Figa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el fruit. Vegeu-ne altres significats a «Figa (Eslovàquia)».
Figues.

La figa és el fruit de la figuera.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un fruit en una forma anomenada siconi que és exclusiva del gènere Ficus al qual pertany la figuera. Des del punt de vista botànic un siconi és en realitat una agrupació de fruits els quals resten a l'interior de la figa i es comuniquen amb l'exterior per una obertura basal anomenada ostiol. Té una forma més o menys de pera, la mida és molt variable en general fa de 3 a 8 cm de llarg. La pell és verdosa, morada o negra, segons les varietats. La figaflor o bacora és també una figa, la primera, i generalment la més grossa, que fan algunes figueres (anomenades bíferes) que fan figues en dos moments de l'any: als volts de Sant Joan i la tardor.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Varietat de figues

Alguns tipus de figues són:

Producció[modifica | modifica el codi]

Es fan en climes mediterranis fins a la muntanya mitjana. Als Països Catalans les figues havien estat el conreu dominant però després van ser en gran part substituïdes per altres fruiters. Eren molt conegudes i apreciades les de Fraga (Baix Cinca) i Morella (Els Ports). A les Balears és on actualment ocupen més extensió i dominen gran part del paisatge sobretot a Menorca i al nord de Mallorca. Turquia n'és el major productor mundial.

Components nutritius[modifica | modifica el codi]

La figa fresca conté al voltant del 80% d'aigua i un 20% de sucre mentre la figa seca té menys del 20% d'aigua i prop del 50% de sucre. Com la banana i el raïm és de les fruites amb més calories. Altres components són la Cradina (un ferment digestiu), àcid cítric i àcid màlic, vitamina A, B1, B2, B3 i C i ferro. És rica en minerals i fibra.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Les figues es consumeixen en estat fresc i seques. Són un dels ingredients de la dieta mediterrània tradicional. A l'antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l'entrenament per als Jocs Olímpics. A l'antiga Roma hom deia que les millors figues venien d'Esmirna, on encara es cultiven figues.

Les figues seques han estat un àpat tradicional i molt pràctic per a pescadors, pastors i viatgers a la zona del mediterrani des de temps molt antics, car són molt nutritives i fàcils de conservar i transportar. Es poden premsar, prenent formes variades, com l'anomenat pa de figa i per fer productes de pastisseria i de confiteria, com el figat. Les figues seques es poden bullir o fer al vapor perquè es tornin més tendres abans de ser utilitzades en plats o pastissos.

Les figues també es poden fer servir com a ingredient d'alguns plats[1] i per fer salses,[2] melmelades i gelats.

Actualment hi ha cuiners que experimenten amb les figues en diversos plats i acompanyaments innovadors.[3] Les figues fresques tallades a trossos també es poden fer servir com a ingredient d'amanides.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Figues gratinades
  2. Bac-allà amb allioli de figues
  3. Cuixa de pintada amb figues i figues amanides amb mozzarela

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]