Hillary Rodham Clinton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hillary Rodham Clinton
Hillary Clinton official Secretary of State portrait crop.jpg
67a Secretària d'Estat dels Estats Units
21 de gener de 2009 – 1 de febrer de 2013
Senadora per l'estat de Nova York
3 de gener de 2001 – 21 de gener de 2009
Primera Dama dels Estats Units
20 de gener de 1993 – 20 de gener de 2001
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'octubre de 1947 (1947-10-26) (67 anys)
Chicago (Illinois, EUA)
Nacionalitat Estats Units Estatunidenca
Religió Metodisme
Alma mater Wellesley College
Yale Law School
Ocupació Política, Advocada
Partit polític Partit Demòcrata (des de 1968)
Cònjuge Bill Clinton (des de 1975)
Signatura

Lloc web Web oficial

Hillary Rodham Clinton -nom de soltera: Hillary Diane Rodham- Chicago, Illinois, 26 d'octubre de 1947, és una política estatunidenca. Fou la 67a Secretària d'Estat dels Estats Units en el govern de Barack Obama, càrrec en què va entrar en funcions el 21 de gener de 2009. Va ser senadora per l'estat de Nova York del 2001 al 2006, i novament del 2006 al 2009. Com a esposa del 42è president Bill Clinton, va ser la Primera Dama dels Estats Units des del 1993 al 2001.

Nascuda a Illinois, Hillary Rodham va atraure l'atenció nacional per primer cop el 1969 pels seus comentaris al commencement speech al Wellesley College, on es va graduar en ciències polítiques. Es va embarcar en una carrera en lleis després de graduar-se en dret a la Yale Law School el 1973. Després d'una temporada com a consellera legal del Congrés, es va mudar a Arkansas el 1974, on es casà amb Bill Clinton el 1975. Rodham va cofundar Arkansas Advocates for Children and Families el 1977 i va esdevenir la primera dona part de la Legal Services Corporation el 1978. Nomenada la primera sòcia femenina de la Rose Law Firm el 1979, fou inclosa dos cops en la llista dels 100 advocats més influents d'Amèrica. Primera Dama d'Arkansas des de 1979 a 1981 i de 1983 a 1992, com a muller del Governador Bill Clinton, va liderar amb èxit la tasca de reformar el sistema educatiu d'Arkansas. Va formar part del consell d'administració de Wal-Mart Stores i de diverses altres empreses.

El 1994, com a Primera Dama dels Estats Units, la seva principal iniciativa, el pla de salut de Clinton, no va obtenir l'aprovació del Congrés dels EUA. No obstant això, el 1997 i 1999, Clinton va jugar un paper en la promoció de la creació del "Programa estatal d'assegurança de salut per a nens" (State Children's Health Insurance Program), l'"Acta d'Adopció i Famílies Segures" (Adoption and Safe Families Act) i la Foster Care Independence Act. Els seus anys com a Primera Dama van provocar una resposta polaritzada del públic americà. És l'única Primera Dama que ha estat objecte d'una subpoena, quan va testificar davant un gran jurat federal el 1996, a causa de l'escàndol Whitewater, però mai va ser acusada d'irregularitats en aquesta o en altres diverses investigacions durant l'administració del seu marit. L'estat del seu matrimoni va ser objecte de moltes especulacions després de l'escàndol Lewinsky el 1998.

Després de mudar-se a l'estat de Nova York, Clinton va ser triada Senadora per l'estat de Nova York l'any 2000. Aquestes eleccions van veure la primera ocasió en què una primera dama nord-americana s'havia postulat per a un càrrec públic; Clinton també va ser la primera dona senadora a representar l'Estat. Al Senat, inicialment va donar suport a l'administració Bush sobre algunes qüestions de política exterior, incloent un vot a favor de la Resolució de la guerra de l'Iraq. Posteriorment es va oposar a l'administració en la seva manera de portar la guerra a l'Iraq i en la majoria dels assumptes domèstics. La senadora Clinton fou reelegida per un ampli marge el 2006. Com a membre del Partit Demòcrata, participà en el procés per les eleccions presidencials de 2008, com a candidata a les eleccions primàries per a esdevenir presidenciable del Partit Demòcrata, fins que el 7 de juny, 2008, Clinton suspengué la seva campanya en favor del senador d'Illinois Barack Obama.[1]

Obama va guanyar les eleccions i va nomenar Clinton com a Secretària d'Estat; Clinton va esdevenir la primera exprimera dama a formar part d'un Gabinet presidencial. Ha posat en marxa canvis institucionals que busquen maximitzar l'eficàcia del departament i promoure l'arribada al poder de les dones a tot el món, i ha establert rècords com a la Secretària d'estat que més ha viatjat estant en el càrrec. Ha estat en l'avantguarda de la resposta dels EUA a la primavera àrab, incloent la promoció de la intervenció militar a Líbia de 2011. Ha fet servir el "smart power", com a estratègia per fer valdre el lideratge dels EUA i els valors en el món i ha defensat l'ús dels mitjans de comunicació social per fer arribar el missatge dels EUA.

El 12 d'abril del 2015 anuncià a través de les xarxes socials la seva intenció de presentar-se a les primàries demòcrates per aconseguir la nominació a la Presidència dels Estats Units d'Amèrica el 2016.[2]

Primers anys i educació[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Hillary Diane Rodham va néixer en el Edgewater Hospital a Chicago, Illinois. Va créixer en una família pertanyent en a l'Església metodista unida, primer a Chicago i després, des dels tres anys, a la ciutat de Park Ridge (Illinois). El seu pare, Hugh Ellsworth Rodham (1911–1993), era el fill d'immigrants galesos i anglesos; va dirigir un reeixit negoci en la indústria tèxtil. La seva mare, Dorothy Emma Howell (1919–2011), era una mestressa de casa descendent d'immigrants anglesos, escocesos, francesos, i galesos. Hillary va créixer al costat de dos germans menors, Hugh i Tony.

De nena, Hillary Rodham era la favorita de la seva professora, a l'escola pública de Park Ridge. Va practicar natació, beisbol, i altres esports. Va guanyar nombrosos premis com Brownie i Girl Scout. Va assistir a l'institut Maine East High School, on va participar en el consell estudiantil, el periòdic escolar, i va ser triada per la National Honor Society. Durant el seu últim any d'institut, va ser traslladada a Maine South High School, on va ser una de les finalistes del Programa nacional del mèrit escolar (en anglès National Merit Scholarship Program) i es va graduar dins del 5% dels millors de la seva promoció en 1965. La seva mare desitjava que tingués una carrera professional i independent, i el seu pare, abans un tradicionalista, era de l'opinió que les habilitats i les oportunitats de la seva filla no havien d'estar limitades per raons de gènere.

Criada en un ambient familiar políticament conservador, a l'edat de tretze anys va ajudar en l'escrutini dels vots procedents del districte de South Side de Chicago subsegüent a les recentment celebrades eleccions presidencials de 1960, on va trobar proves de frau electoral contra el candidat republicà, Richard Nixon. Més tard, es va oferir com a voluntària en la campanya del candidat republicà, Barry Goldwater, per a les eleccions presidencials de 1964. El pensament polític més primerenc de Rodham va ser conformat, majorment, pel seu professor d'història de l'institut (com el seu pare, un fervent anticomunista), qui li va descobrir el clàssic de Goldwater La consciència d'un conservador (en anglès The Conscience of a Conservative), i pel seu conseller juvenil metodista (com la seva mare, preocupat per temes relacionats amb la justícia social), al costat del que va conèixer al capdavanter dels drets civils Martin Luther King, a Chicago, en 1962.

Els anys del Wellesley College[modifica | modifica el codi]

En 1965, es va inscriure en el Wellesley College, on es va especialitzar en ciències polítiques. Durant el seu primer any, va ser la presidenta de l'Associació de Joves Republicans de Wellesley; amb aquest grup d'orientació republicana liberal, va recolzar l'elecció de John Lindsay and Edward Brooke. Més tard va abandonar el càrrec, a mesura que els seus punts de vista van ser canviant pel que fa al moviment pels dret civils als Estats Units i la Guerra de Vietnam. En una carta dirigida al seu conseller juvenil, es va descriure a si mateixa com "una ment conservadora i un cor liberal." En contrast amb el moviment dels seixanta que promovia accions radicals contra el sistema polític, ella va intentar treballar per canviar-ho des de dins. En el seu tercer any en Wellesley, Rodham es va convertir en una seguidora de la campanya per a la nominació a la presidència del demòcrata Eugene McCarthy. Després de l'assassinat de Martin Luther King, Jr., Rodham va organitzar una vaga estudiantil de dos dies i va treballar amb els estudiants negres de Wellesley per reclutar més estudiants i professorat negre. A principis de 1968, va ser triada presidenta de l'Associació de govern de Wellesley College, càrrec que va exercir fins a principis de 1969; estava sent utilitzada per evitar que Wellesley es veiés embolicada en els disturbis estudiantils comuns a altres universitats. Alguns dels seus companys pensaven que algun dia es convertiria en la primera dona President dels Estats Units. Perquè pogués comprendre millor el canvi en els seus punts de vista polítics, el Professor Alan Schechter la va enviar com pasante al la Conferència de Republicans de la Càmera de Representants dels Estats Units, i va assistir al curs d'estiu "Wellesley a Washington". Rodham va ser convidada pel representant republicà moderat de Nova York, Charles Goodell, a participar en la campanya tardana per la nominació republicana del governador Nelson Rockefeller. Rodham va assistir a la Convenció Nacional Republicana de 1968 a Miami. No obstant això, va quedar descontenta amb com la campanya de Richard Nixon va retratar a Rockefeller i pels missatges racistes encoberts durant la convenció, per la qual cosa va abandonar definitivament el Partit Republicà.

Rodham va escriure la seva tesi doctoral, una crítica a les tàctiques del del líder comunitari radical Saul Alinsky, sota el tutorazgo del Professor Schechter. (Anys més tard, mentre era Primera Dama, l'accés a la seva tesi doctoral va ser restringit a petició de la Casa Blanca. Aquest fet es va convertir en subjecte d'especulació).

En 1969, es va graduar amb un Bachelor of Arts, amb honors de la facultat de ciències polítiques. Seguint les pressions de diversos companys, es va convertir en la primera estudiant de Wellesley a donar el discurs de graduació. El seu discurs va rebre una ovació en peus dels presents de set minuts de durada. Va ser retratada en un article publicat en la revista Life, a causa de la resposta social a una part del seu discurs criticant al senador Edward Brooke, qui havia intervingut abans que ella en la graduació. També va aparèixer al programa Irv Kupcinet així com en els periòdics d'Illinois i Nova Anglaterra. Aquest estiu, va treballar a Alaska, rentant plats al Parc nacional Mount McKinley i en una fàbrica de conserves de peix de Valdez, Alaska (on va ser acomiadada i la processadora clausurada de la nit al dia després de queixar-se de les condicions insalubres).

Facultat de Dret de Yale i estudis de postgrau[modifica | modifica el codi]

Rodham va ingressar en la Facultat de Dret de Yale, on va formar part de la comissió editorial del Yale Review of Law and Social Action (Revista de Yale sobre Lleis i Acció Social). Durant el seu segon any, va treballar en el Yale Child Study Center, on va estudiar sobre les noves recerques quant al desenvolupament primerenc del cervell durant la infància i va treballar com a assistent de recerca de l'article, Beyond the Best Interests of the Child (Més enllà dels interessos del nen) (1973). També va cursar assignatures sobre abús infantil en el Yale-New Haven Hospital i va treballar voluntàriament en New Haven Legal Services per oferir assistència legal gratuïta als pobres. En l'estiu de 1970, li va ser concedida una beca per participar en el projecte de recerca Marian Wright Edelman, on va assistir al Subcomité sobre treball immigrant del senador Walter Mondale. Posteriorment, va investigar sobre els problemes d'allotjament, condicions de salubritat, salut i educació dels treballadors immigrants. Edelman es va convertir més tard en una mentora de gran importància. Rodham va ser contractada per l'assessora política Anne Wexler per treballar en la campanya d'elecció al Senat per Connecticut del candidat Joseph Duffey, la qual cosa li va valer que Wexler li donés el seu primer treball en política.

A la fi de la primavera de 1971, va començar a sortir amb Bill Clinton, un altre estudiant de Dret de Yale. Aquest estiu, va començar a treballar en la forma d'advocats Treuhaft, Walker and Burstein en Oakland, Califòrnia. La signatura era molt coneguda pel seu suport als drets constitucionals, llibertats civils i causes d'extrema esquerra (de fet dues dels seus membres eren membres o ex-membres del partit comunista); Rodham va treballar en assumptes sobre custòdia de nens i uns altres casos. Clinton va cancel·lar els seus plans per a l'estiu originals per poder viure amb ella a Califòrnia; la parella va continuar vivint junta en New Haven quan van tornar a la facultat. L'estiu següent, Rodham i Clinton van fer campanya a Texas pel candidat presidencial demòcrata George McGovern. Va rebre el títol de Juris Doctor de Yale en 1973, havent romàs un any extra per estar amb Clinton. Clinton li va proposar matrimoni per primera vegada després de la graduació, però ella no va acceptar.

Rodham va començar estudis de postgrau sobre nens i medicina en el Yale Child Study Center. El seu primer treball com a experta, "Children Under the Law", va ser publicat en l'Harvard Educational Review a la fi de 1973. En ell parlava sobre el nou moviment pels drets infantils, i afirmava que els nens eren individus sense poder algun i argumentava que els nens no haurien de ser considerats com legalment incapaços des del naixement fins a l'adquisició de la majoria d'edat, sinó que els tribunals haurien de considerar-los capaços, excepte prova en cas contrari, sobre una base de "cas per cas". L'article va ser citat en nombroses ocasions.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Ha escrit alguns llibres per a nens, entre ells:

  • It Takes a Village: And Other Lessons Children Teach Us (cal un poble, i altres coses que ens ensenyen els nens), junt amb Barbara Feinman Todd (1996). - l'edició en àudio va ser guardonada amb el premi Grammy al "millor àlbum de la paraula dita".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hillary Clinton Endorses Barack Obama» (en anglès). NY Times, 7/6/2008. [Consulta: 24/11/2013].
  2. «Hillary Clinton llança oficialment la seva candidatura a la presidència dels Estats Units» (en català). Ara, 12/04/2015. [Consulta: 4 desembre 2015].


Precedida per:
Barbara Bush
Segell del President dels Estats Units
Primera Dama dels Estats Units
1993-2001

Succeïda per:
Laura Bush
Precedida per:
Condoleezza Rice
Segell del Departament d'estat Estats Units
Secretari d'Estat dels Estats Units

2009-2013
Succeïda per:
John Kerry