George Marshall

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el militar i polític estatunidenc. Si cerqueu el director de cinema estatunidenc, vegeu «George Marshall (director)».
Infotaula de personaGeorge Marshall
General George C. Marshall, official military photo, 1946.JPEG
Biografia
Naixement (en) George Catlett Marshall
31 desembre 1880
Uniontown Tradueix
Mort 16 octubre 1959 (78 anys)
Washington DC
Lloc d'enterrament cementiri nacional d'Arlington
 Secretari de Defensa dels Estats Units 

21 setembre 1950 – 12 setembre 1951
← Louis A. Johnson TradueixRobert A. Lovett Tradueix →
 Secretari d'Estat dels Estats Units 

21 gener 1947 – 20 gener 1949
← James F. ByrnesDean Acheson Tradueix →
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units 

1r setembre 1939 – 18 novembre 1945
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Religió Església episcopal als Estats Units i Apostasy in Christianity Tradueix
Educació Virginia Military Institute Tradueix
United States Army Command and General Staff College Tradueix
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, oficial i jugador de futbol americà
Partit polític sense valor
Període en servei 19021959
Branca militar Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar General
Conflicte Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge Elizabeth Carter Coles Marshall Tradueix
Katherine Boyce Tupper Brown Marshall Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: nm0550895
Modifica les dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1953)

George Catlett Marshall (Uniontown, Pennsilvània, 31 de desembre de 1880Washington DC, 16 d'octubre de 1959) fou un militar i polític estatunidenc, cap de l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial i Secretari d'Estat dels Estats Units. El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau gràcies al desenvolupament del Pla Marshall, un pla d'ajuda econòmica per a setze països europeus devastats per la Segona Guerra Mundial.[1]

Joventut i estudis[modifica]

George Marshall va néixer en una família de classe mitjana; fou educat a l'Institut Militar de Virgínia, i després de graduar-se s'allistà a l'exèrcit dels Estats Units.

Carrera militar[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial serví com a planificador dels entrenaments i de les operacions. El 1917 fou traslladat a França, on s'ocupà de la planificació de les operacions de la Primera Divisió d'Infanteria. El 1918 fou traslladat al quarter general de l'exèrcit nord-americà des d'on planificà, i coordinà, una de les operacions més importants de la Guerra i que permetrien la derrota de l'exèrcit alemany al front occidental, l'ofensiva d'Argonne.

A partir de 1920, sent ajudant del cap de personal de l'exèrcit John J. Pershing, Marshall fou encomanat de reordenar els entrenaments de l'exèrcit així com l'ensenyament de noves i modernes tècniques militars. El 1934 fou nomenat coronel, per esdevenir general el 1936. El 1939 Franklin Delano Roosevelt el va nomenar cap de personal, un càrrec que va desenvolupar fins al 1945.

Durant la Segona Guerra Mundial Marshall reordenà l'estructura de l'exèrcit de terra i de l'aire, dotant-lo d'una visió més moderna, i preparant-lo per entrar en combat. Va dissenyar l'estratègia central de totes les operacions aliades a Europa, va seleccionar Dwight Eisenhower com el comandant suprem de l'exèrcit aliat a Europa, i va dissenyar l'Operació Overlord, que va servir per a la invasió de Normandia. Winston Churchill l'anomenà l'organitzador de la victòria aliada, sent nomenat el 1944 home de l'any per la Revista Time. Marshall, després de la victòria dels aliats, es retirà de l'exèrcit el 1945.

Carrera política[modifica]

Primera pàgina del pla Marshall

Després de la Segona Guerra Mundial fou enviat a la Xina per a negociar una treva i construir un govern de coalició entre els nacionalistes i els comunistes que lluitaven en una guerra civil. La seva mediació no tingué efecte i el 1947 abandonà la Xina per retornar als Estats Units.

Aquell mateix any fou ordenat Secretari d'Estat, preparant des del primer moment un pla per la recuperació econòmica europea, una economia que havia quedat devastada com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Aquest pla de recuperació europea, conegut com a Pla Marshall, va ajudar econòmicament setze països europeus, tots ells aliats, i aconseguí que la Revista Time el tornés a nomenar Home de l'any el 1948. Com a Secretari d'Estats s'oposà al reconeixment de l'Estat d'Israel, en contra de l'opinió del President Harry S. Truman. Aquest enfrontament provocà la seva dimissió el 1949, i fou nomenat el 1950 Secretari de Defensa, càrrec al qual renuncià el 1951 després de tenir diverses disputes amb el senador Joseph McCarthy. Posteriorment fou nomenat president de la secció nord-americana de la Creu Roja.

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ajuda a la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall. L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per la unitat i l'estabilitat europea.

Carrera militar[modifica]

Condecoracions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «George C Marshall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Marshall Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
James F. Byrnes
Departament d'Estat dels Estats Units
50è Secretari d'Estat

21 de gener de 1947 – 20 de gener de 1949
Succeït per:
Dean Acheson
Precedit per:
Louis A. Johnson
Departament de Defensa dels Estats Units
3r Secretari de Defensa

21 de setembre de 1950 – 12 de setembre de 1951
Succeït per:
Robert A. Lovett
Precedit per:
Malin Craig
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units
15è Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit

1 de setembre de 1939 – 18 de novembre de 1945
Succeït per:
Dwight D. Eisenhower
Precedit per:
Albert Schweitzer
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau

1953
Succeït per:
Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)
Precedit per:
Ióssif Stalin
James F. Byrnes
Time
Persona de l'Any de la Revista Time

1943
1947
Succeït per:
Dwight D. Eisenhower
Harry S. Truman