Bernie Sanders

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernie Sanders
Bernie Sanders.jpg
(2007)
Biografia
Naixement (en) Bernard Sanders
8 setembre 1941 (77 anys)
Brooklyn
  Senador dels Estats Units 

3 gener 2019 – 3 gener 2021
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2017 – 3 gener 2019
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2015 – 3 gener 2017
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2013 – 3 gener 2015
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2011 – 3 gener 2013
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2009 – 3 gener 2011
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

4 gener 2007 – 3 gener 2009
Circumscripció electoral: Vermont


  Senador dels Estats Units 

3 gener 2007 –
← Jim Jeffords
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

4 gener 2005 – 3 gener 2007
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

7 gener 2003 – 3 gener 2005
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 2001 – 3 gener 2003
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

6 gener 1999 – 3 gener 2001
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

7 gener 1997 – 3 gener 1999
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

4 gener 1995 – 3 gener 1997
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

5 gener 1993 – 3 gener 1995
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 1991 – 3 gener 2007
← Peter Plympton SmithPeter Welch →
Circumscripció electoral: Vermont


  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 1991 – 3 gener 1993
Circumscripció electoral: Vermont


 37è Alcalde de Burlington 

6 abril 1981 – 4 abril 1989 – Peter Clavelle →
Dades personals
Grup ètnic Jueus
Ideologia política Progressisme, socialdemocràcia, populisme d'esquerres, laborisme i socialisme democràtic
Religió Judaisme
Educació Universitat de Chicago . ciències polítiques (–1964)
James Madison High School
Brooklyn College . psicologia
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Polític
Ocupador Hamilton College Tradueix (1990–1990)
Escola de Govern John F. Kennedy (1989–1990)
Partit Partit Demòcrata dels Estats Units (2019–)
independent (2016–2019)
Partit Demòcrata dels Estats Units (2015–2016)
independent (1979–2015)
Partit de la Unió i de la Llibertat (1971–1979)
Família
Cònjuge Deborah Shiling Messing (1964–1966)
Jane O'Meara Sanders (1988–)
Pares Eli SandersDorothy Sanders
Germans Larry Sanders
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: senatorsanders Twitter: SenSanders Instagram: berniesanders Google+: 102227800261183349957 Snapchat: bernie.sanders IMDB: nm0761471 Youtube: UCD_DaKNac0Ta-2PeHuoQ1uA iTunes: 324196035 Musicbrainz: ed7792cd-81a3-4a21-9249-f1d199b7bbf3
Modifica les dades a Wikidata

Bernard "Bernie" Sanders (Brooklyn, 8 de setembre de 1941) és un polític americà i senador júnior per Vermont. Fou candidat per ser el candidat demòcrata a les eleccions presidencials de 2016 dels Estats Units, però perdé la nominació davant Hillary Clinton.[1] Membre del Partit Demòcrata des del 2015,[2][3] Sanders havia estat el congressista independent dels Estats Units que més temps havia servit. Sanders és el líder de l'oposició al Comitè del Pressupost del Senat des del gener de 2015.[4]

Sanders va néixer i créixer a Brooklyn, Ciutat de Nova York, i es va graduar a la Universitat de Chicago el 1964. Quan era estudiant, era un organitzador actiu de protestes pels drets civils pel Congress of Racial Equality (Congrés d'Igualitat Racial) i el Student Nonviolent Coordinating Committee (Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent). Després d'establir-se a Vermont el 1968, Sanders va fer diverses campanyes fallides per ser governador de Vermont i senador dels Estats Units entre principis i mitjan dels anys 70. Com a independent, va ser elegit alcalde de Burlington —la ciutat més poblada de Vermont— el 1981, on va ser reelegit tres vegades. El 1990 va ser escollit per representar el districte congressional major de Vermont a la Cambra de Representants dels Estats Units. El 1991, Sanders va cofundar el Caucus Progressista Congressional. Va exercir de congressista durant 16 anys, abans de ser elegit al Senat el 2006. El 2012, va ser reelegit amb un 71% del vot popular.

Sanders es va donar a conèixer a nivell nacional després del seu discurs filibuster del 2010 en contra de l'extensió proposada de les reduccions d'impostos. Dóna suport a polítiques similars a les dels partits socialdemòcrates d'Europa, especialment al model escandinau, i manté postures progressistes vers la igualtat d'ingressos, l'assistència sanitària universal, l'absència laboral per maternitat, el canvi climàtic, els drets LGBT i la reforma al finançament de campanyes polítiques. Sanders ha criticat la política exterior americana i va ser un oponent a la Guerra d'Iraq. És conegut també per haver lluitat a favor de les llibertats civils i els drets civils, criticant especialment la discriminació racial al sistema judicial americà, com també amb polítiques de vigilància massiva com la Patriot Act i els programes de vigilància massiva de la NSA.

El 19 de febrer de 2019, Sanders va anunciar una segona campanya per les eleccions presidencials de 2020.[5]

Primers anys[modifica]

Bernard Sanders va néixer el 8 de setembre de 1941 a Brooklyn, un dels cinc boroughs de Nova York.[6][7][8][9] El seu pare, Elias Sanders, va néixer a Słopnice, Polònia (llavors a la província austrohongaresa de Galítsia),[10][11] en una família jueva; el 1927, va immigrar als Estats Units amb 17 anys.[10][12][13] La seva mare, Dorothy Sanders (née. Glassberg), va néixer a Nova York el 2 d'octubre de 1912,[14][15] en una família d'immigrats jueus de Polònia i Rússia.[16][17] Molts dels parents d'Elias que es van quedar a Polònia van morir durant l'Holocaust.[15][18][19]

Sanders ha dit que es va interessar per la política de petit: "Un home anomenat Adolf Hitler va guanyar unes eleccions el 1932. Va guanyar unes eleccions, i 50 milions de persones van morir per culpa d'aquestes eleccions durant la Segona Guerra Mundial, incloent-hi 6 milions de jueus. Així que el que vaig aprendre de petita és que la política és, de fet, molt important."[20][21][22]

Sanders va viure a l'East 26th Street a Midwood (Brooklyn).[23] Va estudiar al centre d'educació infantil i primària P.S. 197 a Brooklyn, on va guanyar un campionat del borough amb el seu equip de bàsquet.[24][25] Anava a l'escola jueva durant les tardes, i va celebrar la seva bar mitsvà el 1954.[26] El germà gran de Bernie, Larry, va dir que, durant la infància de Bernie, a la família mai els va faltar ni menjar ni roba, però que despeses més grans, "com cortines o una catifa", els eren difícils de permetre.[27]

Sanders va estudiar a la James Madison High School, també a Brooklyn, on va ser capità de l'equip d'atletisme, i quedà tercer a la cursa indoor d'una milla de Nova York.[24] Al batxillerat, Sanders va perdre les seves primeres eleccions, quedant últim dels tres candidats per president del cos d'estudiants. Poc després de la seva graduació de batxillerat, la seva mare va morir el juny de 1959 als 46 anys;[19] el seu pare va morir tres anys més tard el 4 d'agost de 1962, als 57 anys.[11]

Sanders va estudiar a Brooklyn College durant un any el 1959–60[28] abans de ser transferit a la Universitat de Chicago i graduar-se amb un Bachelor of Arts en ciències polítiques el 1964.[28] Més tard, va ser un estudiant de graduat a la New School for Social Research a Nova York.[29] S'ha descrit com un estudiant de carrera mediocre perquè la classe era "avorrida i irrellevant," mentre que la comunitat va donar-li el seu aprenentatge principal.[30]

Carrera inicial[modifica]

Inicis a l'activisme polític[modifica]

Mentre era a la Universitat de Chicago, Sanders es va apuntar a la Young People's Socialist League (les joventuts del Partit Socialista d'Amèrica),[31] i va ser actiu en el comitè pels drets civils com a organitzador del Congrés d'Igualtat Racial (CORE) i el Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent.[18][32] Sota la coordinació de Sanders, la branca local del CORE es va unir amb la branca de la universitat del SNCC.[33] El gener de 1962, Sanders va liderar un míting a l'edifici d'administració de la Universitat de Chicago per protestar contra la política d'allotjament segregat al campus. "Creiem que és una situació intolerable que els estudiants negres i blancs de la universitat no puguin viure junts en apartaments de la universitat," digué Sanders a la protesta. Sanders i 32 altres estudiants van entrar després a l'edifici i van acampar a fora de l'oficina del president, fent la primera acapmada pels drets civils en la història de Chicago.[34][35] Després de setmanes d'assegudes, Beadle, el president, i la universitat van formar una comissió per investigar la discriminació.[36] Sanders va passar un dia enganxant pòsters contra la brutalitat policial, però més tard es va adonar que el seguia un cotxe de la policia de Chicago traient-los tots.[37]

Sanders va anar a la Marxa de Washington pel treball i la llibertat de 1963, on Martin Luther King, Jr. va fer el seu discurs "I Have a Dream".[18][37][38] Aquell estiu, va ser acusat de resistència a les autoritats en una manifestació contra la segregació a les escoles públiques de Chicago i va ser multat 25 dòlars.[39][40]

A més del seu activisme pels drets civils durant els anys 60 i 70, Sanders va ser actiu en diversos moviments pacifistes i en contra de les guerres. Va ser membr del Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent i la Unió estudiantil per la pau mentre era a la Universitat de Chicago. Sanders va sol·licitar l'estatus d'objector de consciència durant la Guerra del Vietnam; la seva sol·licitud va ser denegada, però ja era massa gran per ser conscrit. Malgrat que s'oposava a la guerra, Sanders mai criticà els que van lluitar-hi i es dóna suport a les ajudes als veterans.[41][42]

Carrera privada[modifica]

Després de graduar-se, Sanders retornà a Nova York, on va treballar fent diverses feines, entre les quals professor Head Start, ajudant de psiquiàtra i fuster.[30] El 1968, Sanders es va traslladar a Vermont, ja que "havia quedat captivat per la vida rural." Allà va treballar de fuster, cineasta amateur, i escriptor[43] que creava i venia "tires de pel·lícula radicals" i altre material per escoles.[44]

Campanyes amb Liberty Union[modifica]

Sanders va començar la seva carrera política electoral el 1971 com a membre del Liberty Union Party, que es va originar al moviment anti-guerra i al People's Party. Va ser candidat per Liberty Union a governador de Vermont el 1972 i el 1976, i com a candidat a senador el 1972 i el 1974.[45] A la cursa al Senat de 1974, Sanders fou tercer (5.901 vots; 4%), per darrere de Patrick Leahy (D, VI; 70.629 vots; 49%) i el llavors representant Dick Mallary (R; 66.223 vots; 46%).[46][47]

La campanya de 1976 fou el moment de màxima influència de Liberty Union, i Sanders va aconseguir 11.000 vots per a governador. Això va forçar que els càrrecs de Tinent Governador i Secretari d'Estat es decidissin per la legislatura de l'estat quan el seu vot total no permetia que els republicans o els demòcrates aconseguissin la majoria de vots.[48] La campanya va drenar els fons i l'energia de la Liberty Union, i l'octubre de 1977, menys d'un any després de la campanya de 1976, Sanders i la candidata a fiscal general del partit, Nancy Kaufman, van deixar el partit.[48]

Posteriorment, Sanders va treballar com a escriptor i director de l'American People's Historical Society (APHS).[49] Allà, va fer un documental de 30 minuts sobre el líder americà socialista i candidat a president Eugene V. Debs.[31][50]

Alcalde de Burlington[modifica]

Campanyes[modifica]

El 1981, a proposta del seu amic Richard Sugarman, professor de religió a la Universitat de Vermont, Sanders va concórrer a les eleccions a alcalde de Burlington. Va derrotar el demòcrata Gordon Paquette, que portava 6 mandats com a alcalde, per un marge de tan sols deu vots, en unes eleccions amb quatre candidats celebrades el 3 de març de 1981.[51][52] Posteriorment, fou reelegit tres cops, derrotant tant a candidats demòcrates com republicans. El 1983 va rebre el 53% dels vots, i el 55% l'any 1985.[53] En la seva última campanya com a alcalde, el 1987, Sanders va derrotar Paul Lafayette, candidat demòcrata que tenia el suport oficial dels dos partits principals.[54]

Després de quatre mandats de dos anys, Sanders va decidir no optar a la reelecció el 1989. Va ser professor de ciències polítiques a la Kennedy School of Government a la Universitat Harvard aquell any i al Hamilton College el 1991.[55]

Administració[modifica]

Durant el seu mandat, Sanders es va autoanomenar socialista i també era descrit així per la premsa.[56][57] Durant el seu primer mandat, els seus seguidors, entre els quals el primer conseller pel Citizens Party Terry Bouricius, van formar la Coalició Progressista, precursora del Partit Progressita de Vermont.[58] Els progressistes mai van aconseguir més de sis escons dels 13 existents a l'ajuntament, però eren prou per evitar que l'ajuntament invalidés el poder de veto de Sanders.

Durant la dècada de 1980, Sanders fou crític amb la política exterior dels Estats Units a Amèrica del Sud.[59] El1985, l'ajuntament de Burlington va acollir un acte amb Noam Chomsky. A la seva introducció, Sanders va descriure Chomsky com "una veu molt vocal i important al desert de vida intel·lectual a Amèrica", i va afegir que estava "encantat de saludar una persona de la qual crec que tothom n'està molt orgullós."[60][61]

L'administració Sanders va equilibrar els pressupostos municipals i va atraure a Burlington un equip de les lligues inferiors de beisbol, els Vermont Reds, llavors filial doble-A dels Cincinnati Reds.[15] Sota el mandat de Sanders, Burlington va denunciar la franquícia de televisió per cable local, i va aconseguir tarifes reduïdes per als clients.[15]

Com a alcalde, Sanders va liderar projectes per revitalitzar el centre de Burlington. Un dels seus assoliments va ser el desenvolupament de la ribera del llac Champlain.[15] El 1981 Sanders va fer campanya contra els plans del desenvolupador Tony Pomerleau per convertir els terrenys de la ribera, llavors industrials,[62] en hotels, oficines i habitatges de luxe.[63] Sanders va fer campanya sota l'eslògan "Burlington is not for sale" ("Burlington no està en venda") i va donar suport a un pla que transformava la ribera en un districte d'ús mixt amb habitatges, parcs i espai públic.[63]

Sanders va acollir i produir un programa de televisió d'accés públic, Bernie Speaks with the Community, entre el 1986 i el 1988.[64][65] Va col·laborar amb 30 músics de Vermont per gravar un àlbum de folk, We Shall Overcome, el 1987.[66][67] El 1987, U.S. News & World Report va considerar Sanders un dels millors alcaldes d'Amèrica.[68]

Cambra de Representants dels Estats Units[modifica]

Eleccions[modifica]

El 1988, el llavors congressista pel districte de Vermont, el republicà Jim Jeffords, va decidir buscar un escó al Senat dels Estats Units, i va deixar vacant el seu lloc com a represenentant. El vicegovernador republicà Peter P. Smith va guanyar les eleccions a la Cambra de Representants amb un 41% dels vots. Sanders, que s'havia postulat com a independent, va aconseguir el 38% dels vots, mentre que el representant estatal del Partit Demòcrata Paul N. Poirier va acabar en tercer lloc amb un 19% dels vots.[69] Dos anys més tard, Sanders es va tornar a presentar per exercir el càrrec i va derrotar Peter P. Smith, que buscava la reelecció, per un marge de 56% a 40%.

Sanders va ser el primer independent escollit a la Cambra de Representants dels Estats Units des de l'elecció de Frazier Resmas, representant per Ohio, 40 anys enrere.[70] Sanders va exercir el càrrec durant 16 anys. Sempre fou reelegit amb avantatges notables excepte l'any 1994, durant la Revolució Republicana, quan va guanyar amb el 49,% dels vots per un avantatge del 3,3%.[71]

Legislació[modifica]

Sanders l'any 1991

Durant el seu primer any a la Cambra de Representants, Sanders es va allunyar de possibles aliats per la seva crítica dirigida als dos partits polítics, que acusava de treballar a favor dels rics. El 1991, Sanders va cofundar el Congressional Progressive Caucus, un grup de demòcrates liberals que Sanders va presidir durant els seus primers vuit anys d'existència.[15]

Armes[modifica]

El 1993, Sanders va votar contra la Llei Brady, que imposava verificacions d'antecedents i un període d'espera per a compradors d'armes a tot el territori nord-americà, i que fou aprovada amb 238 vots a favor i 187 en contra.[72][73] El 2005, va votar a favor de la Llei per a la protecció del comerç legal d'armes.[74] L'objectiu d'aquesta llei era protegir els comerciants i fabricants de possibles responsabilitats per actes criminals comesos amb les seves armes. El 2015 Sanders va defensar el seu vot argumentant que "si algú té una arma i aquesta cau en mans d'un assassí, i l'assassí mata algú amb aquesta arma, assenyales el fabricant com a responsable? El fabricant de l'arma no seria més responsable d'aquest crim, com tampoc no ho seria una fàbrica de martells per un crim comès amb un martell."[75]

Guerra d'Iraq[modifica]

Sanders va votar contra les resolucions que autoritzaven l'ús de forces militars a Iraq el 1991 i el 2002, i es va oposar a la invasió d'Iraq de 2003. Va votar a favor de la Llei per l'autorització de l'ús de força militar en contra de terroristes,[76] que s'ha utilitzat com a justificació legal per les polèmiques accions militars des dels atemptats de l'11 de setembre.[77] Sanders va votar a favor d'una moció no resolutiva en suport a les tropes que van participar al començament de la invasió a l'Iraq, però va fer un discurs davant del ple criticant la naturalesa partidista del vot i les accions de l'administració de George W. Bush que van portar a la guerra.

Pel que fa a la investigació que va resultar de la filtració de la identitat de l'agent de la CIA Valerie Plame per part d'un oficial del Departament d'Estat, Sanders va declarar: "la revelació que el president va autoritzar la desclassificació d'informació per desacreditar un crític de la guerra d'Iraq hauria de dir a cada membre del congrés que és hora de fer una investigació sobre com vam arribar a a aquesta guerra i per què el congrés ja no pot actuar com a segell d'aprovació al servei d'un president."[78]

Sanders ha estat un crític de la Patriot Act, llei contra la qual va votar com a congressista.[79] Després que fos aprovada amb 357 vots i 66 en contra a la cambra baixa, Sanders va promoure i votar diverses esmenes per intentar limitar els seus efectes, i va votar contra totes les reautoritzacions.[80][81] El juny de 2005, Sanders va proposar una esmena per limitar les clàusules de la Patriot Act que permetien al govern aconseguir registres de biblioteques i compres de llibres fetes per individus. L'esmena va passar per la Cambra de Representants amb una majoria bipartidista, però fou eliminada el 4 de novembre del mateix any després de negociacions entre les dues cambres i no es va arribar a convertir en llei.[82]

El març de 2006, després d'una sèrie de resolucions en diverses ciutats de Vermont que li demanaven emprendre mocions per destituir George W. Bush, Sanders va declarar que era "poc pràctic parlar d'una destitució", considerant que els republicans tenien el control de la Cambra de Representants i del Senat.[83] Tot i així, Sanders no va ocultar la seva oposició a l'administració de Bush, a la qual va criticar constantment per les seves retallades en programes socials.[84][85][86]

Reforma bancària[modifica]

Sanders va criticar el president de la Reserva Federal Alan Greenspan. El juny de 2003, durant una sessió de preguntes i respostes al llavors president de la reserva, Sanders va dir a Greenspan que li preocupava que estigués "fora de focus" i que veiés "la funció del teu lloc com la tasca de defensar els rics i les grans corporacions."[87][88] Sanders va apuntar el 1998 que els bancs d'inversió i els bancs comercials havien de mantenir-se com a entitats separades.[89] L'octubre de 2008, després que Sanders aconseguís el seu escó al Senat, Greenspan va admetre davant del Congrés que la seva ideologia econòmica era defectuosa.[90]

Altres[modifica]

El 2 de novembre de 2005 Sanders va votar contra la Llei de llibertat d'expressió en línia, que havia exclòs Internet de les restriccions de finançament de campanyes electorals.

Senat dels Estats Units[modifica]

Eleccions[modifica]

Bernie Sanders essent jurat senador pel llavors vicepresident Dick Cheney el gener de 2007.

Sanders es va postular a les eleccions del Senat dels Estats Units el 21 d'abril de 2005, després que el senador Jim Jeffords anunciés que no optaria a un quart mandat. Chuck Schumer, president del Comitè de Campanya Senatorial Demòcrata, va recolzar Sanders, un moviment important que va significar que cap demòcrata que competís contra Sanders podria rebre ajuda financera del partit. Sanders també fou recolzat pel líder de la minoria del senat Harry Reid, i el president del Comitè Nacional Demòcrata governador anterior de Vermont Howard Dean. Aquest va declarar el maig de 2005 que considerava Sanders "un aliat que vota amb els demòcrates el 98% dels cops."[91] El llavors senador Barack Obama també va fer campanya per Sanders a Vermont el març de 2006.[92]

A la campanya política més cara de la història de Vermont, Sanders va vèncer l'empresari Rich Tarrant amb un marge aproximat de 2 a 1.[93] Molts mitjans de comunicació van anticipar que Sanders guanyaria abans de qualsevol resultat. Fou reelegit el 2012 amb el 71% dels vots.[94]

Legislació[modifica]

Una enquesta de Public Policy Polling l'agost de 2011 indicava que el seu índex d'aprovació era del 67% i el seu índex d'aprovació del 28%, fet que el convertia en el tercer senador més popular del país.[95] La NAACP i l'NHLA van donar a Sanders una puntuació del 100% pels seus vots al Senat.[96] Dels 50 senadors escollits pel diari The Forward,[97] Sanders era entre els cinc primers. El novembre de 2015 d'acord amb una enquesta feta per Morning Consult, Sanders va obtenir un índex d'aprovació del 83% entre els seus electors, fet que el convertia en el senador més popular del país.[98]

Pressupost[modifica]

Sanders va parlar durant més de vuit hores en el seu filibuster el desembre de 2010

El 24 de setembre de 2008 Sanders va publicar una carta oberta al cap del Departament del Tresor dels Estats Units, el secretari Henry Paulson, denunciant la proposta de rescatar els bancs després de la crisi financera de 2008. Aquesta carta va reunir més de 8.000 firmes en menys de 24 hores.[99] El 29 de gener de 2009 Sanders i els demòcrates Robert Byrd, Russ Feingold i Tom Harkin eren els únics membres de la majoria que van votar contra el nomenament de Timothy Geithner com a cap del Departament del Tresor.[100]

El 10 de desembre de 2010 Sanders va fer un discurs de més de vuit hores en un intent infructuós de filibusterisme contra la Llei per la desgravació fiscal, la reautorització de l'assegurança d'atur i la creació de llocs de treball de 2010, que proposava estendre les taxes d'impostos de l'administració de Bush. Al seu discurs, Sanders va expressar la seva desaprovació dient: "ja n'hi ha prou! Quantes cases pots tenir?".[101] Aquesta llei va acabar sent aprovada, però en resposta al discurs centenars de persones van firmar peticions en línia demanant la postulació de Bernie Sanders com a candidat a la presidència el 2012, mentre que les enquestes del partit van començar a mesurar el seu suport als principals estats de les primàries.[102][103] Activistes progressistes com el rabí Michael Lerner i l'economista David Korten van donar suport públicament a Sanders en una suposada candidatura presidencial en contral del president Barack Obama.[103]

El discurs de Bernie Sanders va ser publicat el febrer de 2011 per Nation Books com The Speech: A Historic Filibuster on Corporate Greed and the Decline of Our Middle Class i els ingressos per drets d'autor es van donar a organitzacions de caritat sense ànim de lucre a Vermont.[104]

Comitè de Pressupost del Senat[modifica]

El gener de 2015, Sanders es va convertir en Membre d'Alt Nivell de la minoria del Comitè de Pressupost del Senat.[4] Va nomenar la professora d'economia Stephanie Kelton, una destacada acadèmica en teoria monetària moderna com a assessora per la minoria demòcrata del comitè i va presentar un informe enfocat en ajudar a "reconstruir la classe mitjana que està desapareixent", el qual incloïa propostes per augmentar el salari mínim, estimular la despesa en infraestructura i augmentar els pagaments de seguretat social.[105][106]

Campanya presidencial de 2016[modifica]

Sanders parlant a Conway (Nou Hampshire) l'agost de 2015

Sanders va anunciar la seva intenció d'obtenir la nominació del Partit Demòcrata per la Presidència dels Estats Units el 30 d'abril de 2015,[107][108][109] i la seva campanya va començar oficialment el 26 de maig de 2015 a Burlington.[108] Al seu anunci, Sanders va dir que no creia "que els homes i dones que van defensar la democràcia americana van lluitar per crear una situació on bilionaris fossin propietaris del procés polític," i va fer d'això una idea central durant la seva campanya.[107][108] La senadora Elizabeth Warren va celebrar l'entrada de Sanders a la cursa per la nominació, dient que "estic contenta de veure'l allà donant la seva versió de quin hauria de ser el lideratge d'aquest país," però mai no li va donar suport.[110][111] Malgrat que inicialment es considerava que la probabilitat que reeixís era molt baixa, Sanders va guanyar 23 primàries i caucus, i aproximadament el 46% dels delegats, en front del 54% que va obtenir Hillary Clinton. La seva campanya fou destacada per l'entusiasme dels seus seguidors, com també pel seu rebuig de grans donacions de grans empreses, la indústria financera i Super PACs. El 12 de juliol de 2016, Sanders va donar suport oficialment a Clinton a la seva campanya a les eleccions generals contra el republicà Donald Trump, i va demanar als seus votants que seguissin amb la "revolució política" que havia iniciat la seva campanya.[112]

Campanya presidencial de 2020[modifica]

Sanders al seu segon acte de la campanya al Navy Pier de Chicago el març de 2019

El 19 de febrer de 2019 Sanders va anunciar a la ràdio pública de Vermont que es presentaria a les primàries del Partit Demòcrata per aconseguir la nominació a la presidència dels Estats Units a les eleccions del 2020.[113] El mateix dia, va anunciar la seva campanya en una entrevista a la cadena de televisió CBS[114] i en un correu electrònic als seus seguidors.[115] Sanders va declinar la nominació demòcrata al Senat dels Estats Units per Vermont el 2006, el 2012 i el 2018, fet que havia causat problemes a la seva candidatura anterior. Juntament amb el seu anunci de la campanya, va dir que compliria una nova regla dels candidats presidencials demòcrates i confirmaria la seva pertinença al partit.[116] El 5 de març de 2019, va signar en una declaració formal que era membre del Partit Demòcrata i que serviria com a demòcrata si és escollit. El dia anterior havia signat papers per concórrer les eleccions al Senat el 2024 com a independent.[117]

Referències[modifica]

  1. «Clinton s'assegura la nominació com a candidata demòcrata a la Casa Blanca» (en ca). Ara.cat.
  2. «El socialista Sanders repta Clinton en la pugna pel 2016». El Punt Avui, 01-05-2015. [Consulta: 18 octubre 2015].
  3. Blomquist, Dan; Robert Way. «Bernie Sanders files for Democratic ballot in N.H. primary». Boston Globe, 05-11-2015. «Sanders arrived at the State House... accompanied by Raymond Buckley, chairman of the New Hampshire Democratic Party, who was there to support Sanders' filing in case any challenges were made to his status as a member of the party. None occurred.»
  4. 4,0 4,1 Needham, Vicki. «Senate Democrats lock in key committee memberships». The Hill, 12-12-2014. [Consulta: 19 juliol 2015].
  5. CNN, Gregory Krieg. «Bernie Sanders launches second presidential campaign».
  6. Horowitz, Jason. «Bernie Sanders’s ‘100% Brooklyn’ Roots Are as Unshakable as His Accent». The New York Times. The New York Times Company, 24-07-2015. [Consulta: 18 febrer 2016].
  7. «Bernie Sanders». Jewish Virtual Library. American-Israeli Cooperative Enterprise. [Consulta: 18 febrer 2016].
  8. «Bernie Sanders Biography». Biography.com. A&E Television Networks, LLC. [Consulta: 18 febrer 2016].
  9. «SANDERS, Bernard (1941 - )». Biographical Directory of the United States Congress. Office of the Clerk of the United States House of Representatives' Office of History and Preservation and the Office of the Historian of the United States Senate. [Consulta: 18 febrer 2016].
  10. 10,0 10,1 «Bernie Sanders' ancestral town in Poland kvells over his Iowa performance». Jewish Telegraphic Agency, 02-02-2016 [Consulta: 3 febrer 2016].
  11. 11,0 11,1 «Eli Sanders». Geni.com. [Consulta: 23 gener 2016].
  12. New York Passenger Lists, 1820–1957 immigration record: Eliasz Gitman, sailing from Antwerp, mother Jetti Gutman, citizenship in 1927 as Elias Sanders
  13. «Straight Outta Brooklyn, by Way of Vermont: The Bernie Sanders Story». Tablet (magazine), 20-08-2015 [Consulta: 20 gener 2016]. «Soltys told them that at the time the Nazis invaded Poland, Romek was the leader of Slopnice's Jewish community. "Which of course," Larry said, "meant he was one of the first to be killed."»
  14. Gaudiano, Nicole. «OnPolitics: 6 things to know about Bernie Sanders». USA Today, 28-04-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Leibovich, Mark «The Socialist Senator». The New York Times, 21-01-2007 [Consulta: 18 juliol 2015].
  16. «Bessie Glassberg (Goldberg)». Geni.com. [Consulta: 27 gener 2016].
  17. «Benjamin Glassberg». Geni.com. [Consulta: 27 gener 2016]. «Birthplace: Radzyn Podlaski, Radzyń Podlaski County, Lublin Voivodeship, Poland»
  18. 18,0 18,1 18,2 Kelly, Amita «5 Things You Should Know About Bernie Sanders». NPR, 29-04-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
  19. 19,0 19,1 Stone, Kurt. The Jews of Capitol Hill: A Compendium of Jewish Congressional Members. Scarecrow Press, 2010, p. 483. 
  20. Sathish, Madhuri. «Bernie Sanders’ Quote About Hitler Winning An Election Is Powerful. It’s Also Misleading». Bustle, 28-08-2015.
  21. Feldmann, Linda. «Bernie Sanders: 'I’m Proud to be Jewish'». The Christian Science Monitor, 11-06-2015. [Consulta: 13 juny 2015]. «'I'm proud to be Jewish,' the Independent from Vermont – and candidate for the Democratic presidential nomination – responded Thursday at a press breakfast hosted by the Monitor. Though, he added, 'I'm not particularly religious.' As a child, Sanders said, being Jewish taught him 'in a very deep way what politics is about. A guy named Adolf Hitler won an election in 1932,' the senator said. 'He won an election, and 50 million people died as a result of that election in World War II, including 6 million Jews. So what I learned as a little kid is that politics is, in fact, very important.'»
  22. «Sanders Could Be The First Jewish President, But He Doesn't Like To Talk About It». NPR, 02-11-2015.
  23. Horowitz, Jason. "Bernie Sanders’s ‘100% Brooklyn’ Roots Are as Unshakable as His Accent", The New York Times, July 24, 2015. Accessed February 21, 2016.
  24. 24,0 24,1 Bump, Philip. «The untold story of Bernie Sanders, high school track star». Washington Post, 29-01-2016. [Consulta: 29 gener 2016].
  25. Felsenthal, Carol. «Bernie Sanders Found Socialism at the University of Chicago». Chicago magazine, 04-05-2015. [Consulta: 18 juliol 2015]. «He graduated from Brooklyn's P.S. 197 and James Madison High School where he was captain of his high school track team.»
  26. Stone, Kurt F.. The Jews of Capitol Hill: A Compendium of Jewish Congressional Members. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 483. ISBN 9780810857315. OCLC 755001191. 
  27. «Bernie ropes in British brother for showdown with Clinton». Sunday Times (London), 17-01-2016 [Consulta: 22 gener 2016].
  28. 28,0 28,1 «Bernie Sanders Fast Facts». CNN, 20-08-2015 [Consulta: 13 octubre 2015].
  29. Sanders, Bernard «Cuba: the Other Side of the Story». Vermont Freeman, 29-03-1969.
  30. 30,0 30,1 Talbot, Margaret. "The Populist Prophet", The New Yorker (October 12, 2015).
  31. 31,0 31,1 Kruse, Michael «Bernie Sanders Has a Secret: Vermont, his son and the hungry early years that made him the surging socialist he is today». Politico, 09-07-2015 [Consulta: 18 juliol 2015]. «After he graduated from James Madison High School in 1959, he went to Brooklyn College for a year before transferring to the University of Chicago, where he joined the Congress of Racial Equality, the Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC), the Student Peace Union, and the Young People's Socialist League.»
  32. Nichols, John. «Bernie Sanders Speaks», 06-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  33. Tim Murphy. «Here’s What Bernie Sanders Actually Did in the Civil Rights Movement». Mother Jones, 11-02-2016. [Consulta: 11 febrer 2016].
  34. Frizell, Sam «The Radical Education of Bernie Sanders». Time, 26-05-2015 [Consulta: 10 setembre 2015].
  35. Perlstein, Rick «A political education». The University of Chicago Magazine, gener 2015 [Consulta: 10 setembre 2015].
  36. Craven, Jasper «Can Sanders’ civil rights experience at U. of C. translate on campaign trail?». Chicago Tribune, 26-08-2015.
  37. 37,0 37,1 Frizell, Sam. "The Radical Education of Bernie Sanders", Time (May 26, 2015).
  38. Sanders, Bernie. «News August 25». Senate.gov. [Consulta: 17 juny 2015].
  39. Skiba, Katherine «Arrest photo of young activist Bernie Sanders emerges from Tribune archives». Chicago Tribune [Consulta: 20 febrer 2016].
  40. Murphy, Tim «Read 21-Year-Old Bernie Sanders' Manifesto on Sexual Freedom». Mother Jones, 26-08-2015 [Consulta: 10 setembre 2015].
  41. Vogel, Steve. «Bernie Sanders on frontline for veterans». The Washington Post, 14-04-2013. [Consulta: 30 setembre 2015].
  42. Parks, Mary Alice. «Bernie Sanders Applied for 'Conscientious Objector' Status During Vietnam, Campaign Confirms». ABC News, 31-08-2015. [Consulta: 30 setembre 2015].
  43. Bernie Sanders: From hippie migrant to would-be president The Washington Post, April 30, 2015
  44. The 25 best things we learned from Bernie Sanders’ book MSNBC, May 28, 2015
  45. Sen. Bernard Sanders (I-Vt.) RollCall.com. Retrieved August 19, 2015.
  46. "Election Results Search: 1974 Election Results", sec.state.vt.us; further: pdf for "1974GEUSSen.xls". Citation for votes (total for Leahy and percentages calculated from spreadsheet). Retrieved May 2, 2015.
  47. Nelson, Garrison, "Jim Jeffords: Reluctant Rebel" Section: "1974: Changing the Congressional Guard", vtdigger.org, September 14, 2014. Citation for other candidate's full names and brief bios. Retrieved May 2, 2015.
  48. 48,0 48,1 Guma, Greg. The People's Republic: Vermont and the Sanders Revolution. South Burlington, Vermont: New England Press, 1989, p. 19–42. ISBN 9780933050785. 
  49. Arena Profile: Sen. Bernie Sanders. Politico. Retrieved August 19, 2015.
  50. Bernard Sanders (1979). Eugene V. Debs: Trade Unionist, Socialist, Revolutionary, 1855–1926 – Introduction on YouTube. Retrieved July 13, 2015.
  51. «Bernie Sanders Time Line: 2016 presidential campaign, U.S. senator, primary elections, socialist». Seven Days, 17-09-2014. [Consulta: 19 agost 2015].
  52. Davis, Mark «Spoiler Alert: How a Burlington Restaurateur Served Bernie Sanders». Seven Days, 16-09-2015 [Consulta: 2 novembre 2015].
  53. Hillinger, Charles «Two Politicians Who Broke Mold in Vermont». Los Angeles Times, 28-04-1985 [Consulta: 2 novembre 2015].
  54. «Re-election easy for Socialist mayor». [Burlington, Vermont], 04-03-1987, p. A6.
  55. «WSJ Sanders Profile». The Wall Street Journal [Consulta: 18 gener 2013].
  56. Banks, Russell «Bernie Sanders, the Socialist Mayor». The Atlantic, 05-10-2015 [Consulta: 21 gener 2016].
  57. Associated Press «Self-Styled Socialist Takes Oath as Mayor of Burlington, Vermont». Boston Globe. Associated Press, 07-04-1981.
  58. «Senator Bernie Sanders». [Consulta: 8 juny 2015].
  59. «Third Political Parties in America», 03-02-1989.
  60. Bethania Palma Markus (August 11, 2015). The Bernie effect: Noam Chomsky says Sanders will push the Democratic Party to the left. The Raw Story. Retrieved August 21, 2015.
  61. «Chomsky Speech at Burlington City Hall – 1985». [Consulta: 21 agost 2015].
  62. Associated Press; Thomas, Ken «Bernie Sanders kicks off 2016 bid from Clinton's left». The Bellingham Herald. Associated Press, 26-05-2015.
  63. 63,0 63,1 Reynolds, David. Democracy Unbound: Progressive Challenges to the Two Party System. South End Press, 1997, p. 162. ISBN 9780896085633. 
  64. «Bernie Speaks with the Community». Center for Media and Democracy. [Consulta: 10 febrer 2016].
  65. Murphy, Tim «I Can't Stop Watching These Old Clips of Bernie Sanders' Cable-Access Show». Mother Jones, 10-11-2015 [Consulta: 10 febrer 2016].
  66. Davis, Mark «Bernie Sanders Recorded a Folk Album. No Punchline Required». Seven Days, 17-09-2014 [Consulta: 10 febrer 2016].
  67. Kaczynski, Andrew «Watch This 1980s Bernie Sanders Public Access Show On Recording His Folk Album». BuzzFeed, 25-06-2015 [Consulta: 10 febrer 2016].
  68. Real Change. 1 novembre 2015 – via YouTube. 
  69. «VT At-Large Race, November 8, 1988». ourcampaigns.com. [Consulta: 17 febrer 2013].
  70. Pertman, Adam «'The Times Caught Up' To Vermont Socialist». Boston Globe, 11-11-1990.
  71. «Statistics of the Congressional Election of November 8, 1994», 12-05-1995.
  72. Qiu, Linda. «Did Bernie Sanders vote against background checks and waiting periods for gun purchases?». Tampa Bay Times, 10-07-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
  73. «Final Vote Results for Roll Call 614». Office of the Clerk of the U.S. House of Representatives. [Consulta: 17 novembre 2014].
  74. «Final Vote Results for Roll Call 534». Office of the Clerk of the U.S. House of Representatives. [Consulta: 18 juliol 2007].
  75. Bradner, Eric. «Bernie Sanders wants to 'bring us to the middle' on guns». CNN, 05-07-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  76. «Final Vote Results for Roll Call 342». Office of the Clerk of the U.S. House of Representatives. [Consulta: 13 octubre 2014].
  77. Johnsen, Gregory D. «60 Words And A War Without End: The Untold Story Of The Most Dangerous Sentence In U.S. History». Buzzfeed, 16-01-2014 [Consulta: 13 octubre 2014].
  78. Yost, Pete «Libby: Bush, Cheney OK’d leak campaign». Bennington Banner. Associated Press, 07-04-2006.
  79. «Final Vote Results for Roll Call 398». Office of the Clerk of the U.S. House of Representatives. [Consulta: 19 maig 2015].
  80. Hudson, David L., Jr. «Patriot Act». Libraries and First Amendment. First Amendment Center, 25-05-2004. [Consulta: 19 maig 2015].
  81. Sanders, Bernie. «Bernie Sanders: It's Time To End Orwellian Surveillance of Every American». Time, 07-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  82. «Sanders' Freedom to Read Language Dropped from Spending Bill». American Library Association Washington Office Newsline, 14, 04-11-2005.
  83. «Vermont Town Votes to Impeach President». Associated Press, 08-03-2006 [Consulta: 19 juliol 2015]. «Sanders said in a statement that although the Bush administration 'has been a disaster for our country, and a number of actions that he has taken may very well not have been legal,' given the reality that the Republicans control the House and the Senate, 'it would be impractical to talk about impeachment.'»
  84. Office of Bernie Sanders. «Sanders Blasts Bush's Housing Secretary on Housing Cuts in Vermont». US House of Representatives, 20-05-2004. Arxivat de l'original el 26 de setembre de 2006. [Consulta: 29 agost 2010].
  85. Sanders, Bernie. «Have They No Shame?». TPMCafe.com, 24-06-2005. Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2007. [Consulta: 29 agost 2010].
  86. «(VIDEO) Bernie Speaks Out Against The President's Attempt to Eliminate Critical Program Providing Food to Low-Income Seniors». Internet Archive: Wayback Machine, 20-02-2006. Arxivat de l'original el 26 de setembre de 2006. [Consulta: 29 agost 2010].
  87. «Statement of Congressman Sanders on 7/16/2003 regarding: Congressman Sanders' Questioning of Federal Reserve Chairman Greenspan». Arxivat de l'original el 26 de setembre de 2006. [Consulta: 29 agost 2010].
  88. Bernie Sanders vs.
  89. «Who should pay?». Brattleboro Reformer, 23-09-2008.
  90. Plantilla:Cita vídeo
  91. «Meet the Press: Transcript». MSNBC, 22-05-2005. [Consulta: 1r agost 2011].
  92. Krieg, Gregory. «Watch Young Senator Barack Obama Campaign for Bernie Sanders in 2006». mic.com, 09-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  93. Ring, Wilson «Sanders, Welch are winners in Vermont». Boston Globe. Associated Press, 07-11-2006 [Consulta: 25 gener 2007].
  94. «Vermont Election Results». Decision 2012. NBC News. [Consulta: 21 abril 2013].
  95. Easley, Jason. «Americans Love Socialism: Bernie Sanders Is The 3rd Most Popular US Senator», 02-08-2011. Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2012. [Consulta: 18 juliol 2015].
  96. Ackerman, Seth «Give the People What They Want: Bernie Sanders’ signature issues aren’t ‘white’ issues». Falta indicar la publicació, 29-06-2015. ISSN: 2158-2602.
  97. «Forward 50 2015». Forward.com, 11-11-2015. [Consulta: 11 novembre 2015].
  98. Bernie Sanders Is America's Most Popular Senator, New Survey Says.
  99. «(Video) Bailout Petition Statement». Senate.gov, 24-09-2008. Arxivat de l'original el 14 d'octubre de 2008. [Consulta: 29 agost 2010].
  100. «U.S. Senate: Legislation & Records: Roll Call Vote». Senate.gov. [Consulta: 29 agost 2010].
  101. Burleigh, Nina. «Bernie Sanders' war on the banks», 25-10-2011. [Consulta: 19 juliol 2015].
  102. Memoli, Michael A. «Sen. Bernie Sanders ends filibuster». Los Angeles Times, 10-12-2010 [Consulta: 1r agost 2011].
  103. 103,0 103,1 Nichols, John «That 'Sanders for President' Talk is Real Enough, But Bernie's Not Going There». The Nation, 29-12-2010.
  104. «Sen. Bernie Sanders' 8 1/2-hour Speech to be Sold in Book Form». , 20-01-2011 [Consulta: 20 gener 2011].
  105. Lawler, Joseph. «Sanders names 'deficit owl' his chief economist». Washington Examiner, 26-12-2014. [Consulta: 18 juliol 2015].
  106. Resnikoff, Ned. «Bernie Sanders, mulling presidential run, adopts novel stance on deficit». Al Jazeera, 19-02-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  107. 107,0 107,1 ; Rucker, Philip«An unlikely contender, Sanders takes on 'billionaire class' in 2016 bid», 30-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
  108. 108,0 108,1 108,2 Rappeport, Alan «Bernie Sanders Announces He Is Running for President». The New York Times, 29-04-2015 [Consulta: 30 abril 2015].
  109. Cogan, Marin. «Daily Intelligencer: Bernie Sanders Is Officially Running for President – That Doesn't Mean You Can Ask Him About Hillary Clinton», 30-04-2015.
  110. Pointdujour, Prisca «Elizabeth Warren praises Bernie Sanders prez bid». Boston Herald, 02-05-2015 [Consulta: 3 maig 2015].
  111. Kamisar, Ben «Ready for Warren Endorses Sanders». The Hill, 19-06-2015 [Consulta: 24 febrer 2016].
  112. ; Merica, Dan; Zeleny, Jeff «Bernie Sanders endorses Hillary Clinton». CNN, 12-07-2016.
  113. News, V. P. R. «He's In For 2020: Bernie Sanders Is Running For President Again» (en en).
  114. «Bernie Sanders announces 2020 run: Full transcript». CBS This Morning, 19-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
  115. «Bernie Sanders announces 2020 presidential campaign». Burlington Free Press, 19-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
  116. DiStaso, John. «Independent Bernie Sanders to put in writing that he's a 'bona fide' Democrat», 22-02-2019.
  117. Seitz-Wald, Alex «Bernie Sanders signs DNC loyalty pledge: 'I am a member of the Democratic Party'». NBC News, 05-03-2019 [Consulta: 7 març 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernie Sanders Modifica l'enllaç a Wikidata