Amnistia Internacional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAmnistia Internacional
Amnesty international Logo.svg

LemaBetter to light a candle than curse the darkness Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització no governamental per al desenvolupament i organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdrets humans i ajuda humanitària Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès, àrab, francès i castellà Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciójuliol 1961 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
FundadorPeter Benenson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deCampaign to Stop Killer Robots (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membres159 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalKumi Naidoo (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Ingressos totals278 M€ (2015) Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webamnesty.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: amnestyglobal Twitter: amnesty Instagram: amnesty Youtube: UCREPamP892LJnJfJNWYKfPQ Modifica els identificadors a Wikidata

Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International)[1] és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món. El 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món.[2]

Història[modifica]

Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiu fou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal.

Un dia de 1961, l'advocat britànic Peter Benenson va llegir, a The Observer, una notícia sobre dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis per la llibertat. Això el va impulsar a publicar el 28 de maig un article, al mateix diari, titulat «The Forgotten Prisoners»[3]Els presoners oblidats— per fer una crida als lectors per fer una campanya de correspondència per donar suport a aquests estudiants. Aquest article va ser publicat i traduït a altres diaris del món. El juliol de 1961 es du a terme la primera reunió de delegats de diversos estats —Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Suïssa i els Estats Units— per establir un moviment internacional permanent en pro de la defensa de la llibertat d'opinió i religió.

Des d'aleshores AI ha denunciat violacions dels drets humans en pràcticament tots els països del món, inclosos els règims democràtics. Les campanyes més habituals consisteixen a pressionar els governs per l'alliberament dels presos polítics o de consciència.

El primer soci d'AI de l'estat espanyol —i posteriorment primer president de la secció espanyola (1978)— va ser el català Manuel Casanoves i Casals. El 1994 es crea Amnistia Amnistia Internacional Catalunya (AIC) com a estructura federada a la secció espanyola.

Finançament[modifica]

Amnistia Internacional es finança principalment amb les quotes i les donacions dels seus membres del món sencer. No accepta donacions de governs o d'organitzacions governamentals. D'acord amb el lloc web d'Amnistia Internacional, "aquestes donacions personals i de no-afiliats permeten a Amnistia Internacional mantenir una plena independència de tots i de cadascun dels governs, d'ideologies polítiques, d'interessos econòmics o religiosos. No sol·licitem ni acceptem fons per a la investigació dels drets humans procedents de governs o de partits polítics i només acceptem el suport d'empreses que han estat seleccionades acuradament.".[4]

Objectius[modifica]

Els principals objectius d'Amnistia Internacional són:[5]

  • L'alliberament immediat i incondicional dels presoners per motius de consciència (aquells que han estat empresonats per exercir el seu dret a expressar les seves idees, creences polítiques o religioses de forma pacífica)
  • L'exigència d'un judici just per a detinguts polítics.
  • L'abolició de la tortura.
  • La denúncia de les desaparicions forçades i els assassinats polítics.
  • L'abolició de la pena de mort, així com de totes les formes de tortura i càstigs cruels i degradants a persones sota custòdia.
  • La condemna dels abusos comesos per grups armats d'oposició incloent-hi la presa d'ostatges, la tortura i la mort de presoners, així com les matances intencionades i arbitràries.
  • L'assistència a persones exiliades en perill de les quals no es respectin els seus drets als països d'origen.
  • El treball sectorial i en aliança amb altres ONG, amb les Nacions Unides i amb les organitzacions intergovernamentals de caràcter regional.
  • La difusió de l'educació en drets humans i programes per crear consciència i sensibilitzar sobre el tema.
  • La denúncia de vulneracions de drets humans que puguin cometre empreses i el possible impacte negatiu de les seves activitats sobre persones o comunitats.
  • Treballar per fer realitat la Justícia Universal: veritat, justícia i reparació per a víctimes de crims de guerra i crims contra la humanitat.

Secretaris i Secretàries Generals[modifica]

Referències[modifica]

  1. En efecte, aquest és el nom oficial de l'organització en català, i aquesta mateixa estructura substantiu-adjectiu es fa servir en altres llengües romàniques. Emperò, es tracta d'un calc maldestre, en origen: la traducció literal de Amnesty International fóra 'Internacional de l'Aministia', de la mateixa manera que l'equivalent del català Amnistia Internacional en anglès fóra International Amnesty. Observeu que té sentit formar una "internacional de l'amnistia" (com es fa en l'original anglès), però no pas preconitzar una "amnistia internacional" (com hom fa en llengües romàniques), essent així que la justícia s'imparteix Estat a Estat.
  2. «The Nobel Peace Prize 1977, Amnesty !International». nobelprize.org. Nobel Media AB. [Consulta: 14 novembre 2015].
  3. Moyn, Samuel. The Last Utopia: human rights in history (en anglès). Harvard University Press, 2012, p. 130. ISBN 0674058542. 
  4. «Who finances Amnesty International's work?». Amnesty.org, 28-05-1961.
  5. «Objetivos» (en castellà). Amnistía Internacional, 2019. [Consulta: 07 miga 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]