Periodisme d'opinió

El periodisme d'opinió pretén interpretar la realitat del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat) o el dibuix. L'article editorial representa l'opinió de l'empresa editora de la publicació. Els dibuixos són una forma d'expressió periodística d'opinió, que en una vinyeta resumeixen un sentiment o un punt de vista.

Característiques

Té els seus orígens en la retòrica proposada per Aristòtil.
Utilitza l'argumentació com a base de l'estructura.
Utilitza elements propis del gènere literari.
La part més important és l'opinió subjectiva, no la notícia en el fet de fer-se.
Analitza un fet per a així orientar al públic i influir en la seva opinió sobre aquest fet.
És habitual l'ús d'expressions d'opinió com: «sembla que», «penso que», «considero que..», «del meu punt de vista, «és evident que...

No és basat en prova científica necessàriament. L'opinió pot ser aliena als dictats de la ciència^.

Classes d'opinió

El periodisme d'opinió es basa en:

Article

L'article d'opinió és un text d'opinió personal que aborda de manera extensa un tema.
Està escrit per persones associades al mitjà on apareix publicat.
Els autors habitualment són persones amb experiència i reconeixement.
Les opinions poden discrepar de la línia editorial del mitjà en el qual és publicat.
Les idees que s'exposen a vegades són polèmiques i volen provocar discussió o tendència en l'opinió pública.

Editorial

És un article de fons sobre un tema rellevant d'actualitat. Al text és redactat de manera impersonal i vol convidar a la reflexió.
El responsable de l'opinió abocada és el mitjà de comunicació, independentment de les persones que el redactin. És a dir, manca de signatura i reflecteix la ideologia més a fi al periòdic i els seus col·laboradors.
No sempre té un receptor ampli o general. Moltes vegades, es fan pensant en els lectors, com podrien ser determinats sectors de l'opinió pública (líders d'opinió, grups de pressió, etc.).
Consta d'una estructura predeterminada. Encara que predomina el caràcter argumentatiu, també es troben parts expositives.
El seu principal objectiu és formar l'opinió sobre un tema que es vol destacar.

Columna

És un text personal sobre una qüestió d'actualitat.
El seu emissor sol ser un col·laborador que no pertany a la seva plantilla, té una relació estreta amb aquesta.
El seu principal característica és la manera en què combina aspectes reals amb elements ficticis. Per a això, utilitza una estructura lliure marcada per la brevetat.
La seva intenció, a part de donar a conèixer l'opinió de l'autor, és literària i pragmàtica a vegades.
Existeixen columnes de comentari únic i de comentari múltiple.

Anàlisi radial o televisual

Durant una transmissió radial o televisual, un periodista es pot dedicar a opinar del tema en debat. Un format possible és de qüestions i respostes: un moderador proposa interrogacions, i els analistes proposen les seves postures.

En espectacles artístics i esportius, existeix la figura del comentarista. Aquest descriu l'espectacle en diferents moments de la transmissió: abans del seu desenvolupament, a mesura que es desenvolupa i una vegada finalitzat. En el cas del comentarista esportiu, descriu les fortaleses i febleses dels participants, i com les seves accions influeixen en el resultat de la trobada.

Els comentaristes són imparcials si descriuen als rivals de manera neutral, i parcials si descriuen principalment la trobada del punt de vista d'un dels competidors. Això ocorre principalment en competicions entre seleccions si algun dels participants és del mateix país que el comentarista o mitjà. També hi ha mitjans de propietat d'un equip, que per tant simpatitzen amb aquest i els seus comentaristes són parcials.