Kurd

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaKurd (كوردی / Kurdî / Кöрди)[1]
Zimanê kurdî
Tipus llengua SOV
Parlants
De 16[2] a 35[3] milions principalment a orient mitjà
Parlants nadius 31.000.000
Idioma kurdo.PNG
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques nordoccidentals
Sistema d'escriptura alfabet llatí, alfabet àrab i alfabet ciríl·lic
Dialectes Sorani, Kurd del nord, Dialecte laki i kurd del sud
Codis
ISO 639-1 ku
ISO 639-2 kur
ISO 639-3 kur
SIL KUR
Glottolog kurd1259
IETF ku
Modifica dades a Wikidata
Zones de poblament kurd

El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu,[cal citació] de la branca indoiraniana. És la llengua dels kurds, parlada per prop de 12 milions de persones. El fet de no pertànyer a cap estat ajuda a la fragmentació de l'idioma, dividit en nombrosos dialectes (el nombre exacte no és clar) i en dues branques principals.

Actualment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que no sempre ha estat així (ha passat pels caràcters ciríl·lics i àrabs). Es conserven documents escrits des del segle XII.

El sistema fonològic consta de 9 vocals i 26 consonants. No té una distinció de gènere marcada. És una llengua ergativa.

Classificació[cal citació][modifica | modifica el codi]

La lingüística comparativa ha provat que el kurd és una llengua iraniana nord-occidental que comparteix diverses isoglosses amb la resta de llengües d'aquest grup. Igual que altres llengües iranianes nord-occidentals, està probablement relacionada amb els medes antics. Anteriorment als medes, la regió ocupada actualment pel kurd va estar ocupada per la llengua hurrita, que no és indoeuropea, i sobre la qual es conjectura que podria estar remotament relacionada les llengües caucàsiques nord-orientals (hipòtesi alarodiana). Se suposa que aquest substrat no indoeuropeu va exercir molta influència en el kurd.

L'hurrita va ser substituït per les llengües iranianes, cap al 850 aC, amb l'arribada dels medes al Kurdistan. Alguns experts creuen que la influència de l'hurrita en l'indoiraní nord-occidental i el kurd és més evident en la seva estructuraergativa i en la seva toponímia. Un grup lingüístic també influent en el kurd, però en menor grau, va ser el grup semític, especialment l'arameu i l'àrab.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic alfabet usat prèviament pel kurd, segons Ibn Wahshiyya, any 856 abans de Crist.

Durant la seva estada a Damasc, l'historiador Ibn Wahxiyya va descobrir dos llibre d'agricultura escrits en kurd, un sobre la cultura de la vinya i les palmeres, i l'altres sobre l'aigua i els mitjans per trobar-ne en terres desconegudes. Va traduir-los tots dos del kurd a l'àrab a principis del segle IX.[4]

D'entre els primers textos religiosos en kurd hi ha el Yazidi Black Book, el llibre sagrat del iazidisme. Es considera que va ser escrita en algun moment del segle XIII després de Crist per Hassan bin Adi (nascut l'any 1195), el besnét de Sheikh Adi ibn Musafir (mort l'any 1162), fundador d'aquest culte. Conté la versió del iazidisme de la creació del món, la creació de l'home la història d'Adam i Eva i la principals prohibicions de la fe.[5] Del segle XV al XVII, els poetes i escriptors clàssics en kurds van desenvolupar un llenguatge literari. Els poetes en kurd més destacables d'aquest període van ser Ali Hariri, Ahmad Khani, Malaye Jaziri i Faqi Tayran.

El sacerdot italià Maurizio Garzoni va publicar el primer llibre de gramàtica kurda titulat Grammatica e Vocabolario della Lingua Kurda a Roma l'any 1787 després de divuit anys fent de missioner entre els kurds d'Amadiya.[6] Aquesta obra és molt important en la història del kurd ja que és el primer reconeixement de l'ús estès d'una llengua distintivament kurda. Garzoni va ser anomenat Rei de la kurdologia per erudit posteriors.[7] La llengua kurda va ser prohibida en gran part del Kurdistan durant un temps. Després del cop d'estat del 1980 a Turquia fins al 1991, l'ús de la llengua kurda era il·legal a Turquia.[8]

Estatus actual[modifica | modifica el codi]

Senyals de tràfic prop de Diyarbakır que mostra els noms de les localitats en kurd.

Avui en dia, el kurd central és llengua oficial a l'Iraq. A Síria, d'altra banda, la publicació de qualsevol cosa en kurd està prohibida,[9] tot i que aquesta prohibició ja no té vigència a causa de la guerra civil que viu el país.[10]

Abans de l'agost de 2002, el govern turc va dictaminar restriccions molt severes en l'ús del kurd, prohibint la llengua en l'educació i en els mitjans de difusió.[11][12] L'alfabet kurd no és reconegut a Turquia i l'ús de noms kurds que continguin les lletres X, W i Q, que no existeixen en l'alfabet turc, no està permès.[13] L'any 2002, les classes en llengua kurda es van convertir en una assignatura optativa en les escoles públiques. Prèviament, l'eduació kurda només era possible en institucions privades.[14]

A l'Iran, malgrat que és utilitzat en alguns mirjans locals i diaris, no s'estudia en les escoles públiques.[15][16] L'any 2005, 80 kurds iranians van participar en un experiment i van guanyar una beca per anar a estudiar al Kurdistan Iraquià.[17]

Al març de 2006, Turquia va permetre que els canals de televisió emetessin en directe programes en kurd. Tanmateix, el govern turc va dir que havien d'evitar mostrar dibuixos animats per infants, o programes educatcionals que ensenyessin kurd, i que només podrien emetre fins a 45 minuts diaris o quatre hores la setmana.[18] Tot i això, moltes d'aquestes restriccions als canals privats de televisió kurda van ser suavitzats el setembre de 2009.[19]

L'any 2010, els municipis kurds del sud-est van decidir començar a imprimir les factures de l'aigua, els certificats de matrimoni, els senyals de trànsit d'obra, així com els d'emergència i les notificacions socials i culturals en kurd er tot Turquia. Els sermons del divendres dels imams van començar a fer-se en aquesta llengua, i Esnaf va crear etiquetes de preu en kurd.[20]

La ràdio estatal i la Corporació de Televisió (TRT) van estrenar les emissions de la televisió kurda 24h l'1 de gener de 2009 amb el lema "vivim sota el mateix cel".[21] El primer ministre turc va enviar un missatge vídeo en kurd a la cerimònia d'obertura, que va ser rebut pel ministre de cultura i per altres oficials de l'estat. El canal usa les lletres X, W i Q durant les seves emissions.

Al Kirguizistan, el 96.4% de la població kurda parla kurd com a llengua nativa.[22] Al Kazakhstan, el percentatge corresponent és del 88.7%.[23]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en kurd
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurd Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Kurdish Language» (en anglès). kurdishacademy.org. [Consulta: 4 novembre 2015].
  2. «Kurdish» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 22 gener 2011].
  3. Al-Mufti, Nermeen. «Arrogancia kurda en Irak» (en anglès). Assyrian International News Agency, 04-12-2007. [Consulta: 22 gener 2011].
  4. Ibn-Waḥšīya, Aḥmad Ibn-ʿAlī. Ancient Alphabets and Hieroglyphic Characters Explained: With an Account of the Egyptian Priests, Their Classes, Initiation, and Sacrifices. Bulmer, 1806. 
  5. Jonh S. Guest, The Yazidis: A Study In Survival, Routledge Publishers, 1987, ISBN 0-7103-0115-4, ISBN 978-0-7103-0115-4, 299 pp. (see pages 18, 19, 32)
  6. Ernest R. McCarus, Kurdish Language Studies, The Middle East Journal, Published by Middle East Institute, Washington, 1960, p.325
  7. «Kurdistan and Its Christians» (en anglès). World Congress of Kurdish Studies. Mirella Galetti, 6–9 setembre 2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  8. Ross, Michael. The Volunteer (capítol: The Road to Ankara)
  9. «Report» (en anglès). Amnistia Internacional, 15-10-2007. [Consulta: 29 octubre 2017].
  10. «After 52-year ban, Syrian Kurds now taught Kurdish in schools», 06-11-2015.
  11. «Special Focus Cases: Leyla Zana, Prisoner of Conscience». Amnestyusa.org. [Consulta: 2 desembre 2011].
  12. «Kurdish performers banned, Appeal from International PEN». Freemuse.org. [Consulta: 2 desembre 2011].
  13. Karakaş, Saniye. «Submission to the Sub-Commission on Promotion and Protection of Human Rights: Working Group of Minorities; Tenth Session, Agenda Item 3 (a)» (MS Word). United Nations Commission on Human Rights, març 2004. [Consulta: 7 novembre 2006]. «Als kurds se'ls permet oficialment de tenir noms kurds des del setembre de 2003, però no poden usar les lletres x, w o q, que són habituals en kurd però que no existeixen la versió turca de l'alfabet llatí. [...] Aquestes lletres, tanmateix, s'usen en turc en el nom d'empreses, canals de ràdio i televisió i marques. Per exemple, l'exèrcit turc té una companyia que té per nom AXA OYAK i hi ha un canal de televisió a Turquia que es diu SHOW TV.»
  14. «Turkey to allow Kurdish lessons in schools» (en anglès). Aljazeera, 12-06-2012. [Consulta: 29 octubre 2017].
  15. «The Kurdish Language and Literature». Joyce Blau, professor de llengua kurda a la National Institute of Oriental Language and Civilization of the University of Paris. [Consulta: 29 octubre 2017].
  16. «The language policy of Iran from State policy on the Kurdish language: the politics of status planning» (en anglès). University of Toronto. Amir Hassanpour. [Consulta: 29 octubre 2017].
  17. «Neighboring Kurds Travel to Study in Iraq». Npr.org, 09-03-2005. [Consulta: 2 desembre 2011].
  18. «Turkey to get Kurdish television», 13-05-2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  19. «TRT HABER - Özel Kürtçe Kanala Yeşil Işık». Trt.net.tr, 28-11-2011. [Consulta: 2 desembre 2011].
  20. «On trial for speaking Kurdish». ANF-Firatnews. [Consulta: 29 octubre 2017].
  21. «Kurdish TV starts broadcasting in Turkey». Kurdmedia.com. [Consulta: 2 desembre 2011].
  22. «. Number of resident population by selected nationality, mother tongue in 2009». [Consulta: 9 abril 2015].
  23. «Table 4.1.1 Population by individual ethnic groups». Government of Kazakhstan. stat.kz. [Consulta: 9 juliol 2012].