sovint en la combinació «fruita i verdura» mentrestant el fruit és un concepte biològic.[3][a] La fruita, fresca o seca, és una part essencial d'una dieta sana.[5]

La fruita fresca és una de les principals produccions agràries dels Països Catalans,[6] sobretot a Catalunya,[7] Catalunya del Nord[8] i el País Valencià.[7] A Catalunya, el consum de fruita (inclou sucs, melmelades i fruita congelada) és de 118,45 kg per persona per any (mitjana de 2018-2022).[9]

Entre la fruita més popular hi ha: actinídia, alvocat, albercoc, baia, bacora, bresquilla, caqui, cirera, coco, codony, dàtil, figa, figa palera, grosella, guinda, llima o llimona, llima o llimona dolça, maduixa, maduixot, magrana, mandarina, mango, meló, meló d'alger, móra, móra roja, nabiu, nespra, pera, ananàs o pinya americana, plàtan o banana, aranja, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja, xirimoia.

Categories

[modifica]

Fresca, seca i dessecada

[modifica]

Es distingeix entre fruita fresca i fruita seca. En la fruita seca hi la fruita naturalment seca, sobretot les nous i altres oleaginoses, i la que va ser sotmesa a un procediment actiu d'assecament controlat que es diu també fruita dessecada.[10] Els primers no canvien gaire d'aspecte ni de gust, els dessecats, al contrari sí, com ara raïm i panses, l'exemple emblemàtic. És la tècnica de conservació més antiga.[11]

Varietats

[modifica]
diferents tipus de fruita

La majoria de les espècies tenen varietats diferents i el joc de la genètica en crea regularment de noves. La recerca de la millora vegetal és mol antiga i la domesticació d'espècies vegetals i animals ja va començar al neolític.[12] El desenvolupament de la ciència (bioquímica), genètica i sobretot la biotecnologia alimentària ha augmentat les possibilitats d'intervenció des de mitjan segle xx.[13]

La creació de noves varietats segueix dos objectius: millorar el gust i la qualitat tècnica. Des de mitjan segle xx els laboratoris fitogenètics s'han centrat sobretot en la qualitat tècnica: resistència a les plagues i al transport, bona conservació,[b] rendiment per hectàrea, forma i color… de vegades a costa del gust i del plaer del bon menjar.[14] «Les bones maduixes de ca l'avia» eren delicioses i no era gens greu que es feien malbé poc després de la collita. No calia que sobrevisquessin a la cadena logística de la gran distribució.[15] Conciliar els interessos dels consumidors, distribuïdors i cultivadors, tot evitant l'enginyeria genètica, és una tasca especialment complexa per als biotecnòlegs.[16]

Maduració climatèrica

[modifica]

La maduració de les fruites carnoses correspon a una sèrie de canvis bioquímics, fisiològics i estructurals. Hi ha diferències entre espècies, però, les fruites es poden dividir en dos grans grups: climatèrics i no climatèrics, segons el paper de l'etilé.[17] Si una fruita presenta un pic de respiració i producció d'etilè durant la maduració es parla de fruita climatèrica.[18] Sota la influència d'aquest factor comencen els canvis de color, aromes, textura, sabor i altres atributs bioquímics i fisiològics. Entre les fruites climatèriques hi ha entre altres: poma, pera, plàtan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Collir-se immadures («verds») permet conservar-los en magatzems amb atmosfera i temperatura controlades i afegir-hi etilè per iniciar el procés de maduració.

En canvi, les fruites no climatèriques maduren independent de l'etilè i es coneixen pocs mecanismes reguladors subjacents als canvis bioquímics.[19] En aquesta categoria hi ha els cítrics (taronja, llimona, mandarina…),[20] pinya, raïm, meló i maduixa. S'han de collir i menjar madures, perquè després de la collita el gust ja no evoluciona, i comença el procés de la senescència.[21]

Forma de la llavor

[modifica]
Parts d'una fruita de pinyol

La fruita de pinyol té una llavor grossa i de corfa dura, anomenada pinyol o endosperma, com l'albercoc, la cirera o la bresquilla. Se'n consumeix la pulpa (mesocarpi) i la pell (epicarpi). L'ametlla és una escepció, perquè és un pinyol que no té polpa ni pell comestible i se'n menja l'endosperma.[22] Són difícils per conservar i de temporada relativament curta i per això se'n promouen diverses preparacions a valor afegida de conservació llarga.[23][24]

Fruites de llavor: Són les fruites que molts llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.[25] Els cítrics tenen molts llavors xicotets —excepte les varietats cultivades per no en tenir— però no caben en aquesta categoria.

Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.[26]

Senescència

[modifica]

Les transformacions que es produeixen en les fruites després de la maduració són: degradació de la clorofil·la i aparició de pigments grocs anomenats carotens, i rojos denominats antocians; degradació de la pectina que forma l'estructura, i transformació del midó en sucres i disminució de l'acidesa, així com pèrdua de l'astringència. Aquestes transformacions continuen fins al deteriorament de la fruita.

Segons la forma

[modifica]

Fruita simple: Es desenvolupen a partir d'un sol pistil, mono o pluricarpelars, com ara el raïm, les taronges o el meló. Al seu torn les fruites simples poden donar origen a cinc modalitats principals:

  • Baia: El pericarpi sencer, és a dir, les tres capes exocarpi, mesocarpi i endocarpi estan poc diferenciades. Les parets de l'ovari engrosseixen i es fan sucoses. Part de l'exocarp forma una pell com ara els plàtans, dàtils, kiwis, nabius. Posseeixen una o més llavors. Exemples: raïm, riber vermell i kiwi.[27]
  • Hesperidi: s'assembla de lluny a la baia, però l'interior del fruit està dividit per septes o barandats donant origen a tants gallons com a carpels, per exemple, tots els cítrics.[28] Tenen diverses llavors, però el comfort del consumidor per partenocàrpia es conreen variants sense.
  • Pepònide: Fruit carnós amb pell dura. Les llavors poden estar disperses pel pericarpi o bé agrupades en filaments. No es distingeix l'endocarpi. És típic de les cucurbitàcies,[29] exemple: síndria, meló.
  • Drupa: Tenen una o poques llavors envoltades d'un endocarpi fibrós i dur, generalment deixant un buit entre ell i el mesocarpi carnós. L'exocarp dona origen a una pell suau com per exemple les bresquilles, prunes, cireres i mangos. També s'anomenen fruites de pinyol.[30]
  • Pom: És una fruita carnosa. Les llavors o pipes estan rodejades per un endocarpi coriaci. La part carnosa procedeix del hipant (la base de la flor) com per exemple la poma i la pera.[31]

Fruita composta o agregada: És una mena de conglomerat de fruites simples, com ara el gerd o les mores, que són fruites de pinyol juntes.

Fruita múltiple: Es desenvolupen a partir d'un conglomerat de flors o inflorescència que posseeixen múltiples ovaris, cada un procedent d'una flor distinta, que es fusionen en una fruita, generalment carnosa, en aconseguir la maduresa la pinya tropical.

Composició nutricional

[modifica]

La composició química de les fruites depèn sobretot de l'espècie, la varietat i el seu grau de maduració.

  • Aigua: Més del 80% i fins al 90% de la composició de la fruita és aigua. A causa d'aquest alt percentatge d'aigua i a les aromes la fruita és molt refrescant.[4]
  • Glúcids: Entre el 5% i el 20% de la fruita està format per sucres. El contingut pot variar des d'un 20% al plàtan fins a un 5% al meló i maduixes. Les altres fruites tenen un valor mitjà d'un 10%. El contingut en glúcids pot variar segons l'espècie i també segons l'època de recol·lecció. Els carbohidrats són generalment sucres simples com fructosa, sacarosa i glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció.
  • Fibra: Aproximadament el 2% de la fruita és fibra alimentària.[4] Els components de la fibra vegetal de les fruites són principalment pectines i hemicel·lulosa. La pell de la fruita és la que en conté més, però també és on es poden trobar amb alguns contaminants com a restes d'insecticides, que són difícils d'eliminar si no és amb el pelat de la fruita. La fibra soluble o gelificant com les pectines formen amb l'aigua mescles viscoses. El grau de viscositat depèn de la fruita de què procedisca i del grau de maduració. Les pectines exerceixen per tant un paper molt important en la consistència de la fruita.
  • Vitamines: Com els betacarotens, vitamina C, vitamines del grup B. Segons el contingut en vitamines es poden classificar en dos grans grups: riques en vitamina C: contenen 50 mg/100 (cítrics, meló, maduixes, kiwi, etc.) i riques en vitamina A, amb abundància de carotens (albercocs, bresquilla, prunes, etc.).
  • Greix: no contenen pràcticament greixos (excepte algunes varietats com l’alvocat i el coco)[4] Com a excepció tenim fruites greixoses com l'alvocater que posseeix un 16% de lípids i el coco que arriba a tenir fins a un 60%. L'alvocater conté àcid oleic que és un àcid gras monoinsaturat, però el coco és ric en greixos saturats com l'àcid palmític. En tenir un alt valor lipídic tenen un alt valor energètic de fins a 200 Quilocalories/100grams. Però la majoria de les fruites són hipocalòriques respecte al seu pes.
  • Sals minerals: Igual que les verdures, les fruites són riques en potassi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals són sempre importants però sobretot durant el creixement per a la formació del pinyol. El mineral més important és el potassi. Les que són més riques en potassi són les fruites de pinyol com l'albercoc, cirera, pruna, bresquilla, etc.
  • Valor calòric: El valor calòric vindrà determinat per la concentració principalment pels sucres, oscil·lant entre 30-80 kcal/100g i fins a 300 kcal per a la fruita seca.[32]
  • Les proteïnes són escassos en la part comestible de la fruita fresca, uns 0,1 a 1,5%, poden atènyer fins a 20% en fruits secs com ara les ametlles, festucs, anacards i cacauets.[33]
  • Aromes i pigments: La fruita conté àcids i altres substàncies aromàtiques que junt amb el gran contingut d'aigua fa que siga refrescant. El sabor de cada fruita vindrà determinat pel seu contingut en àcids, sucres i altres substàncies aromàtiques. L'àcid màlic predomina en la poma, l'àcid cítric en taronges, llimes i mandarines i l'àcid tàrtric en el raïm. Per tant, els colorants, les aromes i els components fenòlics astringents encara que es troben en molt baixes concentracions, influeixen de manera crucial en l'acceptació organolèptica de les fruites.

La fruita en la dieta humana

[modifica]

Les fruites pertanyen al grup 5 de la roda d'aliments, rics en sucres, vitamines C i A i sals minerals.[34] Pel seu alt contingut en vitamines i sals minerals pertany al grup d'aliments reguladors. Les fruites es localitzen en el segon pis de la piràmide d'aliments, és a dir, que es recomana la ingesta de 2 peces de fruita en xiquets i 4 peces en l'adult al dia. Per bé que en la classificació general per grups, les verdures i fruites són en grups diferents, els nutrients que contenen són semblants, encara que en el cas de les fruites el contingut en hidrats de carboni és més elevat i això les converteixen en aliments un poc més energètics. Per tant, són aliments de baix valor calòric, ja que quasi el 80% de la seua composició és aigua, i es recomana en les dietes per a l'obesitat. És preferible menjar una peça de fruita abans que una peça de brioixeria. La fruita conté fibra dietètica. A més, conté múltiples micronutrients que actuen sinèrgicament com antioxidants i sembla que són substàncies protectores contra el càncer; s'ha demostrat en estudis epidemiològics en el càncer de pròstata i càncer de còlon. També protegeix de múltiples malalties cròniques com l'arterioesclerosi i la diabetis mellitus.

Segons la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació (SEDCA) i la Societat Espanyola de Nutrició, «la fruita a més de ser les postres per excel·lència i d'aportar colorit i bellesa a la nostra taula, el consum regular de fruita representa en la nostra alimentació un pilar de l'equilibri dietètic i la seguretat d'una aportació correcta de determinades vitamines. No pot ser substituïda per altres postres més moderns sense desequilibrar la nostra alimentació. Forma part del nostre comportament alimentari prendre fruita després dels principals menjars, encara que hui en dia se substitueix ben sovint per productes lactis, és necessari dir que aquesta substitució no és adequada si es fa de forma habitual, havent de fer-se només a vegades especials».

La fruita és més gustosa si es consumeix madura i pot mastegar-se bé. Ha de netejar-se correctament i és convenient pelar-la si no es té la seguretat que no ha sigut tractada amb plaguicides o altres productes químics. La fruita pelada i tallada a trossos cal consumir-la com més prompte millor, ja que el gust i aspecte es deterioren i el contingut en vitamines disminueix.

Tècniques de conservació

[modifica]

Després de la collita, la majoria de la fruita és fa malbé ràpidament. Això varia d'uns pocs dies per a maduixes, gerds, fins a uns mesos per a pomes o més per a nous. El fet que sovint se'n madura molta alhora, més que hom pot consumir quan és fresca ha motivat l'home a desenvolupar tècniques per a perllongar-ne la vida.[35] La idea de conservació és gairebé tan vella com l'humanitat, i es troba reflectida en molts mites i contes. Quan l'home es va sedentaritzar i crear els primers nuclis urbans al neolític, la conservació d'aliments va esdevenir essencial.[36]

La conservació domèstica a curt termini és pot prolongar amb mesures senzilles: higiene, evitar de fer malbé la pell durant la collita i el transport, baixar la temperatura i evitar la llum, utilitzar recipients idonis, protegir-la contra insectes en una fruitera amb tela mosquitera, evitar humitat, etc… Fruita danyada o amb taques podrides es pot recuperar per a fer preparacions (batuts, compota), netejar-la i conservar amb un raig de suc de llimona per alentir-ne l'oxicadió.[37] En el cas de floridura, val més eliminar-la completament, car les toxines invisibles són també presents en les parts sanes.[38]

Tècniques sense transformació

[modifica]

Assecament

[modifica]

És el mètode de conservació més antic i més econòmic. Es trossegen i s'assequen a l'aire, i treuen les parts no comestibles com el pinyol. L'eliminació de l'aigua inhibeix el creixement de microorganismes i inactiva enzims, si s'acompanya de pretractaments complementaris. Augmenta la concentració de sucres, el que és un conservant natural per la capacitat d'inhibir el creixement microbià, quan s'emmagatzema en un lloc sec i inaccessible als insectes i altres herbívors.[39] Conserven una part dels minerals, fibra i vitamines i són millors que el sucre blanc hiperprocessat, tot i això cal vetllar-ne la ingestió per mor de l'aportació en calories.[39]

Les fruites dessecades contenen al voltant d'un 20% d'aigua, 3% de proteïnes, 70 a 5% de glúcids assimilables i 3 a 5% de fibres. En el procediment perden entre 10 i 50% de la vitamina C i 10% a 20% de la vitamina A, però resten un aliment sa en una dieta equilibrada.[40] L'ensofrat amb diòxid de sofre és un antisèptic efectiu i com a antioxidant prevé l'embruniment, però destrueix la vitamina B₁.[41] En les límits legals (0,5 a 2 gr/kg) no hi ha cap perill, excepte per a persones amb al·lèrgies. Per a qui no és sensible al color, cada vegada més es venen alternatives sense sofre.[42]

Refrigeració

[modifica]

La temperatura ambiental elevada afavoreix la maduració, afecta l'aroma i el color. Combinat amb humitat accelera el creixement de floridura (fongs) i bacteris oportunistes.[43] La refrigeració pot alentir aquest procés. La fruita que s'emmagatzema ha d'estar sana, no deteriorada i exempta d'humitat exterior. No s'aconsella guardar juntes diferents varietats de fruita ni les fruites amb hortalisses, sobretot amb la creïlla, ja que poden impactar en la maduració.

En la conservació industrial de la fruita climatèrica, és combina el fred i la foscor amb un control de l'atmosfera, pobre en oxígen i amb alta concentració de diòxid de carboni. S'inicia el procediment de maturació segons les necessitats de la logística –modulant l'etilé– i quan són llests per consumir es tracten com qualsevol altre fruita fresca.

La fruita ja madura ha de mantenir-se en condicions de poca llum, baixes temperatures entre 0 i 6 °C i alta humitat relativa, pròxima al 90%.

Congelació

[modifica]

Al contrari de la refrigeració, la congelació canvia l'estructura de la fruita però el gust no canvia gaire i no perd altres qualitats.[44] La fruita subeix una transformació minimal per fer la llest per al consum: netejar, treure les parts no comestibles i res mes. Es pot fer servir per a totes les preparacions i receptes on s'utilitza fruita fresca. Essencial és una congelació ràpida per evitar cristalls, un emballatge hermètic per evitar que la fruita es deshidrata i el respecte de la cadena de fred.[45] La congelació domèstica se sol fer a -18°C. La indústria utilitza la tècnica de la sobrecongelació ràpida a -40° que inhibeix la formació de microcristalls, per després mantenir una temperatura de conservació de -25° perquè conserva millor l'estructura dels aliments.[46]

Tècniques amb transformació

[modifica]

Les tècniques de conservació tenen en comú que protegeixen la fruita contra l'oxígen i l'entrada de microorganismes que fan malbé la fruita. Essencial en la producció és l'higiene, la qualitat del recipient que ha de ser hermètic i la frescor de la primera matèria. S'utilitza principalment l'almivar, el sucre o més rarament l'alcohol com a conservant. Generalment el procediment requereix una cocció o un pasteurització durant el qual la fruita canvia de gust, de color i de consistència. Es fa tan en la producció domèstica com l'industrial.

Un advantatge pràctic és que es conserven a temperatura ambient. Junts amb les fruites seques, forment part de la «bossa d'emergència».[47] Un desavantatge és l'alt contingut en sucre afegit. Les alternatives «sense sucre afegit» poden ser tramposes, quan s'hi reemplaça el sucre refinat per sucs de fruita condensats, mel o xarop d'agave i que el nivell calòric so és gaire millor que el del sucre.[48]

Conserves

[modifica]

En llaunes o flascons de vidre calfats en absència d'aire. Els bacteris són eliminats per calor i se'n evita una infecció posterior per un tancament hermètic al buit. Les llaunes protegeixen per se contra la llum i les de vidre s'han de conservar al fosc. Són escalfats i s'hi afegeix almivar.

Melmelades, confitures i gelees

[modifica]

Melmelada és una preparació de polpa fruita i sucre reduïda per cocció.[49] La confitura es fa a partir de fruita fresca trossejada i sucre que després d'una curta cocció forma una pasta untable[50] per la pectina natural o per pectina afegida. La gelee és fa de la mateixa manera a partir d'un suc clar i té un aspecte més transparant, gelatinós. Les melmelades permeten aprofitar fruites que tenen formes irregulars o altres desperfectes estètics que els fan no aptes per a per el comerç. S'ha de vetllar a només utilitzar les parts sanes i no utilitzar fruita massa madura.[51] La terminologia melmelada, confitura i gelea és regulada per la directiva europea, però en la llengua quotidiana hi ha molta confusió.[52] Per aquesta raó, el mot melmelade, que a l'origen era limitat a producte a base de cítrics, el 2024 va ser adaptat, i ara pot ser utilitzat com a sinònim de confitura.[53]

L'oxidació i la cocció destrueixen parcialment la vitamina C, i crea un enfoquiment no enzimàtic. Durant la preparació es pot alentir l'oxidació quan hom afegeix una mica de suc de llimona, cobreix i refrigera la fruita preparada. L'ús d'agents gelifiant naturals permet minvar el temps de cocció a uns pocs minuts (3-4), llimitar les pèrdues[54] i utilitzar menys sucre.

Fruita confitada

[modifica]

Fruita confitada és una fruita macerada en almívar en un procediment que en conserva la forma sòlida. Es pot menjar sol com a darreria, tanmateix, sovint es fa servir per donar un toc de color a pastissos.[55]

Macerada en alcohol:

[modifica]
Pera al brandi

L'alcohol és un poderós dessecant i disinfectant, com per exemple en les cireres al conyac o les peres en brandi. Se sol afegir-hi sucre el que n'augmenta força el valor energètic. Es fan servir per decorar còctels, en darreries, per omplir bombons de xocolate. Per la natura del producte no és un mètode per conservar fruita per a reemplaçar la fruita fresca en la dieta. Es tracta més de la gormanderia festiva que del menjar quotidià.

Suc i nectar

[modifica]

Èl suc és el líquid obtingut de fruita per procediments mecànics (pressió, centrifugació i filtració). Fresc no es conserva gaire i perd ràpidament qualitat reaccions per aeròbiques i anaeròbiques. La denominació és regulat per una directiva europea.[56] Per conservar-lo a temperatura ambient cal al menys una pasteurització abans d'embotellar el que en canvia el tast i destruix una part de les vitamines. Es poden conservar un bon any. No s'hi pot afegir sucre. També se'n fan a partir de suc concentrat reconstituït amb aigua potable. Per raons de salut, la directiva autoritza sucs dels quals s'ha extret 30% del contingut en sucres naturals.[56] Els nèctars de fruita tenen més aigua que el suc natural, i sovint sucres afegits.

El suc processat té menys qualitats alimentàries que la fruita fresca. Segons l'OMS «les begudes ensucrades, inclosos els sucs de fruites, aporten poc més que energia i poden desplaçar de la dieta a altres aliments més rics en nutrients».[57] A més, són més «fàcils» a consumir i aleshores l'alt contingut energètic esdevé problemàtic: és més fàcil beure un litre de suc que no pas menjar dos quilos de fruita fresca. Per la quantitat de sucre que contenen poden assemblar-se als refrescos.[57]

Valorització de residus

[modifica]

La indústria de la fruita produeix una gran quantitat de residus que ja no es poden fer servir per consum humà. Es desenvolupen mètodes per valoritzar aquests subproductes i reduir els residus que acaben en abocadors.[58] Segons l'espècie i la mena de residu, se'n pot extreure pectines, olis, olis essencials, substàncies antimicrobianes,[59] transformar-la en farratge, fermentar-les per fer-ne bioetanol. Els materials fibrosos podrien servir per fabricar envasos biodegradables per a la venda de fruita.[60] Hi ha calderes industrials que es poden adaptar per a cremar pinyols en lloc de pel·lets.[61][62]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Hi ha molts fruits en sentit biològic, com ara el tomaquet, el pebrot i altres que per l'ús en la cuina són classificat com verdura.[4]
  2. ↑ Sovint es fa servir l'anglès shelf life.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «fruita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «fruit». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Fruita i verdura, productes frescos més consumits fora de la llar». Segre, 25-07-2023.
  4. 1 2 3 4 «Les fruites». Canal Salut. Generalitat de Catalunya, 08-05-2023.
  5. ↑ «Fem salut, menja fruita». Serveix de Salut Integrats Baix Empordà, 07-04-2011. [Consulta: 31 gener 2026].
  6. ↑ «El sector de la fruita i l’horta a Catalunya». Prodeca - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2026].
  7. 1 2 «Alimentación en España 2023 – Frutas y hortalizas» (en castellà). Mercasa, 10-04-2024. [Consulta: 31 gener 2026].
  8. ↑ Ramon, Jacques «Les Fruits du Roussillon» (en francès). Les Échos, 03-08-2011.
  9. ↑ Ester, Freixa; López-Mas, Laura; Sanz, Alejandro; Sió, Jaume [et al.].. El consum alimentari de Catalunya traduït a superfícies agràries (pdf). Generalitat de Catalunya, juliol 2025, p. 16/104.
  10. ↑ «fruita seca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ Alcover, juny 2017, p. 130, 131-132.
  12. ↑ Puigdomènech, Pere «La biotecnologia vegetal». Treballs de la SCB, 58, 2007, p. 79-86. DOI: 10.2436/20.1501.02.46.
  13. ↑ Puigdomènech, 2007, p. 80-81.
  14. ↑ «De belles fraises bien rouges. Mais sans goût! [Maduixes belles i vermelles, però sens gust!]» (en francès). Bon à savoir. Konsumenteninfo AG. [Consulta: 1r febrer 2026].
  15. ↑ Gassmann, Daniela «Die Mieze salonfähig machen». Süddeutsche Zeitung Magazin, 29-11-2018.
  16. ↑ «Neue Züchtungstechniken» (en alemany). Ministeri federal alemany de recerca, technologia i navegació espacial. [Consulta: 1r febrer 2026].
  17. ↑ Biale, Jacob B. «Growth, Maturation, and Senescence in Fruits: Recent knowledge on growth regulation and on biological oxidations has been applied to studies with fruits.» (en anglès). Science, 146, 3646, 13-11-1964, p. 880–888. DOI: 10.1126/science.146.3646.880.
  18. ↑ Mcmurchie, E. J.; Mcglasson, W. B.; Eaks, I. L. «Treatment of Fruit with Propylene gives Information about the Biogenesis of Ethylene» (en anglès). Nature, 237, 5352, 5-1972, p. 235–236. DOI: 10.1038/237235a0.
  19. ↑ Lelièvre, Jean‐Marc; Latchè, Alain; Jones, Brian; Bouzayen, Mondher; Pech, Jean‐Claude «Ethylene and fruit ripening» (en anglès). Physiologia Plantarum, 101, 4, 12-1997, p. 727–739. DOI: 10.1111/j.1399-3054.1997.tb01057.x.
  20. ↑ «Taronges ecològiques». [Consulta: 1r febrer 2026].
  21. ↑ «La síndria». Ets el que menges, 16-07-2012. [Consulta: 1r febrer 2026].
  22. ↑ Fruita de pinyol: Dossier de desenvolupament de producte. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2024, p. 6.
  23. ↑ Fruita de pinyol:, 2024, p. 6.
  24. ↑ «Norma tècnica per a la producció integrada de fruita de pinyol» (pdf). Generalitat de Catalunya, 2017. [Consulta: 1r febrer 2026].
  25. ↑ «Acaba l’estiu recollim fruita de tardor». Bolets Pirineus, 28-05-2022. [Consulta: 1r febrer 2026].
  26. ↑ «Classificació de la fruita dolça». Unió de pagesos. [Consulta: 2 febrer 2026].
  27. ↑ «baia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  28. ↑ «baia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  29. ↑ «pepònide». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  30. ↑ «drupa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  31. ↑ «pom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  32. ↑ Calvente, E. «La fruita i els fruits secs, dins l’alimentació diària». Gourmet Català, 16-09-2019. [Consulta: 1r febrer 2026].
  33. ↑ Prió, Jordi «Els 4 fruits secs amb més proteïnes». El Nacional, 15-10-2022.
  34. ↑ «La roda dels aliments i la piràmide nutricional». Institut Obert de Catalunya. [Consulta: 1r febrer 2026].
  35. ↑ Alcover, Pablo José «La conservació dels aliments: quatre pinzellades històriques a una circumstància universal» (pdf). Quaderns Agraris, 6-2017, p. 127-137. DOI: 10.2436/20.1503.01.77.
  36. ↑ Alcover, juny 2017, p. 129.
  37. ↑ Domènech, Mar. «Com evitar que la fruita es faci malbé a l'estiu? Trucs per conservar-la millor amb la calor». Criar. Edicions Digitals de Premsa Local, 10-06-2025. [Consulta: 1r febrer 2026].
  38. ↑ «Es poden consumir aliments que tenen floridura?». SegurCaixa Adeslas, 17-02-2023. [Consulta: 4 febrer 2026].
  39. 1 2 Sánchez Lemos, Cristina. «El sucre, un ingredient cada vegada més utilitzat». Activa Salut, 27-05-2016. [Consulta: 1r febrer 2026].
  40. ↑ Keast, Debra R.; O'Neil, Carol E.; Jones, Julie M. «Dried fruit consumption is associated with improved diet quality and reduced obesity in US adults: National Health and Nutrition Examination Survey, 1999-2004 [El consum de fruita seca s'associa amb una millora de la qualitat de la dieta i una reducció de l'obesitat en adults dels EUA: Enquesta Nacional d'Examen de Salut i Nutrició, 1999-2004]» (en anglès). Nutrition Research, 31, 6, 6-2011, p. 460–467. DOI: 10.1016/j.nutres.2011.05.009.
  41. ↑ Martínez Pons, José A. «L'Assecat de les fruites: idees generals i la seva possibilitat d'utilització com a recurs didàctic». Educació Química : EduQ, 12, 2013, p. 12–19. DOI: 10.2436/20.2003.02.87.
  42. ↑ «Ist geschwefeltes Trockenobst gesund? [És salubre la fruita seca sofrada?]» (en alemany). VerbraucherFenster Hessen, 01-03-2023. [Consulta: 1r febrer 2026].
  43. ↑ Foix, Oriol «L'impacte de la humitat en els aliments: com afecta la seva conservació». El Nacional, 26-09-2024.
  44. ↑ «congelació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  45. ↑ «Quant de temps és bona la fruita congelada?». Jooever, 26-01-2024. [Consulta: 2 febrer 2026].
  46. ↑ «Sobrecongelació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  47. ↑ Navarro, Mayka «Interior anima a tenir a casa un equip d’emergències de 72 hores». La Vangaurdia, 18-11-2025.
  48. ↑ Champagne, Madeleine. «Le nutriblanchiment : une illusion santé bien rodée» (en francès). Académie des Sciences Commerciales, 29-04-2025. [Consulta: 3 febrer 2026].
  49. ↑ «melmelada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  50. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «confitura». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  51. ↑ Garcia-ARbós, Salvador «“Per a mi, anar al Bocaccio era anar al despatx”». El Punt, 20-02-2011, p. 8.
  52. ↑ «Vruchtenjam en andere producten» (en neerlandès). EUR-Lex, 14-06-2027. [Consulta: 2 febrer 2026].
  53. ↑ «Directive (EU) 2024/1438 of the European Parliament and of the Council of 14 May 2024 amending Council Directives 2001/110/EC relating to honey, 2001/112/EC relating to fruit juices and certain similar products intended for human consumption, 2001/113/EC relating to fruit jams, jellies and marmalades and sweetened chestnut purée intended for human consumption, and 2001/114/EC relating to certain partly or wholly dehydrated preserved milk for human consumption» (en anglès), 14-05-2024. [Consulta: 2 febrer 2026].
  54. ↑ Gerstemeier, Astrid. «„Erdbeerstückchen auf dem Frühstücksbrot – enthält Marmelade eigentlich noch Vitamine?“» (en alemany). FoodWatch, 01-06-2012. [Consulta: 2 febrer 2026].
  55. ↑ Marqués, Vicent «Les fruites confitades, per endolcir la vida i el paladar». Va de Gust, 25-07-2023.
  56. 1 2 «Vruchtensappen en soortgelijke producten [Sucs de fruita i productes similars]» (en neerlandès). EUR-Lex, 14-06-2027. [Consulta: 2 febrer 2026].
  57. 1 2 «És igual de saludable menjar una peça de fruita que beure un suc?». Farmàcia Boixareu, 05-09-2019. [Consulta: 2 febrer 2026].
  58. ↑ Manzano Prieto, Paulo. Caracterització i valorització dels subproductes de fruita i verdura a la industria alimentaria. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, 2016.
  59. ↑ «Valorització de residus cítrics per a l'obtenció de substàncies antimicrobianes i la seua validació en aplicacions de recobriment per a fruites d'alt valor afegit (FRESHFRUIT)». Universitat de València, 01-06-2023. [Consulta: 2 febrer 2026].
  60. ↑ «Foodwaste for Foodpack: Una iniciativa innovadora per la valorització material de residus agroalimentaris». Plataforma de simbiosi industrial de Catalunya, 22-01-2025. [Consulta: 2 febrer 2026].
  61. ↑ B.N.. «Escalfar-se amb pinyols d'oliva». L'observador econòmic, 14-01-2018. [Consulta: 2 febrer 2026].
  62. ↑ «Kirschkerne als möglicher Pelletersatz? [Pinyols de cirera en lloc de pel·lets?]» (en alemany). SFB Rothenburg, 21-04-2025. [Consulta: 3 febrer 2026].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fruita&oldid=37014684»