Malala Yousafzai

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMalala Yousafzai
Malala Yousafzai 2015.jpg
(2015)
Nom original (ps) ملاله یوسفزۍ
Biografia
Naixement (mul) Malālah Yūsafzay
12 juliol 1997 (21 anys)
Mingora
Grup ètnic Paixtus
Religió Sunnisme
Educació Edgbaston High School (2013–2017)
Activitat
Ocupació Bloguera, activista pels drets humans, memorialista i escriptora
Família
Pares Ziauddin YousafzaiToorpekai Yousafzai
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: MalalaFund Twitter: Malala IMDB: nm5324796
Modifica les dades a Wikidata

Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ). Va néixer el 12 de juliol de 1997 a Mingora, a Pakistan.[1]

És una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Actualment, resideix al Regne Unit. Va ser la noia més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau al 2014 per lluitar i defensar a favor de l'educació de les dones.[2] A més, va crear la Fundació Malala[3] i a dia d'avui, encara és defensora dels drets civils de les dones a tot el món.

Vida[modifica]

Va néixer a Mingora, la ciutat més gran de la Vall de Swat, actualment a la província de Pakistan de Kyber Pakhtukhwa.[1] Es la filla de Ziauddin i Tor Pekai Yousafzai i té dos germans més petits. Malala parla paixtu, urdú i anglès.

Des de ben petita, Malala ha estat envoltada pel món de l'educació. Durant molts anys, el seu pare, gran defensor del món de l'educació, va dirigir una escola pública a la seva ciutat.[1]

És coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà va prohibir l'assistència a l'escola de les nenes. [A l'article Writing back and activism [4] podem trobar més informació sobre el seu activisme].

A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.[5][6]

En 2016, National Geographic estrena un documental sobre la Nobel de la Pau Malala Yousafzai anomenat He Named Me Malala (dirigit per Davis Guggenheim, premiat amb un Oscar per An Inconvenient Truth) relata la vida extraordinària de la jove: des de la seva estreta relació amb el seu pare, inspiració del seu amor per l' educació, fins als seus apassionats discursos a la ONU.

La història de Malala és una determinació i dignitat. El seu activisme i el seu coratge en favor de l'educació de les nenes, les dones i totes les persones, ha impulsat a molta gent a tot el món a lluitar pels seus drets. A més, a través de diversos mitjans de comunicació va realitzar discursos arreu del món on parlava de la seva història. Tal com s'explica a l'article Identity Constructions Through Media Discourses.[7] on s'analitzen els discursos de Malala durant dues fases importants de la seva vida: quan va ser víctima dels talibans i quan va guanyar el premi Nobel de la Pau.

Atemptat[modifica]

Tot va succeir el 9 d'octubre de 2012 a Mingora, quan va sortir de l'escola, com qualsevol altre dia i va pujar a l'autobús per tornar a casa. Durant el trajecte, dos homes talibans van atracar l'autobús on anaven la Malala i les seves amigues. Aleshores, aquests van preguntar qui era la Malala i la van disparar amb un fusell que li va impactar al crani i el coll. Els talibans justificaven aquest fet com una ideologia de la religió de l'Islam, en la que prohibia que les dones no podien anar a l'escola.

La Malala va ser traslladada en helicòpter a un hospital militar on va ser intervinguda quirúrgicament. El món va reaccionar amb horror. El seu pare Ziauddin Yousafzai, es va preparar per al pitjor, però després de diverses setmanes en coma, Malala va sobreviure i encara que les bales del Talibà van canviar la seva vida per sempre, no van fer efecte en la seva determinació de lluitar perquè les joves de la vall de Swat puguin tenir accés a una educació gratuïta i obligatòria.

Als voltants de l'escola on estudien les joves agredides, centenars de persones van sortir al carrer a protestar pel fet i els mitjans pakistanesos li han donat una àmplia cobertura.[8] El 10 d'octubre de 2012, el ministre de l'Interior del Pakistan, Rehman Malik, va dir que el pistoler que va disparar a Yousafzai havia estat identificat i avui dia, ha estat jutjat.[9]

L'atemptat va suscitar la condemna internacional i Malala Yousafzai ha rebut el suport d'Asif Ali Zardari, Raja Pervaiz Ashraf, Susan Rice,[10] Desmond Tutu i Ban Ki-moon,[11] Barack Obama, Hillary Rodham Clinton, Laura Welch Bush i Madonna.[12] Finalment, el 15 d'octubre del 2012 va ser traslladada a l' Hospital Reina Elisabet de Birmingham, al Regne Unit, per seguir amb la seva recuperació.[13][14]

Fundació Malala[15][modifica]

Creada per Malala Yousafzai

Després de rebre el premi Nobel de la Pau, Malala va crear una fundació que porta el seu nom al Regne Unit, Malala Fund.

Inspirada en la lluita de Malala, aquesta fundació inverteix i defensa l'educació secundària per a les nenes i dóna visibilitat a les noies adolescents de tot el món.

La Fundació Malala ajuda al fet que les nenes rebin una educació a través de NairoBits, una organització sense ànim de lucre amb base en Nairobi que proporciona educació en tecnologia de la informació i les comunicacions a joves marginats.

El suport d'aquesta fundació permet a noies adolescents que no van a l'escola, inscriure's en el programes NairoBits, inclosos cursos sobre contingut multimèdia, disseny i desenvolupament web, emprenedors, salut reproductiva i habilitats per a la vida.

La Fundació Malala és l'oportunitat que té tothom de millorar la vida dels milions de nenes que existeixen.

“No sóc una sola veu, sóc moltes”, Malala Yousafzai

Llibres publicats[modifica]

  • 2013. I am Malala.

En les primeres pàgines del llibre, Malala relata sobre el dia en què va néixer, en què treballaven els seus pares, com van decidir el seu nom, etc. També diu que en el lloc on vivia celebraven quan naixia un nen, però era una desgràcia quan naixia una nena. Una cita del seu llibre I am Malala menciona això: “Era una nena en una terra en la qual es disparen rieles a l'aire per a celebrar l'arribada d'un fill home, mentre que a les filles se les oculta darrere d'una cortina i la seva funció en la vida no és més que preparar el menjar i procrear” (Yousafzai, 2013, p. 21)

  • 2017. El llapis màgic de la Malala[16]

Malala era una noia que des de ben petita somiava amb canviar el seu món. Al cap dels anys, la seva vida va cambiar de debó i es va convertir en una lluitadora i activista defensora dels drets de l'educació de les noies. Va agafar un llapis i un paper i va començar a escriure sobre els desafiaments que s'havia d'enfrontar, i les seves paraules van arribar a gent de tot el món, per això diu que el llapis és màgic pel fet de que va poder fer realitat el seu somni, canviar el món.

Dades rellevants[modifica]

  • 1997. Vaig néixer en Mingora, Pakistan el 12 de juliol. El seu pare Ziauddin Yousafzai, li va donar la benvinguda cosa que mai es feia amb les noies, només amb els nois.
  • 2008. El seu pare, Ziauddin Yousafzai, va crear una escola a la vall de Swat, però amb l'arribada dels Talibans tot va canviar. Van prohibir veure la televisió, escoltar la ràdio, però el fet més impactant va ser la prohibició de l'escolarització de les noies.
  • 2009. Va escriure un bloc anònim per a la BBC sobre la seva vida sota el règim talibà, amb el pseudònim Gul Maka.
  • 2010. La seva identitat va ser descoberta en entrevistes televisives i a un documental.
  • 2011. Nominada al Premi Internacional de la Pau per als nens.
  • 2012. Intent d'assassinat dels Talibans.
  • 2013. Nominada al Premi Nobel de la Pau.
  • 2014. Guanyadora del Premi Nobel de la Pau.
  • 2017. Malala aconsegueix una plaça a la Universitat de Oxford per realitzar la triple llicenciatura de Filosofia, Política i Economia.
  • 2018. A l'abril, Malala torna de visita al seu poble de Pakistan, per primer cop després del seu atemptat i explica textualment: «vaig marxar de Swat amb els ulls tancats i ara torno amb els ulls oberts».

Col·laboracions[modifica]

  • UNICEF.Des d'UNICEF es va condemnar l'atemptat i vam demanar a totes les parts que s'uneixin al nostre treball diari de respectar i fer respectar els drets de tots els nens, incloent l'accés a l'educació en un ambient segur i protector.[17]
  • ONU. Des de Nova York, Malala va incrementar els esforços per garantir el dret d'anar a l'escola a tots els nens i nenes.[18]
  • BBC. Va ser el primer mitjà de comunicació on Malala va explicar la seva historia per a què tothom la conegui, tot i que, les primeres publicacions es van fer de manera anònima.

Premis[modifica]

Murals a Roma dedicats a Malala

Malala va rebre el Premi Nacional per la Pau el 2011 que atorga Pakistan, per la seva defensa de l'educació de les nenes.[19] El grup pro drets dels nens KidsRights Foundation incloí Yúsafzai entre els nominats per al Premi Internacional dels Nens per la Pau, i fou la primera nena pakistanesa nominada per aquest.

El maig de 2013 fou guardonada amb el Premi Internacional Catalunya «per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans».[20][21]

El 10 d'octubre de 2014 va rebre el Premi Nobel de la Pau, juntament amb l'activista indi Kailash Satyarthi.[2]

Reflexions[modifica]

Durant la gala del premi Nobel de la Pau, quan va recollir el reconeixement per la seva lluita i implicació per defensar els drets de les dones a una educació, en el seu discurs[22] cita textualment:

“El 9 d’octubre de 2012, el Talibán em va disparar en la part esquerra del meu front. Van disparar també a les meves amigues. Pensaven que les bales ens silenciarien, però s’equivocaven. D’aquell silenci van sorgir milers de veus. La debilitat, la por i la desesperació van morir. La força, el poder i el coratge van néixer.”

En una entrevista a Malala[23] en el programa "El Objectivo" de la cadena televisiva espanyola La Sexta, on li preguntan sobre com li van els seus estudis i ella respon, citant textualment:

« Vull una educació per a tots i per a mi també. Per això dic:

" Si vull veure a tots els nens anar a l'escola, he de treballar molt dur per demostrar que l'educació és important per a mi i per a tots."

"Tinc dret a l'educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, el fet que s'escolti la meva veu”, deia Malala.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Nobel Peace Prize 2014» (en en-us). [Consulta: 27 abril 2019].
  2. 2,0 2,1 Redacció ARA «Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi, premi Nobel de Pau 2014». Diari ARA [Consulta: 10 octubre 2014].
  3. «Malala Fund | Working for a world where all girls can learn and lead». [Consulta: 28 novembre 2018].
  4. «WRITING BACK AND/AS ACTIVISM». Refiguring victimhood and remapping the shooting of Malala Yousafzai.
  5. BBC News. «Diary of a Pakistani schoolgirl» (en anglès), 19-01-2009.
  6. BBC News. «Pakistani girl, 13, praised for blog under Taliban» (en anglès).
  7. «Identity Constructions Through Media Discourses». Malala Yousafzai in Pakistani English newspapers.
  8. El Tiempo. «Talibanes le dispararon a una niña pakistaní que lucha por los derechos», 10-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  9. Euronews. «Pakistán se vuelca con Malala», 11 d’octubre 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2012].
  10. La Voz de Galicia. «Operada con éxito la niña defensora de derechos humanos tiroteada en Pakistán», 10 d’octubre 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2012].
  11. UN. «International Day of the Girl Child» (en anglès), 11 d’octubre 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2012].
  12. hollywoodreporter. «Madonna Dedicates L.A. Performance to Child Activist Shot in Pakistan» (en anglès), octubre 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2012].
  13. El Observador. «Joven Pakistaní será atendida en Reino Unido», 15 d’octubre 2012. [Consulta: 15 d’octubre 2012].
  14. El Observador. «La niña paquistaní a la que los talibanes atacaron llegó a Londres para recibir atención médica», 17 d’octubre 2012. [Consulta: 17 d’octubre 2012].
  15. «Malala Fund».
  16. Barcanova Literatura. «El llapis màgic de la Malala». [Consulta: 29 desembre 2018].
  17. «Col·laboració en UNICEF».
  18. «Col·laboració en la ONU».
  19. Euronews. «La UE condena el ataque sobre Malala Yusufzai», 10 d’octubre 2012. [Consulta: 12 d’octubre 2012].
  20. «La nena pakistanesa Malala Yousafzai i l'ex primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, XXV Premi Internacional Catalunya». Ara, 24 maig del 2013.
  21. «Gro Harlem Brundtland, Malala Yousafzai». XXV Premi Internacional Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 juliol 2018].
  22. «Discurs de Malala en la ONU».
  23. «Programa La Sexta, El objectivo».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]