Kurd
El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu, de la branca indoiraniana. És la llengua del Kurdistan, parlada per prop de 12 milions de persones. El fet de no pertànyer a cap estat, ajuda a la fragmentació de l'idioma, dividit en nombrosos dialectes (el nombre exacte no és clar) i en dues branques principals.
Actualment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que no sempre ha estat així (ha passat pels caràcters ciríl·lics i àrabs). Es conserven documents escrits des del segle XII.
El sistema fonològic consta de 9 vocals i 26 consonants. No té una distinció de gènere marcada. És una llengua ergativa.
Classificació[modifica | modifica el codi]
La lingüística comparativa ha provat que el kurd és una llengua iraniana nord-occidental que comparteix diverses isoglosses amb la resta de llengües d'aquest grup. Igual que altres llengües iranianes nord-occidentals està probablement relacionada amb els medos antics. Anteriorment als medos, la regió ocupada actualment pel kurd va estar ocupada per la llengua hurrita, que no és indoeuropea i sobre la qual es conjectura podria estar remotament relacionada les llengües caucàsiques nord-orientals ( hipòtesis alarodiana). Se suposa que aquest substrat no indoeuropeu va exercir molta influència en el kurd i altres llengües indoeuropees de l'àrea com l'armeni.
L'hurrita va ser substituït per les llengües iranianes, cap al 850 aC., Amb l'arribada dels medos al Kurdistan. Alguns experts creuen que la influència de l'hurrita al indoiraní nord-occidental i el kurd és més evident en la seva estructura ergativa i la seva toponímia. Un grup lingüístic també influent en el kurd, però en menor grau va ser el grup semític, especialment l'arameu i l'àrab.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurd  |
|
