Eufrates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Eufrates (filòsof)».
Eufrates
Boat on Euphrates.jpg
Una parella remuntant l'Eufrates a Bàssora, Iraq
Cota del naixement Llac Van 1.719 msnm
Naixement Turquia
Desembocadura Golf Pèrsic
Longitud 2.780 km
Cabal mitjà 753 /s
Superfície de la conca 673.000 km²
Territoris de la conca Turquia,
Síria i Iraq
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

L’Eufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Phrat; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac ܦܪܘܬ, Frot o ܦܪܬ, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Junt amb el Tigris, defineixen la regió coneguda com a Mesopotàmia.[1]

Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murad Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap al sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus, passant per Síria i Iraq, i desaigua al golf Pèrsic, després de 2.780 km. Com a afluents més importants, hi ha els rius Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia); Balikh i Khabur (Síria).

A Mesopotàmia, regió que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir els primers assentaments neolítics del món, en la zona que més endavant va ser la terra de la civilització sumèria. No hi ha dubte que la presència d'aquests dos rius va ser importantíssima per a l'establiment de les primeres ciutats amb legislació.

El seu cabal no és abundant en relació a la grandària de la seva conca, ja que discorre per zones àrides i desèrtiques on es dóna un important aprofitament hídric, amb multitud de preses en el seu curs, sobretot a Turquia, i la irrigació a Mesopotàmia, que té més de 5.000 anys d'història. Aquesta escassetat d'aigua a l'Orient Mitjà deixa l'Iraq amb el temor permanent que Síria i Turquia utilitzen la major part de l'aigua abans que els hi arribi a ells. El cabal mitjà n'és de 830 m³/s quan entra a Síria, però oscil·la entre els 300 m³/s del període d'estiatge i els 5.200 m³/s en els seus màxims fluvials, que causen inundacions.


Etimologia[modifica | modifica el codi]

El noms actuals del riu Eufrates poden haver derivat per etimologia popular dels seus noms sumeri i accadi, Buranuna i Pu-rat-tu respectivament. El primer d'aquests noms apareix en una inscripció del segle XXII aC associat amb el rei Gudea.

Etimològicament, el nom Eufrates prové de la forma grega Euphrátēs (grec antic Εὐφράτης), que al seu torn és un préstec del persa antic Ufrātu,[2] que prové de l'elamita ú-ip-ra-tu-iš. En accadi, el riu era anomenat Pu-rat-tu [3] i aquesta arrel ha prevalgut en les llengües semítiques (en siríac P(ə)rāṯ i en àrab al-Furrāt) i en altres llenguatges de la zona (en hurrita Puranti i en subartu Uruttu). En elamita, accadi, i possiblement en sumeri, la forma prové d'un substrat lingüístic no identificat.[4]

Les primeres referències a l'Eufrates provenen de texts en escriptura cuneïforme trobats a Shuruppak i al Nippur presargònic, al sud de l'actual Iraq, i estan datats de mitjans del tercer mil·lenni aC. En aquests texts, escrits en sumeri, l'Eufratres és anomenat Buranuna (logograma: UD.KIB.NUN). Aquest nom també es pot escriure com KIB.NUN.(NA) o bé dKIB.NUN, amb el prefix "d" indicant que el riu era una divinitat. En sumeri, el nom de la ciutat Sippar en l'actual Iraq també s'escriu com UD.KIB.NUN, cosa que indica que hi havia una forta relació entre la ciutat i el riu.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Eufrates va proveir l'aigua que va donar lloc a la primera florida de la civilització a Sumèria, que data del voltant del quart mil·lenni aC. Moltes antigues ciutats importants es trobaven en, o prop de la riba del riu, inclosa Mari, Sippar, Nippur, Shuruppak, Uruk, Ur i Èridu.

La vall del riu va ser el cor d'imperis posteriors, com el de Babilònia i d'Assíria. Durant diversos segles, el riu va ser el límit oriental del control efectiu que van realitzar tant els egipcis com els romans i que els separava de les regions occidentals de l'Imperi persa.

També la Batalla de Karbala es va produir l'any 680 a la vora del riu Eufrates, on l'imam al-Hussayn va ser assassinat juntament amb la seva família i amics.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Eufrates sorgeix de la confluència dels rius Murad Su (450 km) i Kara Su (650 km). El Murat Su emergeix a uns 70 km al nord-est del llac Van, a mig camí entre aquest llac i el mont Ararat, mentre que el Kara Su neix a uns 30 km al nord-est d'Erzurum, a les muntanyes Kargapazari. Els cursos del Kara Su i el Murat Nehri corren bastant paral·lels en direcció oest fins que s'uneixen prop de la ciutat de Keban. Aquest punt de confluència dóna lloc formalment al naixement del riu Eufrates.

La longitud de l'Eufrates des de la confluència d'ambdós rius fins a la desembocadura al riu Xatt al-Arab s'estima en 2.289 km. El riu flueix a través de tres països, Turquia, Síria i Iraq. La longitud de l'Eufrates turc és d'aproximament 526 km, mentre que les parts siriana i iraquiana del riu s'estimen en 604 i 1.159 km, respectivament.[5]


Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

El curs de l'Eufrates transcorre entre diverses àrees de diferent vegetació. A pesar que l'ocupació humana al llarg dels mil·lennis de la conca de l'Eufrates ha degradat significativament l'ecosistema del riu, encara s'hi poden trobar illes de vegetació original. La davallada constant de les precipitacions anuals de les fonts de l'Eufrates cap al Golf Pèrsic és un factor determinant per a la vegetació de la conca que pot ser sostinguda. En el seu curs superior, l'Eufrates flueix a través de les muntanyes del sud-est de Turquia i, als seus contraforts meridionals, s'hi poden trobar boscos xeròfils. Les espècies de plantes en les parts més humides d'aquesta àrea inclouen diversos roures, arbres de festuc, i Rosaceae (família de les roses/pruna). En les parts més seques de la zona de bosc xeròfil, s'hi troben rouredes menys denses i rosàcies. En aquesta part, també s'hi troben les variants silvestres de molts cereals, inclosos l'espelta petita, espelta, civada i sègol.[6] Al sud d'aquesta zona, s'hi troba una zona de vegetació mixta que conté arbrat i estepa. Entre Raqqa i la frontera sirianoiraquiana, l'Eufrates flueix a través d'una estepa. Aquesta estepa es caracteritza per tenir les varietats vegetals donzell blanc (Artemisia herba-alba) i Chenopodiaceae. Al llarg de la història, aquesta zona ha estat fortament pasturada per ovelles i cabres, a causa del pastoralisme dels seus habitants.[7] Al sud-est de la frontera entre Síria i l'Iraq comença el desert. Aquesta zona no té vegetació, excepte les petites illes de Chenopodiaceae o Poa sinaica. Tot i que actualment no n'hi ha cap constància de presència humana a la zona, investigacions suggereixen que la vall de l'Eufrates hauria tingut boscos riberencs. Espècies característiques d'aquest tipus de bosc són els plàtans orientals, el pollancres, el tamarius, els freixes i diverses plantes dels aiguamolls.[8]

Entre les espècies de peixos a la conca del Tigris i l'Eufrates, la família dels ciprínids són els més comuns, amb 34 espècies de les 52 que n'hi ha en total.[9] El Rafetus euphraticus, una tortuga de closca tova endèmica del sistema dels rius Tigris i Eufrates, està un perill d'extinció.[10][11]

En relleus de palaus neoassiris del primer mil·lenni aC, s'hi poden trobar representats lleons i caceres de braus en paisatges fèrtils [12] Entre els segles XVI i XIX, viatgers europeus que visitaven la conca siriana de l'Eufrates informaren sobre la gran quantitat d'animals que vivien a la zona, molts dels quals s'han convertit en rars i fins i tot s'han extingit. Espècies com la gasela, l'onagre i l'ara extint estruç àrab haurien viscut a l'estepa que voreja la vall de l'Eufrates, la vall és l'origen del senglar. Les espècies carnívores inclouen el llop gris, el xacal daurat, la guineu vermella, el lleopard i el lleó. L'ós bru sirià es pot trobar a les muntanyes del sud-est de Turquia. La presència del castor europeu s'ha certificat en el conjunt ossi del jaciment prehistòric d'Abu Hureyra a Síria, però mai no ha estat vist en temps històrics.[13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eufrates Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 31° 00′ 18″ N, 47° 26′ 31″ E / 31.005°N,47.4419°E / 31.005; 47.4419