Transfeminisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Símbol del transfeminisme.

El transfeminisme té diferents significats.

Emi Koyama creu que aquesta frase no està completa; els seus escrits si focalitzen el solapament amb el feminisme antiracista. Hill creu que el treball del transfeminisme concerneix també la creació i integració del transfeminisme en el feminisme mainstream. En aquest context, el transfeminisme és una varietat que té contingut específic, que pot aplicar-se a persones transgènere i transsexual, però la teoria és aplicable a les dones en general.

El concepte de transfeminisme va molt més enllà de defensar la igualtat de gènere dins de la societat, sinó que el mateix concepte de gènere s'entén com una mera construcció, una imposició social que s'utilitza com a eina d'opressió. Se centra en la lluita per la desigualtat social entre homes i dones, nombra un espai habitat per diferents subjectes, on les categories clàssiques d'home o dona es queden “curtes” sense espai per als que no s'adapten a la norma. El sexe, l'orientació sexual, el gènere, la classe social i la procedència s'entrellacen donant lloc al que coneixem com la Cultura principal o mainstream.

Així, el transfeminisme és un moviment que demana lluita no només a l'acceptació de les dones trans, sinó que es presenta com un moviment que demana la lluita feminista en el seu conjunt, trencant la perspectiva binària que impera quant a la construcció del gènere. Això suposa transcendir la lluita i la comprensió del món dicotòmica que sovint ha estat decisiva en la construcció de la diferència home/dona, homo/heterosexual, cis/transsexual, etc.

La lluita transfeminista avui dia té dos grans virtuts. Això es pot reflectir en grups organitzats que creen discursos com podem veure en el manifest de Granada [1] Per una banda, posar en el centre de debat les inquietuds quotidianes de les persones transsexuals, (marginació, identitat sexual...) i des d'aquí permetre anar més enllà amb la pregunta “què és ser dona?” o “què és ser home?”, qüestionant quin sentit té la feminitat i la masculinitat si no volem que siguin formes de vida imposades, jeràrquiques i monolítiques.

L'aposta central del transfeminisme ens recorda la impossibilitat de reduir aquesta multiplicitat a una única categoria “dona”.

En aquest esdevenir plural es plantegen no només nous subjectes i discursos, sinó altres marcs d'acció política. Ja no es tracta d'un feminisme igualitari sinó d'un feminisme de drets, on el que importa no és tant sumar etiquetes a les sigles (emigrants, negres, putes...), sinó en la inclusió real d'aquests subjectes en les prioritats, agendes i acció política feminista. Sovint el concepte transfeminisme s'ha associat dins la perspectiva queer, la qual també recolza la lliure construcció individual de gènere.

Així, el concepte de transfeminisme va molt més enllà de defensar la igualtat de gènere dins la societat, ja que el mateix concepte de gènere s'entén com una mera construcció, una imposició social que s'utilitza com a eina d'opressió.

Des de la perspectiva transfeminista, per tant, no hi ha característiques biològiques que diferenciïn els rols entre homes i dones, sinó que aquestes diferències sorgeixen arran de la classificació que s'imposa a un o un altre sexe des del naixement. Per tant, les reivindicacions transfeministes es dirigeixen a tota l'organització social que es deriva d'aquesta diferenciació entre el gènere masculí i femení per intentar crear una societat en la qual els éssers humans siguin considerats literalment iguals.

Història[modifica]

Malgrat la relativa tardança de la introducció del terme transfeminisme, el treball sobre el tema té tant temps com La Segona Ona Feminista, del Moviment de la Dona o d'alliberament de la dona als Estats Units. Aquest fa referència un període d'activitat feminista que comença a principis dels anys 1960 i dura fins a finals dels anys 1970. Així com la primera ona del feminisme s'enfocava principalment en la superació dels obstacles legals (de riure) a la igualtat (sufragi femení, drets de propietat, etc.), la segona ona tenia una àmplia varietat de temes, com la desigualtat, la sexualitat, la família, el lloc de treball i potser de forma més controvertida, els drets en la reproducció. Va intentar afegir una esmena d'igualtat social de drets a la constitució dels Estats Units. No hi ha ni pot haver un programa feminista únic i exportable, derivat d'una identitat essencial o d'opressió comú. En aquest sentit, podríem dir que el paisatge del feminisme contemporani és expansiu; el componen minories, de multiplicitats i de singularitats. Tot això a través d'una varietat d'estratègies de lectura, reapropiació i intervenció als eslògans de defensa de la “dona”, “la identitat”, la “llibertat”, o la “igualtat”. S'haurà de sortir del confort regional del feminisme com a teoria especialitzada en l'opressió de les dones, per fer una anàlisi transversal de l'opressió (corporal, racial, de gènere, sexual, econòmica), una teoria de transformació social i de redefinició dels límits de l'esfera pública. Es tracta d'establir xarxes, proposar estratègies de traducció cultural i compartir processos d'experimentació col·lectiva i predominant en figures com Sandy Stone, considerada la fundadora dels estudis acadèmics sobre transgènere i Silvia Rivera, activista de Stonewall i fundadora del Street Transvestite Action Revolutionaries. El 2006, apareix el primer llibre sobre transfeminisme: Trans/Forming Feminisms: Transfeminist Voices Speak Out de Krista Scott-Dixon.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • De ‘género' caníbal Por Victoria López Barahona / Historiadora social y activista feminista
  • Resistencias femenistas Por Justa Montero, activista de la Asamblea Femenista de Madrid
  • Desafíos y oportunidades en los feminismos Por Montse Otero Vidal y Betlem C. Bel / Comi de Ca la Dona

Enllaços externs[modifica]