Espelta petita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEspelta petita
Triticum monococcum
Triticum monococcum0.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Poales
Família Poaceae
Tribu Triticeae
Gènere Triticum
Espècie Triticum monococcum
L.
Modifica dades a Wikidata

L'espelta petita (Triticum monococcum) és una és una planta amb flor de la família de les poàcies (Poaceae).

Particularitats[modifica]

És una espècie del gènere triticum, el del blat. Pertany als diploides a causa de la seva conformació per 7 cromosomes.

L'espelta petita, junt amb el blat bojal fou una de les primeres espècies de cereals domesticada per l'home, vers el 7500 AC, al Pròxim Orient.[1] Deriva de la domesticació de l'espècie silvestre Triticum boeoticum. L'espelta petita, com l'espelta, té una pallofa forta (gluma) que cobreix el gra o més concretament la cariòpside

L'espelta petita silvestre[modifica]

Es diferencia l'espècie silvestre (T.boeoticum) de la cultivada (T. moncoccum) essencialment només per la biologia de la dispersió de les llavors que en la cultivada. per efecte de la selecció, no cauen espontàniament.

Triticum boeoticum ocupa una àrea de l'oest d'Asia fins al sud dels balcans amb el centre de diversitat a Àsia Menor i arriba a l'Iran. Creix en alzinars oberts i estepes com a mala herba segetal i al voltant de carreteres. El seu àmbit està des de nivell de mar (a Turquia) fins als 2000 m d'altitud 8a l'Iran).


Descripció[modifica]

Aspecte general

L'espelta petita cultivada fa fins a 150 cm alt. Les espiguetes contenen generalment un sol gra (d'on prové el nom alemany i anglès d'Einkorn). Està adaptat a sols pobres i àrids on té millor rendiment que el blat normal. El seu cicle de vegetació és molt llarg, gairebé d'un any complet.

Gastronomia i salut[modifica]

En l'antiguitat el conreu de l'espelta petita i l'espelta gran va ser molt important a Europa però es va anar abandonant i actualment solament es preserven cultius d'aquesta espècie en algunes zones muntanyenques.[2] A l'intestí d'Ötzi (home del 3100 aC trobat als Alps italians) es van trobar restes d'aquest tipus de llavor.

Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[3]


Ús[modifica]

Segons Aristòtil es feia servir com a pinso per a porcs, Galè, Teofrast i Dioscòrides també el mencionen.[4]

Comparat amb el blat té menys gluten (7%), però és panificable. Té nivells més alts de proteïna, greixos minerals i carotè.[5]

Se'n fa pa, sopes, amanides i bulgur a Turquia.

Notes[modifica]

  1. Mazoyer et Roudart (2002), p. 105
  2. Espelta petita de l'Alta Provença
  3. El sabor de pa torna a la ciutat
  4. Nikolai Ivànovitx Vavílov, Vladimir Filimonovich Dorofeev Origin and geography of cultivated plants
  5. Peter Ucko,G. Dimbleby The Domestication and Exploitation of Plants and Animals

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]