Kurd

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKurd
Zimanê Kurdî, زمانی کوردی, Kurdî i کوردی Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsDe 16[1] a 35[2] milions
Parlants nadius21.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deorient mitjà
EstatTurquia, Iraq, Iran, Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan, Síria i Turkmenistan Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques nord-occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet àrab i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ku Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2kur Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kur Modifica el valor a Wikidata
SILKUR
Glottologkurd1259 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere58-AAA Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekur Modifica el valor a Wikidata
ASCL4101 Modifica el valor a Wikidata
IETFku Modifica el valor a Wikidata
Zones de poblament kurd

El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.[3] És la llengua dels kurds, parlada per prop de 31 milions de persones. El fet de no pertànyer a cap estat ajuda a la fragmentació de l'idioma, dividit en nombrosos dialectes (el nombre exacte no n'és clar), i en dues branques principals.

Actualment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que no sempre ha estat així (ha passat pels caràcters ciríl·lics i àrabs). Se'n conserven documents escrits des del segle xii.

El sistema fonològic consta de 9 vocals i 26 consonants. No té una distinció de gènere marcada. És una llengua ergativa.

Classificació[modifica]

La lingüística comparativa ha demostrat que el kurd és una llengua iraniana nord-occidental que comparteix algunes isoglosses amb la resta de llengües d'aquest grup. Igual que les altres llengües iranianes nord-occidentals, està probablement relacionada amb els medes antics. Abans dels medes, la regió ocupada actualment pel kurd va estar ocupada per la llengua hurrita, que no és indoeuropea, i sobre la qual se suposa que podria estar remotament relacionada amb les llengües caucàsiques nord-orientals (hipòtesi alarodiana). Es creu que aquest substrat no indoeuropeu va influir molt en el kurd.

L'hurrita va ser substituït per les llengües iranianes, cap al 850 aC, amb l'arribada dels medes al Kurdistan. Alguns experts creuen que la influència de l'hurrita en l'indoiraní nord-occidental i en el kurd és més evident en la seva estructura ergativa, i en la seva toponímia. Un grup lingüístic també influent en el kurd, però no tant, fou el grup semític, especialment l'arameu i l'àrab.

Nombre de parlants[modifica]

A la primera dècada del segle xxi, el kurd era parlat per més de vint milions de persones. A Turquia es calcula que té uns 7,5 milions de parlants; a l'Iran, 6 milions; a l'Iraq, 4,6 milions; a Síria, 1,6 milions. En nombres inferiors, també hi ha comunitats de kurdoparlants a Armènia, l'Azerbaidjan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres estats europeus.[4] Segons un cens publicat l'octubre de 2015, el 2009-2013 American Community Survey, als Estats Units hi hauria uns 17.000 parlants de kurd.[5]

Història[modifica]

Antic alfabet usat prèviament pel kurd, segons Ibn Wahshiyya, any 856 aC

Durant la seva estada a Damasc, l'historiador Ibn Wahxiyya va descobrir dos llibres d'agricultura escrits en kurd, un sobre la cultura de la vinya i les palmeres, i l'altre sobre l'aigua i els mitjans per trobar-ne en terres desconegudes. Va traduir-los tots dos del kurd a l'àrab al començament del segle ix.[6]

D'entre els primers textos religiosos en kurd hi ha el Yazidi Black Book, el llibre sagrat del iazidisme. Es considera que fou escrit en algun moment del segle xiii després de Crist per Hassan bin Adi (nascut l'any 1195), el besnet de Sheikh Adi ibn Musafir (mort l'any 1162), fundador d'aquest culte. Conté la versió del iazidisme de la creació del món, la creació de l'ésser humà, la història d'Adam i Eva i la principals prohibicions de la fe.[7] Del segle xv al XVII, els poetes i escriptors clàssics en kurd desenvoluparen un llenguatge literari. Els poetes en kurd més destacables d'aquest període van ser Ali Hariri, Ahmad Khani, Malaye Jaziri i Faqi Tayran.

El sacerdot italià Maurizio Garzoni publicà el primer llibre de gramàtica kurda, titulat Grammatica e Vocabolario della Lingua Kurda, a Roma l'any 1787, després de divuit anys fent de missioner entre els kurds d'Amadiya.[8] Aquesta obra és molt important en la història del kurd perquè és el primer reconeixement de l'ús estès d'una llengua clarament kurda. Garzoni fou anomenat rei de la kurdologia per erudits posteriors.[9] La llengua kurda va ser prohibida en gran part del Kurdistan durant un temps. Després del cop d'estat del 1980 a Turquia fins al 1991, l'ús de la llengua kurda era il·legal a Turquia.[10]

Després del referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017, el primer ministre d'Iraq, Haider al-Abadi va demanar "cancel·lar" el resultat del referèndum i iniciar un diàleg dins "el marc de la constitució".[11] Les forces iraquianes i les Forces de Movilització Popular assaltaren la ciutat de Kirkuk i la seva província el 15 d'octubre de 2017. Davant la negativa de la coalició internacional d'intervenir, els Peixmerga van retirar-se,[12] i el 18 d'octubre de 2017, Mossul i altres territoris circumdants van caure en mans de l'exèrcit iraquià.[13]

Estatus actual[modifica]

Senyals de trànsit prop de Diyarbakır que mostren els noms de les localitats en kurd

El kurd central fou declarat llengua cooficial a l'Iraq en la Constitució de 2012.[4] A Síria, d'altra banda, la publicació de qualsevol cosa en kurd és prohibida,[14] tot i que aquesta prohibició ja no té vigència a causa de la guerra civil que viu el país.[15]

A Turquia, l'estat laic i centralista de Mustafà Kemal prohibí el kurd en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i la vida pública en general, a més de prohibir-ne els caràcters X, W i Q, inexistents en l'alfabet turc.[16] Per extensió, estaven prohibits els noms i cognoms kurds que continguin aquestes lletres. No ha estat fins a inicis del segle XXI que les prohibicions s'han anat aixecant gradualment: el 2006 es van legalitzar les emissions en kurd en canals privats, i des del 2009 també en canals públics.[4] El 2002, les classes en llengua kurda es van convertir en una assignatura optativa a les escoles públiques. Abans, l'ensenyament kurd només era possible a les institucions privades.[17] El 2013 es va aprovar l'ensenyament kurd en escoles privades.[4]

A l'Iran, malgrat que és utilitzat en alguns mitjans locals i diaris, no s'estudia a les escoles públiques.[18][19] L'any 2005, 80 kurds iranians van prendre part en un experiment i van guanyar una beca per anar a estudiar al Kurdistan Iraquià.[20]

El març de 2006, Turquia va permetre que els canals de televisió emetessin en directe programes en kurd. Tanmateix, el govern turc va dir que havien d'evitar mostrar dibuixos animats per a infants, o programes educacionals que ensenyessin kurd, i que només podrien emetre fins a 45 minuts diaris o quatre hores a la setmana.[21] Tot i això, moltes d'aquestes restriccions als canals privats de televisió kurda van ser suavitzats el setembre de 2009.[22]

L'any 2010, els municipis kurds del sud-est van decidir començar a imprimir les factures de l'aigua, els certificats de matrimoni, els senyals de trànsit, d'obres, d'emergència, i les notificacions socials i culturals en kurd per tota Turquia. Els sermons del divendres dels imams van començar a fer-se en aquesta llengua, i Esnaf creà etiquetes de preu en kurd.[23]

La ràdio estatal i la Corporació de Televisió (TRT) van estrenar les emissions de la televisió kurda 24h l'1 de gener de 2009 amb el lema "vivim sota el mateix cel".[24] El primer ministre turc envià un missatge de vídeo en kurd a la cerimònia d'obertura, que fou rebut pel ministre de cultura i per uns altres dirigents de l'estat. El canal fa servir les lletres X, W i Q durant les emissions.

Al Kirguizistan, el 96,4% de la població kurda parla kurd com a llengua nadiua.[25] Al Kazakhstan, el percentatge corresponent n'és del 88,7%.[26]

Distribució de parlants[modifica]

Xifres de parlants del kurd en alguns estats[27]
País Població Població de parlants del kurd
Turquia 83 215 000 14 000 000
Iraq 39 413 000 8 500 000
Iran 83 375 000 8 200 300
Síria 17 514 000 2 000 300
Alemanya 83 256 000 600 000
Afganistan 32 593 000 200 000
Israel 9 151 000 200 000
Azerbaidjan 10 062 000 150 000
França 64 927 000 100 000
Suècia 10 340 000 85 000
Líban 6 665 000 80 000
Països Baixos 17 384 000 70 000
Rússia 146 710 000 63 818
Georgia 3 722 000 60 000
Bèlgica 11 521 000 50 000
Regne Unit 67 036 000 49 841
Kazakhstan 18 638 000 46 348
Armènia 2 958 000 45 000
Grècia 11 154 000 42 000
Turkmenistan 5 980 000 40 000
Jordània 10 706 000 30 000
Estats Units 330 641 000 20 000
Austràlia 25 578 000 10 000
Canadà 37 802 000 6 000
Japó 126 151 000 2 000[28]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Hi ha una edició en kurd de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurd
  1. ↑ «Kurdish» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 22 gener 2011].
  2. ↑ Al-Mufti, Nermeen. «Arrogancia kurda en Irak» (en anglès). Assyrian International News Agency, 04-12-2007. [Consulta: 22 gener 2011].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Kurdish language I. History of the Kurdish language». A: Ehsan Yarshater. Encyclopædia Iranica. London and New York: Routledge, 2008. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Kurd». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2019].
  5. ↑ «How many people speak Kurdish in America» (en anglès). Mongabay.com. [Consulta: 10 octubre 2019].
  6. ↑ Ibn-Waḥšīya, Aḥmad Ibn-ʿAlī. Ancient Alphabets and Hieroglyphic Characters Explained: With an Account of the Egyptian Priests, Their Classes, Initiation, and Sacrifices. Bulmer, 1806. 
  7. ↑ Jonh S. Guest, The Yazidis: A Study In Survival, Routledge Publishers, 1987, ISBN 0-7103-0115-4, ISBN 978-0-7103-0115-4, 299 pp. (see pages 18, 19, 32).
  8. ↑ Ernest R. McCarus, Kurdish Language Studies, The Middle East Journal, Published by Middle East Institute, Washington, 1960, p. 325.
  9. ↑ «Kurdistan and Its Christians» (en anglès). World Congress of Kurdish Studies. Mirella Galetti, 6–9 setembre 2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  10. ↑ Ross, Michael. The Volunteer (capítol: The Road to Ankara).
  11. ↑ «Iraqi PM calls on Kurdistan to cancel referendum, start dialogue» (en anglès). www.efe.com.
  12. ↑ «Baghdad: Iraqi forces in full control of Kirkuk». [Consulta: 21 novembre 2017].
  13. ↑ «Iraq: 9 killed in clashes near Mosul dam». [Consulta: 21 novembre 2017].
  14. ↑ «Report» (en anglès). Amnistia Internacional, 15-10-2007. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2007. [Consulta: 29 octubre 2017].
  15. ↑ «After 52-year ban, Syrian Kurds now taught Kurdish in schools», 06-11-2015.
  16. ↑ Karakaş, Saniye. «Submission to the Sub-Commission on Promotion and Protection of Human Rights: Working Group of Minorities; Tenth Session, Agenda Item 3 (a)» (Microsoft Word|MS Word). United Nations Commission on Human Rights, març 2004. [Consulta: 7 novembre 2006]. «Als kurds se'ls permet oficialment de tenir noms kurds des del setembre de 2003, però no poden usar les lletres x, w o q, que són habituals en kurd però que no existeixen en la versió turca de l'alfabet llatí. [...] Aquestes lletres, tanmateix, s'usen en turc en el nom d'empreses, canals de ràdio, televisió i marques. Per exemple, l'exèrcit turc té una companyia que té per nom AXA OYAK i hi ha un canal de televisió a Turquia que es diu SHOW TV.»
  17. ↑ «Turkey to allow Kurdish lessons in schools» (en anglès). Aljazeera, 12-06-2012. [Consulta: 29 octubre 2017].
  18. ↑ «The Kurdish Language and Literature». Joyce Blau, professor de llengua kurda a la National Institute of Oriental Language and Civilization of the University of Paris. [Consulta: 29 octubre 2017].
  19. ↑ «The language policy of Iran from State policy on the Kurdish language: the politics of status planning» (en anglès). University of Toronto. Amir Hassanpour. [Consulta: 29 octubre 2017].
  20. ↑ «Neighboring Kurds Travel to Study in Iraq». Npr.org, 09-03-2005. [Consulta: 2 desembre 2011].
  21. ↑ «Turkey to get Kurdish television», 13-05-2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  22. ↑ «TRT HABER - Özel Kürtçe Kanala Yeşil Işık». Trt.net.tr, 28-11-2011. Arxivat de l'original el 18 de gener 2012. [Consulta: 2 desembre 2011].
  23. ↑ «On trial for speaking Kurdish». ANF-Firatnews. Arxivat de l'original el 15 de juny 2013. [Consulta: 29 octubre 2017].
  24. ↑ «Kurdish TV starts broadcasting in Turkey». Kurdmedia.com. Arxivat de l'original el 12 de gener 2012. [Consulta: 2 desembre 2011].
  25. ↑ «. Number of resident population by selected nationality, mother tongue in 2009». Arxivat de l'original el 10 de juliol 2012. [Consulta: 9 abril 2015].
  26. ↑ «Table 4.1.1 Population by individual ethnic groups». Government of Kazakhstan. stat.kz. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2013. [Consulta: 9 juliol 2012].
  27. ↑ Institut kurde de Paris. «The Kurdish Diaspora» p. The Kurdish Diaspora, 09-03-2016.
  28. ↑ «埼玉で暮らす在日クルド人 「ワラビスタン」のいま - Yahoo!ニュース».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kurd&oldid=31198105»