Vés al contingut

Gediz

«Hermos» redirigeix aquí. Si cerqueu divinitat, vegeu «Hermos (divinitat)».
Infotaula de geografia físicaGediz
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Esmirna (Turquia), Província de Manisa (Turquia), Província d'Uşak (Turquia) i Província de Kütahya (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGulf of İzmir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 57′ 48″ N, 29° 23′ 28″ E / 38.96328°N,29.39122°E / 38.96328; 29.39122
38° 35′ 18″ N, 26° 48′ 57″ E / 38.5883°N,26.8158°E / 38.5883; 26.8158
Format per
Afluent
Dades i xifres
Mida401 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica17.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea important de conservació d'aus
Delta del Gediz
Data2000
Identificadorgediz-delta-iba-turkey
Espai Ramsar
Delta del Gediz
Data15 abril 1998
Identificador945
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555634110 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

El riu Gediz (turc: Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (grec antic: Ἕρμος, llatí: Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre. Segons la mitologia grega, va prendre el nom d'Hermos, un déu riu fill d'Oceà i Tetis. El seu nom turc deriva del poblet de Gediz, situat a prop del seu naixement al Murat Dagi (2312 metres), a la Província de Kütahya.

Flueix per la Província de Manisa. Passa per la plana que té al sud les muntanyes de Sipilos travessant la ciutat de Manisa (Maghnisa, antiga Magnèsia) i tota la província de Manisa, passant no lluny de les ruïnes de Sardes; desaigua al golf d'Esmirna prop de Menemem, a Maltepe, desembocadura moguda artificialment el 1886 per evitar que els al·luvions no tanquessin el port d'Izmir. La longitud total és d'uns 401 km.[cal citació]

A l'antiguitat, segons Estrabó, les ciutats dels eolis que es van establir a l'Eòlida es trobaven entre el Golf d'Adramítium i les desembocadures del Caïc i l'Hermos.[1] El riu naixia a la comarca de la Dindimene, a prop de Dorilèon, i desembocava a Leuces, entre Focea i Esmirna, però més tard la desembocadura es desplaçà cap al sud.

A la planúria de l'Herm hi va haver una batalla entre el sàtrapa Tisafernes i Agesilau II, rei d'Esparta. Agesilau va vèncer la cavalleria i la infanteria perses.[2] Les seves arenes es diu que portaven or.

Referències[modifica]

  1. Estrabó, Geografia, XII 1.6.
  2. Pausànias, Descripció de Grècia, III 9.6.