Masclisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades l'atribució apresa de superioritat de l'home sobre la dona.[1] En general, a tot el món hi ha masclisme.[2] Al món occidental, el masclisme del segle XXI és més subtil del que hi havia fins al segle passat: les lleis són igualitàries però la seva posada a la pràctica, els costums i la vida quotidiana, incloent el llenguatge verbal, el no verbal i les metanarratives, no ho són gens.[2][3]

La societat europea és masclista des de fa segles: el feudalisme (relació home-senyor), el cristianisme, l'humanisme (amb l'home al centre de tot i l'assassinat de dones sàvies o bruixes), el capitalisme (sistema de famílies-empreses, el treball productiu de diners dignifica l'home), etc. Actualment, encara en una societat capitalista i patriarcal, es manifesta típicament, per exemple, en uns certs valors tradicionalment "masculins", els rols socials de gènere, la mirada masculina, el menyspreu més o menys evident o socialment acceptat cap a la dona, la valoració de les dones a través dels seu aspecte físic o per la relació (filla, mare, germana, esposa, amant) que tenen amb algun home o per l'ús del llenguatge.[3]

L'antònim de "masclisme" no és feminisme (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel postfeminisme, els feminismes de la diferència i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en estereotips ni binarisme de gènere. A cap cultura del món no es troba l'antònim de "misogínia".[3][4][5]

Ideologia[modifica | modifica el codi]

La paraula "masclisme" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments hegemònics suposadament adscrits als "homes" o a la "masculinitat" estàndard (rol masculí) d'una comunitat o societat.[6]

Es tracta d'una repartició de poder, que defineix valors diferents a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de la resta. Així, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. El poder, públic o privat, de l'home sobre la dona és el "patriarcat".[6]

Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat i els rols de gènere.

Els masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives o fer els papers que tradicionalment eren pels homes. Molts masclistes creuen també que tenen el dret com homes a buscar aventures fora del matrimoni mentre que les dones han de ser fidels, també consideren que les dones s'han d'ocupar de la casa i fer de mares i esposes.

Causes[modifica | modifica el codi]

El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada societat a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat a fi de comptes). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i rendre-li home-natge a ell, desde una perspectiva androcèntrica i masculina. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.[3][7]

A la societat moderna, industralitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal. A més, a l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la discriminació positiva com una discriminació i es deixen portar pel marketing, la indústria comercial i els medis de comunicació. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "mortes" i no "assassinades", que es posi de relleu si havíen o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.[7]

De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar desinformada, desinteressada, alienada, dominada, sotmesa, que li serveixi per mantenir un estatus social entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'esfera pública (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el menyspreu i l'insult sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.[3][7][8]

Manifestacions[modifica | modifica el codi]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Algunes conseqüències generals són, entre d'altres, limitacions en homes i dones a causa dels seus respectius rols de gènere, baixes expectatives envers les dones, sostres de vidre, discriminació salarial o violència envers de les dones. En camps específics també n'hi ha, per exemple a la medicina és freqüent l'exclussió de les dones dels assajos clínics o si hi entren són de més mala qualitat, intervencions sanitàries excessives, l'excessiva medicació a les dones, com la medicalització dels símptomes premenstruals o l'excés de teràpia hormonal en la menopausa, tractaments innecessaris, violència obstètrica i el fet de tractar l'embaràs, la menopausa o fins i tot el ser dona com una malaltia, entre altres. En paraules del metge Juan Gérvas: "S'exigeix a la dona que sigui perfecta, i si no encaixa se l'ha de retocar". El masclisme sol ser causa d'homofòbia.[6][12]

Neomasclisme i noves masculinitats[modifica | modifica el codi]

Article principal: Micromasclisme

Avui dia, al món catalanoparlant, en general és mal vist o "políticament incorrecte" considerar-se públicament masclista i defendre el "masclisme" amb aquest mot. Ningú no posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa, per exemple, tot i que encara se sent la frase "jo no sóc masclista ni feminista", que si no és masclista denota almenys un desconeixement total del que és el feminisme. En ple segle XXI però el masclisme continua viu, també entre homes i dones de pensament i conducta no conservadors. La societat occidental actual encara es basa en un sistema patriarcal i la forma i la pràctica quotidiana són masclistes. En sociologia es parla de nous masclistes, neomasclistes o postmasclistes per referir les persones amb aquestes actituds. Les pràctiques masclistes socialment acceptades són micromasclismes. El fet de portar els prefixos "neo", "post" o "micro" no implica que sigui menys masclista que l'antic mot "masclisme".[3][13]

Front als nous masclismes han sorgit moviments d'homes i dones que reivindiquen noves masculinitats (estudis de gènere, estudis dels homes), entenen que el feminisme (i postfeminisme) i una perspectiva de gènere en els rols, la societat i la vida quotidiana beneficia a homes, dones i la societat en conjunt. Les noves masculinitats són les maneres de no caure en nous masclismes.[3][13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masclisme Diccionari de la llengua catalana, DIEC, Institut d'Estudis Catalans (català)
  2. 2,0 2,1 Revista de educación, Monogràfic Identidad y educación, nombre 353, setembre-desembre 2010, Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 (castellà)(català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn, Encarna Sant-Celoni, La Veu, 22 de març de 2016. (català)
  4. Margot Pujal, Margot Pujal i Llombart, El feminisme, Editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)
  5. Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, Gènere i ensenyament de les ciències, edicions Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025846 (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, editorial Graó, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
  7. 7,0 7,1 7,2 Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
  8. Pierre Bordieu, La dominación masculina, editat per Anagrama, 2000. ISBN 9788433905895 (castellà)
  9. Salut, temps i retribucions de les dones al món del treball, Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2007. (català)
  10. Discriminació retributiva Tallers per la igualtat: Glossari. Universitat de Lleida (català)
  11. Coves, A. M., Corominas, A., Lusa, A., Martínez, C. La valoración de puestos de trabajo y la discriminación retributiva, Departament d'Organització d'Empreses. Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials. Universitat Politècnica de Catalunya, any 2002. (castellà)
  12. Mercedes Pérez-Fernández, Juan Gérvas,El encarnizamiento médico con las mujeres, Los Libros del Lince, 2016. ISBN 9788415070627 (castellà)
  13. 13,0 13,1 El masclisme s’adapta als nous temps. Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona, Laura Bonilla, diari Ara, 6 de març de 2016 (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, editorial Graó, 2015. ISBN 9788499805894 (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masclisme