Orientació sexual egodistònica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L’orientació sexual egodistònica és una afecció egodistònica caracteritzada per una percepció d’orientació sexual o per l’experiència d’una estranya atracció que no es correspon amb la imatge d'un mateix idealitzada, provocant ansietat i el desig que l’individu canviï o modifiqui la seva preferència sexual.[1]

Classificacions[modifica]

L'Organització Mundial de la Salut situa l’orientació sexual egodistònica a la CIM-10, com un trastorn del desenvolupament sexual i l’orientació sexual. El diagnòstic de l'OMS està demostrat quan la identitat o orientació sexual és clara, però un pacient pateix un trastorn psicològic o de comportament que fa que vulgui canviar la seva orientació sexual. El manual assenyala que l'orientació sexual no és un desordre en si mateix.[2]

La categoria diagnòstica de "homosexualitat egodistònica" es va eliminar del DSM, publicada per l'Associació Americana de Psiquiatria el 1987 (amb la publicació del DSM-III-R), però potencialment torna al DSM-IV sota la categoria "trastorn sexual no especificat" que inclou "angoixa marcada i persistent sobre l'orientació sexual pròpia".

Diagnòstic[modifica]

Quan l'Organització Mundial de la Salut elimina l'homosexualitat com a malaltia mental a la CIM-10, inclou el diagnòstic d'orientació sexual egodistònica a "Problemes psicològics i de comportament associats al desenvolupament sexual i l'orientació sexual".

Referències[modifica]

  1. «Orientation sexuelle égodystonique (F66.1)». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 12 abril 2011].
  2. CIM-10.