Esmirna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esmirna
İzmir
Localització
Esmirna situat respecte Turquia
Esmirna
La plaça de Konak al centre d'İzmir
La plaça de Konak al centre d'İzmir
Província
• Regió
• Estat
İzmir
Egeu
Turquia Turquia
Llengua oficial Turc
Superfície 1197 km²
Altitud 25 msnm
Població (2009 [1])
  • Densitat
3,276,815 hab.
2.737,52 hab/km²
Coordenades 38° 25′ N, 27° 09′ E / 38.417,27.150Coord.: 38° 25′ N, 27° 09′ E / 38.417,27.150
Distàncies 450 km de Istanbul
Dirigents:
• Alcalde:

Aziz Kocaoğlu (CHP)
Codi postal 35xxx
Web

Esmirna[2] (en turc i oficialment: İzmir, en grec: Σμύρνη / Smyrni, coneguda també en altres idiomes com a Smyrna i Smirne) és una ciutat del sud-oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'İzmir. El 2009, la població de tots els districtes urbans era de 3.276.815 habitants, la qual cosa la converteix en la tercera ciutat més gran de Turquia, després d'Istanbul i Ankara.

El mot İzmir prové de la contracció del seu antic nom grec (Smyrni), i és el nom oficial des de 1930.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Període de la Grècia Clàssica[modifica | modifica el codi]

Esmirna fou una ciutat d'Àsia Menor, a la Jònia, a la desembocadura del riu Hermos a la badia anomenada Smyrnaeus Sinus. La llegenda la fa fundada per una amazona de nom Esmirna que abans ja havia conquerit Efes. Per això es considerava Esmirna una colònia d'Efes. Els colons efesis foren expulsats pels eolis, que van ocupar la ciutat fins que els colons expulsats, amb ajut de Colofó, van recuperar el poder. Tots aquests fets pertanyen als relats llegendaris.

Heròdot diu que Esmirna fou una colònia dels eolis que van rebre a la ciutat exiliats de Colofó i aquests durant un festival es van apoderar de la ciutat vers el 688aC. Després d'això fou admesa a la confederació jònica de la qual fou la tretzena ciutat. Fou atacada pel rei de Lídia Giges, però va rebutjar l'atac, però Aliates II la va conquerir i destruir el 627 aC. Va quedar deserta durant 400 anys.

Alexandre el Gran hauria forjat el projecte de la seva reconstrucció però no ho va arribar a fer; el que sí que ho va fer fou Antígon el borni, i la va acabar Lisímac de Tràcia; la nova ciutat fou construïda no gaire lluny de l'antiga (es va construir a la part sud de la badia), però no al mateix lloc. La nova ciutat era una de les més maques d'Àsia i de les més ben construïdes i tenia barris, pòrtics, biblioteca, temples, edificis públics i un bon port.

El 281 aC va fer aliança amb al selèucides. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides i algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfals. Antíoc III el gran es va establir a Efes i va atacar les dues ciutats gregues, que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos al Regne de Pèrgam (196 aC). Antíoc va ocupar també Sestos i va reconstruir Lisimàquia, i Roma el va convidar a evacuar Tràcia i retornar a l'Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna a l'arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte, aquest enllaç es va fer el 193 aC, i la dot aportada serien els territoris egipcis conquerits pels selèucides. Així Lícia i Pamfília van quedar en mans selèucides, després d'un acord d'Antíoc amb Roma, ja que aquest va al·legar que no eren conquestes sinó una dot. El 188 aC el tractat d'Apamea va entregar Esmirna a Roma.

Dominació romana i bizantina[modifica | modifica el codi]

Sota domini romà fou una ciutat lliure. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator va restar lleial a Roma i va rebre com a recompensa diversos privilegis. Fou seu d'un convent jurídic de la província d'Àsia. Trebonius, un dels assassins de Cèsar, fou assetjat a la ciutat per Dolabel·la, que finalment va ocupar Esmirna i va matar Trebonius. Sota Tiberi va obtenir el privilegi de ser la primera ciutat grega d'Àsia a poder erigir un temple a l'emperador. El 178 i el 180 fou afectada per terratrèmols. Marc Aureli va ajudar a la reconstrucció. El seu primer bisbe fou Policarp que va ser executat suposadament a l'estadi de la ciutat el 166.

Va romandre en mans de romans i bizantins fins a finals del segle XI quan fou ocupada pel cap turcman Çaka Bey (1084) i va ser teatre de la lluita de l'emir amb els bizantins. El 1098 fou recuperada pels croats de Godofreu de Bouillon i retornada a Bizanci.

El 26 de juny de 1315 Martí Zacaries va rebre de Felip I de Tàrent, príncep d'Acaia i teòric emperador llatí, el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" amb Quios, Œnusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza, suposats feus llatins. El 1317 Martí Zacaries va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs després d'una victòria militar.

L'emperador Andrònic III va declarar Martí desposseït (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Martí fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills, Bartomeu i Centurió I Zacaries, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea, on el governador Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Esmirna va passar llavors a l'emir d'Aidin.

Martí fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Martí volia aprofitar per reconquerir Quios però va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessió de l'illa per a Gènova. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso à la regència de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la república durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. Els genovesos de Quios van conservar Esmirna fins al 1402.

Al 1402 fou ocupada per Tamerlà (for prèviament evacuada pels genovesos i els cavallers de Rodes) però la va entregar als Aydin-oghlu, concretament a un dels dos prínceps que reclamaven l'emirat, Djunayd; els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar el 1416 à una expedició victoriosa contra l'emir Mehmet d'Esmirna. La dinastia d'Aydin-oghlu va posseir la ciutat fins que va passar als otomans el 1426.

Període modern[modifica | modifica el codi]

İzmir

Al final de la Primera Guerra Mundial les forces militars gregues van ocupar Esmirna i regions veïnes (1919) i el sultà els va traspassar l'administració; els grecs volien estendre el seu domini mes a l'est però el 1922 van ser aturats pels kemalistes: el 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregorià) els turcs kemalistes van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya l'11 d'octubre de 1922.

La ciutat reclama ser el lloc de naixement d'Homer, honor que reclamen també altres ciutats. En aquesta ciutat també va néixer Nubar Pasha (1825-1899) que va ser cap del Govern egipci diverses vegades.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Ubicació dels districtes d'İzmir

La ciutat d'İzmir està dividida en els següents districtes metropolitans:

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Heus ací una llista de les ciutats agermanades amb İzmir.:[4]

Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TÜIK (turc)
  2. Tal com queda reflectit a l'Enciclopèdia Catalana, el topònim Esmirna gaudeix de plena vitalitat en català, motiu pel qual el mantenim com a nom general de l'article, tot i tenir en compte que la denominació oficial actual de la ciutat és İzmir.
  3. DeNovo, John A. American Interests and Policies in the Middle East, 1900-1939 (en anglès). University of Minnesota Press, 1963, p. 229. ISBN 0816657424. 
  4. «Ciutats agermanades amb İzmir (1/7)» (en turc). [Consulta: 16-07-2008].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esmirna Modifica l'enllaç a Wikidata