Orientació sexual

De Viquipèdia

L'orientació sexual o afinitat sexual és el gènere pel qual una persona se sent atreta sexualment. Les categories de l'orientació sexual típicament inclouen l'atracció cap a persones del mateix sexe (persones gais o lesbianes), atracció cap a persones d'un altre sexe (heterosexuals), i atracció cap a ambdós sexes (bisexuals).[1][2] Tot i que aquestes categories continuen sent usades extensament, la investigació suggereix que l'orientació sexual no sempre es presenta en aquestes categories definides, sinó que succeeix en un continu.[3][4] A més, algunes investigacions indiquen que l'orientació sexual és fluïda en algunes persones.[3]

Orientació i identitat sexuals[modifica]

Articles principals: Identitat sexual i perversió

La identitat sexual no és el mateix que l'afinitat sexoafectiva: el primer terme es refereix a la concepció que un individu té de si mateix, mentre que el segon se'n refereix al desig sexual. El comportament sexual, malgrat estar-hi molt relacionat, realment tampoc no hi té una relació directa.

En la majoria de societats, al llarg del temps, la sexualitat no comportava un component d'identitat; és a dir, no es concebia, per exemple, el concepte etiqueta d'homosexual per se, sinó d'un home que tenia relacions amb altres homes de manera ja sigui exclusiva, temporal o ocasional.

Concepte cultural[modifica]

El Partit Pirata a Stuttgart

No es coneixen els motius que condueixen a una determinada afinitat sexual, ni si són criteris biològics, d'aprenentatge, del creixement o educatius.

La concepció cultural de l'"orientació sexual" com a característica discreta i fixa és un desenvolupament que va sorgir arran dels projectes moderns de taxonomia personal del segle xix. Durant aquest període van sorgir diverses classificacions i designacions per descriure o conceptualitzar la sexualitat humana.

La medicina, la psicologia i la sexologia occidentals actuals, al contrari de la decimonònica, i fins fa uns pocs anys, no consideren que les orientacions asexuals, heterosexuals, bisexuals, homosexuals o d'altres suposin cap patologia (parafília) i, per tant, no són susceptibles de cap tractament. Moltes de les definicions inclouen un component psicològic, com ara l'objecte del desig eròtic d'un individu, i un component de comportament enfocat cap al sexe en una parella.

Pràctiques sexuals[modifica]

Amor i sexualitat a l'art de carrer
Categoria principal: Pràctiques sexuals

El comportament sexual és diferent en cada espècie, entre altres motius per la determinada organització del cos i pel seu sistema nerviós. En general, inclou el comportament reproductiu i, en espècies animals com els homínids i els dofins, per exemple, també el comportament eròtic. En els humans i en altres mamífers la reproducció està lligada a la cultura. La cultura sexual es manifesta en la sexualitat o pràctiques sexuals.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orientació sexual

Referències[modifica]

  1. «The Bi+ Manifesto» (en anglès britànic), 29-01-2018. [Consulta: 2 gener 2020].
  2. «Manifest Bisexual». Federació espanyola de lesbianes gais bisexuals i trans. Arxivat de l'original el 22 de març 2013. [Consulta: 2 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice with Lesbian, Gay and Bisexual Clients» (en anglès). American Psychologist, 67, 2012, pàg. 10-42. DOI: 10.1037/a0024659.
  4. Breu, Marta. «Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere)». Termcat, 2013.