Muhammad Yunus
Muhammad Yunus (bengalí: মুহাম্মদ ইউনুস) (Chittagong, Bangladesh; 28 de juny de 1940) és un economista bengalí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2006.
Biografia[modifica]
Nasqué el 1940 a la ciutat de Chittagong, obtenint el 1969 el doctorat en economia a la Universitat Vanderbilt de Tennessee, EUA, a la qual va accedir gràcies a una beca Fulbright. El 1971 va tornar al seu país, un cop aquest ja s'havia independitzat, per exercir la professió docent a la Universitat de Chittagong, on va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Economia Rural fins a l'any 1989.
Activisme social[modifica]
El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organització social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i útil per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangladesh. Des d'aquesta època, a causa de la fam que assolava el país (un dels països més pobres i poblats del món), va prendre consciència que només es pot sortir de la misèria superant les lleis del mercat proporcionant microcrèdits, crèdits solidaris sense garantia, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa.
El 1976, malgrat l'enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangladesh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.
Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l'esperat segons sosté Yunnus..
- Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills
Gràcies al seu èxit, el Banc Grameen, el model del qual és seguit en tots els continents, aplica una política econòmica i social encaminada a la construcció de l'hàbitat rural i d'escoles.
El 1996, la UNESCO va concedir a Muhammad Yunus el Premi Internacional Simón Bolívar, afirmant que:
- El crèdit solidari concedit a aquells que mai havien demanat un préstec reflecteix l'enorme potencial sense explotar que té cada ésser humà.
L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Nicolás Castellanos, Vicenç Ferrer i Joaquín Sanz Gadea.
L'any 2006 fou guardonat, juntament amb el Banc Grameen, amb el Premi Nobel de la Pau pels esforços fets en favor del desenvolupament social i econòmic dels més desafavorits.
L'any 2010 va participar com a ponent al primer Fòrum Impulsa.
Crítica[modifica]
Les microfinances i microcrèdits per unitats familiars empobrides en països en desenvolupament s'estengueren en països com l'Índia, Bangladesh o Mèxic a partir dels anys 1980s i sobretot els 90.
Tanmateix, a partir del segle XXI aquest planteajment fou sotmès a dures crítiques per nombrosos economistes. Els seus crítics sostenen que no només no han contribuiït a reduir la pobresa ni millorar les condicions de vida de vastes àrees rurals, sinó que havien creat una gran massa de famílies endeutades per taxes altíssimes d'interès, moltes de les quals hagueren d'abandonar les seves petites explotacions, causant onades de noves migracions als suburbis de les grans ciutats. hom també criticà la solidesa i rigor dels supòsits centrals de la teoria de les microfinances.[1][2][3]
En l'estat indi d'Andra Pradesh es produí una onada de suïcidis de persones degut als deutes i la pressió dels prestadors de microcrèdits.[4]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muhammad Yunus |
- (anglès) Grameen Bank
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1998 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- «Muhammad Yunus» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
Referències[modifica]
- ↑ Gomez Gil, Carlos. El colapso de los microcréditos en la cooperación al desarrollo. Catarata i Instituto de Desarrollo y Cooperación. ISBN 978-84-9097-237-3.
- ↑ Pasquier Merino, Ayari G. Microcrédito y desarrollo rural. Una mirada crítica a partir de un estudio de caso., 2015. ISBN ISSN 2007-7602.
- ↑ «Documental: The Microdebt» (en anglès). Tom Heinemann, 2011.
- ↑ «India's micro-finance suicide epidemic». BBC, 16-12-2010.
- Persones vives
- Economistes asiàtics
- Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia
- Premis Nobel de la Pau
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Banca ètica
- Doctors honoris causa per la Universitat Jaume I
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Alacant
- Doctors honoris causa per la Universitat de València
- Persones de Bangladesh
- Alumnes de la Universitat de Colorado
- Alumnes de la Universitat Vanderbilt
- Alumnes de la Universitat de Dhaka
- Doctors honoris causa per la Université Catholique de Louvain (UCL)
- Doctors honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven
- Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Florència
- Doctors honoris causa per la Universitat de Sydney
- Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos
- Naixements del 1940