Masclisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Donald Trump és un conegut masclista que presumeix públicament d'agredir sexualment a dones.[1][2]
El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home.[3]

El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.[4] En general, a tot el món hi ha masclisme.[5] Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és masclista.[6] Un home, generalment cisgènere, que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un masclista[6] (o mascliste).[7] Al món occidental, el masclisme del segle XXI és més subtil del que hi havia fins al segle passat: les lleis són igualitàries però la seva posada a la pràctica, els costums i la vida quotidiana, incloent el llenguatge verbal, el no verbal i les metanarratives, no ho són gens.[5][8]

La societat europea és masclista des de fa segles: el feudalisme (relació home-senyor), el cristianisme, l'humanisme (amb l'home al centre de tot i l'assassinat de dones sàvies o bruixes), el capitalisme (sistema de famílies-empreses, el treball productiu de diners dignifica l'home), etc. Actualment, encara en una societat capitalista i patriarcal, es manifesta típicament, per exemple, en uns certs valors tradicionalment "masculins", els rols socials de gènere, la mirada masculina, el menyspreu més o menys evident o socialment acceptat cap a la dona, la valoració de les dones a través dels seu aspecte físic o per la relació (filla, mare, germana, esposa, amant) que tenen amb algun home o per l'ús del llenguatge.[8]

L'antònim de "masclisme" no és feminisme (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel postfeminisme, els feminismes de la diferència i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en estereotips ni binarisme de gènere. A cap cultura del món no es troba l'antònim de "misogínia".[8][9][10]

Etimologia[modifica]

"Masclisme" prové de "mascle".[11]

Ideologia[modifica]

Placa de la sonda Pioneer 10 mostrant l'home actiu, mirant al front i saludant, mentre la dona, més endarrerida o més petita, el mira.

La paraula "masclisme" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments hegemònics suposadament adscrits als "homes" o a la "masculinitat" estàndard (rol masculí) d'una comunitat o societat.[12]

La mirada masculina és la presentació de la perspectiva masculina com a única existent i vàlida. El masclisme inclou també la repartició de poder, que defineix valors diferents a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de la resta. Així, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. El poder, públic o privat, de l'home sobre la dona és el "patriarcat".[6][12]

Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat i els rols de gènere: la masculinitat. La masculinitat tòxica és el conjunt d'actituds construïdes socialment que exigeixen que els homes siguin violents, poc emotius i sexualment agressius, entre altres estereotips.[6]

Causes[modifica]

De Protàgores, al segle V aC, és popular la frase "L'home es la mesura de totes les coses"

El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada societat a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat a fi de comptes). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i rendre-li home-natge a ell, des d'una perspectiva androcèntrica i masculina. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.[8][13]

A la societat moderna, industralitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal. A més, a l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la discriminació positiva com una discriminació i es deixen portar pel marketing, la indústria comercial i els medis de comunicació. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "mortes" i no "assassinades", que es posi de relleu si havíen o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.[13]

De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar desinformada, desinteressada, alienada, dominada, sotmesa, que li serveixi per mantenir un estatus social entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'esfera pública (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el menyspreu i l'insult sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.[8][13][14]

Una causa que cal no menysprear a la societat occidental actual és la misogínia internalitzada, que afavoreix que fins i tot les dones reforcin el masclisme. Aquesta no és sino l'assumpció involuntària, de manera no conscient, dels missatges masclistes presents en la societat o la cultura.[6]

Manifestacions[modifica]

El lloguer i venda de cossos femenins, per al sexe o la procreació, només es dona a societats masclistes[3]

Conseqüències[modifica]

En la violència obstètrica, el personal sanitari tracta el treball del part el més ràpid i còmode per a l'equip mèdic en detriment de les persones protagonistes.

Algunes conseqüències generals són, entre d'altres, limitacions en homes i dones a causa dels seus respectius rols de gènere, cultura de la violació, cosificació de la dona, taxa rosa, baixes expectatives envers les dones, sostres de vidre, discriminació salarial o violència envers de les dones (com violacions contra dones[18]). En camps específics també n'hi ha, per exemple a la medicina és freqüent l'exclussió de les dones dels assajos clínics o si hi entren són de més mala qualitat, intervencions sanitàries excessives, l'excessiva medicació a les dones, com la medicalització dels símptomes premenstruals o l'excés de teràpia hormonal en la menopausa, tractaments innecessaris, violència obstètrica i el fet de tractar l'embaràs, la menopausa o fins i tot el ser dona com una malaltia, entre altres. En paraules del metge Juan Gérvas: "S'exigeix a la dona que sigui perfecta, i si no encaixa se l'ha de retocar". El masclisme sol ser causa d'homofòbia.[12][19]

Geografia del masclisme[modifica]

Art de carrer antimasclista: "Compte! El masclisme mata!"

A Europa, en 2017, el 44% de la població pensa que el principal paper de les dones és tenir cura de la llar i el 43% que el principal paper dels homes és guanyar diners. Només la meitat està d'acord que un home retregui als seus amics que facin una broma sexista i a tres de cada cinc no els sembla bé que un home es defineixi com a feminista. En novembre de 2017, un eurodiputat escollit democràticament, Janusz Korwin-Mikke, va culpar a les dones que "s'entesten a treballar fora de casa" de la baixa demografia europea.[20][21]

Entre 2010 i 2014, a Catalunya van morir assassinades 98 dones a causa del masclisme, sent 502 les totals a l'Estat Espanyol. A Catalunya, de les 98 assassinades, 67 ho van ser a la seva pròpia casa i 64 ho van ser per les seves parelles o exparelles (feminicidi íntim). Durant els cinc anys d'anàlisi, la mitjana catalana és de 5'76 dones assassinades per cada milió, davant les 4,72 de l'Estat Espanyol. A Catalunya, una de cada tres dones que van anar en 2017 als serveis d'informació de l'Institut Català de les Dones va ser ateses per violència masclista, i gairebé un terç de les dones ha patit episodis de control abusiu per part de les seves parelles. A Catalunya els comportaments violents contra les dones es normalitzen en tots els àmbits de la societat i la cultura preventiva del masclisme és inexistent.[22][23]

Al Japó, malgrat l'existència de lleis que pretenen garantir els drets de les dones, en la pràctica tampoc no aconsegueix protegir-les de tractaments desiguals.[24]

Inconvenients per als homes[modifica]

Home jugant a cotxets amb nens i nenes soles jugant a nines

El masclisme pot tenir conseqüències poc desitjables també per als homes heterosexuals cisgènere, com per exemple pagar més cares algunes assegurances, pel fet de ser-ho. La majoria estan lligades als rols de gènere i a haver de seguir els estereotips masculins, com ara no mostrar sentiments, haver de ser fort, haver de portar el pes econòmic de la llar i haver de tenir uns gustos determinats. Alguns homes es queixen de la síndrome de Sant Josep.[25]

Altres tipus de discriminació sexista[modifica]

Article principal: Sexisme

Alternatives[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. El machismo de Donald Trump, en 10 frases, Clarín, 9 de novembre de 2016 (castellà)
  2. "You can do anything": Trump brags on tape about using fame to get women, The Guardian, 7 d'octubre de 2016 (anglès)
  3. 3,0 3,1 Begoña Gómez, “Considerar que dar las campanadas medio desnuda es un acto feminista es un error garrafal”: Entrevista a Ana de Miguel, El País, 12 de desembre de 2017 (castellà)
  4. Masclisme Diccionari de la llengua catalana, DIEC, Institut d'Estudis Catalans (català)
  5. 5,0 5,1 Revista de educación, Monogràfic Identidad y educación, nombre 353, setembre-desembre 2010, Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 (castellà)(català)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Bel Olid, Feminisme de butxaca, Angle, 2017 (català)
  7. «"Mascliste", masculí opcional de "masclista" segons l'AVL.». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 22 març 2018]. «masclista (o mascliste -a) [...] 2. adj. SOCIOL. Que denota masclisme.»
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn, Encarna Sant-Celoni, La Veu, 22 de març de 2016. (català)
  9. Margot Pujal i Llombart, El feminisme, Editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)
  10. Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, Gènere i ensenyament de les ciències, edicions Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025846 (català)
  11. Gran Enciclopèdia Catalana
  12. 12,0 12,1 12,2 Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, editorial Graó, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
  13. 13,0 13,1 13,2 Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
  14. Pierre Bordieu, La dominación masculina, editat per Anagrama, 2000. ISBN 9788433905895 (castellà)
  15. Salut, temps i retribucions de les dones al món del treball, Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2007. (català)
  16. Discriminació retributiva Tallers per la igualtat: Glossari. Universitat de Lleida (català)
  17. Coves, A. M., Corominas, A., Lusa, A., Martínez, C. La valoración de puestos de trabajo y la discriminación retributiva, Departament d'Organització d'Empreses. Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials. Universitat Politècnica de Catalunya, any 2002. (castellà)
  18. Chemaly, Soraya «Our 'Rape Problem' Can't Be Solved By Colleges». The Huffington Post, 28-01-2015 [Consulta: 15 agost 2015].
  19. Mercedes Pérez-Fernández, Juan Gérvas,El encarnizamiento médico con las mujeres, Los Libros del Lince, 2016. ISBN 9788415070627 (castellà)
  20. Juli Rodés, El 44% dels europeus pensen que les dones han de tenir cura de la llar i la família. L'ultim eurobaròmetre mostra com la desigualtat entre homes i dones i els estereotips de gènere continuen existint a la Unió Europea, Catalunya Informació, 21 de novembre de 2017 (català)
  21. Noves declaracions masclistes del polèmic eurodiputat d'ultradreta polonès, Catalunya Informació, 16 de novembre de 2017 (català)
  22. Una de cada tres dones és víctima de la violència masclista, Catalunya Informació, 25 de novembre de 2017 (català)
  23. Meritxell Rigol, El masclisme mata el doble de dones que les que reconeixen els registres oficials de violència de gènere, Directa, 26 de març de 2015 (català)
  24. Kronfeld, Nicolás «El país donde una 'esposa diabólica' es una madre que trabaja». El Confidencial, 27-11-2015 [Consulta: 28 març 2017].
  25. Begoña del Pueyo, Homes amb síndrome de sant Josep, El Periódico, 12 d'abril de 2010 (català)

Bibliografia[modifica]

  • Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, editorial Graó, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
  • Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X. 

Enllaços externs[modifica]