LGBT

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

LGBT és l'acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals. Aquell terme, tot i que suscita un poc de controvèrsia, és més global que els termes queer o lesbigai, i més exhaustiu que homosexual o simplement gai. Al Vocabulari terminològic LGBT de la seva sèrie de diccionaris en línia el Termcat va optar per «LGBT» tot en afegir que «l'ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües».[1] Les variants més conegudes són GLBT, LGBTI, LGB, LGTBQ.

Components de l'acrònim[modifica | modifica el codi]

Cada terme de l'acrònim s'empra per a designar els membres del grup específic però també la comunitat o subcultura que els envolta. Aquest pot incloure defensors dels drets, artistes, autors, etc.

Lesbianes

El terme lesbiana es refereix, normalment, a dones amb una atracció sexual envers altres dones, però també a la comunitat lèsbica.

Gais

Tot i que la paraula gai s'aplica majoritàriament a homes amb una atracció sexual envers altres homes, a més de a la comunitat gai masculina, pot ser sinònim de "homosexual", així fent referència a la sexualitat homosexual de persones de qualsevol gènere.

Bisexuals

El terme bisexual es refereix a qualsevol persona amb una orientació sexual envers persones del seu mateix gènere i envers persones que no siguin del seu gener. La bisexualitat pot aproximar-se, amb més o menys precisió, a l'homosexualitat i l'heterosexualitat, encara que és considerat un grau intermedi. El grau d'homosexualitat o bisexualitat que té una persona pot expressar-se amb l'escala Kinsey, tot i que és un mètode que ha creat moltes controvèrsies ja que no té en compte tots els factors que intervenen en l'atracció sexual.

Transgèneres

La paraula transgènere és emprada generalment com un mot jòquer per a designar una àmplia gamma d'individus, comportaments i grups centrats al voltant d'una inversió total o parcial del rol de gènere, així com al voltant de teràpies de reassignació fisicosexual (que poden ser només hormonals o estar relacionades amb diversos graus d'alteració quirúrgica). Cal anar amb compte, ja que és molt comú incloure aquest terme dins d'una orientació sexual quan en realitat està relacionat amb la identitat de gènere, és a dir, les persones transgèneres se senten d'un gènere que acostuma a no correspondre amb el sexe que li van assignar al néixer. Així doncs una persona transgènere es pot identificar com a homosexual, heterosexual, bisexual, o qualsevol altra sexualitat, ja que «transgènere» no implica cap orientació sexual.

Intersexuals

Intersexuals, representats amb la lletra I en la variant LGBTI pot ser o no inclòs en l'acrònim LGBT i algunes comunitats intersexuals no inclouen les persones LGBT no intersexuals (mentre que algunes sí). S'aplica a aquelles persones que han nascut amb genitals o característiques sexuals secundàries que no han estat determinats com a masculins o femenins, o que combinen característiques tant del sexe femení com del masculí. Actualment es rebutja el terme hermafrodita amb aquest sentit perquè es considera pejorativa i inexacta.[2] La línia separatòria entre les persones intersexuals i transsexuals sovint és ben complexa car hi ha individus que encaixen en ambdues classificacions.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Moviment social LGBT
Homomonument (1987) a Amsterdam que commemora les persecucions d'homosexuals, un primer reconeixement oficial del moviment LGTB

Fins a la revolució sexual dels 60 no hi havia més termes per designar aquests grups que els desdenyosos mots emprats per la comunitat hetero (heterosexual), tots carregats de matisos negatius. El primer terme neutre, tercer gènere, en voga abans de la II Guerra Mundial entre els cercles homòfils del doctor Magnus Hirschfeld, va caure en desús després d'ella. Quan aquesta gent va començar a organitzar-se en defensa dels seus drets, van necessitar un mot que diguera qui eren d'una manera positiva, ço és, no pejorativa.

El terme homosexual, originari de l'argot grecollatí medical comportava aleshores un matís negatiu de malaltia, per tota l'estigmatització social que aquell terme havia dut des que s'havia creat al final del segle XIX. Així doncs va ser substituït per «gai», que en principi significava alegre. Quan les lesbianes començaren a forjar la seua pròpia identitat, el terme «gais i lesbianes» esdevingué més comú. Açò va ser seguit prompte per la comunitat transsexual, la qual demandava una categoria legítima. Però, durant les dècades més primerenques del moviment pels drets dels homosexuals, molts gais i lesbianes van rebutjar els transsexuals i van menysprear-los en representar -els transsexuals- els estereotips que la societat tenia de gais i lesbianes. No va ser fins a la dècada dels 1990 que es va fer comú l'ús de «les persones gais, lesbianes i transsexuals»amb igual de respecte en el mateix moviment. Al voltant més o menys d'aquesta època, va ser també quan els bisexuals van començar a definir la seua pròpia identitat afegint a l'anterior acrònim una B (de bisexual).

LGBT esdevingué cada vegada més popular des de mitjans dels 1990 i a partir de 2005 ha esdevingut tan corrent que ha estat adoptat per la majoria de col·lectius de la comunitat lesbiana, gai, transsexual i bisexual, i també per la premsa. Cal dir que el terme LGBT s'empra més a la llengua escrita que a l'oral.

Variants[modifica | modifica el codi]

En una aspiració de correcció política exagerada de trobar una paraula inclusiva (sense incloure els o elles que no ho volen) sense connotació negativa es van proposar tota una sèrie de variants, que no van tenir gaire èxit. Altres grups van distanciar-se d'aquesta hipercorrecció i van decidir de reapropiar-se amb orgull qualsevol paraula insultant. És el que va passar a l'àmbit anglosaxó amb la paraula queer[3] o a Bèlgica amb l'insult janet (= marieta) o als Països Baixos amb nicht (= cosina, doneta).[4] Tots no són pas d'acord amb aquesta actitud.[5]

Existeixen moltes variants però l'acrònim LGBT és el més internacional i el més emprat actualment.[1] Quan no inclou la gent transsexual, és abreujat LGB. Pot incloure també una o -molt menys sovint- dues Q (LGBTQ o LGBTQQ) de queer (terme anglès usat en l'actualitat al Regne Unit amb el significat de «marieta'», generalment despectiu, o també amb un de polític (usat internacionalment), no pejoratiu, que inclou totes les persones que no viuen o actuen d'acord amb l'estricte rol de gènere que la societat li imposa) i de questioning (curiós o que encara no té una orientació sexual clara). Una altra variant, que només presenta un canvi de posició de les lletres, és GLBT, en què es posiciona als gais per davant de les lesbianes. A causa de la discriminació positiva envers les dones es prefereix LGBT. El terme LGTB també és molt usual a l'estat espanyol.

Unes altres variacions -tot i que molt rares a Espanya i presents sobretot als països anglòfons- són:

  • LGBU: La U significa unsure (insegur)
  • LGBI: La I significa intersexual
  • LGBA: La A significa asexual. Algunes persones també l'utilitzen com straight ally (aliat hetero, persona que tot i ser heterosexual col·labora amb el moviment LGBT), encara que moltes altres consideren que aquest no és l'ús adequat ja que els heterosexuals no són part del col·lectiu.

Hi ha moltes altres variants, però en català són raríssimes i no s'utilitzen. En realitat els únics acrònims que resten vius són LGBT (el més usual i internacional), LGTB (també prou usat a Espanya) i LGBTQ (que hi afig els queer).

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El terme conjunt LGBT o GLBT no genera un consens entre tots.[6] Per exemple, alguns argumenten que les causes dels transgèneres i transsexuals no són les mateixes que les dels homosexuals i bisexuals.[7] Aquest argument se centra en la idea que les persones transgèneres i la transsexualitat tenen a veure amb la identitat de gènere o amb el fet de sentir-se home o dona, no amb la orientació sexual. En canvi, els temes dels LGB són percebuts com un assumpte d'orientació sexual o d'atracció, no d'identitat. Aquestes distincions s'han fet dins del context de l'acció política, on les metes dels LGB poden ser percebudes com a diferents a les metes de les persones transgèneres i intersexuals (per exemple, legislació sobre matrimoni homosexual entre uns altres). De forma similar, alguns intersexuals volen ser inclosos en els grups LGBT i prefereixen el terme "LGBTI" mentre uns altres insisteixen que no són part de la comunitat LGBT i desitjarien que no se'ls inclogués com a part del terme.[8][9]

La situació contrària es dóna en el corrent del «separatisme gai i lèsbic» (que no ha de ser confós amb el separatisme lèsbic), que sosté que les lesbianes i els homes gais formen (o haurien de formar) una comunitat distintiva i separada dels altres grups que normalment s'inclouen en l'esfera LGBTQ.[10] Encara que no tinguin un nombre o organització suficients per ser denominats un moviment, els separatistes són un element actiu, vocal i significatiu en moltes parts de la comunitat LGBT.[11][12] En certs casos, els separatistes neguen l'existència o el dret a la igualtat de les orientacions no monosexuals i de la transsexualitat. Això es pot estendre cap a una bifòbia i una transfòbia públiques. Els separatistes tenen oponents poderosos: segons Peter Tatchell del grup de drets humans OutRage!, separar el moviment transgènere del LGB seria una «bogeria política».[13]

Moltes persones han intentat trobar un terme genèric per reemplaçar els nombrosos abreujaments existents.[14] Per a això s'han intentat usar paraules com «queer» i «Arc de Sant Martí», però no s'han adoptat de manera generalitzada.[15] «Queer» té moltes connotacions negatives per a les persones grans, que recorden l'ús de la paraula com un insult i una provocació, a part de que l'ús negatiu del terme se segueix donant. D'altra banda, molts joves entenen que la paraula «queer» té més càrrega política que «LGBT».[16] Per la seva banda, «Arc de Sant Martí» té connotacions que fan recordar als hippies, els moviments New Age i organitzacions com la Coalició Rainbow/PUSH de Jesse Jackson als Estats Units.

El terme no ha estat adoptat per tots, en entendre alguns que és massa políticament correcte o que és un intent de categoritzar grups diferents de persones en una paraula que suposi una zona grisa. Una altra preocupació és que el terme LGBT pugui implicar que les preocupacions i prioritats dels principals grups representats rebin igual consideració.

La representació d'una «comunitat LGBT» o una «comunitat LGB» que ho englobi tot tampoc és apreciada per certes persones gais, lesbianes i transgèneres, ni pels ontòlegs.[17][18] Alguns no subscriuen o aproven la campanya política i socialment solidària de drets humans, i la visibilitat que normalment va amb ella, incloent les marxes i esdeveniments de l'orgull gai. Creuen que agrupar-se per orientacions no heterosexuals perpètua el mite que ser gai/lesbiana/bi fa a una persona deficientment diferent d'altres persones. Aquestes persones freqüentment són menys visibles comparades als activistes LGBT més coneguts. Com és complicat distingir a aquesta facció de la majoria heterosexual, és molt comú que la gent suposi que totes les persones agrupades en el col·lectiu LGBT recolzen l'alliberament LGBT i la visibilitat del col·lectiu en la societat, incloent el dret a viure la vida que un vulgui d'una manera diferent al de la majoria.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Dolors Montes (red.), Vocabulari terminològic LGBT, i «LGBT», sèrie Diccionaris en línia n°164, 2013.
  2. Dolors Montes (red.), «Intersexual» Vocabulari terminològic LGBT, sèrie Diccionaris en línia n°164, 2013.
  3. Jay Prosser, «Judith Butler: Queer Feminism, Transgender, and the Transubstantiation of Sex» a Stryker & Whittle (editors), The Transgender Studies Reader. Routledge, 2006. pàgina 260
  4. «Omdat janetten belangrijk zijn» (Les marietes són importants, que sí) a: Dirk Cantillon et al., Een ander strand, homo's in verzet tegen hun onderdrukking en zelfonderdrukking, Berchem, Ed. Epo, 1982, pàgines 21-23, ISBN 9064456623 (en català: Una altra platja: la resistència dels homosexuals contra la seva opressió i auto-opressió)
  5. «“Tranny” & Cis Women: Re-Reclaiming Tranny (or not)», part 2 al blog Taking Up Too Much Space: trans misogyny, feminism, and trans activism 8 de gener de 2009
  6. Finnegan, Dana G. «Counseling Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Substance Abusers: Dual Identities». Haworth Press, 2002, ISBN 1-56023-925-5, 9781560239253. [Consulta: 5 juliol 2008].
  7. Wilcox, Melissa M. «Coming Out in Christianity: Religion, Identity, and Community». Indiana University Press, 2003, ISBN 0-253-21619-2. [Consulta: 5 juliol 2008].
  8. Aragon, Angela Pattatuchi. «Challenging Lesbian Norms: Intersex, Transgender, Intersectional, and Queer Perspectives». Haworth Press, 2006, ISBN 1-56023-645-0. [Consulta: 5 juliol 2008].
  9. Makadon, Harvey J.; Kenneth H. Mayer, Jennifer Potter, Hilary Goldhammer. «The Fenway Guide to Lesbian, Gai, Bisexual, and Transgender Health». ACP Press, 2008, ISBN 1-930513-95-X. [Consulta: 5 juliol 2008].
  10. Mohr, Richard D. «Gais/Justice: A Study of Ethics, Society, and Law». Columbia University Press, 1988, ISBN 0-231-06735-6. [Consulta: 5 juliol 2008].
  11. Blasius, Mark. «Gai and Lesbian Politics: Sexuality and the Emergence of a New Ethic». Tremp University Press, 1994, ISBN 1-56639-173-3. [Consulta: 5 juliol 2008].
  12. Blasius, Mark. «Sexual Identities, Queer Politics: Lesbian, Gai, Bisexual and Transgender Politics». Princeton University Press, 2001, ISBN 0-691-05867-9. [Consulta: 5 juliol 2008].
  13. Abrehart, David. «Lesbian, Gai, Bisexual - but Why Transgender?, Mothership Gai Dating». [Consulta: 24 juny 2009].
  14. Atkins, Dawn. «Looking Queer: Bodi Image and Identity in Lesbian, Bisexual, Gay, and Transgender Communities». Haworth Press, 1998, ISBN 0-7890-0463-1. [Consulta: 5 juliol 2008].
  15. Armstrong. «Forging Gai Identities: Organizing Sexuality in San Francisco, 1950–1994». University of Chicago Press, 2002, ISBN 0-226-02694-9. [Consulta: 5 juliol 2008].
  16. Halpin, Mikki. «It's Your World--If You Don't Like It, Change It: Activism for Teenagers». Simon and Schuster, 2004, ISBN 0-689-87448-0. [Consulta: 5 juliol 2008].
  17. Sycamore, Matt Bernstein. «That's Revolting!: Queer Strategies for Resisting Assimilation». Soft Skull Press, 2005, ISBN 1-932360-56-5. [Consulta: 5 juliol 2008].
  18. Carlsson, Chris. «The Political Edge». City Lights Books, 2005, ISBN 1-931404-05-4. [Consulta: 5 juliol 2008].
  19. Leondar-Wright, Betsy. «Class Matters: Cross-Class Alliance Building for Middle-Class Activists». New Society Publishers, 2005, ISBN 0-86571-523-8. [Consulta: 5 juliol 2008].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: LGBT Modifica l'enllaç a Wikidata