Violència masclista

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cartell contra l'assetjament asclista, una forma de violència masclista


La violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. La Violència masclista, també és el terme que ha usat el legislador català per regular el marc normatiu en relació a la violència contra les dones. La llei 5/2008[1] del dret de les dones a eradicar la violència masclista utilitza l’expressió violència masclista perquè considera que el masclisme és el concepte que de manera més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la línia del que marca l'ONU,[2] que la Violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.[3]

Concepte[modifica]

El col·lectiu de prostitutes solen ser víctimes de la violència masclista

En funció del que diu la llei 5/2008[1] la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat.[4] Segons l'ONU podríem classificar tres tipus de violència masclista:

  • Violència física: Danys al cos i que comporten ferides, fractures i fins i tot la mort.
  • Violència psicològica: Actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por, etc. Es diferencia en:
    • Maltractament: Que pot ser passiu (abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona). Generalment es presenta sota la forma d'hostilitat verbal i gelosia.[3]
    • Abús: S'aplica amb una metodologia i un objectiu. La víctima és perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies i accions per tal d'enderrocar l'autoestima i aconseguir un estat de desesperació.
    • Manipulació:Hi ha menyspreu a la víctima com a ser humà, pot haver-hi privació de llibertat, dret a prendre decisions, etc.
  • Violència sexual: Imposició d'una relació sexual contra la voluntat (inclosa la inducció a la prostitució, l'exhibicionisme vers els nens, etc.)
  • Abandonament: Es manifesta principalment contra nens, gent gran i discapacitats, tractant-se d'un maltactant passiu on no es proporciona abric, higiene, protecció i cures mèdiques, etc.
  • Abús econòmic: Té lloc en no cobrir les necessitats bàsiques dels membres familiars o quan es fa un control dels diners, manipulació o xantatge a través dels recursos econòmics.

Teories explicatives[modifica]

Hi ha diferents formes d'explicar com es genera aquesta violència masclista:[4]

  • Per un cantó la violència masclista és estructural i multicausal: La violència no es deu a trets singulars i patològics d’una sèrie d’individus, sinó que té trets estructurals d’una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.
  • Per un altre cantó la violència masclista és instrumental: El poder dels homes i la subordinació de les dones, que és un tret bàsic del patriarcat, requereix algun mecanisme de submissió. En aquest sentit, la violència esdevé l’instrument que serveix per consolidar aquest domini. La violència no és un fi en si mateix sinó un instrument de dominació i control social i, en aquest cas, s’utilitza com a mecanisme de manteniment del poder masculí i de reproducció de la submissió femenina. D’aquesta manera, el factor principal de risc per a la violència masclista i de gènere és ser dona. I és que els homes maltractadors han après que la violència és la millor manera d’aconseguir control i dominar la dona.
  • No existeixen característiques psíquiques diferents entre les dones maltractades i les no maltractades prèviament a l’inici de la violència, sinó que els trastorns i problemes psicològics de les dones maltractades són una conseqüència i no la causa de la violència. Aquest fet posa en dubte els enunciats d’algunes corrents que han recorregut a patologies com la histèria o el trastorn de la personalitat per dependència per explicar per què algunes dones romanen en una relació de violència o hi tornen.
  • Existeixen grups de dones que, per les seves característiques personals o per la seva situació social o legal, necessiten una atenció específica que doni resposta a unes necessitats concretes de salut. Aquest és el cas de les dones amb discapacitat física o psíquica, les dones drogodependents, les dones immigrants, les dones en situació d’exclusió social, les dones que exerceixen la prostitució, les dones d’entorns rurals o les dones grans, entre d’altres. La vulnerabilitat en la qual es troben aquests col·lectius, pel que fa a la violència, obliga el conjunt de professionals de la salut a prestar-hi una atenció especial.

Teories sociològiques[modifica]

  • Teoria Dutton (Donald Dutton): Considera que el desenvolupament queda marcat per l'aprenentatge i pel macrosistema, on dominaria el sistema patriarcal on els homes aprendrien que els seus desitjos no han de ser criticats per les dones. En aquest sentit, l'home que maltracta és un home amb necessitat de controlar, amb models violents i escasses habilitats de resolució de conflictes, escasses habilitats comunicatives i amb desitjos de poder.[5]
  • Teoria Beck: Aaron Beck considera que les dones que necessiten ajuda psicològica són aquelles que triomfen professionalment, que treballen molt i la seva capacitat de relació està frustrada i que considera que se'n pot sortir sola, sense necessitat de tenir un príncep blau que la salvi. Aquesta emancipació femenina no és ben acceptada per l'home que respon de forma violenta.

Teories feministes[modifica]

La premissa general, considera que la violència de gènere i la masclista, és el reflex de la situació de desigualtat de poder en les relacions entre els homes i les dones. Destaquen les aportacions de Leonor Walker que compara la situació de la dona amb la síndrome d'indefensió apresa. Walker, introdueix el concepte de El cicle de la violència compartida amb alguns autors han proposat que la violència masclista segueix un patró en espiral conformat per tres fases:[6]

  • Augment de la tensió: Al principi de la relació és rar que aparagui la violència física. Durant aquest període es mostra un comportament positiu. Cada membre de la parella mostra la seva millor faceta. A mesura que la relació continua, s’incrementa la demanda i l’estrès. Hi ha un increment de la conducta agressiva, més cap als objectes que cap a la parella Hi pot haver un augment de l’abús verbal i de l’abús físic. L’agressor responsabilitza la dona dels abusos, adduint motius diversos que justifiquen la seva conducta agressiva. Aquest fet dificulta la identificació de l’abús i confon la dona. La persona que pateix l’abús intenta modificar el seu comportament a fi d’evitar la violència. L’agressor s’incrementa en un intent d’aïllar cada vegada més la dona intenta augmentar el control.
  • Aparició de la violència: Apareix la necessitat de descarregar nio. L’abusador decideix el moment i el lloc per desenvolupar l’episodi de violència, fa una elecció conscient de la part del cos que copejarà i com ho farà. Com a resultat de l’episodi, la tensió i l’estrès desapareixeran en el maltractador. Si hi ha intervenció policial, ell es mostra relaxat, mentre que la dona apareix confusa i excitada a causa de la violència patida. Com més ininterrompudament es completi el cicle, més violent serà.
  • Lluna de mel o fase de reconciliació: Es caracteritza per ser un període de calma, sense violència i de manipulació afectiva. En aquesta fase pot succeir que el maltractador prengui al seu càrrec una part de la responsabilitat i doni a la parella l’esperança d’algun canvi de situació en el futur. Actua com si no hagués passat res, promet buscar ajut, no tornar a fer-ho, etc. Si no hi ha intervenció i la relació continua, hi ha una gran possibilitat que la violència faci una escalada i la gravetat de l’agressió augmenti. Aquesta etapa solament durarà un temps i es tornarà a reproduir el cicle. Com més temps continuï el cicle de manera ininterrompuda, més curta esdevindrà la tercera etapa. D’altra banda, com més vegades es completi tot el cicle, menys temps trigarà a tornar a iniciar-se; és a dir, es donarà amb més freqüència. Així, a l’inici de la relació, les tres etapes del cicle poden tardar un o dos anys a completar-se. Deu anys després, aquestes mateixes etapes es completen en un mes o potser menys. Si analitzem les tres fases de la violència, podem veure que no s’atura per si sola, que és un cicle difícil de trencar i que pot portar a una situació mortal.[4] Tanmateix, encara que el cicle de la violència és molt freqüent en les relacions de parella en què es dóna violència física, no s’observa en tots els casos.

Teories psicològiques[7][modifica]

  • Teoria de costos i beneficis (Pfouts, 1978) planteja aquesta teoria, afirmant que la decisió de finalitzar la relació violenta depèn de què el benefici total de la decisió presa sigui major que el cost de seguir amb la relació.   -Segons aquesta teoria la víctima de violència de gènere pren una decisió en dos fases.  → Primerament, la dona analitza els beneficis que li aporta estar amb la seva parella (estabilitat personal/econòmica, qualitat de vida…).  → Per acabar, es planteja si els beneficis compensen els costos de patir una situació de violència. Una ampliació d’aquest model és la Teoria de la Inversió (Caryl E. Rusbult, 1980). Ressalta la importància dels nivells de satisfacció i compromís per entendre la decisió de seguir o finalitzar la relació violenta. Aquesta teoria comprèn el compromís com la mesura en què un individu pretén continuar en una relació, per tant el grau de compromís és el que determinarà que una dona maltractada deixi o no aquesta relació.
  • Teoria de la unió traumàtica (Dutton i Painter, 1981): La persona estableix un vincle emocional fort amb el seu agressor, un maltracta a l’altre però la víctima o els dos tenen una dependència emocional i això crea una relació afectiva i difícil de despendre's. Això produeix maltracte intermitent és a dir un cicle. Després del mal de l' agressor se sent penedit i amorós i així la víctima cau i torna a començar.
  • Teoria de la indefensió apresa: Aquesta teoria sosté que un període extens de temps on una persona pateix maltracte de manera no controlada i imprevisible acaba per la indefensió l’agressor, que fa més probable la permanència de la víctima dins la relació. Això interfereix greument en la presa de decisions.
  • Teoria del Síndrome d’Adaptació Paradoxal a la violència domèstica (Sandor Ferenzci) Aquesta teoria és definida com la situació a la qual arriba la dona, ja que arriba a percebre la realitat des de la perspectiva de l’home assumint que ella és la causant dels problemes que els succeeixen.
  • Teoria trampa psicològica: És quan la dona està sent maltractada per la seva parella i no és capaç de deixar aquesta relació tòxica a causa de tot el que ha "fet" per aquesta o per tot el que ha passat. Així que quan es dóna l'ocasió en què l'home la maltracta ella creu que encara hi ha possibilitat d’arreglar-ho o que la situació canviï per bé i per això inverteixen més esforços per poder aconseguir-ho. Però com més temps passi en aquesta relació menor probabilitat hi ha de què acabi. És quan la dona està sent maltractada per la seva parella i no és capaç de deixar aquesta relació tòxica a causa de tot el que ha "fet" per aquesta o per tot el que ha passat.
  • Teoria del cicle de violència,[8] de Leoner Walker. Aquesta teoria es componen de 3 fases que varien el temps, la freqüència en el temps i la gravetat de la violència cap a la dona.
    1. Fase de formació o acumulació de tensió: La víctima detecta que l'agressor comença a comportar-se de manera més susceptible, més agressiu, trobant problemes en qualsevol situació. I comença amb menyspreus i fins i tot de vegades petites empentes.Es comença a notar una tensió sobre l’agressor i la víctima, com té por que torni a passar un capítol de violència fa tot el que està en la seva mà per no molestar-lo. Això en la dona pot comportar al fet que ella adopti un estat submís i fins i tot pot arribar a justificar les accions del seu agressor.
    2. Fase d’explosió violenta: El maltractador explota, perd el control i com a conseqüent, castiga a la seva parella. La colpeja, la insulta, l’amenaça, la viola… La víctima en aquesta fase es sent dèbil i impotent, es creu culpable dels fets succeïts es sent avergonyida i no aconsegueix reaccionar
    3. Fase i lluna de mel o de reconciliació: És quan l’agressor s'adona que pot perdre a la víctima i comença fer-li regals, es penedeix, li tracta bé durant un temps ... Qualsevol cosa perquè li perdoni. La víctima s'ho creu pensa que només va ser un rampell d'un dia i que no tornar a posar-se així i tot per el canvi de conducta sobtat i momentani de l'agressor. La durada d'aquesta fase és indefinida, fins i tot hi ha casos on ni tan sols s'arriba al penediment.
  • Teoria de l'assetjament moral: Aquesta teoria va ser creada per Marie-France Hirigoyen, on domina com la teoria d'assetjament moral quan analitza com el maltractador paralitza i sedueix a la víctima a través de l'engany perquè no pugui defensar-se. Es comença amb un abús de poder i es continua amb l'abús narcisista, és a dir, necessita que l'altre perdi la seva auto-estima, se li destrueix moralment i fins i tot sexualment. L'assetjament moral es realitza a través en les fases següents: - La seducció perversa. - La del domini. - La de violència. La  fase de seducció s'estableix amb una comunicació paradoxal. On la parella no té una discussió real, es menteix i si no es donen un missatge explícit i un missatge sobreentès que nega l'existència del primer, la paradoxa desestabilitza i embulla a la víctima. També s'utilitza les observacions exagerades, les mirades despectives, els sospirs exagerats. Es tracta d'imposar autoritat en el benefici del pervers i generar una dependència que ell atribueix a la víctima, però que ha estat projectada pel pervers que tracta de sotmetre. El sent odi i tracta de destruir a la víctima, el domini ho fa en petits tocs i la víctima se sotmet per por d'acabar la relació amb el seu agressor i això genera en la víctima estrès i por; les conseqüències al llarg termini són el desequilibri.

Forma moderada de violència[modifica]

Recentment s’ha descrit una altra forma de relació violenta, anomenada forma moderada de violència, en què hi ha una situació contínua de frustració i amenaça, però només de manera ocasional apareix l’agressió física. Aquesta seria més difícil de detectar que les formes més severes d’abús. Al llarg del procés de la violència, les dones pateixen una pèrdua progressiva d’autoestima i de les esperances de canviar la situació, i augmenta la submissió i la por envers l’agressor. Per a ell és la ratificació que la seva estratègia funciona. Tot això fa difícil que la dona trenqui la relació. Per això, quan una dona demana ajuda, ha de rebre en tots els casos suports concrets per canviar la seva situació, i no se l’ha de culpabilitzar per les seves decisions. És important que comprengui que la violència continuarà i anirà en augment, i que no depèn d’ella la conducta del seu agressor, perquè sigui conscient del perill que corre.

Altres conceptes relacionats[modifica]

La llei 5/2008, també defineix una sèrie de conceptes relacionats amb el concepte de violència masclista.

  • Sensibilització: Conjunt d'accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en l'imaginari social que permetin avançar cap a l'eradicació de la violència masclista.
  • Prevenció: Conjunt d'accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, de cara a impedir-ne la normalització i encaminada a sensibilitzar la ciutadania, i de forma especial les dones, en el sentit que cap forma de violència és justificable o tolerable.
  • Detecció: Posada en funcionament de diferents instruments teòrics o tècnics que permetin fer visible i identificar la problemàtica per mitjà de la reducció de factors de risc tant si apareix de forma precoç com de forma estable, i que permetin també conèixer les situacions en les quals s'ha d'intervenir, per tal d'evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat.
  • Atenció: És el conjunt d'accions destinades a una persona perquè pugui superar les situacions i les conseqüències generades per l'abús en els àmbits personal, familiar i social, tot garantint-ne la seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i els procediments perquè pugui resoldre la situació.
  • Recuperació: L'etapa del cicle personal i social d'una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
  • Reparació: El conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars, preses pels diversos organismes i agents responsables de la intervenció en l'àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
  • Victimització secundària o revictimització: El maltractament addicional exèrcit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits, quantitatius i qualitatius, de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d'altres agents implicats.
  • Precarietat econòmica: Situació d'una persona que té una percepció d'ingressos igual o inferior a l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, que s'estableix anualment.

Formes de violència masclista[modifica]

La violència masclista es pot exercir d'alguna de les formes següents:[1]

  • Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
  • Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions, d'exigència d'obediència o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
  • Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
  • Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella.

La violència masclista es pot exercir d'una manera puntual o d'una manera reiterada.


Àmbits de violència masclista[modifica]

La violència masclista es pot manifestar i adopta característiques concretes segons els àmbits següents i que la llei 5/2008 estructura en 5 grans àmbits (en negreta):[1]

  • Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat. Aquest tipus de violència, és el que la llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre[9] defineix com a violència de gènere.
  • Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica i econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams d l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat anterior.
  • Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:
    • Assetjament per raó de sexe: el constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en ocasió de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
    • Assetjament sexual: el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
  • Violència en l’àmbit social o comunitari: comprèn les manifestacions següents:
    • Agressions sexuals: consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida sobre les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.
    • Assetjament sexual.
    • Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.
    • Mutilació genital femenina o risc de patir-la: inclou qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona.
    • Matrimonis forçats.
    • Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes de violència contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura i els abusos sexuals.
    • Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones: com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.
  • Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

Indicadors d'alerta[modifica]

Els hem agrupat en tres categories en funció que facin relació al cos, la ment (àmbit psicològic) o a l’entorn. Cal que es donin varis dels indicadors que es detallen a continuació perquè el/la professional valori que hi ha indicis per posar-se en alerta sobre la possibilitat d’existència d’una situació de violència, ja que per sí sols poden no tenir cap significació específica.[10]

En relació a Indicadors
El cos

El cos com objecte directe de maltracte i/o com a vehiculitzador del malestar que sent la dona com a conseqüència de la violència patida, sigui del tipus que sigui

  • Accidents i lesions freqüents (fractures, macadures, caigudes)
  • Incongruència entre els fets relatats per la dona i el tipus de lesió que s’observa.
  • Manca de petició d’atenció mèdica o retard significatiu en demanar-la.
  • Simptomatologia psicosomàtica freqüent:

- Cefalees, mals de cap

- Palpitacions, hipertensió, arítmies, taquicàrdia

- Crisis d’ansietat

- Dificultats respiratòries, sensació d’ofec

- Dolor pélvic, problemes urinaris, problemes ginecològics

- Dolor abdominal, problemes grastrointestinals

- Dolor precordial

- Dolor d’esquena

- Alteracions de la sexualitat: Disparèunia (coit dolorós), vaginisme, anorgasmia, absència de desig.

- Entumiment i formigueig en extremitats

- Esgotament

- Desordres del son i de l’alimentació

- Alteracions importants de la menstruació

  • Historia d’alcoholisme, drogaaddicció o abús d’ansiolìtics
  • Patiment d’alguna malaltia de transmissió sexual
  • La dona no segueix les pautes mèdiques
  • En l’embaràs:

- Lesions de la mare o fetals

- Avortaments “espontanis”

- Parts prematurs

- Neonats de baix pes

- Desnutrició de l’embarassada

- No fa controls mèdics; accés tardà o esporàdic a l’atenció prenatal

- Embaràs no desitjat

- Negació de l’embaràs

  • Malestar físic general amb simptomatologia diversa que provoca una demanda d’atenció mèdica recurrent o sovintejada
La ment

(àmbit psicològic)

  • Greu desatenció de si mateixa
  • La dona té la sensació que ha perdut el control de la seva vida; sensació de desbordament.
  • Dificultats en la pressa de decisions; inseguretat; dificultats per resoldre problemes quotidians
  • Profunda desvalorització de si mateixa
  • Dificultats de concentració, discurs dispers, dificultats per escoltar
  • Sensació de pèrdua de credibilitat davant altres persones
  • Discurs contradictori o incoherent
  • Incongruència i desproporció entre el fet relatat i la reacció que li provoca
  • Inexpressivitat, desconnexió emocional (relata els fets com si no anéssim amb ella; en tercera persona, etc.)
  • Una gran tendència a autoculpabilitzar-se
  • Pors, estar sempre en actitud d’alerta.
  • Canvis sobtats d’humor
  • Tensió, irritabilitat
  • Actitud defensiva, hostilitat
  • Sensació d’estar tornant-se boja; presenta confusió, desorientació
  • Depressió
  • Idees de suïcidi; intents de suïcidi
L’entorn
  • Independentment que la dona tingui ingressos ingressos econòmics propis, el control el té una altra persona a la que li ha de demanar sempre que li cal.
  • Tot ho ha de consultar amb la persona maltractadora abans de donar una resposta
  • Manifesta preocupació per qui la pugui veure i ser reconeguda com a usuària del servei
  • Rep constantment trucades al mòbil i es posa nerviosa o dóna moltes explicacions sense que el/la professional les demani.
  • Mostra una actitud d’obediència sumisa ante el/la professional.
  • Absència repetida a visites concertades sense explicació prèvia.
  • Respecte del fills/filles hi ha un comportament de permisivitat i dificultat per posar límits
  • Negligència vers les persones de les quals és responsable (fills/es o d’altres)
  • Amb els fills/es passa sovint d’una actitud passiva o indiferent a una actitud agressiva sense terme mig.

A Catalunya[modifica]

L'any 2012 els Mossos d'Esquadra de Catalunya van rebre unes 13.000 denúncies i van atendre 12.193 dones víctimes de violència masclista, de les quals 454 eren menors d'edat. Els Mossos van efectuar 6.196 detencions d'homes agressors.[11]

Amb el desenvolupament de la llei 5/2008 s'han implementat una sèrie d'instruments de polítiques públiques que permeten actuar quan es detecta un cas de violència masclista. Aquests instruments serien:

  • Xarxa d'atenció i recuperació integral per a dones víctimes des d'on es coordinen els recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l'atenció integral de les dones amb veïnatge a Catalunya, víctimes de violència de gènere. Està disponible en diversos idiomes.
  • Servei permanent d'atenció psicològica, l'Institut Català de les Dones té una línia telefònica permanent durant tots els dies de l'any i durant 24 hores, per atendre demandes relacionades amb:
    • Peticions d'informació
    • Peticions d'informació sobre els recursos possibles
    • Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions[12]
  • Servei d'atenció psicològica, l'Institut Català de la Dona[13] ofereix un servei d'intervenció psicològica en violència masclista, presencial i gratuït, per a orientar i assessorar a les dones que ho necessitin, i de forma especial a les dones víctimes de violència masclista. Aquest servei també s'ofereix a través del fiscalia especialitzada en violència de gènere del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan intervé en un procés judicial.

Xarxa d'atenció i recuperació integral[modifica]

Provinent del Programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones[14] la Xarxa d'atenció i recuperació integral en situació de violència masclista, té els següents instruments:[15]

  • Serveis d'atenció especialitzada i acolliment d'urgència: A nivell català, el servei es troba en funcionament 24 hores i 365 dies a l'any, i el duu a terme una professional especialitzada que es persona al lloc on es troba la dona després de rebre l'avís de l'ingrés d'urgència per part de les forces de seguretat. Inclou l'acolliment, si és necessari, en casos d'urgència.
  • Servei d'acolliment i recuperació: Són un servei especialitzat, residencial i temporal que ofereixen acolliment i atenció integral per possibilitar el procés de recuperació i reparació a les dones i a les seves filles i fills a càrrec. S'efectua mitjançant la proposta dels serveis socials.
    • Pisos pont: Són habitatges tutelats que ofereixen la substitució de la llar, amb caràcter temporal, com a continuació del procés iniciat en els Serveis d'Acolliment i Recuperació d'estada limitada, amb l'objectiu de continuar el pla de treball i facilitant la plena integració sociolaboral, mitjançant un suport personal, psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats. L'accés al pis pont és des de la casa d'acolliment en coordinació amb la Unitat d'Actuacions en matèria de Violencia Familiar de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania. Es tracte d'habitatges tutelats que ofereixen la substitució de la llar amb caràcter temporal com a continuació del procés iniciat en les cases d'acolliment o servei d'acolliment. Permeten continuar amb el pla de treball, facilitant la plena integració socio-laboral, mitjançant suport personal psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats.
    • Pis de suport: El pis de suport és un servei d'acolliment temporal destinat a les dones i els seus fills i filles a càrrec, que es troben en situació de violència masclista, que han hagut d'abandonar el domicili familiar i que disposen de recursos personals i econòmics per fer front a aquesta situació però amb el suport personal, psicològic i jurídic de professionals del servei. Es tracte d'un acolliment temporal a víctimes, que han marxat de casa, però que estan integrades social i laboralment i poden fer vida autònoma amb un suport personal psicològic i jurídic de professionals externs.
  • Punts de trobada: És un servei temporal destinat exclusivament a acomplir el règim de visites dels infants amb els seus familiars, establert mitjançant resolució judicial o ordre administrativa.
  • Centre d'intervenció especialitzada (CIE): Serveis especialitzats que ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les víctimes. També incideixen en la prevenció, sensibilització i implicació comunitària. L'accés es fa per derivació dels diferents serveis de la xarxa del territori.
  • Assessorament: Els diferents serveis especialitzats han comprovat que la dona que fa les passes ben assessorada, en el seu moment del procés, és més fàcil que el procés judicial arribi fins al final i que, malgrat les dificultats que això sempre suposa per a la dona, sigui un element més que contribueixi a la seva recuperació i autonomia.[16]

Altres formes de violència en l'àmbit familiar[modifica]

Avaluació en violència masclista[modifica]

S.A.R.A[modifica]

El principal qüestionari per avaluar el risc en violència masclista és el SARA. Aquest qüestionari té la funció d'avaluar el risc en violència de gènere, violència contra la parella o violència masclista.No hi ha un barem que determini una puntuació mínima, sinó que és l'avaluador experimentat qui fa aquesta valoració. La SARA (Spouse Assault Risk Assessment) es basa en 20 factors que es classifiquen en 5 seccions:

    • Historial delictiu
    • Ajust psicosocial
    • Història de violència en parella
    • Delicte/agressió sexual relativa exclusivament a l'agressió denunciada.
    • Altres consideracions

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]