Misogínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eva Prima Pandora, de Jean Cousin (Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals.

La misogínia (del grec μισογυνία, 'odi a la dona') es defineix com l'odi o l'aversió cap a les dones. D'acord amb la teoria feminista, la misogínia pot manifestar-se de diverses maneres, que inclouen denigració, discriminació, violència contra la dona i l'objectificació sexual de la dona.[1][2] Es pot dir que existeix misogínia en moltes de les mitologies del món antic, així com en algunes de les religions. A més, molts dels pensadors més influents de la filosofia occidental han estat catalogats com a misògins.[1][3]

Concepte de misogínia[modifica | modifica el codi]

Moltes feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepció és errada, ja que els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins.

La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gairebé en un estat d’ascesi. Arthur Schopenhauer, un dels més grans filòsofs del segle XIX, expressa la seva misogínia d'aquesta manera:

« [...] quant més noble i perfecte és un ésser, més tardat i lent és en arribar a la maduresa. Un home difícilment no arriba a la maduresa de la seva potència raonadora i les seves facultats mentals abans dels vint-i-vuit anys, mentre que una dona ho fa als divuit [...] »

La misogínia mai no ha estat aplicada a cap societat. Gairebé tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com tal de misògina. D'allà la crítica de la majoria dels filòsofs misògins, entre ells Schopenhauer i Nietzsche.

La misogínia té una arrel lligada al pessimisme i el corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misògins tendeixen a la misantropia, és a dir, no només sentir menyspreu al gènere femení, sinó a la humanitat en general.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Code, Lorraine. Encyclopedia of Feminist Theories. 1st. Londres: Routledge, 2000, p. 346. ISBN 0-415-13274-6. 
  2. Kramarae, Cheris. Routledge International Encyclopedia of Women. Nova York: Routledge, 2000, p. 1374–1377. ISBN 0-415-92088-4. 
  3. Clack, Beverley. Misogyny in the Western Philosophical Tradition: A Reader. Nova York: Routledge, 1999, p. 95–241. ISBN 0415921821. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misogínia Modifica l'enllaç a Wikidata